Llengua llitúrgica

Una llengua llitúrgica o sacra és una llengua, freqüentment una llengua morta, que s'usa en els ritos o llitúrgias de moltes comunitats religioses, casi sempre per prestigi o per conservació de les tradicions originàries. La majoria d'elles són depreses solament despuix de l'infància, per lo que es podria considerar llengua no materna.

Estes són les llengües llitúrgiques d'algunes religions:

• Cristianisme:
  • El llatí constituïx la llengua llitúrgica de l'Iglésia llatina (a la que pertanyen la major part dels catòlics d'Occident), per estar ubicada la seua sèu en Roma, capçalera de la regió del Lacio, d'a on procedix esta llengua indoeuropea. No obstant, a partir del Concilie Vaticà II, les llengües vernàcules es varen constituir en cooficials de cada país per a la celebració llitúrgica, preferint-se generalment estes per sobre el llatí.
  • L'Iglésia copta, en canvi, té com a llengua llitúrgica al idioma copto, una evolució directa de l'idioma egipcíac parlat en temps dels faraons, pel gran prestigi que va alcançar la civilisació del Nilo.
  • Les iglésies siríacas tenen com a llengua llitúrgica al arameo siríaco (derivat del antic arameo), puix era la llengua comuna d'eixa zona del món en els orígens del Cristianisme.
  • En les iglésies etíope, el ge'ez és usat com a llengua llitúrgica.
  • En vàries iglésies ortodoxes (búlgara, russa, sèrbia, entre atres), aixina com algunes iglésies catòliques orientals, s'usa el eslau eclesiàstic com a llengua llitúrgica.
  • Les iglésies ortodoxes de Constantinopla, Chipre, Aleixandria i Atenes utilisen el grec koiné, el qual ademés està en us junt al àrap en els patriarcats de Jerusalem i Antioquía, i també és la llengua llitúrgica de l'Iglésia catòlica bizantino grega, l'Iglésia catòlica greco-melquita, entre atres iglésies catòliques orientals.
  • L'Iglésia Anglicana ha usat el anglés per als seus documents des de la Reforma.
  • L'Iglésia armènia ha usat tradicionalment el gravar o armeni clàssic.
• Judaisme i Islam:
  • El hebreu clàssic és una llengua diferent del hebreu modern usada en la llitúrgia judeua.
  • El àrap clàssic és la llengua llitúrgica del Islam, puix va ser eixa la llengua en que Mahoma supostament va rebre la revelació del Corán.
• Budisme:
  • El pali per als budistes, especialment en l'escola theravada.
  • El tibetano clàssic, usada en cerimònies de budisme tibetà.
• Atres:
  • En l'Índia s'utilisa encara hui com a llengua llitúrgica de la religió védica al sánscrito, del que descendixen casi tots els idiomes del nort i centre de l'Índia.
  • En Mesopotamia es va utilisar el idioma sumerio per a la religió asiriobabilónica fins a principis de nostra era, quan des de feya molts sigles el sumerio era una llengua morta.
  • En el bahaísmo, s'usa com a llengua llitúrgica el idioma persa, aparte de l'àrap.
  • Per als Yazidíes, la llengua llitúrgica és la llengua kurdo.
  • El avéstico lo és per als zoroastristas.
  • Moltes paraules i frases del idioma yoruba són utilisades en la Santería i el Candomblé.
  • El nòrdic antic és utilisat en molts térmens del Ásatrú, la reconstrucció moderna de la vella religió germànica anterior al cristianisme.