Anar al contingut

Santería

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Posat de santería en Cuba
Erro al crear miniatura:
Santería en Cuba. Cerimònia de «Caixó de morts».
Erro al crear miniatura:
Tenda de productes afrocubanos en La Corunya, Galícia, (Espanya).

La santería, cult lucumí o Regla d'Osha, Regla Lucumí, Lucumí o Orisha[1] és una religió de la diàspora africana desenrollada en Cuba a fins d'el XIX. Les seues creències deriven directament de la cultura i religió yoruba, d'orige africà, que en algunes zones de l'Amèrica espanyola es sincretizaron en el catolicisme implantat per la monarquia hispànica,[2] aixina com en l'espiritisme. No hi ha una autoritat central que controle la santería i existix una gran diversitat entre els practicants, que es coneixen com a creents.[3]entre els que es troben diferents graus d'iniciació com aleyos, oloshas i babalawos.

La santería és politeiste i gira entorn a deidades cridades orishas. Estes deriven els seus noms i atributs de les divinitats tradicionals yoruba i són sincretizades en sants catòlics. Es creu que cada ser humà té un víncul personal en un orisha concret que influïx en la seua personalitat i destí i una volta que es realisen certs passos i ya és de coneiximent per a la persona qui és la seua orisha tutelar, este pansa a ser la seua guia. Es narren varis mits sobre estos orishas que es consideren una part d'Olodumare, una deidad creadora transcendent. Es creu que Olodumare és la font última del aché( la força sobrenatural que impregna l'univers i que s'invoca a través de certs rituals i ofrenes a través dels Orishas). Els practicants veneren als orisha en altars, ya siga en la llar o en la casa (temple) o en els llocs naturals a on es manifesta la seua energia primogenia. Els receptàcul d'orisha apleguen a estar en possessió de la persona quan esta ya es va iniciar en un procés que es diu kariosha on despuix d'un periodo baix normes i compliments la persona passa a ser Olosha (santero o santera) i després expandix la seua casa religiosa segons les costums i tradició dels seus majors que li varen iniciar. No sempre la pertinença a una casa religiosa requerix una iniciació. Les ofrenes als orisha inclouen vés-les, fruta, licor, flors obediència i en casos específics el sacrifici d'algun animal específic el qual despuix del ritual és apte per al consum. Un ritual central és el toc al orisha, una festa realisada en tambors o güiros en el que els practicants canten i ballen en honor a un orisha i criden a les seues divines espiritualitat ya que en la creència la música llibera i purifica l'ànima dels presents. S'utilisen vàries formes d'adivinación o oràculs principalment el diloggún d'orisha manejat pels oloshas i pels majors sacerdots dins del camp de la santería "els Oriateces" i l'oràcul d'Ifá el ekueke o okpele manejat pels majors sacerdots d'Ifá els babalawos per a dessifrar els mensages dels orishas. També es fan ofrenes als esperits dels ancestros principalment als precursors de la santería en Cuba i els ancestros familiars. Alguns practicants s'identifiquen com médiums espirituals i treballen el camp espiritual directament, a través de lo que es coneix com a missa espiritual: una cerimònia de purificació molt lligada al catolicisme a on es busca realçar a esperits per mig de la "llum divina", darrere de que el seu nou pas en araorun (regne espiritual) siga soportable i pur. Atres rituals dins de la santería són els de curació i la preparació de remeis herbals i talismans, que eixerciten aixina mateix un paper important.[4]

La santería es va desenrollar com el cult propi dels afrocubanos, els antepassats de la qual havien segut esclavizados durant l'época colonial, entre els sigles XVI i XIX. Forma part del grup de religions afroamericanas. La santería va començar a ser practicada pels antics esclaus negres i els seus descendents en la mitat occidental de l'illa de Cuba (La Habana), esta religió reformada en Cuba que busca l'unificació entre els seus practicants és la que més es va estendre fins a l'orient del país i després per les demés colónies a l'arribada dels yoruba en el Carib (Puerto Rico, República Dominicana, Veneçola i Panamà) la santería cubana hui es practica en la majoria de països del món com Mèxic, Argentina, Nicaragua, Colòmbia, Chile, Perú, inclusivament gran part del continent asiàtic i europeu. Es va formar a partir de la mescla de les religions tradicionals dutes a Cuba pels africans occidentals esclavizados, la majoria d'ells yoruba, i el catolicisme, l'única religió llegalment permesa en l'illa pel govern colonial espanyol. En les zones urbanes de l'occident de Cuba, estes tradicions es varen fusionar en idees espiritistas per a formar les primeres cases a finals d'el XIX. En la Cuba colonial, els seus rituals es devien practicar en la clandestinitat perque era marginalizada i perseguida pel jou de l'Iglésia catòlica. En acabant de que la guerra d'Independència cubana donara lloc a una república independent en 1898, la seua nova constitució va consagrar la llibertat de cult. No obstant, la santería va seguir sent marginada per l'establiment catòlic i eurocubano de Cuba, que la considerava bruixeria. En la década de 1960, la creixent emigració que va seguir a la Revolució cubana va provocar l'emigració de santeros a Espanya, els Estats Units i Itàlia, entre uns atres,[5] difonent la santería en l'estranger. El comunisme va dur en si la secularisació, de manera que des de mitat d'el XX la seua consideració social ha canviat favorablement i ara molts santeros de tot lo món peregrinan a l'illa de Cuba. A finals d'el XX, la santería es va vincular cada volta més en tradicions afins d'Àfrica Occidental i Amèrica, com el vudú haitiano i el candomblé brasiler. Des de finals d'el XX, alguns practicants han fet recalcament en un procés de «yorubización» per a eliminar les influències catòliques i crear formes de santería més propenques a la religió tradicional yoruba sense perdre l'essència de la santería llegada als descendents cubans dels africans que varen fer dites fusions per a evitar perdre el seu cult i deidades.

Actualment, les religions principals en Cuba són la religió catòlica i la Santería Afrocubana o yoruba criolla, sense que tinguen que ser excloents, a lo manco per part dels practicants de la religió afrocubana. En tot, l'Iglésia catòlica no reconeix a la santería com a cult cristià, sino pagà.[nota 1]Els practicants de la santería es troben principalment en les províncies cubanes de La Habana i Matances, encara que existixen comunitats en tota l'illa i en l'estranger, especialment entre les diàspora cubanes de Mèxic, Estats Units i Espanya. La religió seguix sent més comuna entre les comunitats afrocubanas de classe treballadora, encara que també la practiquen individus d'atres classes i orígens ètnics. Es calcula que el número d'iniciats és de varis centenars de mills. Estos iniciats actuen com a devots, adivinos i curanderos per a un palmito molt més ampli d'adeptes en distints nivells de fidelitat, lo que fa difícil determinar el número exacte de practicants de la santería. Molts d'ells també s'identifiquen com a practicants d'una atra religió, normalment el catolicisme.

Terminologia

[editar | editar còdic]

Durant la pertinença a la corona hispànica era comuna referir-se a ella com cult lucumí, que prové de l'expressió yoruba oloku la meua («amic meu»).[8] Els espanyols la varen denominar despectivamente «santería», per a burlar-se de l'aparent devoció excessiva que mostraven els seguidors als seus sants.[8]

Aixina mateix li la crida Regla d'Ocha (o Osha)-Ifá. En algunes ocasions, els practicants de la santería preferixen ser coneguts per les societats secretes a les que pertanyen, per eixemple: Abakuá (en Cuba) i Amics de Sant Lázaro (en Puerto Rico).[9]

Este terme s'ha difòs al voltant del món, encara que també en una atra accepció: santero o imaginero és la persona que confecciona les imàgens dels sants catòlics.[10]

Història

[editar | editar còdic]

La santería deriva de l'unió de vàries pràctiques religioses de distintes ètnia provinents d'Àfrica, encara que la predominant de totes elles és la religió yoruba, que es practica per l'ètnia homònima en la Guinea africana (Ilè Yorùbá), actual Nigèria, Benín i Togo des de fa mils d'anys. Els yorubas varen alcançar el seu apogeu cultural i polític durant els periodos del Regne de Benín i l'Imperi oyo (dissolt en el XIX, moment en el que s'intensificaria l'immigració africana a Amèrica),[9] en els quals es donava l'inhumà comerç d'esclaus africans, per a ser duts en massa al Nou Món.

Época virreinal

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Cuba, l'illa caribenya de la que procedix la santería

Despuix de la conquista de Cuba per l'Imperi espanyol, les poblacions arahuacas i siboney de l'illa varen disminuir dràsticament.[11] Per a conseguir una nova font de mà d'obra per a les plantacions de sucre, tabac i café que havien establit en Cuba, els espanyols varen recórrer llavors a la compra d'esclaus venuts en els ports de l'Àfrica Occidental.[12] L'esclavitut estava molt estesa en l'Àfrica Occidental; la majoria dels esclaus eren presoners de guerra capturats en conflictes en grups veïns, encara que alguns eren criminals convictes.[13] Els primers africans esclavizados varen aplegar a Cuba en 1511,[14] si be la major part va aplegar en el XIX.[15] Cuba va seguir rebent nous esclaus fins a a lo manco 1860,[14] i l'emancipació total es va produir en 1886.[16] En total, entre 702000 i 1 milló d'africans esclavizados varen ser duts a Cuba.[17] La majoria procedia d'una franja de l'Àfrica occidental situada entre els actuals països de Guinea i Angola.[18] La gran majoria eren yorubas, procedents de la zona compresa per les actuals Nigèria i Benín;[19] els yorubas tenien una llengua i una cultura compartides, pero estaven dividits entre diferents països.[20] S'adherien en gran mida a la religió tradicional yoruba,[21] que incorporava molts cults locals als orishas, si ben certs orishas eren adorats àmpliament per l'extensió del Imperi oyo, liderat pels yoruba.[22]

En Cuba, els esclaus eren dividits en grups denominats nacions, a sovint en base en el seu port d'embarque més que en el seu orige etnocultural real;[23] els que eren de parla yoruba, aixina com els d'els pobles Llaurarà i Igbo, eren identificats com la «nació lucumí».[24] Els africans occidentals esclavizados varen dur en si les seues religions tradicionals a Cuba;[25] alguns pertanyien a la classe sacerdotal i posseïen coneiximents de tradicions com Ifá.[21] Encara que s'adoraven centenars d'orishas en tota Àfrica Occidental, menys de vint varen aplegar a ser prominents en la santería, potser perque molts cults d'orishas basats en el parentesc es varen perdre quan les rets de parentesc tradicionals varen ser destruïdes per l'esclavitut.[26] Els orishas associats a l'agricultura es varen abandonar, provablement perque els esclaus tenien pocs motius per a protegir les collites dels esclavista.[27] Molts mits associats als orishas es varen transformar, creant relacions de parentesc entre diferents orishas que no estaven presents en les mitologia de l'Àfrica Occidental.[28] A mida que es formava la santería, distints cults dels orishas de l'Àfrica Occidental es reconstituyeron en un únic sistema religiós,[29] que contava en un panteón d'orishas recent tipificat.[30]

En la Cuba espanyola, el catolicisme era l'única religió que podia practicar-se llegalment.[31] L'Iglésia catòlica de Cuba va fer esforços per convertir als africans esclavizados, pero l'instrucció en el catolicisme que se'ls impartia era normalment superficial i esporàdica.[23] En Cuba, les deidades tradicionals africanes varen seguir sent venerades provablement en clubs i organisacions fraternals formades per emigrants africans i els seus descendents.[32] Les més importants eren els cabildos de nació, associacions que la classe gobernant considerava un mig per a controlar a la població afrocubana.[33] Funcionaven com a societats d'ajuda mútua i organisaven festes comunals, balls i carnestoltes.[34] L'Iglésia catòlica vea en estes agrupacions un método d'evangelización gradual, a través del com tolerava la pràctica d'algunes costums africanes mentres erradicava aquelles a les que s'oponia més feroçment.[35] És provable que en estos grups sacerdots de diferents orishas de l'Àfrica Occidental interactuaren i començaren a desenrollar un nou sistema.[36]

La religió catòlica va ser l'única acceptada per Espanya en les seues possessions americanes. Als esclaus africans se'ls va prohibir practicar religions que no anaren la cristiana; no obstant, no varen ser del tot suprimides, puix l'animisme seguia sent practicat clandestinament en les llars yoruba. Cal tindre en conte que des d'Àfrica varen aplegar també sacerdots yorubas i inclús Obas, és dir, reis locals.[9] Per esta imposició religiosa (i per a burlar el vet), els esclaus varen identificar en el santoral catòlic un panteón equivalent al panteón yoruba, associant cada deidad o energia africana a un sant cristià. D'esta manera varen poder seguir practicant la santería, cridada otrora «religió (dels) lucumí».[37]

Alguna cosa paregut va ocórrer en Brasil en el Candomblé.cita requerida

Es té poca constància escrita de la santería d'esta época perque estava prohibida. Es desconeix el número de fidels d'aquella época, encara que esclaus africans varen aplegar al voltant de 500000 als ports de Cuba entre 1740 i 1840. Durant el XIX es va acabar de configurar la nova religió santera a l'oest de l'Illa de Cuba (en les actuals províncies de La Habana i Matances, a on hauria assentats una major cantitat d'esclaus d'orige yoruba, que es va expandir més vesprada a la mitat oriental. A Santiago de Cuba varen aplegar de la mà del santero Raynés, a principis d'el XX.[9]

Erro al crear miniatura:
Esclaus negres treballant en una plantació de canya de sucre en 1899.

Les lleis espanyoles, al mateix temps que permetien l'esclavitut, tractaven de suavisar eixa injustícia concedint alguns drets als esclaus, a lo manco en teoria. Tenien dret a propietat privada, al matrimoni i a la seguritat personal. També les lleis exigien que els esclaus anaren batejats catòlics com a condició per a la seua entrada llegal a les Índies.cita requerida

L'Iglésia va tractar d'evangelizar als negres, pero les condicions eren molt difícils. No obstant, l'Iglésia catòlica en Cuba es va trobar en una situació molt precària.[5] Ademés de l'escassea de sacerdots, l'injustícia de l'esclavitut dificultava que els lucumí acceptaren lo que se'ls imponia.[5] Més allà dels motius darrere de l'iniciativa evangelizadora, els hòmens que promulgaven la fe cristiana entre els esclaus, pertanyien a la mateixa raça i en moltes ocasions als mateixos círculs socials que els esclavista. El resultat va ser que molts varen acceptar exteriormente les ensenyances catòliques mentres interiorment mantenien la seua antiga religió.cita requerida

A finals d'el XVIII i principis d'el XIX, noves lleis varen restringir les activitats dels cabildos,[38] encara que el seu número de membres va aumentar en el XIX.[39] En les últimes décades d'el XIX també va créixer l'interés pel espiritisme, una religió basada en les idees de l'escritor francés Allan Kardec, que en Cuba va resultar especialment popular entre el campesinado blanc, la classe criolla i la menuda classe mija urbana.[40] Idees de l'espiritisme es varen filtrar i varen influir cada volta més en la santería.[41]

Formació i història primerenca

[editar | editar còdic]

Les primeres cases d'ensenyança de la santería varen sorgir en zones urbanes de l'occident de Cuba a finals d'el XIX.[42] En sorgir un sacerdoci entrenat, varen assegurar un nivell d'estandardisació entre els nous iniciats.[36] Si be s'inspirava en cults més antics d'Àfrica Occidental, la santería era, com descriu Clark, «un nou sistema religiós».[43] La migració del camp a la ciutat va difondre la santería en atres llocs de Cuba,[44] i en la década de 1930 provablement va aplegar a la segona ciutat més gran de Cuba, Santiago de Cuba, situada en l'extrem oriental de l'illa.[45]

Despuix de la Guerra d'Independència, l'illa es va convertir en una república independent en 1898. En la república, els afrocubanos varen seguir en gran mida estant exclosos del poder econòmic i polític,[46] i els estereotips negatius sobre ells varen seguir sent generalisats entre la població eurocubana.[47] Les pràctiques religioses dels afrocubanos solien ser cridades bruixeria i es pensava que estaven relacionades en la delinqüència.[48] En 1901 es publica la Primera Constitució cubana, en l'artícul de la qual 26 permet la lliure professió religiosa.[49] També la Constitució de 1940, promulgada pel dictador Batista, va declarar al país com un estat llaic, encara que va permetre l'ensenyança privada cristiana i l'eixercici de tots els cults llevat aquells que no respecten la moral cristiana (art. 35).[50] Este detall va fer que la santería anara, en la pràctica, illegal.[5] Si be la nova constitució de la república consagrava la llibertat de cult i la mai es varen crear lleis en contra de la santería, a lo llarc de la primera mitat d'el XX es varen llançar vàries campanyes contra ella.[51] Estes campanyes varen ser a sovint encorajades per la prensa, que va promoure les acusacions de que chiquets blancs eren seqüestrats i sacrificats en rituals de santería;[52] açò va alcançar un punt àlgit en 1904, despuix de l'assessinat de dos chiquets blancs en La Habana en casos que els investigadors varen especular que estaven relacionats en la bruixeria.[53]

Un dels primers intelectuals en examinar la santería va ser l'advocat i etnógrafo Fernando Ortiz Fernández, que la va analisar en el seu llibre de 1906 Els negres bruixos.[54] La considerava un obstàcul per a l'integració social dels afrocubanos en la societat cubana en general i recomanava la seua supressió.[55] En la década de 1920, es varen fer esforços per incorporar elements de la cultura afrocubana a una comprensió més àmplia de la cultura cubana, per eixemple, a través del moviment lliterari i artístic del afrocubanisme. A sovint s'inspiraven en la música, la dansa i la mitologia afrocubanas, pero solien rebujar els rituals de santería.[56] En 1942 es va publicar el Manual de santería de Rómulo Lachatañeré, que va representar el primer intent acadèmic d'entendre la santería com una religió;[57] a diferència d'Ortiz, sostenia que la tradició devia vore's com un sistema religiós i no com una forma de bruixeria.[58] Lachatañeré va contribuir a promoure el terme Santería per a referir-se al fenomen, considerant-ho una descripció més neutra que els térmens carregats de pijoratius com a bruixeria, llavors d'us comú.[59]

Erro al crear miniatura:
Eixemple de sincretización: altar dedicat a Sant Lázaro-Babalú Ayé, en el Valle de Viñals (Pinada del Riu, Cuba).

En «El Gran Llibre de la Santería» de Prim Torres[60] l'autor va descriure la Oració a Sant Froilán, a on expon i demostra que dit sant, des del punt de vista del sincretisme, poguera d'una manera sincretizarse en la deidad yoruba Ossaín, la qual cosa accentua tot este estudi l'universalitat de la teologia de la Santería, una de les hereues de la cultura yoruba, és dir, la Santería Cubana.[61]

Segons Mercedes Sandoval, la santería va acabar calant també entre la població blanca i mestiza de Cuba per qüestions de salut, ya que una de les principals funcions dels santeros és la curació per la fe.[9] També va ser important la difusió de la música, la mitologia i demés idiosincràsia yoruba per la població que no era estrictament negra, estudiosos eleven a 70 el percentage de cubans que tenen algun tipo de relació més o menys propenca en la santería.

Vore també: Demografia de Cuba

Despuix de la Revolució cubana

[editar | editar còdic]

La Revolució cubana de 1959 va fer que l'illa es convertira en un estat marxiste-leninista governat pel Partit Comuniste de Cuba de Fidel Castro.[62] Compromés en l'ateisme estatal, el govern de Castro va adoptar una opinió negativa de la santería.[63] Els practicants varen sofrir l'acossament de la policia,[64] se'ls va negar l'afiliació al Partit Comuniste[65] i se'ls varen llimitar les oportunitats d'ocupació.[66] Els creents necessitaven permís de la policia per a realisar rituals, que a voltes se'ls negava.[67] No obstant, l'Estat va promoure formes artístiques associades a la santería en l'esperança d'utilisar-les per a promoure una identitat cubana unificada.[68] El govern castrista, al mateix temps que defenia l'antirracisme, considerava que la promoció d'una identitat afrocubana separada era contrarrevolucionaria.[69]

Despuix del colapse de l'Unió Soviètica en la década de 1990, el govern de Castro va declarar que Cuba entrava en un «periodo especial» en el que serien necessàries noves mides econòmiques. Com a part d'açò, va recolzar selectivament les tradicions afrocubanas i de santería, en part pel desig d'impulsar el turisme;[70] este turisme centrat en la santería es va denominar santurisme.[71] Sacerdots de santería, Ifá i Pal varen participar en gires patrocinades pel govern per a estrangers que desijaven iniciar-se en dites tradicions, mentres que espectàculs afrocubanos es varen fer comuns en els hotels cubans.[64] En 1991, el Partit Comuniste va aprovar l'admissió de membres religiosos, i en 1992 es va modificar la constitució per a declarar a Cuba com un estat llaic en lloc d'ateu.[72] Esta lliberalisació va permetre que la santería deixara arrere la seua marginalizción,[73] i durant la década de 1990 va començar a practicar-se més obertament.[74]

El teòlec Frei Betto, en el seu llibre Fidel i la religió (1985), va escriure sobre la relació de Fidel Castro en la santería. Comenta que no era practicant, pero sí es va iniciar. Molts santeros que varen recolzar la Revolució comunista varen vore en ell un liberador espiritual per a Cuba,[75] considerant-ho fill de la deidad Elegguá.[76]

En la segona mitat d'el XX, es va apreciar una creixent consciència dels vínculs de la santería en atres religions que rendixen cult als orishas en Àfrica Occidental i Amèrica.[77] Estos vínculs transnacionals es varen reforçar quan el Ooni d'Ife (el governant tradicional d'Ile-Ife i cap espiritual del poble yoruba), Olubuse II, un destacat líder polític i religiós yoruba, va visitar Cuba en 1987.[78] El govern cubà va permetre la formació de l'Associació Cultural Yoruba, una organisació no governamental, a principis de la década de 1990, mentres que varis practicants de la santería varen visitar Nigèria per a estudiar la religió tradicional yoruba.[79] Va sorgir un procés de «yorubización», en intents d'eliminar els elements catòlics de la santería;[77] este procés va ser criticat per els qui veen el sincretisme de la santería com una traça positiva.[80]

Aixina mateix, en el triumfo de la revolució comunista en Cuba en 1959, més d'un milló de cubans es varen exiliar en atres països (principalment en les ciutats de Miami, Nova York i els Àngeles). Entre ells, hi havia santeros que varen propagar la Santería en els seus nous ambients.cita requeridaLa Revolució Cubana va impulsar l'emigració cubana, especialment a Estats Units, Puerto Rico, Mèxic, Colòmbia i Veneçola.[81] En l'aument de la presència cubana en Estats Units, la santería va créixer en moltes ciutats del país, sent adoptada per hispanoamericans, aixina com per europeus i afroamericanos.[82] Alguns afroamericanos la consideraven una religió autènticament africana, sobretot quan es porgava dels elements catòlics,[83] i a voltes la percebien com un ala religiosa del moviment del Poder Negre.[84] Un destacat exponent d'este enfocament va ser l'activiste nacionaliste negre Walter King. Despuix de ser iniciat en Cuba, va establir un temple en Harlem abans de traslladar-se en els seus seguidors en 1970 a una comunitat en Sheldon, Carolina del Sur, que varen cridar el Poble Yoruba d'Oyotunji. En tindre una relació tensa en molts atres santeros i santeras, que li acusaven de racisme, King va passar a cridar a la seua tradició «Orisha-Vudú» en lloc de Santería.[85] En Estats Units, la santería, junt en el vudú haitiano, també va influir en la renaixença del vudú de Luisiana a finals d'el XX. Una de les figures més destacades d'esta renaixença, Ava Kay Jones, havia participat anteriorment en el Orisha-Vudú de King.[86]

Actualitat

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Jove cubana en un vestit blanc, que indica que està recent batejada en la santería.

Hui en dia, la santería es dona en diverses zones d'Amèrica, inclós llocs en gran població hispana d'Estats Units (Florida, Nova York, Sant Francisco, Nova Orleans, els Àngeles, Miami i Sant Diego).cita requerida

En 1992, l'acadèmic nigerià Wándé Abímbọ́lá (professor de l'Universitat de Lagos i estudiós de la cultura i llengua yoruba) va afirmar que «existixen més babalawos en Puerto Rico que en Nigèria».[9] Els babalawos cubans varen aplegar a Puerto Rico en els anys 1960.

Actualment, la religió conta en presència també en Espanya, especialment en Canàries per la seua estreta relació en Cuba, Mèxic, Països Baixos, Alemània, Anglaterra, França, i atres països en els quals hi ha un número considerable d'immigrants cubans. En Veneçola, en la regió de Caracas és a on es concentra la major cantitat de santeros i babalawos en el país pero també es troben en Cumaná, Cor i Maracay.[87]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «A religião es faç com a colheita dona terra: problematização concetual de “religião” em Àfrica i o cas yorùbá». vol. 17 (3) pág. 457–476
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ HIDALGO, (2007). [Disponível em: https://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=lkh&AN=26291163&lang=es&site=eds-live&scope=site Nelson Freires i l'essència mística de la cultura yorubá], Afro-Hispanic Review.
  4. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 GeoGraphos Revista Digital.Universitat d'Alacant.9(102)ISSN 2173-1276.Consultat el 26 d'octubre de 2020.
  6. ↑ Plantilla:Bíblia
  7. ↑ «La Santería». YouTube. Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2020. Consultat el 23 d'abril de 2019.
  8. ↑ 8,0 8,1 Ángel Galindo. «Santería i sincretisme religiós». L'Alvançat.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «Història Cultural de Cuba, Episodi 14: La santería en Cuba». Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2018. Consultat el 23 d'abril de 2019.
  10. ↑ Lucendo, Jorge (2018). Oficis de l'Antiga Iberia: Enciclopèdia Ilustrada dels Oficis Perduts (en és), p. 178. ISBN 978-1980932574.
  11. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  12. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  13. ↑ Brandon, 1993, p. 19.
  14. ↑ 14,0 14,1 Hagedorn, 2001, p. 184.
  15. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  16. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  17. ↑ Brandon, 1993, p. 43.
  18. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  19. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  20. ↑ Brandon, 1993, p. 21.
  21. ↑ 21,0 21,1 Fernández Olmos y Paravisini-Gebert, 2011, p. 40.
  22. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  23. ↑ 23,0 23,1 Fernández Olmos y Paravisini-Gebert, 2011, p. 34.
  24. ↑ Brandon, 1991, pp. 55–56.
  25. ↑ Mason, 2002, p. 8.
  26. ↑ Fernández Olmos y Paravisini-Gebert, 2011, pp. 40–41.
  27. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  28. ↑ Fernández Olmos y Paravisini-Gebert, 2011, p. 47.
  29. ↑ Clark, 2005, p. 7.
  30. ↑ Clark, 2005, p. 13.
  31. ↑ Fernández Olmos y Paravisini-Gebert, 2011, p. 35.
  32. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  33. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  34. ↑ Fernández Olmos y Paravisini-Gebert, 2011, p. 36.
  35. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  36. ↑ 36,0 36,1 Clark, 2005, p. 68.
  37. ↑ Brown, D. H. (2003). Santería enthroned: art, ritual, and innovation in an Afro-Cuban religion. University of Chicago Press. ISO 690
  38. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  39. ↑ Fernández Olmos y Paravisini-Gebert, 2011, p. 37.
  40. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  41. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  42. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  43. ↑ Clark, 2006, p. 68.
  44. ↑ Brandon, 1993, p. 84.
  45. ↑ Wirtz, 2007b, pp. xix, 54–55.
  46. ↑ Ayorinde, 2007, p. 153.
  47. ↑ Hagedorn, 2001, p. 186.
  48. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  49. ↑ Biblioteca Jurídica Virtual de l'Institut d'Investigacions Jurídiques de la UNAM.Consultat el 26 d'octubre de 2020.
  50. ↑ «Cuba: Constitució de 1940». Political Database of the Americas. Consultat el 2020-10-26.
  51. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  52. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  53. ↑ Hagedorn, 2001, p. 190.
  54. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  55. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  56. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  57. ↑ Hagedorn, 2001, p. 192.
  58. ↑ Hagedorn, 2001, p. 193.
  59. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  60. ↑ A. I. Prim Torres (2006). El gran llibre de la santería : introducció a la cultura yoruba, Edicions Palmyra. ISBN 978-8496665002.
  61. ↑ (2000) Diccionari Espasa de ciències amagades, Espasa Calpe. ISBN 84-239-9453-8.
  62. ↑ Fernández Olmos y Paravisini-Gebert, 2011, p. 83.
  63. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  64. ↑ 64,0 64,1 Hagedorn, 2001, p. 8.
  65. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  66. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  67. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  68. ↑ Ayorinde, 2007, p. 156.
  69. ↑ Ayorinde, 2007, pp. 155–56.
  70. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  71. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  72. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  73. ↑ Ayorinde, 2007, p. 157.
  74. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  75. ↑ Bretto, Frei. Fidel Castro i la religió: conversacions en Frei Betto, 3.ª edició (en espanyol), Mèxic: Sigle Veintiuno editors (Sigle XXI Editors).
  76. ↑ (2016).Periòdic 5 de Setembre.Consultat el 23 d'abril de 2019.
  77. ↑ 77,0 77,1 Ayorinde, 2007, p. 152.
  78. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  79. ↑ Mason, 2002, p. 108.
  80. ↑ Ayorinde, 2007, p. 159.
  81. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  82. ↑ Mason, 2002, p. 9.
  83. ↑ Fernández Olmos y Paravisini-Gebert, 2011, pp. 85–86.
  84. ↑ Gregory, 1989, p. 291.
  85. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  86. ↑ Long, 2002, p. 96.
  87. ↑ «Regla d'Osha». Carib! nsider.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Bahia, Joana (2016). “Dancing with the Orixás: Music, Body and the Circulation of African Candomblé Symbols in Germany”. African Diaspora 9: 15–38. doi:10.1163/18725465-00901005.
  • Bascom, William R. (1950). “The Focus of Cuban Santería”. Southwestern Journal of Anthropology 6: 64–68. doi:10.1086/soutjanth.6.1.3628691.
  • Brandon, George (1991). “The Uses of Plants in Healing in an Afro-Cuban Religion, Santería”. Journal of Black Studies 22: 55–76. doi:10.1177/002193479102200106.
  • Brandon, George (1993). Santeria from Africa to the New World: The Dead Sell Memories, Bloomington and Indianapolis: Indiana University Press. ISBN 978-0253211149.
  • Clark, Mary Ann (2001). “¡No Hi ha Ningun Sant Aqui! (There Llaure No Saints Here!): Symbolic Language within Santería”. Journal of the American Academy of Religion 69: 21–41. doi:10.1093/jaarel/69.1.21.
  • Clark, Mary Ann (2005). Where Men Llaure Wives And Mothers Rule: Santería Ritual Practices and their Gender Implications, Gainesville: University Press of Florida. ISBN 978-0813028347.
  • Clark, Mary Ann (2006). “Santería Sacrificial Rituals: A Reconsideration of Religious Violence”. The Pomegranate: The International Journal of Paguen Studies 8 (2): 133–45. doi:10.1558/pome. v8@i2.133.
  • (2007) Santería: Correcting the Myths and Uncovering the Realities of a Growing Religion, Westport, Connecticut: Praeger. ISBN 978-0275990794.
  • Cosentino, Donald (2005). “Vodou in the Age of Mechanical Reproduction”. RES: Anthropology and Aesthetics 47: 231–46. doi:10.1086/RESv47n1ms20167667.
  • de la Torre, Miguel A. (2004). Santería: The Beliefs and Rituals of a Growing Religion in America, Grand Rapids: Wm. B. Eerdmans. ISBN 978-0802849731.
  • (2011) Creole Religions of the Caribbean: An Introduction from Vodou and Santería to Obeah and Espiritisme, second edició, New York and London: New York University Press. ISBN 978-0814762288.
  • Flores-Penya, Ysamur (2005). «Lucumí: The Second Diaspora», Helen A. Berger (ed.). Witchcraft and Magic: Contemporary North America, Philadelphia: University of Pennsylvania Press, pp. 102–119. ISBN 978-0812238778.
  • Gregory, Steven (1989). “Afro-Caribbean Religions in New York City: The Case of Santería”. Center for Migration Studies 7 (1): 287–304. doi:10.1111/j.2050-411X.1989. tb00994. x.
  • Hagedorn, Katherine J. (2000). “Bringing Down the Sant: An Analysis of Possession Performance in Afro-Cuban Santería”. The World of Music 42: 99–113.
  • Hagedorn, Katherine J. (2001). Divine Utterances: The Performance of Afro-Cuban Santería, Washington, DC: Smithsonian Books. ISBN 978-1560989479.
  • Holbraad, Martin (2005). “Expending Multiplicity: Money in Cuban Ifá Cults”. The Journal of the Royal Anthropological Institute 11 (2): 231–54. doi:10.1111/j.1467-9655.2005.00234. x.
  • Holbraad, Martin (2012). “Truth Beyond Doubt: Ifá Oracles in Havana”. HAU: Journal of Ethnographic Theory 2 (1): 81–109. doi:10.14318/hau2.1.006.
  • Johnson, Paul Christopher (2002). Secrets, Gossip, and Gods: The Transformation of Brazilian Candomblé, Oxford and New York: Oxford University Press. doi:10.1093/0195150589.001.0001. ISBN 9780195150582.
  • Khristoforova, Olga B. (2019). «"All of Them Llaure Our Ancestors": African and European Elements in Cuban Religion», Dmitri M. Bondarenko and Marina L. Butovskaya (ed.). The Omnipresent Past: Historical Anthropology of Africa and African Diaspora, Moscow: LRC Publishing House, pp. 339–68. ISBN 9785907117761.
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Lefever, Harry G. (1996). “When the Saints Go Riding In: Santería in Cuba and the United States”. Journal for the Scientific Study of Religion 35 (3): 318–30. doi:10.2307/1386562.
  • Long, Carolyn Morrow (2002). “Perceptions of New Orleans Voodoo: Sense, Fraud, Entertainment, and Religion”. Nova Religio: The Journal of Alternative and Emergent Religions 6 (1): 86–101. doi:10.1525/nr.2002.6.1.86.
  • Mason, Michael Atwood (1994). “"I Bow My Head to the Ground": The Creation of Bodily Experience in a Cuban American Santería Initiation”. The Journal of American Folklore 107: 23–39. doi:10.2307/541071.
  • Mason, Michael Atwood (2002). Living Santería: Rituals and Experiences in an Afro-Cuban Religion, Washington, DC: Smithsonian Books. ISBN 978-1588340528.
  • Palmié, Stephan (2005). “Santería Grand Eslam: Afro-Cuban Religious Studies and the Study of Afro-Cuban Religion”. New West Indian Guide / Nieuwe West-Indische Gids 79 (3–4): 281–300. doi:10.1163/22134360-90002510.
  • Pérez i Mena, Andrés I. (1998). “Cuban Santería, Haitian Vodun, Port Rican Spiritualism: A Multiculturalist Inquiry into Syncretism”. Journal for the Scientific Study of Religion 37: 15–27. doi:10.2307/1388026.
  • Sandoval, Mercedes C. (1979). “Santeria as a Mental Health Care System: An Historical Overview”. Social Science and Medicine 13B (2): 137–51. doi:10.1016/0160-7987(79)90009-7. PMID 505056.
  • Wedel, Johan (2004). Santería Healing: A Journey into the Afro-Cuban World of Divinities, Spirits, and Sorcery, Gainesville: University Press of Florida. ISBN 978-0813026947.
  • Wirtz, Kristina (2007a). “How Diasporic Religious Communities Remember: Learning to Speak the "Tongue of the Oricha" in Santería”. American Ethnologist 34 (1): 108–126. doi:10.1525/ae.2007.34.1.108.
  • Wirtz, Kristina (2007b). Ritual, Discourse, and Community in Cuban Santería: Speaking a Sacred World, Gainesville: University Press of Florida. ISBN 978-0813030647.
  • Charles Spencer King (traduït per Gabriel Ernesto Arévalo Lluna), IFA I Els Orishas: La Religió Antiga De la Naturalea. ISBN 1
  • El Gran Llibre de la Santería, d'Alejandro Eddy Prim Torres, Esfera dels Llibres, Madrit 2005, Palmyra, Madrit 2006. ISBN 84-9734-257-7



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Santería&oldid=1123393»