Siboney

Erro al crear miniatura:

Els siboney, ciboney, taínos-ciboney o taínos occidentals poblaven la major part de Cuba llevat els extrems oriental i occidental, les Bahames aixina com una chicoteta porció en el massiç de l'Hotte, en la península de Taburó en el SO d'Haití.

Siboney o ciboney ('habitants de coves' en taíno clàssic, llengua arawak'), era un poble que estava entre els ocupants aborigen de les Antilles del mar Carib. Quan els espanyols varen aplegar a Amèrica, els siboney ocupaven territoris en Cuba occidental i en la part occidental de L'Espanyola (en lo que actualment es correspon en Haití i República Dominicana). Els siboney dels temps de la conquista europea també són cridats taínos-siboney.

El terme "siboney" pot resultar confús perque s'ha aplicat a grups ètnics de diferents époques que tant culturalment, com possiblement llingüísticament eren diferents entre sí. El terme es referix primàriament als pobladors de principis de el XVI que parlaven una llengua arawak, diferent del taíno clàssic de l'orient de Cuba i Occident de l'Espanyola (De les Cases es referix a ells com "taínos ciboney"). Encara que alguns autors com Harrington han usat el terme per a referir-se als guanajatabeyes antics de l'extrem occidental de Cuba, que provablement ni tan sols parlen una llengua arawak i tenien una cultura material menys complexa que els taínos siboney de el XVI que habitaven el centre de Cuba.

Els "siboney" històrics de el XVI estaven diferenciats ètnicament dels guanajatabeyes de l'extrem occidental de Cuba com dels taínos clàssics de l'extrem oriental. A l'arribada dels espanyols, els ciboneyes havien segut parcialment arrinconados pels taínos i es trobaven confinats a l'extrem de la península de Taburó en l'illa de l'Espanyola i en la part occidental de Cuba. Els ciboneyes de Cuba i L'Espanyola eren culturalment diferents entre sí. En només un sigle despuix de l'arribada dels espanyols tots els ciboneyes haurien segut duts a la seua extinció.^{cita requerida}

Orige i procedència

Al periodo de la prehistòria de l'Espanyola que es caracterisa per la presència de grups de recolectors, caçadors i peixcadors se'ls denomina siboney. Els siboneyes varen constituir la primera onada d'immigració provinent de Centroamérica i Sudamérica. Hi ha evidències de que per l'any 2000 a. C. ya havien arribat a l'illa. Els taínos siboneyes de el XVI podrien ser en part els descendents d'estos grups junt en cert mestiçage o influència cultural dels pobles arawak del nort de Sudamérica. Diferents anàlisis filogenético semblen sugerir que la major part del Carib va ser poblada provablement des d'Amèrica del Sur, encara que alguns autors han aportat evidències de possibles poblaments des d'América Central.

Els vestigis més antics dels siboneyes semblen remontar-se a l'edat de closca. Estos grups humans vivien a la vora de rius, pantans, ensenar i baïes. Sense alfarería i sense agricultura, estos pobles varen aplegar a ocupar algunes àrees de l'Espanyola i de Cuba, ademés de les Antilles Menors.

Els guanajatabeyes de el XVI són el grup ètnic de l'occident de Cuba la cultura material del qual distava menys de la dels primers pobladors de Cuba. Els conquistadors espanyols, que els cridaven "indis vells", els varen descriure com a trists, tímits i molt pacífics. Quan va tindre lloc la Conquista d'Amèrica, els guanajatabeyes supervivents a l'invasió de pobles arawak més tecnificados s'havien refugiat en els cayos més aïllats i en la península més occidental de Cuba, Guanahacabibes.

Les cultures ceràmiques antillanas són, provablement, una continuació de cultures del mateix tipo localisables en els principis de nostra era en la zona nort de Veneçola i en la desembocadura del riu Orinoco. La classificació de les cultures ceràmiques antillanas responen més a un criteri etnològic que a un criteri d'orde estilístic.

Aspectes culturals

Artesania

Els grups de taínos siboney varen conservar algunes tècniques paleo-índies sobre l'utilisació de lascas de sílex pero, a la seua volta, varen desenrollar una indústria lítica més elaborada pel que fa a la talla de les pedres: preferix les formes simètriques i aplega a acabaments apreciables. El seu aixovar utilitari està constituït per menuts i grans morters, majadores cònics, rectangulars i cilíndrics. També varen fabricar astrals de pedra mariposoides i de coll, algunes d'elles decorades.

Atres objectes líticos com els esferolitos (boles de pedra de diferents tamanys) i els dagolitos (ceptres o dagas) són associats a les seues pràctiques ceremoniales o funeràries, entre les que s'inclouen els sepelis secundaris, aplicant en este cas un pigment rojós als ossos dels difunts.

Alimentació

La seua alimentació era similar a la de les poblacions anteriors pero agreguen a la seua dieta raïls comestibles i mariscs. En els "concheros" (jaciments en gran cantitat de closques de moluscs) estudiats s'ha trobat restants de carrancs, peixos de mar i de rius, manatíés, ostras i uns atres caragols marins. També s'ha trobat restants d'animals no marins com les tortugas d'aigua dolça, jutías, iguanas i rosegadors menors. Arreplegaven i menjaven raïms de plaja, mamey, saona, hicacos, guanábanas, corozos, yuca, guáyica, etc.

El Complex Madrigals (2050 abans de Crist) és la fase més antiga que es coneix fins al present per al Meso-indi de l'illa pero és en el Complex Pervindre (1030-90 abans de Crist) en a on es troba el major desenroll. Abdós jaciments es troben en la desembocadura del riu Higuamo de Sant Pedro de Macorís.

Llengua

Se sap en certea que estos no parlaven una llengua arahuaca ya que no tenien relació ètnica en els taínos, i estaven en el territori més temps que els taínos, sent cridats taínos clàssics o pobladors clàssics. Lo més segur és que parlaren alguna llengua caribe kalinya per emigrar des del nort de Veneçola i la conca de Orinoco.^{cita requerida}

Referències

Bibliografia

• Encyclopædia Britannica, vol. 3, p. 313: "Ciboney" and p. 773: "Cuba (History)". Chicago, 1989.