Iglésia ortodoxa de Grècia
La Iglésia ortodoxa de Grècia o Iglésia ortodoxa helènica (en grec antic: Ἐκκλησία τῆς Ἑλλάδος, romanizado: Ĕkklēsía tēs Hĕlládŏs; en grec modern: Εκκλησία της Ελλάδος) és una de les catorze (o quinze) Iglésias autocéfalas de la comunió ortodoxa. Hui és la quarta Iglésia ortodoxa més gran en uns 9 millons de feligresos (en Grècia continental). Ha eixercitat un paper principal en Grècia durant sigles i es considera el seu religió oficial en virtut de la Constitució nacional, en una naturalea d'Iglésia nacional.[1] El seu territori canònic està llimitat als llímits de Grècia anteriors a la guerra dels Balcans (1912-1913), en el restant de Grècia baix la jurisdicció del Patriarcat Ecuménico de Constantinopla. No obstant, la majoria de les seues diòcesis són de facto administrades com a part de l'Iglésia de Grècia per raons pràctiques, baix un acort entre les iglésies d'Atenes i Constantinopla.
La seua autoritat suprema està investida pel sínodo de tots els arquebisbes de les arquidiócesis metropolitanes (el Sant Sínodo de l'Iglésia de Grècia,
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-grc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) baix la presidència d'iure del arquebisbe d'Atenes i de tota Grècia. El sínodo s'encarrega d'assunts generals de l'iglésia. El Sínodo Permanent està baix la mateixa presidència i consistix en dotze arquebisbes i el Primat, cada u a càrrec de detalls administratius durant un periodo baix un sistema rotatiu.[2]
Història
[editar | editar còdic]Segons la tradició, el cristianisme va ser difòs en Grècia al voltant de l'any 50 principalment pel apòstol Pablo i per Lucas, Timoteo, Tito, Silas i atres discípuls de Crist com Andrés i Felipe.[3] El viage i predicació de Pablo a Grècia es narra en els Fets dels Apòstols.[4][5]
Les comunitats cristianes de Grècia formaven, en l'unitat en Roma, la província eclesiàstica d'Iliria. Des de l'any 730 la província va passar a la jurisdicció del patriarca de Constantinopla. Després de 1829, quan va terminar la guerra de lliberació contra els turcs, l'Iglésia es va separar de la jurisdicció de Constantinopla, declarant-se autocéfala en 1833 i va ser reconeguda com a tal pel Patriarcat Ecuménico de Constantinopla en 1850.[2]
El rei de Grècia, segons el model rus, era el dirigent suprem del Sant Sínodo, puix no tenien un patriarcat propi. En 1923, l'arquebisbe Papadopoulos va reformar la constitució Sinodal per la que el Sant Sínodo va passar a ser presidit per l'arquebisbe d'Atenes com primus inter parells.[6]
Durant la Segona Guerra Mundial i la persecució comunista posterior, varen morir un número indeterminat de sacerdots i varen ser destruïdes vàries iglésies. Este carpiment de les forces va ser aprofitat per la propaganda comunista i per sectes com els Predicadores Sacres. L'Iglésia ortodoxa de Grècia s'ha anat recuperant llentament d'esta postració. Treballa en estreta colaboració en l'Estat Helé. Una série d'associacions treballen per la formació religiosa per mig dels mijos de comunicació i les escoles. Cada estat té les seues pròpies organisacions apostólicas.
També és important l'esforç que despleguen per les obres caritatives i per la formació de sacerdots competents. Les relacions en el moviment ecuménico es varen desenrollar en interés, pero la comprensió del pensament i de les condicions internes de l'Iglésia catòlica va ser escassa.
L'Iglésia de Grècia va mostrar sempre una profunda aversió cap a les mires expansionista del Patriarcat de Moscou.[7] El 12 d'octubre de 2019, l'Iglésia ortodoxa de Grècia va reconéixer oficialment l'autocefalia de l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània. L'arquebisbe d'Atenes i de tota Grècia Jerónimo II concelebró la Divina Llitúrgia en el metropolità de Kiev i tota Ucrània, Epifanio, el 19 d'octubre en Salónica.[8][9]
El 17 d'octubre de 2019, el Sant Sínodo de l'Iglésia ortodoxa russa va autorisar al patriarca Cirilo I de Moscou suprimir en les llitúrgies la menció del nom de l'arquebisbe Jerónimo II d'Atenes i tota Grècia, trencant d'esta manera la plena comunió en l'Iglésia ortodoxa de Grècia.[10]
Iglésies ortodoxes veterocalendaristas gregues
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El Govern i l'Iglésia Ortodoxa de Grècia acorden que els clercs deixen de ser considerats funcionaris». Europapress. Consultat el 25 de febrer de 2021.
- ↑ 2,0 2,1 «Crisis en l'Iglésia ortodoxa grega». ABC. Consultat el 25 de febrer de 2021.
- ↑ «Εκκλησία των Αθηνών». www. iaath. gr. Consultat el 2022-03-30.
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ «Protocol, història i desenroll de les Iglésies Ortodoxes». UNED. Consultat el 25 de febrer de 2021.
- ↑ «Cisma en l'Iglésia ortodoxa en una forta càrrega política». El País. Consultat el 25 de febrer de 2021.
- ↑ «It’s Official: Church of Greece Recognizes the Autocephaly of the Orthodox Church in Ukraine». Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2019. Consultat el 6 de decembre de 2019.
- ↑ «Church of Greece officially begins commemoration of Orthodox Church in Ukraine». Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2019. Consultat el 6 de decembre de 2019.
- ↑ «Statement of the Holy Synod of the Russian Orthodox Church» (en en). The Russian Orthodox Church. Department for External Church Relations..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia ortodoxa de Grecia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.