Idioma ocaina
El ocaina és una llengua amerindia d'Amèrica del Sur parlada en la regió fronteriça entre Colòmbia i Perú.
Aspectes històrics, socials i culturals
[editar | editar còdic]Classificació filogenético
[editar | editar còdic]El ocaina és part de la subfamília huitoto-ocaina de les llengües bora-witoto.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]El ocaina està en sever perill d'extinció, és parlat per un grup de 54 persones en el noreste de Perú i per 12 persones més en el departament d'Amazones en Colòmbia. Pocs chiquets menuts parlen ya la llengua.
Dialectes
[editar | editar còdic]Existixen dos dialectes del ocaina, el dukaiya i el ibo'tsa.
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Fonologia
[editar | editar còdic]El sistema consonàntic del ocaina ve dau per:
| Bilabial | Alveolar | Postalveolar/ Palatal |
Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Nassal | lenis | m | n | ɲ | ||
| fortis | mː | nː | ɲː | |||
| Oclusiva | p b | t r | tʲ dʲ | k ɡ | ʔ | |
| Africada | ts dz | tʃ dʒ | ||||
| Fricativa | ɸ β | s | ʃ ʒ | x | h | |
El sistema vocàlic està format per les següents unitats:
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i, ĩ | ɨ, ɨ̃ | |
| Oberta | i | a, ã | o, õ |
Ademés el ocaina és una llengua tonal, per lo que cada sílaba pot tindre un to ineherente: alt o baix. La sílabes en ocaina poden consistir en una vocal, o pot aparer una consonante a cada costat, per lo que la fòrmula silàbica és:
(C)V(C)
Sistema d'escritura
[editar | editar còdic]El ocaína té un sistema d'escritura basada en l'alfabet llatí. La següent table resumix les convencions gràfiques usades per a escriure la llengua:
| Latini | IPA | Llatí | IPA | Llatí | IPA | Llatí | IPA | Llatí | IPA | Llatí | IPA | Llatí | IPA | Llatí | IPA | Llatí | IPA | Llatí | IPA | Llatí | IPA |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| a | /a/ | b | /b/ | c | /k/ | ch | /tʃ/ | ds | /dz/ | dy | /dʲ/ | i | /i/ | f | /ɸ/ | g | /ɡ/ | h | /ʔ/ | i | /i/ |
| j | /h/ | k | /k/ | ll | /dʒ/ | m | /m/ | m̈ | /mː/ | n | /n/ | n̈ | /nː/ | ñ | /ɲ/ | ñ̈ | /ɲː/ | o | /o/ | p | /p/ |
| q | /k/ | r | /r/ | s | /s/ | sh | /ʃ/ | t | /t/ | ts | /ts/ | ty | /tʲ/ | o | /ɨ/ | v | /β/ | x | /x/ | i | /ʒ/ |
- Degut a que l'alfabet ocaina s'inspira en les convencions ortogràfiques de l'espanyol, la c s'usa per a indicar el fonema /k/ davant a, o i o, qu s'usa davant i i i, and k s'usa en préstams lèxics com per eixemple kerosene 'keroseno'.
- La nasalización s'indica insrtando una n despuix de la vocal. Compare's: tya tyója [tʲa tʲóha] 'penja-ho' en tya tyonjan [tʲa tʲṍhã] 'neteja-ho'.
- El to alt s'indica en una tilde gràfica: á, é, í, o, ú.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma ocaina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.