Idioma huno

El huno és l'idioma extint que parlaven els hunos. Els registres d'esta llengua són escassos.

Classificació

El huno ha segut considerat com una llengua relacionada en la llengua turca parlada pels antics búlgars i en el chuvasio modern. Hui en dia, totes estes llengües són classificades, junt en el jázaro i el turc-ávaro, com a integrants de la branca ogúrica de les llengües túrquicas.^[1]

La teoria de que el huno pertany a la branca ogúrica prové de l'identificació d'alguns dels noms hunos com a turcs, alguns registrats en l'escassa lliteratura que encara subsistix i uns atres procedents dels artefactes recuperats pels arqueòlecs.^[2]

Atres noms varen ser classificats com germànica i iranios. Les paraules medos, kamos, strava i, possiblement, cucurun no semblen ser túrquicas.^[3] S'han estudiat estos registres durant més d'un sigle i mig, i cap intent de conectar en el restant dels noms de qualsevol idioma conegut grup ha conseguit un consens acadèmic. L'inscripció en la placa de Khan Diggiz ha segut interpretada com una forma turca del nom Dengizik, conegut com a rei huno, fill d'Atila.^[4]

Aixina, esta conclusió es fonamenta en el raonament de que el vocabulari conegut de llengua huna mostra que esta pertany al tipo r- i l- de llengües túrquicas i que la migració huna va ser responsable de l'aparició d'esta llengua en l'occident.

El cas d'idiomes de tipo r- i l- ("lir" túrquico) actualment solament és observat en el chuvasio, l'únic membre de la branca turca ogúrica que no ha desaparegut. Els demés idiomes túrquicos ("túrquico comú" o "shaz"-túrquico) són de tipo z- i š-.

Llengües yeniseicas

Alguns acadèmics, sobretot Lajos Ligeti (1950/51) i Edwin G. Pulleyblank (1962), han afirmat que les llengües de Siberia, especialment el Ket, un membre de les llengües yeniseicas, poden haver segut una font important (o tal volta inclús el núcleu llingüístic) de les llengües Xiongnu i Hunas.^[5]^[6] Vajda (et al. 2013) va propondre que l'èlit gobernant dels hunos parlava un idioma yeniseiano i influïa en atres idiomes de la regió.^[7]

Bibliografia

Clark, Larry. 1998. "Chuvash." In: Johanson & Csató, pp. 434-452.
Gmyrya, L. 1995. Hun country at the Caspian Gate: Caspian Dagestan during the epoch of the Great Movement of Peoples. Makhachkala: Dagestan Publishing.
Golden, Peter B. 1998. "The Turkic peoples: A historical sketch." In: Johanson & Csató, pp. 16-29.
Heather, Peter. 1995. "The Huns and the End of the Roman Empire in Western Europe." English Historical Review 110.4-41.
Johanson, Lars & Éva Agnes Csató (ed.). 1998. The Turkic languages. London: Routledge.
Johanson, Lars. 1998. "The history of Turkic." In: Johanson & Csató, pp. 81-125.turkiclanguages. com/www/classification. html turkiclanguages. com/www/classification. html archivat en Wayback Machine.
Johanson, Lars. 1998. "Turkic languages." In: Encyclopaedia Britannica. CD 98. Encyclopaedia Britannica Online, 5 sept. 2007.britannica. com/eb/article-80003/Turkic-languages
Johanson, Lars. 2000. "Linguistic convergence in the Volga area." In: Gilbers, Dicky, Nerbonne, John & Jos Schaeken (ed.). Languages in contact. Ámsterdam & Atlanta: Rodopi. (Studies in Slavic and General linguistics 28.), pp. 165-178.germanistik. uni-halle. de/antos/dgfs98/abstracts/johanson. htm
Johanson, Lars. 2007. Chuvash. Encyclopedia of Language and Linguistics. Oxford: Elsevier.
Kemal, Cemal. 2002. "The Origins of the Huns: A new view on the eastern heritage of the Hun tribes." (Text edited from conversations with Kemal Cemal, Turkey, 1 November 2002.) In: Features for Europe: Barbarian Europe. Kessler Associates. The History Files.historyfiles. co. uk/FeaturesEurope/BarbarianHuns. htm
Krueger, John. 1961. Chuvash Manual. Bloomington: Indiana University Publications.
Maenchen-Helfen, Otto J. 1973. The world of the Huns: Studies in their history and culture. Berkeley: University of Califòrnia Press.kroraina. com/huns/mh/
Mukhamadiev, Azgar G. 1995. "The inscription on the plate of Khan Diggiz." In: In: Problems of the lingo-ethno-history of the Tatar people. Kazan: Tatarskoe knizhnoe izd-vo, pp. 36-83. (ISBN 5-201-08300, in Russian). Translated from the Russian into English, www. turkicworld. org.onlinehome. us/turkic/32WritingHuns/Diggiz3En. htm
Pritsak, Omeljan. 1982. "The Hunnic Language of the Attila Clan." Havard Ukrainian Studies, vol. 6, pp. 428-476.
Róna-Tas, András. 1998. "The reconstruction of Proto-Turkic and the genetic question." In: Johanson & Csató, pp. 67-80.
Schönig, Claus. 1997-1998. "A new attempt to classify the Turkic languages I-III." Turkic Languages 1:1.117–133, 1:2.262–277, 2:1.130–151.
Samoilovich, A. N. 1922. Some additions to the classification of the Turkic languages. Petrograd.onlinehome. us/turkic/40_Language/LangClassificationEn. htm
Thompson, I. A. 1948. A History of Attila and the Huns. London: Oxford University Press. Reedited by Peter Heather. 1996. The Huns. Oxford: Blackwell.

Fonts

↑ Pritsak, Omeljan. 1982 "The Hunnic Language of the Attila Clan." Harvard Ukrainian Studies, vol. 6, pp. 428-476.
↑ Pritsak, Omeljan. 1982 "The Hunnic Language of the Attila Clan." Harvard Ukrainian Studies, vol. 6, pp. 428–476.archive. org/web/20100816052539/http://140.247.132.248/huri/pdf/hus_volumes/vVI_n4_dec1982. pdf
↑ kroraina. com/huns/mh/mh_9. html Otto Maenchen-Helfen, Language of Huns, Ch. 9.
↑ PROBLEMS OF LINGUOETHNOHISTORY OF THE TATAR PEOPLE. KAZAN 1995. Azgar Mukhamadiev. The KHAN DIGGIZ DISH INSCRIPTION. Excerpts from the article “Turanian Writing”, published in the book “Problems Of Linguoethnohistory Of The Tatar People” (Kazan, 1995. pages 36–83). onlinehome. us/turkic/32WritingHuns/Diggiz3En. htm
↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Sense-nom-p59t-1
↑ Vajda, 2013, pp. 4, 14, 48, 103–6, 108–9, 130–1, 135–6, 182, 204, 263, 286, 310.
↑ Vajda, Edward J. (2013). Yeniseian Peoples and Languages: A History of Yeniseian Studies with an Annotated Bibliography and a Source Guide. Oxford/New York: Routledge.

Enllaços externs

El món dels Hunos (en anglés), Otto Maenchen-Helfen, University of Califòrnia Press, 1973. kroraina. com/huns/mh Chapter: IX. Language
turkicworld. org/ Història dels pobles túrquicos (en anglés).

Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma huno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Pritsak, Omeljan. 1982 "The Hunnic Language of the Attila Clan." Harvard Ukrainian Studies, vol. 6, pp. 428-476.

[2] Pritsak, Omeljan. 1982 "The Hunnic Language of the Attila Clan." Harvard Ukrainian Studies, vol. 6, pp. 428–476.archive. org/web/20100816052539/http://140.247.132.248/huri/pdf/hus_volumes/vVI_n4_dec1982. pdf

[3] roraina. com/huns/mh/mh_9. html Otto Maenchen-Helfen, Language of Huns, Ch. 9.

[4] PROBLEMS OF LINGUOETHNOHISTORY OF THE TATAR PEOPLE. KAZAN 1995. Azgar Mukhamadiev. The KHAN DIGGIZ DISH INSCRIPTION. Excerpts from the article “Turanian Writing”, published in the book “Problems Of Linguoethnohistory Of The Tatar People” (Kazan, 1995. pages 36–83). onlinehome. us/turkic/32WritingHuns/Diggiz3En. htm

[Sense-nom-p59t-1-5] Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Sense-nom-p59t-1

[FOOTNOTEVajda2013{{{c}}}4,_14,_48,_103–6,_108–9,_130–1,_135–6,_182,_204,_263,_286,_310-6] Vajda, 2013, pp. 4, 14, 48, 103–6, 108–9, 130–1, 135–6, 182, 204, 263, 286, 310.

[7] Vajda, Edward J. (2013). Yeniseian Peoples and Languages: A History of Yeniseian Studies with an Annotated Bibliography and a Source Guide. Oxford/New York: Routledge.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]