Idioma chaná

Erro al crear miniatura:

Blas Jaime, últim parlant de la llengua chaná, visitant el monument en honor als charrúas caiguts en la matança de Salsipuedes en Tacuarembó, Uruguay. Any 2019.

El idioma chaná (autoglótonimo: lanték, que significa "parlar" o "idioma"; de lan, "llengua" i tek, un sufix comunicatiu) i yaña, chaná) és una llengua charrúa parlada pel poble chaná en lo que ara és Argentina i Uruguay, a lo llarc dels rius Uruguay i Paraná en els màrgens del Riu de l'Argent.

Va ser parlat pel poble Chaná des de l'época precolombina en la vasta regió que hui es troba entre la província d'Entre Rius (Argentina) i Uruguay, i els rius Uruguay i Paraná Guazú.

Història

L'idioma històricament era parlat pels pobles chaná, que habitaven entorn als grans rius de la regió (el Paraná i l'Uruguay), el nort de l'ara província de Buenos Aires, el centre i sur de les províncies de Santa Fe i Entre Rius, i el suroest de la "Banda oriental" de l'Uruguay, actualment estat d'Uruguay.

El primer europeu en ingressar pel Paraná i publicar les seues aventures, Ullrico Schmidl, participant de l'expedició de Pedro de Mendoza (1535), diu que chanás, timbúes, corondás i quiloazas compartien l'idioma i les principals costums.

Segons les recents narrativa de memòria oral, en l'antiguetat els Chaná varen habitar territoris al voltant de l'actual marge brasiler del riu Uruguay. Més vesprada varen emigrar d'este lloc a lo llarc dels rius Uruguay i Paraná, des del desaiguador del riu Iguazú i des del riu Paraguay fins a l'ubicació actual d'Asunción.

Registres documentals

Quadern de Dámaso Antonio Larrañaga

La documentació sobre el chaná és llimitada. En 1815 el sacerdot Dámaso Antonio Larrañaga es va reunir en tres chaná vells que parlaven chaná en Uruguay i va documentar en dos quaderns lo que va deprendre sobre la llengua chaná. Actualment solament es conserva un d'eixos quaderns, que conté 70 paraules.

Diccionari de Viegas - Jaime

Entre el 2004 i 2005, Blas Jaime, un habitant de la ciutat argentina de Paraná naixcut en Nogoyá, va donar a conéixer que conservava per transmissió oral de la seua mare la llengua chaná. Es considera a Blas Jaime com l'últim parlant del chaná. El seu coneiximent d'esta llengua ha segut estudiat pel llingüiste argentí J. Pedro Viegas Fancs, qui va portar a terme diversos estudis de morfosintaxis, fonètica i fonologia. Viegas i Blas Jaime varen fer un inventari de més de 250 vocablos i frases, entre elles totes les paraules charrúas i chanás conegudes, ajudant a elaborar un diccionari de l'idioma que recopila unes 1000 paraules en chaná.

Primer diccionari del Chaná

El lanték ha segut reconegut com a part d'el "Patrimoni Cultural de la Província d'Entre Rius". El primer diccionari de la llengua va ser publicat per l'Editorial Provincial d'Entre Rius. La publicació contenia un diccionari compilado per Don Blas Wilfredo Omar Jaime i un estudi enciclopèdic de la cultura chaná. També hi havia varis capítuls sobre la llingüística del chaná per Viegas Fancs.

L'estudi cultural chaná va comprendre la quarta i última secció del llibre. Gran part de la etnoliteratura chaná es va obtindre per mig de les sessions d'elicitación en Viegas Fancs durant els sèt anys anteriors a la publicació del volum. També inclou un CD d'àudio que conté gravacions de Don Blas parlant el seu lanték.

Actualitat

Blas Wilfredo Omar Jaime (malnomenat en chaná: Agó Akoé Inó, lit. "gos sense amo") o simplement Blas Jaime, va nàixer en la localitat del Pueblito en la ciutat de Nogoyá, Província d'Entre Rius, el 2 de febrer de 1934. En l'actualitat, viu en la ciutat de Paraná i és l'únic parlant natiu de chaná que es coneix. No obstant, encara existix la possibilitat de trobar atres parlants de l'idioma.

L'UNESCO la reconeix com a llengua viva pero també com "extremadament amenaçada" perque solament té un parlant natiu ya mencionat. Per això el chaná va ser inclós per dita organisació en el Atles interactiu Unesco de les llengües en perill en el món en l'any 2010. La Cámara de la Província d'Entre Rius va reconéixer recentment la necessitat de que el govern reconega i protegixca la llengua.

Descripció llingüística

Classificació

La teoria que autors com Bauzá, de la Sota, Ameghino i Araújo sostenien sobre la filiació llingüística guaraní de les llengües indígenes de la regió de l'Argent. Olaf Blixen la va considerar completament desacreditada. Sixto Perea i Alonso va sugerir la tesis sobre la filiació arahuaca de les llengües indígenes de la regió —entre les quals estava el chaná—, encara que esta tesis la va desestimar Blixen per carir de valor científic. Benigno Ferrario va propondre la vinculació del chaná en les llengües matacas.

Fonologia

Sons consonàntics

		Bilabial	Dental	Alveolar	Post- alveolar	Palatal	Velar	Faríngea	Glotal
Nassal		m (m)		n (n)		ɲ (ñ)
Oclusiva	sorda	p (p)		t (t)			k (k)		ʔ (')
	sonora	b (b)		d (d)			g (g)
Africada					ʧ (ch)
Fricativa				s (s)		ç	x	ħ
Aproximante						j (i)	w
Vibrant múltiple				r (rr)
Vibrant simple				ɾ (r)
Aproximante lateral				l (l)

Sons vocals

	Anteriors	Central	Posteriors
Tancada	i		o
Mija	i		o
Oberta		a

Evolució diacrònica de la pronunciació

Segons Viegas Fancs (2015), dels sons /t^r/, /q/, /d^r/, /w/ i /j/ solament va obtindre registres en el chaná antic, mentres que /Ʒ/, /ʃ/, /x/ i /ɲ/ apareixen en el chaná modern. Si ben /r/ i /ʔ/ solament es registren en el chaná modern, l'autor presumix que estos dos sons estaven presents també en l'antic.

Citant a Larrañaga (1923), expressa que en el chaná antic no existien consonants fricatives sordes labials o interdentals ni laterals palatals. Açò també s'observa en el chaná modern. En el chaná antic, segons Larrañaga, havien consonants geminades («les lletres duplicades (...) tenen tota la força de la seua duplicació»), pero esta característica fonològica no està present en el chaná modern.

Per a Viegas Fancs, la falta d'algunes consonante com /ɲ/, /ʃ/, /r/ i /ʔ/ en el chaná antic, potser siga aparent pel corpus llingüístic reduït de la mostra que va prendre Larrañaga en el XIX. Per una atra part, algunes de les diferències fonològiques podrien deure's a l'evolució fonètica de la llengua durant els dos sigles transcorreguts des de la mostra de Larrañaga a la de Blas Jaime.

Escritura

El chaná antigament hauria carit d'un sistema d'escritura. En el seu treball de recopilació de l'idioma chaná, Dámaso Antonio Larrañaga va utilisar l'alfabet llatí per a escriure el vocabulari chaná. En el chaná contemporàneu de Jaime i Viegas Fancs, el chaná utilisa un sistema d'escritura basat en l'alfabet llatí, que consta de vintissís caràcters; cinc vocals i vintiun consonante: a, b, c, ch, d, i, g, i, j, k, l, ll, m, n, ñ, o, p, r, rr, s, t, o, v, x, i, ꞌ.

Gramàtica

Sintagma nominal i sustantius

L'us dels sustantius ocorre com a determinants del verp, representant el subjecte o com a objecte directe. Ademés, també poden funcionar com a núcleu del predicat. En el chaná actual el número del sustantiu no s'indica llevat en dos casos: quan un terme es referix a una part del cos s'afig un sufix -á que podria indicar dual o plural, encara que no ha segut documentat en atres casos; i un sufix de colectiu -át que significa «grup de». Per eixemple:

okal (ull)	okalá (ulls)
danan (casa)	dananát (caseriu, "grup de cases")

No obstant, en el chaná antic el plural se senyalava afegint al sustantiu el sufix -guát. Per eixemple:

huatí (aquell)	huatiguát (aquells)
gipuai (image)	gipuaiguát (imàgens)

Els sustantius en el chaná modern posseïxen dos gèneros, masculí i femení. Els gèneros de cada sustantiu es corresponen en els de l'idioma espanyol. La marca de gènero femení solament s'indica per mig d'un sufix -a, en el cas de tractar-se de sers animats; en el restant dels casos s'aplica el gènero masculí en tots els sustantius, i el femení per al cas dels sers inanimados no es marca. Per eixemple:

nchalá (germà)

nchaláa (germana)

En el chaná del sigle XIX per a senyalar la femella d'una espècie s'afegia el sufix -kai (derivat de la paraula ukái, femella) al sustantiu. Per eixemple:

kuayó (cavall)

kuayókai (yegüa)

Adjectius

Per lo general els adjectius es coloquen despuix del sustantiu, encara que també poden precedir-ho. Esta característica ya s'observava en el chaná antic. Alguns adjectius admeten la marca de gènero, afegint el sufix -a per a marcar el femení. Respecte del número gramatical, en el chaná atestat per Larrañaga este es conservava invariable i en la mateixa terminació tant en el singular com en el plural ya que esta característica era senyalada pel sustantiu.

Verps: els seus temps i conjugacions

La següent informació correspon al chaná antic, és dir, al registrat per Dámaso Antonio Larrañaga (1771-1848) en el seu informe Compendio de l'idioma de la nació chaná de 1815 en Sant Dumenge de Soriano, al sur del Riu Negre, Uruguay.

Verps auxiliars

Hi ha quatre verps auxiliars usats en freqüència:

• tu tingues: ser o estar
• tu len: ser o estar (menys usat)
• tu na: vindre
• tu do: anar

Tu és artícul, els verps rigorosament són: tingues, len, na, do.

Els verps són inconjugables, és dir que els temps es determinen pels auxiliars, aixina tots tenen la mateixa terminació. Esta regla té l'excepció de la terminació donen que denota el pretérito. Eixemples:

tu monték (escoltar)	montekdán (va escoltar)
tu geppian (sembrar)	geppiandán (va sembrar)

Quan al verp s'afig l'auxiliar, és per a donar-li més força. Llavors en el pretérito la terminació dán va agregada a l'auxiliar:

geppian tén (està sembrant)

geppian tendán (va estar sembrant)

Tenen una atra terminació comuna: mar. S'aplica als verps i als sustantius, i servix per a donar a l'expressió força, gràcia o ponderació, sense determinar temps.

Temps i modos verbals

Hi ha tres temps verbals: presente, pretérito i futur. El present de l'infinitiu servix a tots els presents d'este modo. Llevat el tí al present de l'infinitiu, i iniciant en la persona o pronom, es fa present de l'indicatiu:

tu do (anar)	i do (yo vaig)
tu na (vindre)	i na (yo vinc)

El present del modo subjuntiu no té modo d'explicar-se. Es varia la frase de modo que s'expresse en el modo indicatiu.

El modo imperatiu s'explica i determina per l'infinitiu sense la menor alteració. La gesticulació, el to, l'acció i actitut del cos de qui parla completarien el valor de l'expressió per a evitar confusions.

Sobre el pretérito, en la terminació dán es representen tots els pretéritos: imperfectes, perfectes i plusquamperfecte de l'indicatiu. La terminació do denota comunament la tercera persona del singular dels pretéritos.

La veu chané és una terminació solta de l'idioma que s'utilisa per a expressar la tercera persona del plural en tots els temps verbals; esta s'ubica darrere del verp.

Per al futur usa solament lo que vindria a ser en espanyol "he de", en dos veus: madde (anteposta) i marán (posposta), d'igual força i aplicables indistintament a tots els verps:

maddé i do (he d'anar)

i na marán (he de vindre)

El verp queda en la seua terminació d'infinitiu.

No tenen en l'infinitiu més que el present, ni hi ha pretéritos o gerundis, ni estant o havent. Parafrasean les oracions i els donen sentit en precisió.

Hi ha poques veus que puguen confondre's, generalment cada cosa té la seua veu.

Són lacónicos, a voltes suprimixen i subentienden el verp, per eixemple per a dir "yo tinc fam" usen I hueiekás (Yo fam); I gueés (Yo sigau).

En la regla 26, s'expressava que els verps algunes voltes es "dimidian" colocant el pronom en el mig. S'utilisa generalment en les frases familiars:

i dona-m-ju titén (tinc que donar-te)	El verp dajú (donar) està dimidiado en el pronom muti (teu) sincopado.
is-em. dá (el teu vols)	El verp isdá (voler) es troba dimidiado en el pronom emptí (tu) siconcopado.

Hi ha tres verps simples negatius:

• itrrés, no voler
• nihir, no saber
• jumén, no poder

Encara que l'autor no ha trobat el motiu d'esta regla, en les clàusules interrogants l'últim verp que tanca l'oració deu concloure en i:

finalisa en vocal	ké-sa-solá	Deu concloure: kei-sai-solai
finalisa en consonante	tingues-len-egés-mor	Deu concloure: tei-lei-egei-moi

Generalment els verps es posponen a tot lo demés, lo que donaria a entendre que el chaná antic és una llengua les oracions de la qual es construïxen en l'orde de tipo SOV (subjecte objecte verp):

I latár tingues	Yo bo estic
au etriek i sekér	la veritat yo conec

Conjugacions dels Verps Del verp copulatiu ser o estar: tu tingues Present Singular Yo soc (o estic) bo I latár tingues Tu/vosatres són/sou (o estàs/esteu) bo/s. em Aquell és (o està) bo huat Plural Nosatres (som o estem) bons am Aquells són (o estan) bons huatiguát Pretérito Singular Yo era, vaig ser o vaig estar bo I latár tendán Tu, o vosatres éreu, vàreu ser o vàreu estar bons em Aquell era, va ser, o va estar bo huat Plural Nosatres érem, vàrem ser, o vàrem estar bons am Aquells eren, varen ser o varen estar bons huatiguát Futur Singular Yo he de ser, o estar bo I latár tingues marán Tu, o vosatres heu de ser o estar bons em Aquell ha de ser o estar bo. huat Plural Nosatres hem de ser o estar bons am Aquells han de ser o estar bons huatiguát Del verp auxiliar anar: tu dó Present Singular Yo vaig a Missa. I Misát pat do tingues Tu o vosatres aneu a Missa em Aquell va a Missa huat Plural Nosatres anem a Missa am Aquells van a Missa huatiguát Pretérito Yo vaig ser, o anava a Missa I Misát pat do tendán Futur Yo he d'anar a Missa I misát pat maddé do tingues Del verp actiu buscar: tu dá Present Singular Yo busque la veritat I áu etriék dona Tu o vosatres busqueu la veritat em Aquell busca la veritat huat Plural Nosatres busquem la veritat am Aquells busquen la verdar huatiguát Pretérito Yo buscava o vaig buscar la veritat I au etriék dadán Futur Yo he de buscar la veritat áu etriék maddé i dona L'autor desconfia que este modo de conjugar siga general, expressant que el verp tu solá (mirar) té en el present esta variació: Yo mire: I solá El teu mires: em sol Aquell mira: huát sol És dir que solament en la primera persona esta la á.

Numerals

En el sistema de numerals estos funcionen tant com a cardinals com a ordinals, en les següents unitats:

• güi / gil (un, primer)

• amá / sant (dos, segon)

• géit (tres, tercer)

• colí (quatre, quarto)

• nam (cinc, quint,- també significa mà -)

A partir d'este punt, alguns numerals es formen combinant dos numerals distints en sintagma que funcionen com a numerals propis:

• amá nam (dos cincos: dèu)

• nam a'atí amá (cinc en dos: sèt)

• nam nam (cinc cincos: vinticinc)

Text d'eixemple

A continuació, un mensage d'un pare al seu fill de 13 anys que, segons la cultura chaná, està entrant en la adultez. Va ser conservat oralment per don Blas Jaime i dut a escrit per Viegas Fancs.

Oté tató a'á tato'i:

Vanatí amit tato'i

Caleí angú ugé nantú ug vaté tijuí

Uelcaimár gilí caleí vaté nantú

Oyendén ugé ocó ug dioí opá vaté itití retá

Oyendén opá ugá chiule'é ug vaté tijuí

Ita'í ua oté oblí vaté nderé

Ngan amit aiuá

Npen vaté ugá Tijuiném

Fer home al hombrecito:

Fill meu, hombrecito:

Rep hui l'últim castic del teu pare

En avant solament rebràs el teu (propi) castic

Recorda este castic durant tota la teua vida com un home

per a que millors el teu viage (per este món)

Tens la meua bendició;

Guanya tu la de Tijuiném (deu chaná)

Bibliografia

• (2013) La llengua chaná, patrimoni cultural d'Entre Rius, Paraná: Editorial d'Entre Rius. ISBN 978-950-686-039-4.

Enllaços externs

• Larrañaga, Dámaso Antonio.1923. etnolinguistica. org/larranaga_1923_compendio Compendio de l'idioma de la nació chaná. Escrits de D. Dámaso A. Larrañaga, tom III: 163-174. Montevideo: Institut Històric i Geogràfic de l'Uruguay, Imprenta Nacional.
• youtube. com/watch? v=A4-txhK7brw Guardians de la llengua: Chaná - Canal Trobe.
• unesco. org/languages-atlas/index. php? hl=en&page=atlasmap Atles de llengües del món en perill - Unesco.
• org/audio/la-guarda-memoria La guarda memòria un episodi sobre la llengua Chaná presentat en el podcast Ràdio Ambulant (Temporada 12, Episodi 16).