Llengües charrúas

Vore també: Charrúa (desambiguación)

Les llengües charrúas o charruanas són un conjunt d'a lo manco quatre llengües indígenes d'Amèrica que es varen parlar en el noreste de l'Argentina, gran part del Uruguay, i possiblement Paraguay, pels charrúas, els chanás i atres ètnia de la conca de l'Argent. Encara que les llengües charrúas es creïen extintes des de feya un parell de sigles, en 2005 va aparéixer un semihablante d'idioma chaná.

Distribució

Les llengües charrúas ocupen part del sector sur de la conca de l'Argent. S'estima que les llengües varen deure desaparéixer de l'us públic cap a el XVIII o XIX en els llocs més aïllats.

Classificació

Les llengües charrúas estan mal documentades, existixen algunes llistes lèxiques en algunes llengües charrúas pero no existixen descripcions gramaticals importants. En 2013 Viegas Fancs va treballar en el que podria ser l'últim semihablante de Chaná, que ha proporcionat algunes formes lèxiques i algunes frases curtes.

Llengües de la família

Les senyes permeten afirmar que existixen registres d'a lo manco tres llengües charrúas diferents:

• Chaná
• Charrúa
• Güenoa

Un cert número d'ètnia les llengües de les quals no han segut testimoniats podrien haver parlat llengües de la família charrúa:

• Bohán - parlat prop de Maldonado (Uruguay).
• Calchine - parlat en la Província de Santa Fe (Argentina), a lo llarc del riu Salat
• Carcarañá - parlat a lo llarc del riu Carcarañá, Santa Fe
• Chaná-Mbeguá o Beguá - parlat sobre el riu Paraná entre Crespo i Victoria
• Colastiné - parlat en la Província de Santa Fe prop de Colastiné
• Corondá - parlat en Coronda, Província de Santa Fe
• Guaiquiaré - parlat en Entre Rius sobre el riu Guayquiraró
• Mocoretá o Macurendá o Mocolete - parlat en el Departament La Pau (Entre Rius)
• Pairindi - parlat en Entre Rius des de Corrents al riera Feliciano
• Timbu - parlat en Gaboto, província de Santa Fe
• Yaro - parlat en Uruguay entre el Riu Negre i el riu Sant Salvador

Relacions en atres llengües

Morris Swadesh inclou les llengües charrúas junt en les llengües mataco-guaicurúes i llengües mascoyanas junt en atres llengües en un supost tall macro-mapuche. Kaufman (1990) sugerix que el grup charrúa, el mataco-guaicurú, el mascoyano i ele-vila junts podrien formar una família llingüística per a la que el propon el nom macro-waikurú. La proposta de Kaufman de 1994, contempla l'hipòtesis d'una família macro-waikurú encara que exclou d'ella el le-Vila.

Descripció llingüística

Comparació lèxica

Les llengües charrúas estan molt poc documentades. No obstant, existixen llista de vocabulari recopilades per a un cert número de llengües que permeten fer algunes comparacions:

GLOSSA	Charrúa	Chaná	Guenoa
'ull'	i-xou	ocál
'orella'	i-mau	va clavar
'mà'	guar	nam
'aigua'	hué	atá
'sol'		dioí
'gos'	samayoí	agó	lochan
'arbre'		vanatí beáda-‘o
'un'	yú	güi	yut
'dos'	sam	amá
'tres'	detí	géit

Fonologia

La forma de pronunciar dels charrúas no es corresponia exactament en els sons de la llengua espanyola. Per lo tant en la paraula vaig diabun, qui escriu ho fa reflectint aproximadament el sò que interpreta haver escoltat, ya que els charrúas tenien una fonètica mesclada en sons narigals, guturals i vocals. Per lo tant lo que seguix a continuació no seria estrictament el sò original i verdader de les veus autènticament charrúas sino una aproximació a les mateixes.

Bibliografia

• Adelaar, Willem (2004). org/details/languagesofandes0000adel The Languages of the Vages, Cambridge University Press.
• Vidart, Daniel (1996). El món dels charrúas, Banda Orientalloc=Montevideo.

Enllaços externs

• lanacion. com. ar/nota. asp? nota_id=717592 L'últim "parlant" de chaná (llengua charrúa) lanacion. com. ar/nota. asp? nota_id=717592 archivat en Wayback Machine.