Idioma guenoa
El idioma guenoa (també güenoa o guenoa-minuán) va ser un idioma de la família de llengües charrúas parlat per l'ètnia guenoa-minuán que habitava majoritàriament en l'est del riu Uruguay. És una llengua morta per a la que no hi ha casi documentació.
Descripció històrica
[editar | editar còdic]L'únic registre d'esta llengua es va realisar en un procés de gramatización de les llengües indígenes durant l'época colonial d'Amèrica, en el que es posava per escrit a través de diccionaris, gramàtiques o atres obres aquelles llengües que fins al moment eren orals. En el cas de l'idioma guenoa, el registre escrit es va realisar en un catecisme en propòsits evangelizadores, que a sovint constituïen breus repertoris de paraules per a construir oracions sense molt conte per les estructures gramaticals. El ábate Lorenzo Hervás i Panduro va publicar en 1787 este catecisme.[1]
Hervás i Panduro en 1784 va escriure sobre la llengua en la seua Catalogue delle lingue conosciute, que va dir que la parlava la nació guenoa, habitant de les terres a l'orient del riu Uruguay i al sur de les missions guaraníticas. El ábate Sánchez li va comunicar a Hervás i Panduro que havien quedat alguns manuscrits de la llengua guenoa en la missió de San Borja, mentres que el ábate Camaño li va enviar el catecisme en guenoa, i no li va trobar similitut alguna en els idiomes parlats en Paraguay.[2]
Text d'eixemple
[editar | editar còdic]Güenoa és conegut per una breu catequesis d'el XVIII citada per Lorenzo Hervás i Panduro en italià.[3][4] El text de mostra que apareix a continuació, originalment d'Hervás i Panduro (1787: 229), ha segut reproduït de Vignati (1940).[5][6]
| güenoa | italià | traducció a l'espanyol |
|---|---|---|
| Mana hum Tupa amat atei | Dimmi, c'è Va donar? | Digues-me ¿existix Deu? |
| An, Tupa amat onat | Sì, Dìo c'è. | Sí, Deu existix. |
| Tupa retant atei | Dii quanti sono! | ¡Deus, quànts hi ha! |
| Yut isa | Un solament. | Solament un. |
| Guar-ete Tupa | Chi è Dìo? | ¿Quí és Deu? |
| On, dik Ineu, dik Espiritu-sant, detit persona | Pare, Figliuolo, Spirito Sant, tre persone, | Pare, Fill, Esperit Sant, tres persones, |
| Tupa yut tem amat | Va donar un solament. | Un Deu. |
| Guarete ëeuvuit edam dik eutemar, esek evvau etsi ueda atei? | Chi è stato, che si è fatto uomo per noi altri? | ¿Quí va ser el que es va fer home per nosatres? |
| Tupa-ineu | Vaig donar Va donar il figlio. | El fill de Deu. |
| Hapatan retant | Menja si chiama? | ¿Com es dia? |
| Hesu-Kisto | Gesu Crist. | Jesucristo. |
| Troben atei Hesu-Kisto | Morto fu Gesu Crist? | ¿Va morir Jesucristo? |
| Troben | Morì. | Ell va morir. |
| Retanle dik troben? | Per quale fine morì? | ¿Per qué va morir? |
| Ramudi mar natios taamaban asari | Noi a lliberara dona nostri peccati, | Per a lliberar-nos dels nostres pecats. |
| Dik inambi atei? | I viu ritorno? | ¿I va retornar en vida? |
| An, onat inambi atei | Sì, che viu ritornò | Sí, va retornar en vida. |
| Dik rambui troben madram atei? | I noi morire abbiamo? | ¿I tenim que morir? |
| An, onat rambui troben madram atei | Sì, che abbiamo morire. | Sí, morim. |
En 1913, Félix Outes, en la seua obra Sobre les llengües indígenes rioplatenses, va identificar entre els vocablos del catecisme quinze térmens comuns en l'idioma chaná arreplegat per Dámaso Antonio Larrañaga, que segons l'autor indicaven un parentesc entre les llengües: «atei», «guarete»/«guar-ete», «madram», «retanle», «retant» i «rambui».[7][8]
Sixto Perea i Alonso en 1937 va ampliar l'interpretació dels significats i usos dels vocablos guenoas basant-se en el chaná de Larrañaga:[8]
| Guenoa | Chaná antic | Espanyol | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Identificades per Outes | ||||||||
| an | sí | |||||||
| atei | tu tingues | ser | ||||||
| detit | tres | |||||||
| dik | i | |||||||
| guarete/guar-ete | guareptí | ¿quí? | ||||||
| troben | morir | |||||||
| ineu | fill | |||||||
| madram | marán | (indica futur) | ||||||
| on | pare | |||||||
| onat | que (conj.) | |||||||
| retanle | repten/retás | ¿per quin?/¿per qué? | ||||||
| retant | ¿cóm?/¿quànts? | |||||||
| rambui | ramptí/amptí | nosatres | ||||||
| yut | un; compare's en «detí»/«datít» del charrúa | |||||||
| Identificades per Perea i Alonso [9] | ||||||||
| m- | m- (abreujament de «em» o «emptí») | tu; compare's en «m-» en la frase «misiajalaná» atribuïda al idioma charrúa | ||||||
| amat | existent | |||||||
| asatí | ben | |||||||
| eeuvuit edam | es va fer home | |||||||
| esek | també | |||||||
| etsi | - | hum | umptí | - | inambi | resucitar | ||
| isa | solament | |||||||
| mar | lliurar | |||||||
| natios | (de) nostres | |||||||
| ramudi | nos (es pregunten Sabat Pebet i Figueira si no haurà segut error de transcripció) | |||||||
| Identificades per Blixen [9] | ||||||||
| edam | (indica passat); compare's en «donen» del chaná antic | |||||||
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Llengües indígenes d'Amèrica|20px|Vore el portal sobre Llengües indígenes d'Amèrica]] Portal:Llengües indígenes d'Amèrica. Contingut relacionat en Llengües indígenes d'Amèrica.
- [[Archiu:{{#switch:Uruguay|20px|Vore el portal sobre Uruguay]] Portal:Uruguay. Contingut relacionat en Uruguay.
- Llengües d'Uruguay
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- historiadelaslenguasenuruguay. edu. uy Història llingüística de l'Uruguay, sitie web de l'Universitat de la República
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBertolotti&Coll2014 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaHervasyPanduro1784 - ↑ Hervás i Panduro, Lorenzo. 1787. Saggio Pratico delle lingue. (Idea dell'Univers, XXI.) Cesena: Gregorio Biasini all'Insengna vaig donar Pallade. 255pp.
- ↑ Nikulin, Andrey V. 2019. hse. ru/mirror/pubs/share/317133282 The classification of the languages of the South American Lowlands: State-of-the-art and challenges / Классификация языков востока Южной Америки. Illič-Svityč (Nostratic) Seminar / Ностратический семинар, Higher School of Economics, October 17, 2019.
- ↑ Vignati, Milcíades A. 1940. El catecisme Güenoa de l'Abat Hervás. Notes del Museu de l'Argent: Antropologia 5: 41-43.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaHervasyPanduro1787 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaOutes1913 - ↑ 8,0 8,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaPerea1937 - ↑ 9,0 9,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaSabat&Figueira1969
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma guenoa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.