Idioma wichita
El wichita és una microlengua caddoana parlada en Oklahoma pels Wichita. Segons senyes de 1981, l'ètnia wichita posseïa 500 membres,[1] dels quals en 1991 solament uns dèu parlaven la llengua, tots majors de 60 anys. Hui és una llengua extinta ya que Doris McLemore, l'última parlant de wichita, va morir el 30 d'agost de 2016. Per lo que des d'eixa data és considerada una llengua morta.
Fonologia
[editar | editar còdic]El wichita és inusualment asimètric a nivell dels fonemas, encara que això siga menys evident a nivell fonètic.
Consonante
[editar | editar còdic]El wichita té 10 consonants. En l'ortografia americanista generalment usada quan es descriu la llengua Wichita, [ts] es deletrea com <c>, i [j] com .
| Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|
| plana | labial | ||||
| Oclusiva | t | k | kʷ | ʔ | |
| Africada | ts | ||||
| Fricativa | s | ||||
| Sonorante | ɾ n | ||||
| Aproximante | j | w | h | ||
- Les labials estan generalment absents, apareixent solament en dos raïls: kammac moldre dacsa i camma:ci cavar, cultivar.
- La consonante nassals són alofónicas. Els alòfons r i n tenen distribució complementària, i la bilabial nassal m apareix en els dos verps raïls mencionats més dalt.
Vocals
[editar | editar còdic]El wichita té 4 grups d'alòfons en calitat de vocal:
| Vocal anterior | Vocal posterior | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vocal tancada | ɪ i i | ||||||||||||||||
| Vocal mija | ɛ æ | (o) | |||||||||||||||
| Vocal oberta | }.
Les vocals al final de les paraules no tenen veu. Rood discutix si la lletra [o] és o no fonémica, com és equivalent a sovint a qualsevol vocal + /w/ + qualsevol vocal. Per eixemple, [awa] és freqüentment contret en [o:] (el to alt és un efecte de la consonante anulada). Relativament hi ha pocs casos en que els parlantes no acceptaran la substitució de vocal + /w/ + vocal per [o]; un d'ells és [kó:s] 'àguila'. Rood també propon que, en tres vocals discutiblemente altes, miges, i baixes, la distinció anterior-posterior no és fonémica, i que més be es deu parlar d'un 'sistema vocal vertical' (vore més avall). Açò també ha segut propost per a atres pocs llenguages, tals com les Llengües caucásicas del noroest i les llengües ndu de Papúa-Nova Guinea. Clarament existix, a lo manco, un contrast en doble sentit en la llongitut vocal. Rood propon que existix un contrast de tres vies, la qual cosa és molt estrany entre les llengües mundials, encara que ben demostrat en el cas del Mixe. No obstant, en el Wichita, per a cada una de les tres o quatre qualitats vocals, una de tres llongituts és rara, i per añadidura les vocals extra-llargues freqüentment impliquen un morfema extra, o sugerixen que la prosòdia pot estar funcionant. Per eixemple,
(Noten que és comú en moltes llengües usar extensions prosódicas en demostratius tals com 'eixe'.) Açò contrasta en el mixe, en el qual és fàcil trobar una extensió de tres vies sense l'adició de morfemes. En l'anàlisis de Roods,el wichita té 9 vocals fonémicas:
To[editar | editar còdic]Hi ha també un to alt opost, indicat ací per un accent agut. Sílaba i fonotácticas[editar | editar còdic]Encara que els grups de vocals són rars (a menos que les vocals extralargas siguen grups), els grups de consonants són abundants en el Wichita. Les paraules poden escomençar en grups tals com [kskh] (kskhaːrʔa) i [rh] (rhincʔa). El grup més llarc anotat en Wichita és de cinc consonante seguides, contant [ts] com una única consonant /c/: nahiʔinckskih 'mentres es dorm'. No obstant, les sílabes més comunes són CV o CVC. Gramàtica[editar | editar còdic]És aglutinativa, pero les formes superficials a sovint diferixen de les formes morfémicas reals per l'us d'una série de processos fonològics inusuals en els llímits de la morfema. Els sons Wichita poden incloure paraules úniques que requerixquen una frase en espanyol per a la seua traducció: kiyaːkíriwaːcʔárasarikitaʔahíːriks 'ell va dur molta carn a pur de molts viages'. Enllaços externs[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
|