Idioma mixe
El idioma mixe (pron. «mije») (IPA: ['el meu. xe]) és una llengua que pertany a la família llingüística mixe-zoqueana. És parlat per més de 100 mil persones, concentrades sobretot en el Districte Mixe, en el noreste de l'estat mexicà d'Oaxaca.
Algunes de les seues llengües emparentades, parlades en el sur de l'estat de Veracruz, són cridades popoluca o mixe-popoluca. Els parlants de mixe criden a la seua pròpia llengua ayuujk, ayuuk, ayuk, ayöök, ëyuk, ëyuuk o ëyuujk, paraula que es compon de les raïls a ("idioma", "paraula") i yuuk ("montanya", "bosc"), és dir, llengua de les montanyes o llengua del bosc.
D'acort en l'Institut Nacional de Llengües Indígenes, este idioma té cinc varietats dialectals que es poden classificar d'acort a la distribució geogràfica de la Regió Mixe:[1]
- Mixe alt del nort: en els municipis de Totontepec, Mixistlán (Chichicaxtepec) i Tlahuitoltepec (Yacochi).
- Mixe alt del sur: en els municipis de Tlahuitoltepec, Mixistlán, Tamazulápam, Ayutla, Tepuxtepec i Tepantlali.
- Mixe mig de l'est: en els municipis de Zacatepec, Alotepec, Cotzocón, Atitlán, Quetzaltepec, Juquila i Ocotepec.
- Mixe mig de l'oest: en els municipis de Cacalotepec i Alotepec (Huayapam).
- Mixe baix: en els municipis de Camotlán, Ixcuintepec, Guichicovi, Cotzocón, Mazatlán, i Tehuantepec (Coatlán).
Ademés, el llingüiste Søren Wichmann, qui ha estudiat les llengües de la família llingüística mixe-zoque afig una variant més, el Mixe ulterior, parlat en les comunitats de Tonaguía, Tepitongo i Chinantequilla dels municipis de Totontepec i Roayaga.
Fonologia del mixe
[editar | editar còdic]La fonologia mixe és complexa i no es troba molt ben documentada en la actualitat. Algunes traces tipológicamente poc freqüents d'esta llengua inclouen séries palatalizades de totes les consonante fonémicas i possiblement una distinció fortis/lenis en la série de les consonante oclusivas, el reconeiximent llingüístic de la qual es complica per la tendència a la sonorización alofónica de les consonants en contexts sonors. Moltes descripcions del mixe reporten tres vocalés llargues contrastantes. El núcleu silàbic és notablement complex en el mixe, ya que ademés de les vocals allargades, pot presentar dos tipos de glotalización i aspiració.
Algunes varietats del mixe són innovadores en lo que referix al repertori vocàlic, i algunes --en especial el mixe del nort de la serra-- posseïxen complicats sistemes de metafonía vocàlica que afecten les qualitats de les vocals en certs contexts fonològics.
Gramàtica
[editar | editar còdic]Categories
[editar | editar còdic]Sustantiu
[editar | editar còdic]Els sustantius no solen ser afectats per les inflexions gramaticals. Solament els sustantius que designen l'activitat humana són afectats en la seua forma plural. En contrast, són molt comuns els substantius composts, i un ampli repertori de derivació morfològiques permeten la creació de nous sustantius a partir de verps o atres sustantius.
Verp
[editar | editar còdic]El verp en l'idioma mixe és complex, i posseïx inflexions per a moltes categories i presenta ademés variades derivació morfològiques. Establix una distinció bàsica entre verps d'oracions depenents i independents. Per a això, els tipos de verps requerixen de conjunts d'afijos diferents. L'alliniació morfosintàctica del mixe és ergativa i també posseïx un sistema obviatiu, que servix per a distinguir entre verps participants en referència al seu sistema directe/invers. Mentres que es tracta bàsicament d'una polisintética i aglutinant, el mixe senyala en l'enunciació tant al objecte com al subjecte del verp. El mixe mostra una àmplia varietat de possibilitats per a l'incorporació de sustantius.
Sintaxis
[editar | editar còdic]El mixe és una llengua del tipo subjecte-objecte-verp en preposicions i genitius abans del núcleu del subjecte (el sustantiu principal) i frases relatives despuix del núcleu.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Dieterman, Julia Irene (1995): Participant reference in Isthmus Mixe narrative discourse. Thesis in linguistics presented to the Faculty of the Graduate School of the University of Texas at Arlington.
- Hoogshagen, Searle i Hilda Halloran Hoogshagen (1993): Diccionari Mixe de Coatlán. Série de Vocabularis Indígenes "Mariano Silva i Aceves" Núm. 32. ILV. Mèxic, D. F.
- Schoenhals, Alvin i Louise Schoenhals (1965): Vocabulari mixe de Totontepec. Série de Vocabularis Indígenes "Mariano Silva i Aceves" Núm. 14. ILV, Mèxic, D. F.
- Wichmann, Søren (1995): The Relationship Among the Mixe-Zoquean Languages of Mexico. University of Utah Press. Salt Lake City. ISBN 0-87480-487-6.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- bicap. edu. mx/comunidad/index. htm Bachillerat Integral Comunitari Ayuujk Polivalent de Tlahuitoltepec
- archive. org/web/20120103004448/http://www. ayutla-mixe. com. mx/ Pàgina oficial de Sant Pedro i Sant Pablo Ayutla Mixe porta d'entrada a la regió mixe
- archive. org/web/20170921190849/http://globalservicio. com/ Pàgina relacionada en la seua infraestructura tecnològica
- archive. org/web/20100514015233/http://lenguasdeoaxaca. com/ proyecte de llengües d'oaxaca en llínea
- archive. org/web/20170816234213/http://yinet. witsuk. com/ Ayuk Et
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma mixe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.