Idioma dalmático
El dalmático o dálmata és una llengua romanç extinta, parlada fins a el XIX a lo llarc de les costes de Dalmacia, en lo que actualment és Croàcia i chicotetes parts de Montenegro i Bòsnia i Hercegovina. Es distinguien dos tipos de dialectes:
- El septentrional o vegliota, parlat en l'illa de Veglia (Krk en croata).
- El meridional o ragusano, parlat en la ciutat de Ragusa de Dalmacia (Dubrovnik). En el progrés de les investigacions sobre el dalmático a finals del sigle passat s'ha propost una nova reclassificació del dalmático en tres varietats, jadertino (del que el vegliota seria la seua branca més septentrional), el raguseo i el labeatico (en la regió de Bokas Kotor).
Història
[editar | editar còdic]El dalmático es va desenrollar despuix de les invasions barbáricas que varen arrasar la Dalmacia romana. En efecte, els ilirios romanizados d'esta regió es varen refugiar en les illes dálmatas (i en algunes ciutats costeres de Dalmacia, com Iadera i Spalatum, actuals Zadar i Split) i allí varen sobreviure usant el seu propi idioma: el dalmático neolatino.
En un temps abans de l'any 1000, el dalmático s'estenia des de Segna (poc al sur de Fiume) al nort, fins a prop d'Antivari (Bar), o si més no Càttaro (Kotor) al sur. Ya els historiadors de les Creuades i els viagers senyalaven, des d'el XII en avant, el «llatí», «romanç» o «franc» de la Dalmacia, especialment de les ciutats de Zara (Zadar), Spalato (Split), Ragusa (Dubrovnik) i Antivari (Bar). En l'illa de Veglia (Krk), Giambattista Giustiniani, procurador véneto en el Quarnero durant el XVI, parlava de l'existència d'un «idioma propi, semblat al calmone...»
El dalmático va tindre vigor per a resistir en els territoris a on la seua existència era menys amenaçada per l'extensió dels dialectes eslaus, és dir, en les ciutats de la costa. Oprimida pel costat de terra ferma —a l'est— pels dialectes croates, i al sur, encara que menys, per les variants del albanés, pero amenaçada, sobretot, per la creixent penetració del véneto colonial, la llengua dalmática va acabar per ser parlada en pocs enclavaments, i encara allí, es va ser extinguint en major o menor rapidea.
A major influència véneta, més veloç la desaparició del dalmático. Aixina, per eixemple, en Zara (Zadar), el dalmático es va extinguir molt pronte per la seua relativa rodalia al véneto italià, mentres que en Ragusa (Dubrovnik), que solament per un breu espai de temps (1205-1358) va dependre directament de la República de Venècia, pero gojava d'una situació d'independència molt particular, el dalmático va perdurar fins a finals d'el XV i va ser llengua oficial de la República de Ragusa.
En un àrea apartada insular, en l'illa de Veglia (Krk), l'últim natiu del dialecte vegliota, Tuone Udaina, conegut com Burbur, va morir per una explosió accidental el 10 de juny de 1898. Abans de morir, va ser entrevistat pel llingüiste Matteo Bartoli. El llingüiste Matteo Bartoli, que ho havia visitat en 1897, va escriure uns mils de paraules directament de Burbur (informes de la seua pròpia vida i la del seu poble, anècdotes, cançons, llistes de paraules i frases) i després les va unir junt en la seua traducció a l'italià en el seu llibre (en 1906), que afegia gran cantitat d'informació sobre tots els coneiximents sobre l'història de la llengua i una aproximació a la seua fonologia, gramàtica i lèxic. El problema és que pel contacte de Burbur en friulanos i venecians, deixa una ombra de dubte sobre l'autenticitat del seu coneiximent de l'idioma, ademés de que en el moment de l'investigació havia perdut la dentició, lo que no garantisava una perfecta pronunciació de les paraules.[1]
Hui en dia a penes queden en l'illa contadísimas paraules d'aquella antiga parla, que ha segut substituïda per una varietat véneta i, sobretot, per un dialecte croata. Hui, el terme dalmático identifica el dialecte croata conegut com chakaviano-ikaviano, parlat en Dalmacia, que comprén moltes paraules italianes i alemanes. Este dialecte croata i la llengua dalmática no deuen ser confoses, perque no existix conexió entre abdós.
Característiques
[editar | editar còdic]Pertanyent al romànic oriental, se suponia que esta llengua era l'esclavó faltante entre el rumà i l'italià, pero actualment sembla que era més semblat a les atres lengues romançes orientals sobre l'italià i que tenia una conexió estreta solament en les llengües balcorrumanas veïnes, com per eixemple l'istrorrumano, parlat en la veïna Istria, en Croàcia.[2]
És interessant notar cóm el dalmático va mantindre les mateixes paraules llatines a la vida urbana que el grup rumà, per la seua banda, va perdre ràpidament. Se supon que la població dálmata havia tingut una vida urbana prou activa, mentres que els rumans varen ser obligats a fugir a les montanyes durant l'época obscura.
Per un atre costat, Ethnologue sense evidències sòlides a favor seu introduïx el cridat grup italo-dálmata que aúna el dálmata junt en les llengües italorromances i l'istriano, no obstant no existixen isoglosses que sustenten dita agrupació. De fet el dálmata sembla estar més estretament emparentat en el balcorrumano que en el italorromance com ho demostra les seues evolucions llingüístiques, gramàtica, sintaxis i una part important del vocabulari llatí, per lo que es classifica junt en el balcorrumano en el grup de les llengües balcorromances. Ademés el balcorrumano i el dálmata són les úniques lengues romançes els préstams llingüístics de les quals provinents d'atres llengües són de les antigues llengües balcàniques i les llengües eslaves, els préstams varen ser dominants en el balcorrumano aplegant a reemplaçar una gran part del vocabulari llatí, mentres que en el dálmata l'influència va ser minoritària. Algunes paraules dálmatas relacionades en les antigues llengües balcàniques o eslaves són: tuota, cratoire, cua, trochi, cautri, toic, barzan, mua, bragon, blair, ninasta, etc.[2][3][4]
El dálmata era la forma de romanç més pròxima al rumà i les llengües balcorrumanas disperses per diverses àrees dels Balcans. Quan el dálmata i el balcorrumano es varen separar, el balcorrumano es convertiria en un grup a banda i fortament influenciat per les llengües no romançades de la seua entorn, mentres que el dálmata convergeria cap al italorromance i el véneto. El dálmata també va mostrar una forta influència del italià i el véneto en el component lèxic, fonólogic i gramatical de la llengua.[2][3][4]
Evolució llingüística
[editar | editar còdic]Algunes característiques que s'han pogut trobar del dálmata, són:[2][3][4]
- Formava els plurals en (i, i) de la mateixa manera que les llengües balcorrumanas i vàries lengues romançes d'Itàlia.
- Tenia una evolució vocàlica única en les lengues romançes. La següent taula mostra el vocalisme que ha desenrollat el dálmata des del llatí, que és molt diferent del que han desenrollat les atres lengues romançes:
| VOCALS | |||||||||||||
| Llatí vulgar | ī | ĭ | ē | ĕ | ă | ā | ŏ | ō | ŭ | ū | au | ae | oe |
| Dálmata (travada) | i | a/i | a/i | ia | ua | a/o | ua | a/o | a/o | o | o | i | i |
| Dálmata (lliure) | ai | ai | ai/ae | i/o | o | uo | o | au | au | oi | o | i/i | i/i |
- Falta de palatalisació davant els grups llatins -tu, -et, -ce i -ge. Una característica que constrasta en les atres lengues romançes, inclús en el sardo que no presenta palatalisació de -ci, -ce, -ge i -gi, pero si davant -tu i -et. Els grups llatins -ci i -gi si presenten palatalisació i similar a la que va succeir en el rumà o l'italià.
Llatí Espanyol Dálmata Italià Rumà Arrumano argentum argento argaint argento argint arzintu sopara sopar chenur sopara cina tsinã cepulla ceba capula cipolla ceapă ceapã dicere dir daicrar dire zice dzãchiri cera cera caira cera ceară cearã placere plaure plucar piacere placere plachiri dulcis dolça dulco dolce dolça dultsi facere fer facrar fare face fatsiri forficis fuarfica forbici foarfecă foarficã intelligere inteliguar intelege ntsilegu vigilara vigilar vegur vigilara veghea aveglu fagus hi haja faguor faggio fag fagu protegere protegir proteguar proteggere protegixca protegu eligere elegir elagur eleggere alege alegu pettia peça petta pezza attentio atenció atentiaun attenzione nuguenție atentsie intentio intenció intentiaun intenzione intenție intentsie caelum cel čil cel cer ceru civitatem ciutat čituot città cetate cetati facilis fàcil fačil facile fatsili coementerium cementeri čimitier cimitero cimitir tsimitiru cim cim čama cim ciumă tsiumã
- Desenroll dels grups llatins -kt, -gn i -ks com -pt, -mn, i -ps, de la mateixa manera que les llengües balcorrumanas.
Llatí Espanyol Dálmata Italià Rumà Arrumano pugnus puny poimn pugne pumn pumnu insegnare ensenyar insemnur insegnare însemna nsimnari signalis senyal siamnal segnale semnal samnal cognatus cunyat comnut cognato cumnat cumnatu lignum llenya lamn legno lemn lemnu coxa cuja copsa coscia coapsă coapsã octo huit uapto otto opt optu pectus pit pipto petto piept chieptu lactem llet lapto lette lapte lapti
- Retenció dels grups llatins -bs, -mn, -ps, -pt, igual que en el balcorrumano.
Llatí Espanyol Dálmata Italià Rumà Arrumano absentis absent absent assente absent absenti somnus somie samno sonno somn somnu capsa caixa cuopsa cassa capsă capsã septem sèt sapto sette șapte shapti
- Reducció del digtongo -qua i palatalisació dels grups -qui i -que. Com en el balcorrumano.
Llatí Espanyol Dálmata Italià Rumà Arrumano quando quan cand quando când cãndu quattuor quatre catro quattro patru patru quadrus quadre cadrial quadro cadru cadru quem qui čin chi cine tsini atque-iste este čost questo acest aeshtu conquirere conquerir enčllaurar conquidere cuceri cunceriri quietare quedar četur chetare înceta nshitari
- Retenció del grup -cl intervócalico, una traça compartida en les llengües balcorrumanas i les italorromances.
Llatí Espanyol Dálmata Italià Rumà Arrumano genuclum denaclo ginocchio genunchi denuclju peduclus poll peduclo pidocchio păduche piduclju veclus vell vieclo vecchio vechi veclju pariclus parell paraclo parecchio pereche păreaclji oclus ull uaclo occhio ochi oclju oricla orella oracla orecchio ureche ureaclji
- Retenció de les oclusivas sordes intervocàliques /p, k, t/ una traça compartida en les llengües balcorrumanas i les italorromances.
Llatí Espanyol Dálmata Italià Rumà Arrumano aperire obrir apiar aprire supra sobre saupra sopra spre/deasupra spri iocare jugar jocur giocare juca giucari carricare carregar caricur caricare încărca ncãrcari formica formiga formaica formica furnică furmicã acutus agut acut acuto acut acutu aiutare ajudar ajotur aiutare ajuta ajutari catena cadena cuotaina catena cătină cãtinã potere poder putar potere putea puteri petra pedra pitra pietra piatră chietră saeta seda saita bolet siti ficus figa faica fico hicã coperire cobrir coprer coprire acoperi acuperi sapere saber sapar sapere maturus madur matoir maturo matur mãtur saponem sabó sapaun sapone săpun sãpuni natare nadar notur nuotare înota anutari ruta ruda roita ruta rută rutã ciconia cigonya čacumna cicogna cicada cigarra čacala cicala cicadă cicoari apis abella juapa ape
- Desenroll del grup -ge inicial en -de. Una característica compartida en l'arrumano, meglenorrumano, el napolitano i el siciliano.
Llatí Espanyol Dálmata Italià Rumà Arrumano genuclum denaclo ginocchio genunchi denuclju gelatus gelat delut gelato delatu horologium rellonge orlodo orologio
- Conservava les gemidas del llatí de la mateixa manera que les llengües italorromances i balcorrumanas. També va haver desenrolls adicionals de gemidas com en les llengües italorromances. En el balcorrumano són alòfons de les consonates simples, per lo que no es distinguixen en l'escritura o en la pronunciació.
Llatí Espanyol Dálmata Italià Rumà Arrumano bucca boca bucca bocca bucă bucã vacca vaca vacca vacca vacă vacã applicatio aplicació applicatiaun applicazione aplicație aplicatsi aqua aigua jacqua acqua apă apã
Ademés el balcorrumano compartix en el dálmata la falta de palatalisació en algunes conjugacions verbals i l'arrumano carix de palatalisació en algunes paraules llatines. També totes les restants llengües balcorrumanas conserven el grup -cl intervocàlic com el dálmata sense passar a -ki o -ke, en contraposició en el rumà (dacorrumano). El dálmata junt en el balcorrumano són també les úniques lengues romançes que no presenten el fonema /ɲ/, en espanyol ñ.
Ortografia
[editar | editar còdic]El dálmata tenia una ortografia similar a la que usen les lengues romançes d'Itàlia i les llengües balcorrumanas. En dálmata cada lletra seguia la seua pronunciació com en espanyol. Encara que existixen algunes excepcions. El grup "che" es pronuncía /k/ com en les lengues romançes d'Itàlia i les balcorrumanas, la lletra "c" es pronuncía /k/ en els mateixos casos que l'espanyol i al final de la paraula. El grup "gn" en dálmata es pronunciava tal com s'escrivia /gn/ i no /ɲ/ com en les lengues romançes d'Itàlia. La "g" /g/ igual que en espanyol davant a, o i o, davant i i i /dʒ/ com en italià o rumà. La lletra "č" representa el sò /tʃ/ (ch en espanyol) i s'usa com la c davant i, i. La "j" representa el sò /j/ que és el de la (i en espanyol). La lletra š representa el fonema /ʃ/, s'usa en pocs casos.
Vore també
[editar | editar còdic]- Idioma italià
- Idioma rumà
- Llengües neolatinas
- Idioma istrioto
- Matteo Bartoli
- Tuone Udaina
- Palatalisació de les lengues romançes
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hadlich, Roger L. (1965). The phonological history of Vegliote, Chapel Hill, University of North Carolina Press
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Sampson, 1999, p. 298.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Swiggers, 2011, p. 272.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Hall, 1950, p. 24.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Ive, Antonio : "[enllaç trencat]"
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma dalmático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.