Ragusano

El ragusano era un dialecte dalmático parlat durant l'Edat Mija en la ciutat de Ragusa (actualment és la ciutat croata de Dubrovnik, sent Ragusa el seu nom en italià).

La llengua dalmática, ya extinta, tenia dos dialectes principals, el vegliota, parlat en la zona nort i el ragusano, parlat en la zona sur propenca a l'actual Dubrovnik. Si ben el vegliota va perviure fins a casi el XX, el ragusano, que va ser llengua oficial de la República de Ragusa durant molt temps, es va extinguir en el XVI.

El ragusano nos ha aplegat gràcies a uns pocs texts, de naturalea breu; especialment gràcies a dos cartes, datades en el XIV, una en 1325 i una atra en 1397. També es conserven uns texts medievals que deixen clares les influències del idioma véneto parlat en Venècia. Ademés es conserven uns texts d'un italià, Filipo Diversi, qui va dirigir una escola en Dubrovnik en els anys 1430 i cita una série de paraules en ragusano (pen pa, teta pare chesa casa, fachir fer).

Del fet de que la llengua estava desapareixent nos parla la decisió en 1472 del Senat de la República de Ragusa (Dubrovnik constituïa una ciutat estat) legislando que a partir d'eixa data els debats es desenrollarien exclusivament en lingua veteri ragusea, és dir, ragusano, ademés de prohibir utilisar la llengua croata.

Bibliografia

• Matteo G. Bartoli: Dones Dalmatische. Altromanische Sprachreste von Veglia bis Ragusa und ihre Stellung in der Apennino-balkanischen Romania. Schriften der Balkankommission, Linguistische Abteilung. Hrsg. von der Kaiserliche Akademie der Wissenschaften. Wien 1906.