Idioma véneto
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El idioma veneciano o véneto (en veuen. vèneto o també łéngoa vèneta) és una llengua romanç, parlada per 4 210 000 persones. La major part dels parlants es troba en la regió de Véneto, en les zones més occidentals de la regió del Friul i en la part oriental de la província de Trento, en Itàlia; existixen minories venetohablantes en Eslovènia, Croàcia, Argentina, Brasil, Mèxic i Veneçola.
A pesar de classificar-se, generalment, entre les llengües galoitálicas, el véneto és, des del punt de vista filològic, més be una varietat de transició entre les varietats gal-itálicas (com el ligur, el lombardo, etc.) i les varietats italorromances pròpiament dites (com el napolitano, el siciliano o el mateix italià).[1]
Aspectes històrics, socials i culturals
[editar | editar còdic]Reconeiximent oficial
[editar | editar còdic]El Consell Regional de Véneto va reconéixer oficialment el véneto com a llengua el 28 de març de 2007, quan va aprovar la llei de tutela i valorizzazione della lingua i della cultura veneta en l'acort de casi tots els partits de govern i oposició.
Varietats i dialectes
[editar | editar còdic]Hi ha distintes varietats de véneto: els parlants criden venesian (ital. veneziano, esp. venecià) la varietat parlada en la ciutat de Venècia i ampren la paraula véneto per a referir-se a tota la llengua a pesar de la varietat.
Les varietats més destacades són:
- véneto d'estany (véneto veneciano) parlat en Venècia i afores
- véneto occidental (véneto veronés) parlat en Verona i la seua província, i en Trentino-Alt Adigio (en la part oriental de Província autònoma de Trento)
- véneto central (o centre-meridional) parlat en les províncies de Pàdua, Vicenza, i Rovigo
- véneto septentrional (o veuen. feltrino-belunés) parlat en la província de Belluno, i en el Friul en les zones de la província de Pordenone que confinen en Véneto.
- véneto trevisan parlat en la província de Treviso i influït pel véneto septentrional i veneciano
- véneto oriental parlat en Venezia Julia en les províncies de Gorizia i Trieste, en la península d'Istria repartida entre Eslovènia i Croàcia
El véneto trevisan i el belunés són particularment conservadors, en menor influència de l'italià estàndar (nota: el dígraf -gn- es pronuncia -ñ-: tu magni = tu mañi):
- (1a) tu magni (Venècia)
- (1b) et magni (Pàdua-Vicenza-Rovigo-Verona)
- (1c) et magna (Treviso-Belluno)
- 'tu menges' / italià: el teu mangi
- (2a) tu magnavi (Venècia)
- (2b) et magnavi (Pàdua-Vicenza-Rovigo-Verona)
- (2c) et/la teua magnava/magnéa (Treviso-Belluno)
- 'tu menjaves' / italià: el teu mangiavi
- (3a) et/tu senti (Venècia)
- (3b) et sinti (Pàdua-Vicenza-Rovigo)
- (3c) et senti (Treviso)
- (3d) et/la teua sent (Belluno)
- 'tu assentes/sents' / italià: el teu senti
Diferències dialectals
[editar | editar còdic]Les diferències entre les varietats afecten casi sempre a la fonètica, mentres que la sintaxis i la morfologia són comunes en tot l'idioma. Per eixemple es pot dir et vien = tu vien = el teu vien pero sempre hi ha un clítico subjecte que no existix en italià ni en espanyol (en els que s'ampra una terminació verbal: ital. vien-i, esp. vien-és).
Atres casos són la tercera persona singular dels verps: l'amic el/al vien (it. l'amico vien-i, esp. l'amic vien-i) i la tercera persona del plural: i amisi/amighi i vien (it. gli amici veng-ono, esp. els amics vien-en).
Per això, quan hi ha un clítico, no solament les terminacions poden variar sino també poden ocórrer alternances vocàliques metafonéticas sense perjuí per a la comprensió: et sinti = et senti/i = et sent (= esp. assentes).
Reconeiximent exterior
[editar | editar còdic]Les següents institucions acadèmiques han reconegut internacionalment el véneto:[2]
- Institute of Linguistics, Taipéi, Taiwan
- Univ. of Hong Kong
- University of South Carolina
- University of Kansas
- North Eastern Illinois University
- Columbia University
- Southern Illinois Uniersity
- University of Texas
- Salk Institute for Biological Studies
- University of Michigan
- Massachusetts Institute of Technology
- University of Maryland
- Michigan State University
- University of Pennsylvania
- University of Califòrnia
- University of Chicago
- University of Delaware
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Eixemple de text en véneto
[editar | editar còdic]Declaració Universal dels Drets Humans:
| Véneto | Italià | Espanyol |
|---|---|---|
| Tuti łi èsari omani i naçe łibari i 'guałi en degnità i deríti, dotai menja che i xè de raxòn et de coçiensa, i deve conportarse co fraternità łi uni co łi artri | Tutti gli esseri umani nascono liberi i ugali in dignità i diritti, dotati menja sono vaig donar ragione i coscienza, devono comportarsi en fraternità gli uni en gli altri | Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, deuen comportar-se fraternalmente els uns en els atres |
Text sobre la ciutat de Chipilo, orige del dialecte chipileño parlat en Pobla (Mèxic):
| Véneto | Italià | Espanyol |
|---|---|---|
| Chipilo ła xe na çità picenina que łas tasta a 12 km a'l sud deła çità de Pobla, en Mèsico. La xè a 2150 metri desora 'l łivèo d'el mar. | Chipilo è una piccola città localizzata a 12 km a sud della città vaig donar Pobla, in Messico. Si colloca a 2150 metri sopra il livello del mare. | Chipilo és una menuda ciutat localisada a 12 quilómetros al sur de la ciutat de Pobla, en Mèxic. Es troba a 2150 metros sobre el nivell d'el mar. |
Eixemples de diferències entre el véneto i l'idioma italià
[editar | editar còdic]| Véneto | Italià | Espanyol |
|---|---|---|
| ava | ape | abella |
| carega | sedia | cadira |
| braghése | pantaloni | pantaló |
| całi | via | carrer |
| ciapar / catár | cogliere/prendere | agarrar/agarrar |
| càvara / cavra | capra | cabra |
| càmara | camera | cambra |
| casa / caxa | casa | casa |
| rànzego | acido | àcit |
| oci | occhio | ull |
| porseło | maiale | porc/porcí |
| pómo | mela | poma / poma |
| scuola | escola | |
| schirat | scoiattolo | farda |
| tołllaure | prendere | prendre |
| s-ciopo | fucile | fusil |
| àmia | zia | tia |
| uncuò | oggi | hui |
| fis-ciar | fischiare | chiular |
| serar / xerar | chiudere | tancar |
| vèrzare | aprire | obrir |
| puteo | bambino | chiquet |
Fonètica
[editar | editar còdic]Alguns dialectes del venecià tenen certs sons que no estan presents en italià, com la fricativa sorda interdental [θ], a sovint s'escriu en ç, z, zh, o ž, i similar a la z del castellà peninsular ('sabata') i a la th de l'anglés ('thing'). Este sò es produïx, per eixemple, en çéna 'sopar' (també escrit zhena, žena), que es pronuncia igual que com en el castellà parlat en la major part d'Espanya.
La fricativa interdental sorda ocorre en Bellunese, nort-Treviso, i en algunes àrees rurals veneciano centrals de Pàdua, Vicenza i la desembocadura del riu Po. Degut a que la variant de pronunciació [θ] és més típica dels oradors de més edat i els parlants anara de les grans ciutats, i ha aplegat a ser estigmatizada socialment, la majoria dels parlants ara utilisen [s] o [ts] en lloc de [θ]. En eixos dialectes en la pronunciació [s], el sò ha caigut junt en la s comuna, per lo que no és rar que simplement escriure s (o ss entre vocals) en lloc de ç o zh (per eixemple, sena).
De la mateixa manera, alguns dialectes del véneto també tenen una fricativa interdental sonora, z escrit a sovint (com en "el pianze" 'plora'); pero en la majoria dels dialectes este sò ara es pronuncia ya siga com [dz] (és dir, com la Z de l'italià), o més típicament com [z]; en uns pocs dialectes el sò apareix com [d] i per lo tant es pot escriure en el seu lloc en la lletra d, com en "el piande".
El venecià, com l'espanyol, no té la consonante geminada característica de la norma italiana, toscana, napolitana i d'atres llengües del sur d'Itàlia; aixina les italianes "fette" (rebanades), "palla" (bola) i "penna" (ploma) corresponen a féte, bała, i péna en venecià. La terminació del sustantiu masculí singular, corresponent a -o/-i en italià, és a sovint silenciat en véneto, sobretot en les varietats rurals: "pieno" italià ('ple') correspon a "pien" venecià. La mida en que s'eliminen les vocals finals en la pronunciació no obstant varia segons el dialecte: les varietats centre-meridionals eliminen la vocal solament despuix de [n], mentres que en les varietats septentrionals es produïx inclús despuix d'oclusivas dentals i velares; les varietats orientals i occidentals exhibixen patrons a mig camí d'estos dos extrems.
Gramàtica
[editar | editar còdic]Les característiques més destacades són la flexión verbal semianalítica, en desinències:
- canto = vora, cantè = canteu) i clíticos obligatoris (et canti/a = cantes, el canta = canta, i canta = canten).
Flexión interrogativa per a les preguntes directes:
- càntiło? = canta? (masc.), càntiła? = canta? (fem.), cantèo/o? = cantais?, càntito/(s)la teua? = cantes?.
Formes personals (en clítico) si el subjecte està abans del verp: Só sorełi de Toni łi xe rivai ieri = les germanes d'Antonio varen aplegar ahir (lit. "les seues germanes... són aplegades ahir")
Formes semi-impersonals (invariades) si el subjecte seguix el verp: Ieri gh'è/xe rivà só sorełi de Toni = Ahir varen aplegar les germanes d'Antonio (lit. "ahir és aplegat les seues germanes").
Clàusules subordinades en doble introductor (tal com en anglés antic): baix quando che i vien = sigues quàn apleguen, baix menja che i vien = sigues cóm apleguen, baix chi che vien = sé quí aplega.
Interrogatius inicials (la majoria), finals (veuen. septentrional) i dobles (emfàtics): 'ndo(vés) vało? = vało ondè? = ¿on va?, 'sa vało 'ndove!? = ¿pero on va!? ; 'sa fało = fało ché? = ¿qué fa?, ('sa) fało cósa!? = ¿pero qué fa!?
Interrogatius "buits" en valor retòric: Vùto nar? = ¿On vols anar!?, Sìto stà ieri = ¿Pero on vares anar ahir!?, Vóto farghe...? = ¿Qué vols fer = no pots fer res.
Veu passiva impersonal o passiva intransitiva, construïda en verps intransitius (sense objecte directe). Són passius sense subjeto: Anco' xe stà parlà de/co Marque = Hui ha segut parlat de/en Marc= s'ha parlat de/co Marque, Gh'è stà scrito al dotor = Ha segut escrit al doctor (algú va escriure/ha escrit a).
Pronoms neutres questo, queło, queła (=açò, això) diferents dels masculins ('sto qua=este, queło là=aquell) i dels femenins (queła là=aquella): parlo de questo = parle d'açò (parlo de 'sto qua = parle d'este), parell queła = per això (parell queła là = per/per a aquella).
Idioma veneciano i dialecte veneciano de l'italià
[editar | editar còdic]L'idioma veneciano (véneto) no té que ser confòs en el dialecte venecià del idioma italià: est seguix les regles gramaticals de l'idioma italià i la fonètica veneciano. Per eixemple:
- Idioma véneto: Marque el xe drio rivar o l'è drio rivar ('Marque està aplegant')
- Idioma véneto: Marque l'è là che 'l riva
- Dialecte véneto de l'italià: Marque (el) sta rivando
- Idioma italià: Marco sta arrivando
L'idioma italià i el seu dialecte veneciano ampren locucions en estar ...-ndo mentres l'idioma veneciano/véneto té dos formes. La primera opció, més coneguda, és l'auxiliar èser drio (estar darrere) = "estar ocupat en" i el clítico subjecte verbal; una atra forma és eser là che = "ser allà que" sempre en un clítico.
- Idioma véneto: Marque el canta ben, dai! ("Marque (suj.) canta be, tens que admetre-ho!" - exclamació: subjecte + indicatiu)
- Idioma véneto: Marque canta ben, dai! ("Marque (voc.) canta be, venja!" - orde: vocatiu + imperatiu)
- Dialecte véneto de l'italià: Marque canta ben, dai! (exclamació i imperatiu)
- Idioma italià: Marque canta bene, dai! (exclamació i imperatiu)
L'italià i el seu dialecte veneciano tenen la mateixa forma per a exclamar i donar órdens (per ser l'indicatiu igual a l'imperatiu) mentres que l'idioma veneciano o véneto té dos formes diferents (el clítico per a l'indicatiu "exclamat"; sense clítico per a l'imperatiu).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «treccani. it/enciclopedia/dialetti-veneti_(Enciclopedia-dell'Italiano)/ Enciclopèdia Treccani: Storia i genesi filologica i fonetica della lingua veneta».
- ↑ archive. org/web/20081201090135/http://www. raixevenete. net/lengoa_veneta. asp La Regione Veneto riconosce ufficialmente la Lingua Veneta - speciale Raixe Venete
Bibliografia
[editar | editar còdic]- C. Grassi, A. A. Sobrero, T. Telmon. Fondamenti vaig donar dialettologia italiana, Roma-Bari, Editori Laterza, 1997, ISBN 88-420-5131-4.
- L. Renzi. Nuova introduzione alla filologia romanza. Bologna, Il Mulino. Pagg. 504. ISBN 88-15-04340-3.
- archive. org/web/20141015014209/http://www. gramaticaveneta. org/files/mgx_veneto. pdf Manual Gramaticałi Xenerałi de ła Łéngua Vèneta i łi só varianti. Michele Brunelli. BASEN/BASSANO DEL GRAPPA. (2012)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- ethnologue. com/show_language. asp? code=vec Etnologue sobre l'idioma veneciano
- archive. org/web/20170912215333/http://dizsionario. org/ Dizsionario. org - Diccionari del véneto i les seues varietats
- [enllaç trencat] - Gramàtica general del véneto i les seues varietats (véneto - anglés)
- elgalepin. com 40000 paraules - diccionari véneto-anglés
- archive. org/web/20130811220312/http://www. raixevenete. net/ Raixe Venete, jornałi in léngoa vèneta
- languagesandnumbers. com/como-contar-en-veneto/es/vec/ Cóm contar en véneto
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma véneto.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma véneto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.