Talian
El talian (o véneto riograndense) és una variant —mesclada en atres idiomes italians— de la llengua véneta (llengua del nort d'Itàlia considerada dialecte italià fins a 2008), parlada sobretot en la regió de la Serra Gaúcha, en l'Estat de Riu Gran del Sur i en l'oest de Santa Catarina majorment, pero també en Colombo, Paraná;[1] tots ells en el sur de Brasil. El nom deriva de "i(talian)o" i és la forma dialectal que s'usa en la regió del Véneto per a referir-se a la llengua italiana.
Característiques
[editar | editar còdic]Els emigrants italians del Véneto varen escomençar a aplegar a la regió a finals d'el XIX. En aquella época, l'escassa escolarisació i l'analfabetisme generalisat entre les classes italianes més humils feya que l'us de les varietats dialectals —exclusivament orals— dels idiomes italians regionals[2] fòra predominant, en el context familiar i informal, sobre l'idioma italià.[3] Els italians que emigraven a Brasil eren de diferents parts d'Itàlia, pero en el sur de Brasil varen predominar els emigrants del noreste de la península itálica.[4] D'ells, la gran majoria parlava variants de la llengua véneta.
La llengua, en el transcurs del temps, va ser sofrint influències, pel seu contacte en atres dialectes d'emigrants italians, pero sobretot en la gran influència del portugués de Brasil. No obstant, encara que el talian siga molt pròxim a atres dialectes del Véneto (com el "Veneto dona Mar" de Dalmacia), tant oral com gramaticalmente, les influències externes faran nàixer en el sur de Brasil el dialecte ítalo-brasiler, el qual va ser cridat "talian".
A pesar de lo anterior, en Brasil el talian no es considera un dialecte criollo de l'italià ya que no és una derivació de l'idioma italià, sino una variant d'una llengua italiana (el véneto), per lo que li'l considera una variant brasilera de la llengua véneta. De la mateixa manera que el riograndenser hunsrückisch és un idioma parlat per descendents d'alemans en el sur del Brasil, el talian no es considera una llengua estrangera en el país. Es tractaria d'una llengua brasilera, pero solament posseïx cert estatus de llengua cooficial en alguns municipis i localitats dels Estats Santa Catarina i Rio Gran do Sul.
En Itàlia, l'Accademia della Crusca —orgue oficial de l'italià— considera el véneto un dialecte italià (en el sentit de ser una variant d'una llengua d'Itàlia: el Véneto, pero no un derivat de l'idioma italià) i, per tant, el talian ve a ser oficialment considerat en Itàlia com un dialecte italià (en el sentit de ser un dialecte d'una de les llengües d'Itàlia) parlat en Brasil.
Municipis brasilers que posseïxen com a llengua cooficial al talian o dialecte véneto
- Antônio Prat
- Bento Gonçalves
- Camargo
- Caxias do Sul
- Fagundes Varela
- Flores dona Cunha
- Guabiju
- Ipumirim
- Ivorá
- Nova Erechim
- Nova Pádua
- Nova Roma do Sul
- Paraí
- Serafina Corrêa
- Barão[5]
Estats brasileiros en els que el talian té status de patrimoni llingüístic
L'us de l'idioma véneto/talian va declinar des de la década de 1940, quan el govern nacionaliste de Getúlio Vargas va prohibir el seu us en Brasil, tant escrit, com a oral. Parlar italià o véneto en llocs públics i privats en Brasil era considerat ofensiu i una falta de patriotisme, per lo que els italians i vénetos i els seus descendents varen ser conminados a l'estudi del portugués. Els parlants vivien aïllats en zones rurals i d'esta manera els emigrants que habitaven Serra Gaúcha varen ser un dels pocs grups que varen conseguir preservar el véneto en Brasil.
No se sap a ciència certa el número de parlants de talian en Brasil. Hi ha sifres estimatives que situen el número d'italoparlantes en uns 500.000, la majoria dels quals bilingües en el portugués. Actualment, el Govern brasiler està empenyorat en rescatar el talian en les regions poblades per italians i els seus descendents en el sur de Brasil, incloent-la en les llengües ensenyades a nivell escolar; inclusivament l'italià com a tal. En alguns menuts municipis de Serra Gaúcha i de l'Oest Catarinense, algunes emissores de ràdio locals retransmeten algunes hores de la seua programació en talian.
El municipi de Serafina Correja —a on les seues 17000 habitants són en un 70 % d'orige italià— va decretar l'us del talian com a llengua cooficial junt en la llengua portuguesa en maig de 2015 i ha segut declarat des de llavors Capital nacional del talian.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://www. bemparana. com. br/noticia/colonias-do-interior-falam-idioma-que-nao-existe-mais-nem-em-outros-paises
- ↑ «treccani. it/enciclopedia/dialetti-veneti_(Enciclopedia-dell'Italiano)/ Enciclopèdia Treccani: Storia i genesi filologica i fonetica della lingua veneta».
- ↑ «treccani. it/enciclopedia/storia-della-lingua_(Enciclopedia-dell'Italiano)/ Enciclopèdia Treccani: Storia, us ed evoluzione della lingua italiana».
- ↑ google. com/site/famigliapasuch/estudos/revista-brasil-talian? overridemobile=true Revista Brasil-Talian
- ↑ https://www. barao. rs. leg. br/institucional/noticias/sessao-ordinaria-do-dia-12-de-abril-de-2021
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: Talian en Viquidites.
- Obres en Talian
- larenadomila. it/brasil/talian/talian01. htm larenadomila. it/brasil/talian/talian01. htm archivat en Wayback Machine.
- archive. org/web/20031019013513/http://www. salvador. edu. ar/publicaciones/ideas/ii/11. pdf Ensaig sobre el talian per Bernardette Soldatelli Oliboni
- archive. org/web/20180814052655/http://www. orbilat. com/Languages/Portuguese-Brazilian/Dialects/Brazilian_Dialects-Rio_Grande_do_Sul. html Dialectes principals de Rio Gran do Sul
- coromarmolada. it/talian. htm Il "talian"
- Este artícul conté una traducció derivada de «Talian» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.