Hunsrückisch

Aula d'eixe dialecte

El Hunsrückisch és un dialecte alemà parlat en la regió d'Hunsrück, en el suroest d'Alemània, i una variació de la mateixa en influències del portugués en els assentaments alemans dels estats de Santa Catarina, Riu Gran del Sur i Espírito Sant, en Brasil, i de la Província de Missions, en Argentina. En Alemània, el dialecte entra en la categoria major Moselfränkisch (Fráncico moselano) i, a la seua volta, en la categoria més àmplia dels dialectes Rheinfränkisch (Fráncico renano).

Per a diferenciar el dialecte utilisat en Brasil de l'utilisat en Alemània, en 1996 el llingüiste brasiler Cléo Vilson Altenhofen va denominar al parla brasilera Riograndenser Hunsrückisch (en referència a l'estat de Rio Gran do Sul). Esta nomenclatura, no obstant, ha segut criticada per atres estudiosos, ya que el hunsrückisch també es parla en els estats de Santa Catarina i Paraná i en vàries localitats de Espírito Sant.

En Brasil

L'emigració de pobles d'Europa central al Brasil té el seu inici oficial en 1824 quan apleguen les primeres famílies alemanes a l'estat de Riu Gran del Sur. Més vesprada va començar la colonisació d'emigrants de parla alemana als estats veïns de Santa Catarina i Paraná; i, en menor escala, a atres estats de Brasil (São Paulo, Riu de Janeiro i Espírito Sant). La colonisació d'emigrants alemans es va fer majoritàriament cap a llocs en poc desenroll urbà, i en certs casos cap a localitats que ells varen fer urbanes (per eixemple Santa Creu do Sul, São Leopoldo, Joinville, Blumenau, etc.). Això no va significar que no contribuïren considerablement en la construcció i desenroll de ciutats com Porte Alegre, Florianópolis i Curitiba.

L'orige dels emigrants teutones no era l'Alemània de hui en dia. El país es trobava dividit en diferents "Estats" independentes o semiindependientes (Confederació Germànica i Imperi alemà). La major part dels emigrants d'Europa central eren de la regió d'Hunsrück i d'atres regions propenques. També els alemans ètnics varen emigrar des d'atres regions i països europeus (per eixemple Pomerania, hui en Polònia, etc.). En térmens generals, en el pas del temps, el dialecte adoptat per la majoria dels emigrants de l'Europa germànica establits en Brasil va ser el hunsrückisch. En l'actualitat, no és estrany trobar a persones que parlen hunsrückisch en fluïdea o com a llengua materna, i tenen llinages que denoten la seua ascendència italiana, francesa, danesa, holandesa, polaca o portuguesa.

La principal raó de l'ocàs de l'us de l'idioma alemà en el sur del Brasil i el seu us pràcticament exclusiu en ambients familiars en mijos rurals va ser el cridat Estat Novo del líder nacionaliste opresivo Getúlio Vargas, que va criminalisar l'us d'esta llengua tant en ambients públics com a privats, aplegant, en alguns llocs, a cremar els llibres en alemà. Lo mateix va ocórrer en els italo-brasilers, i especialment en l'idioma véneto, conegut en Brasil com talian.

El dialecte pomeranio de l'Est, pertencente a l'idioma Plattdüütsch o Plattdietsch es manté junt al Hunsrückisch en Brasil meridional, pero en menor mida. El Plattdüütsch es parla en part de Holanda, nort d'Alemània, sur de Dinamarca i en regions del noroest de Polònia. En Brasil, el pomeranio d'Est i atres formes anàlogues es parlen en ciutats com Pomerode, Santa Catarina (situada prop de Blumenau); en Riu Gran del Sur existixen núcleus de diversos tamanys, per eixemple en Vila Dona Otília, municipi de Roque Gonzales, Riu Gran del Sur.

En l'immigració alemana en Brasil, des de fa uns 180 anys, el Hunsrückisch també ha aplegat a convertir-se en una llengua regional del sur de Brasil. La diferència és que el dialecte parlat en Brasil ha segut influït per la fauna, la flora i l'idioma oficial de Brasil. De modo minoritari també, directa o indirectament, el hunsrückisch va ser influenciat per atres idiomes minoritaris de la zona (per eixemple, l'italià, el guaraní, etc.). El fet de que el hunsrückisch haguera sorgit en una regió fronteriça entre Alemània i França, permet establir en determinades paraules (per eixemple, bresquilla) l'influència que l'idioma ha tingut de la llengua francesa.

No hi ha estadístiques precises que determinen el número de persones que consideren al hunsrückisch com el seu llengua materna o que siguen parlants freqüents i conseguixquen comunicar-se en un grau suficient d'inteligibilitat, les sifres estatals aproximades s'acosten als dos millons. Cal fer notar que la majoria de parlants del hunsrückisch en Brasil lo són també del portugués, i per açò, en molts casos el hunsrückisch queda reservat a la seua utilisació en la família o en comunitats restringides.

En alguns municipis brasilers el hunsrückisch (conegut com riograndenser hunsrückisch) és cooficial.

Santa Catarina

• Antônio Carlos
• Treze Tílias (L'ensenyança de la llengua és obligatòria en les escolas i està en procés d'aprovació el seu us a nivell municipal)

Riu Gran del Sur

• Santa Maria do Herval (en aprovació)

En Argentina

A partir de 1919, varis contingents d'alemans ètnics provinents de Brasil (els quals parlaven la versió brasilera del Hunsrückisch o Riograndenser Hunsrückisch) varen fundar assentaments en la província de Missions, principalment les colónies de Puerto Rico, Montecarlo, Eldorado, etc.

Puerto Rico va tindre la particularitat de que els alemans ètnics provinents de Brasil (registrats com a brasilers) varen ser majoria, raó per la qual el dialecte Hunsrückisch va terminar prevalent. En canvi, en la colónia de Montecarlo els alemans d'Alemània (en especial de Baden-Wurtemberg) varen compondre la major part dels pioners. En tant, la colónia Eldorado, ademés de rebre alemans (de diferents llocs), va rebre també escandinaus i neerlandesos.