Poble rumà
No es deu confondre en el poble gitano.
Els rumans (români Archivo de audio "Ro-Romania-Albert-roman.ogg" no encontrado en rumà i rumâni en contexts històrics) són els habitants de Romania. Hi ha una disputa progressiva que els moldavos de Moldàvia puguen ser el mateix grup ètnic que els rumans, separats per una frontera política.[1][2] Romania i la República de Moldàvia tenen també algunes minories ètniques significatives, i els rumans constituïxen una minoria ètnica en varis països propencs.
El poble rumà és una nació en el sentit de ethnos (rumà: popor), definit més be pel sentit de compartir una cultura rumana comuna i la llengua materna rumana, que per la ciutadania o la pertinença a un país determinat. La Llei Rumana de la Ciutadania, emesa en març de 1991, establix el dret per als descendents de segona i tercera generació de ciutadans rumans de conseguir la ciutadania rumana, si són capaces de parlar rumà en fluïdea i demostren coneiximents suficients d'història i cultura rumana. Actualment hi ha en el món 24 millons de persones que tenen el rumà com llengua materna. Si es fa una distinció entre rumans i rumans ètnics, els últims es distinguixen per viure fòra de Romania, i no tindre la ciutadania rumana.
El concepte de «qui és rumà» ha variat a través del temps. En contexts històrics, es referix als rumans en l'exónimo «valacos», terme comú per a atres poblacions d'orige romançada de la península balcànica. Estes poblacions compartixen un autónimo comú, en variants dialectals: rumân, armân, rumâr, etc. Estes poblacions, considerades distintes hui, varen ser considerades generalment com un sol poble, en identitat cohesiva, en una llengua comuna, dividida en quatre dialectes: daco-rumà, l'idioma principal de Romania i la República de Moldàvia; arrumano (o macedo-rumà), parlat per al voltant de 300.000 persones en Romania i al sur del Danubio; megleno-rumà, parlat per al voltant de 10 000 persones en Grècia i en Macedònia del Nort; i istro-rumà, parlat per menys de 1000 persones en pobles de la península Istria, Croàcia. No obstant, una separació i interpretació moderna, si be colocaria als rumans moderns junt en els macedo-rumans, megleno-rumans i istro-rumans, conclouria en la percepció d'estes poblacions com a grups ètnics distints i separats.
Adscrivint el concepte al territori de l'actual Romania, es pot dir que, fins a el XIX, en el terme «rumà» es feya referència als parlants del dialecte daco-rumà, és dir era un concepte distint a «Romania», el país dels rumans. Abans de 1867, els (daco-)rumans eren part d'entitats estatals distintes: els moldavos i els valacos eren separats per una identitat política distinta, en estats separats, mentres que el restant dels rumans formaven part d'atres estats. No obstant, com el restant dels valacos, tots varen retindre l'identitat cultural i ètnica rumana.
Població de Romania i de l'estranger
[editar | editar còdic]La majoria dels rumans viu en Romania, a on constituïxen una majoria; hi ha també minories rumanes en els països veïns. Com a immigrants, es poden trobar rumans en varis països, especialment en Espanya, Itàlia, els Estats Units, Canadà, França i Alemània. Hi ha també una controvèrsia respecte a si les persones de la República de Moldàvia que es declaren «moldavos» són en realitat rumans.[1][2]
La població total contemporànea d'ètnics rumans no es pot establir en exactitut. Hi ha una discrepància entre les fonts oficials (com els censos), a on les hi haja, i els números que provenen de fonts no oficials i grups interessats. Varis factors contribuïxen a esta inseguritat:
- Alguns respondientes en els censos poden elegir identificar-se en un grup ètnic o un atre, segons la seua ascendència, o en múltiples ascendència;[3]
- Les estimacions poden distinguir entre la nacionalitat rumana i la etnicidad rumana (no tots els rumans de Romania són de etnicidad rumana, i al revés);[3]
- Els métodos dels governs per a enumerar i descriure la etnicidad i l'ascendència dels seus ciutadans varien de país a país. Aixina, la definició de «rumà» en un cens pot significar naixcut de parents rumans, o incloure a atres identitats ètniques com a rumans, si be en atres contexts se li consideren d'una atra manera.[3]
- El número d'ètnics rumans que viuen i treballen fòra de Romania no es coneix en exactitut, especialment per als la presència dels quals és «illegal». Ademés, ahí a on es fan les estimacions per a estes poblacions hi ha sempre el risc del «doble contar» - és dir, rumans en l'estranger que varen mantindre la seua ciutadania original i que puguen figurar en censos del seu país d'orige i del seu país «adoptiu».
Per eixemple el cens decenial dels Estats Units, de l'any 2000, va calcular que hi havia 367 310 respondientes que indicaven ascendència rumana (més o menys 0,1 % de la població).[4] No obstant, la Font d'Informació per a la Migració indicava solament 136 000.[5] Algunes organisacions no especialisades varen propondre sifres més grans: un estudi de 2002, de la Romanian-American Network Inc., menciona 1,2 millons de rumans-americans.[6] Es menciona en este estudi: «atres immigrants de la minoria nacional rumana varen ser inclosos com: armenis, alemans, gitanos, hongaresos, judeus i ucranians». L'estudi també incloïa als rumans de segona i tercera generació, i a un número indeterminat de rumans de Canadà. En lo que concernix al cens oficial de 2000, casi 20 % de la població no es va identificar en una ascendència, i solament 67 % de la població va respondre.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Romania.
Edat Antiga
[editar | editar còdic]Romania va ser habitat pels antics dacios, el territori rumà va ser conquistat pel Imperi romà en 106,[7] va ser quan l'eixèrcit de Trajano va derrotar a l'eixèrcit de Decébalo en les guerres dacias. L'administració romana va ser desintegrada dos sigles més vesprada, baixe pressió dels godos i carps.
De l'Edat Mija a l'Edat Moderna i Principis de la contemporànea
[editar | editar còdic]
Durant la major part de la Medioevo les migracions successives de diversos pobles: ávaros,[8] eslaus, búlgars (búlgars posteriors), hongaresos, i tàrtars, no varen permetre als rumans desenrollar cap estat centralisat important, alguna cosa que només va ser conseguit en el XIII i especialment en el XIV, quan els Principats Danubianos de Moldàvia i Valaquia varen sorgir en lliberar-se del Regne d'Hongria.
Tota la península balcànica va ser anexada pel Imperi otomà, pero Moldàvia, Valaquia i Transilvania varen mantindre el seu autonomia, baixe sobirania otomana. Els tres principats varen ser units en 1600 pel príncip de Valaquia Mihai Viteazul, que va ser traïcionat i assessinat un sol any despuix.[9]
Fins a 1541, Transilvania va ser part del Regne d'Hongria, des de llavors (en la conquista d'Hongria pel Imperi otomà) va ser un principat autònom governat per la noblea hongaresa. En 1699 va passar a ser part de terres habsbúrgicas. Cap a el XIX, l'Imperi austríac va rebre dels otomans la regió de Bucovina, i, en 1812, l'Imperi rus va ocupar l'est de la regió històrica Moldàvia, conegut com Besarabia.[10]
Época Contemporànea
[editar | editar còdic]En 1821 i 1848, varen ocórrer dos rebelions, pero les dos varen fracassar; no obstant, varen tindre un paper important en difondre l'ideologia lliberal. En 1859, Moldàvia i Valaquia varen elegir al mateix príncip - Alexandru Ioan Cuza (qui va regnar com «Domnitor») i varen quedar per lo tant unides «de facto».
El recent format Regne de Romania, liderat pel príncip d'Hohenzollern Carol I va conseguir l'independència front a l'Imperi otomà, independència reconeguda en 1878. Al començ de la Primera Guerra Mundial, encara que s'hi havia vist obligada a firmar un tractat en l'Imperi austrohúngaro, Romania va rebujar entrar en la guerra de part de les Potències Centrals, ya que el tractat especificava que Romania entraria en la guerra solament si l'Imperi era atacat. En 1916, Romania, en el rei Ferdinand, va entrar en la guerra de part de la Triple Entente. El resultat de la guerra per a Romania, en la caiguda de l'Imperi austrohúngaro i la revolució de 1917 en Rússia, va ser l'unió en el Regne de Romania votada en 1918 en Transilvania, Basarabia i Bucovina, respectivament.
Durant la Segona Guerra Mundial, Romania va perdre territori en l'est i oest, ya que el nort de Transilvania va ser cedit a Hongria, i el sur de Dobruja a Bulgària, pel denominat en Romania «Dictat de Viena», mentres que Basarabia i el nort de Bucovina varen ser ocupades per l'Unió Soviètica i incloses despuix en la República Socialista Soviètica de Moldàvia i la República Socialista Soviètica d'Ucrània, respectivament. Les pèrdues de l'est varen ser facilitades pel Pacte Ribbentrop-Mólotov.
L'Unió Soviètica va impondre un règim comuniste i el rei Miguel es va vore obligat a abdicar i marchar en exili. En 1965 Nicolae Ceauşescu va aplegar a ser líder del Partit Comuniste Rumà, fins a la Revolució anticomunista de 1989.
La revolució rumana va tindre com resultat l'arribada al poder de la segona llínea d'antics comunistes, liderats per Ion Iliescu. Iliescu i el seu partit varen mantindre el poder fins a 1996, en ser derrotats al llímit per una coalició de partits de dreta, i varen tornar a governar entre 2000 i 2004. Emil Constantinescu va ser president entre 1996 i 2000, mentres que Traian Băsescu va escomençar el seu mandat en 2004. Romania es va adherir al OTAN en 2004 i a l'Unió Europea en 2007.
Cultura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cultura de Romania.
Contribucions a la humanitat
[editar | editar còdic]Els rumans varen tindre un paper important en els arts, les ciències i l'ingenieria.
En l'història del vol destaquen pioners com Aurel Vlaicu, Traian Vuia, qui va construir la primera nau aérea autopropulsada i més pesada que l'aire, o Henri Coandă, qui va construir la primera nau aérea propulsada per motor a reacció - la Coanda-1910. Victor Babeş va descobrir més de 50 germens i la cura per a una malaltia que du el seu nom, babesiosis; el biòlec Nicolae Paulescu va descobrir l'insulina. Un atre biòlec, Emil Palade, va rebre el Premi Nobel per les seues contribucions a la biologia celular. El matemàtic Ştefan Odobleja és considerat el pare ideològic darrere de la cibernètica. Ana Aslan és coneguda per les seues aportacions a la geriatria i la gerontologia. Emil Racoviţă és un dels primers exploradors de l'Antàrtida.
En els arts i la cultura, figures importants conegudes a nivell mundial inclouen a George Enescu (compositor), Dinu Lipatti (pianiste), Constantin Brâncuşi (escultor), Eugen Ionescu (dramaturc), Mircea Eliade (historiador de les religions), Emil Cioran (ensagista) o Angela Gheorghiu (soprano).
El comte Drácula és un famós icon rumà, encara que la figura del vampir no és autènticament rumana. Va ser creada per l'escritor irlandés Bram Stoker, partint del folclore balcànic i de la figura de l'amo de Valaquia Vlad Ţepeş (Vlad III Draculea), considerat per alguns un amo justicier i defensor de la cristiandad.
En els deports, els rumans varen destacar en varis camps, inclosos el fútbol (Gheorghe Hagi, Gheorghe Popescu etc.), la gimnàstica (Nadia Comăneci, Lavinia Miloşovici etc.), el tenis (Ilie Năstase, Ion Ţiriac), el piragüisme (Ivan Patzaichin), i el balonmà (quatre voltes guanyadors de la Copa Mundial masculina).
Llengua
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Idioma rumà.
Els orígens de l'idioma rumà, un idioma romançada, daten de la colonisació romana en l'antiga Dacia. El vocabulari bàsic és d'orige llatí,[11] encara que hi ha també un substrat de paraules dacias - vore Llistade paraules rumanes en possible orige dacio. Es considera que de tots els idiomes romançades, el rumà és el més antic, retenint, per eixemple, l'estructura flexiva de la gramàtica llatina.
Durant l'Edat Mija, el rumà va quedar aïllat dels demés idiomes romançades, prenent prestades paraules especialment de les llengües veïnes eslaus. El grec i, en menor mida, el turc,[12] també varen eixercir una chicoteta influència en el vocabulari. Durant l'época moderna, moltes paraules varen ser preses del idioma francés, i algunes del italià. Despuix de la revolució rumana de 1989, el rumà va prendre préstams del anglés.
El «idioma moldavo» és un dels noms del rumà, amprat de manera oficial en la regió de facto independent (encara que sense reconeiximent internacional) de Transnistria, a on l'alfabet usat per a escriure-ho és el cirílico.
Una estimació del Ethnologue en el 2005 indica l'existència d'un número de 23,8 millons de parlants de rumà en el món.[13] El número indica solament la capacitat de parlar rumà, no l'orige ètnic, i no inclou als rumans ètnics que no saben parlar rumà.
Llinages
[editar | editar còdic]Molts llinages rumans duen el sufix «-escu», que era un patronímico (per eixemple, «Petrescu» significava «el fill de Petre»). Molts rumans de França varen canviar l'última lletra del seu llinage en «o», per la manera de pronunciar «-cu» en francés. Atres sufixos inclouen a «-eanu» (o «-an»), per a indicar l'orige geogràfic, o a «-aru», per a indicar l'ocupació.
Els llinages més freqüents són «Ionescu» («fill de Juan») i «Popescu» («fill del sacerdot» - els sacerdots ortodoxos es poden casar).
cal senyalar que la majoria dels rumans tenen un sol llinage, heretat del pare. Fins ara lo habitual per a les dònes que es varen casar va ser adoptar el llinage del marit, renunciant al seu apellidar de fadrina.
Religió
[editar | editar còdic]La majoria dels rumans són cristians ortodoxos, pertanyent a l'Iglésia Ortodoxa Rumana. Conforme al cens de 2002, 94.0% dels ètnics rumans es varen identificar a sí mateixos com a ortodoxos rumans, mentres que de la població total de Romania, un 86.8% de la població és ortodoxa. No obstant, el percentage de rumans que van regularment a l'iglésia és menor, ya que la majoria dels rumans són creents nominals. Per eixemple, conforme a una enquesta d'Eurobarometer de 2006, solament un 23% dels rumans van a l'iglésia cada semana.[14] Una atra enquesta de 2006, organisada per Open Society Foundation, indicava que un 33% dels rumans anaven a l'iglésia per lo manco una volta al més.[15]
Els catòlics rumans són presents en Transilvania, Bucarest, i parts de Moldàvia, pertanyent a l'Iglésia rumana unida en Roma, greco-catòlica o a l'Iglésia catòlica. Un percentage chicotet de rumans són protestant, neoprotestantes (2.8%) o agnòstics (0,15%).
No hi ha una data oficial per a la conversió al cristianisme dels rumans. Basant-se en proves llingüístiques i arqueològiques, els historiadors varen sugerir que els antepassats dels rumans varen passar a la nova religió des de l'época romana. Moltes paraules bàsiques relacionades al cristianisme, com a «iglésia» - biserica < basílica; «Deu» - Dumnezeu < Domine Deus; «Pasqua» - Paşet < Paschae etc., són heretades del llatí.
Despuix de la Cisma d'Orient i Occident, va existir un bisbat catòlic de Cumania (més vesprada, bisbat separats en Valaquia i Moldàvia). No obstant, açò sembla ser l'excepció, ya que tant en Valaquia com en Moldàvia la religió oficial de l'estat (per a coronar i atres cerimònies) era l'ortodoxismo. Fins a el XVII, l'idioma oficial usat en les llitúrgies era l'antic eslau eclesiàstic. Va ser gradualment substituït pel rumà.
-
La etnogenesa dels rumans i arumanos
-
Els rumans i arumanos, 814
-
Els rumans en el sigle XIX
-
L'idioma rumà, oficial sol o en atres idiomes, 2002
.png){kind=link}
Símbols
[editar | editar còdic]La combinació de colors blau, groc i roig va ser usada pels revolucionaris rumans durant el despertar nacional de el XIX, en el simbolisme de llibertat (blava), equitat (groc) i confraria (roig).
Cada província de Romania té el seu símbol característic:
Oltenia: León i Banato: El pont de Trajano
Dobrogea: Dos delfins
Moldàvia: Uros
Transilvania: Àguila negra
Muntenia: Àguila en la creu
l'Escut de Romania arreplega els cinc símbols.
Costums
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Folclore de Romania.
Nom
[editar | editar còdic]En espanyol, els români són cridats normalment «rumans». En contexts històrics, els rumans varen ser anomenats també «valacos».
Rumà
[editar | editar còdic]El vocablo «rumà» és derivat del llatí romanus.[16] Baix canvis fonètics típics als idiomes romançada, el nom va ser transformat en rumân (ru'mɨn). Una forma antiquada de român era encara usada en algunes regions. El desenroll sociollingüístic de el XVIII va tindre com a conseqüència la preponderencia de la forma român, generalisada durant el «despertar nacional» de començos de el XIX.[17]
Valaco
[editar | editar còdic]El nom de «valacos» és un exónimo usat pels eslaus per a referir-se als natius romanizados de la península balcànica. L'orige és del germànic antic —similar a welsh i walloon— potser inclús més antic, del nom romà volcae usat per a un tribu celta. Dels eslaus va passar a atres pobles, com els hongaresos -oláh i els grecs - vlachoi. «Valaco» va ser usat també per a tots els cristians ortodoxos. El nom de la regió rumana coneguda pels estrangers com «Valaquia» - en realitat Ţllaura Românească («El País Rumà» o «El País dels Rumans»), té el mateix orige.
Hui en dia, el terme «valaco» és usat més be per a referir a les poblacions romanizadas de la península balcànica que parlen el daco-rumà (l'idioma rumà pròpiament dit), arrumano, istrorrumano o meglenorrumano. Els últims tres són els idiomes més propencs al rumà, considerats per alguns dialectes del rumà.
Dacorrumano
[editar | editar còdic]Per a distinguir als rumans d'atres pobles romànics dels Balcans (arrumanos, meglenorrumanos, istrorrumanos), el terme «dacorrumano» és usat en ocasions per a referir-se als que parlen l'idioma rumà estàndar i viuen en el territori de l'antiga Dacia (hui en dia més o menys Romania i Moldàvia), encara que dacio-rumans existixen també en l'alce de la Sèrbia central (que va ser part de l'antiga Moesia).[18][19]
Topònims
[editar | editar còdic]Durant l'Edat Mija, pastors rumans (valacos) migraron en les seues raberes en busca de pastures i varen aplegar fins al sur de Polònia, el noreste de la República Checa, Croàcia, Sèrbia, Grècia i l'est de Tracia (hui en Bulgària i Grècia).
Antropónimos
[editar | editar còdic]Estos són noms de família derivats de «valaco». El seu orige és de l'establiment de rumans en una regió no rumana.
- Oláh (37.147 hongaresos tenen este nom)
- Vlach
- Vlahuta
- Vlasa
- Vlašic
- Vlasceanu
- Vlachopoulos
Subgrups i grups ètnics relacionats
[editar | editar còdic]
Els grups ètnics més propencs als rumans són els atres pobles romànics del Surest d'Europa: els istrorrumanos, els aromunes (macedorrumanos) i els meglenorrumanos. Els istrorrumanos són els més propencs als rumans, i es considera que varen partir de Maramureş (Transilvania) fa més o menys mil anys, per a establir-se en Istria, Croàcia. Hui en dia contant unes 500 persones, parlen el istrorrumano, el familiar més propenc del rumà en el present. Atres grups ètnics relacionats són els italianos, francesos, espanyols, portuguesos, i els demés parlants d'idiomes romançada.
Els aromunes i els meglenorrumanos són pobles romànics que viuen al sur del Danubio, particularment en Grècia, Albània i Macedònia del Nort, encara que alguns migraron a Romania en el XX. Es considera que es varen separar dels rumans entre els sigles VII i IX, ya que duen menys préstams d'idiomes eslaus i més del grec, que el daco-rumà.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Ethnic Groups Worldwide: A Ready Reference Handbook By David Levinson, Published 1998 – Greenwood Publishing Group.
- ↑ 2,0 2,1 At the clave of the 1989 census, Moldova's total population was 4,335,400. The largest nationality in the republic, ethnic Romanians, numbered 2,795,000 persons, accounting for 64.5 percent of the population. Source : U.S. Library of Congress [1] archivat en Wayback Machine.: «however it is one interpretation of census data results. The subject of Moldovan vs Romanian ethnicity touches upon the sensitive topic of» Moldova's national identity, page 108 sqq. [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 En un món cada volta més globalizado, el fenomen increiblement divers i estés de la migració ha eixercitat un paper significatiu en les formes en que nocions com a «llar», «membresía» o «pertinença nacional» han segut constantment disputades i negociades tant en les societats d'orige com en les de destí. – Rogers Brubaker, Citizenship and Nationhood (Cambridge: Harvard University Press, 1994).
- ↑ «2000 U.S. Census, ancestry responses». US Census Bureau. Archivat des d'el original, el 2020-02-10. Consultat el 2014-11-13.
- ↑ «Migration Information Source» (en en). migrationpolicy.org. Archivat des d'el original, el 2014-02-17. Consultat el 2021-08-04.
- ↑ Romanian Communities Allocation in United States: Study of Romanian-American population (2002), Romanian-American Network, Inc. Consultat el 14 d'octubre de 2005. La seua sifra d'1,2 millons inclou «200.000–225.000 judeus rumans», 50.000–60.000 alemans de Romania, etc.
- ↑ Rita J. Markel, The Fall of the Roman Empire, p. 17, Twenty-First Century Books, 2007
- ↑ Jones 1988, p. 231: Quan Trajano la va fundar com a colónia, Ratiaria estava dins de Moesia Superior: quan Aureliano es va retirar de l'antiga Dacia al nort del Danubio i va establir una nova província del mateix nom en el sur (Dacia Ripensis), Ratiaria es va convertir en la capital. Com a tal, va ser la sèu del governador militar (dux) i la base de la legió XIII Gemina. Va florir en els sigles IV i V, i segons l'historiador Prisco era μεγίστη καί πολυάνθρωπος («molt gran i en numerosos habitants») quan va ser capturada pels hunos a principis de la década de 440. Sembla haver-se recuperat d'este saqueig, pero finalment va ser destruïda pels ávaros en 586, encara que el nom sobreviu en el modern Arcar
- ↑ Stoica, Vasile (1919). The Roumanian Question: The Roumanians and their Lands, Pittsburgh: Pittsburgh Printing Company, p. 18.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Stoica, Vasile (1919). The Roumanian Question: The Roumanians and their Lands, Pittsburgh: Pittsburgh Printing Company, p. 50.
- ↑ Dr. Ayfer AKTAŞ, Türk Dili, TDK, 9/2007, s. 484–495, Online: turkoloji.cu.edu.tr
- Archivat el 9 de novembre de 2013 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Romanian language on Ethnologue.
- ↑ European Commission, Eurobarometer National Report: Romania - Autumn 2006, p. 25
- ↑ Barometrul de Opinie Publică - Mai 2006, p. 112, Open Society Foundation
- ↑ «Explanatory Dictionary of the Romanian Language, 1998; New Explanatory Dictionary of the Romanian Language, 2002» (en ro). Dexonline.ro.
- ↑ Vladimír Baar, Daniel Jakubek, (2017) Divided National Identity in Moldova, Journal of Nationalism, Memory & Language Politics, Volume 11: Issue 1, doi:10.1515/jnmlp-2017-0004.
- ↑ «Definition of the term 'daco-roman'» (en ro). Dex.ro.
- ↑ «Definition of the term 'dacoromân'» (en ro). Dex.ro.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «pueblo rumano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.