Kotor
Kotor (o Cattaro per la seua denominació en italià) és una ciutat costera de Montenegro, a la vora de la baïa de Kotor, una de les zones més escarpadas del mar Adriático. Com a capital del municipi homònim, alberga una població de 13 347 habitants en 2023.
L'antic port mediterràneu de Kotor està rodejat de fortificacions construïdes durant la República de Venècia. Encara que és conegut com el fiort més meridional d'Europa, en realitat, es tracta d'una riga. Kotor, junt a les zones montanyoses de Lovćen i Orjen, alberga una de les millors vistes del país.[1]
Encara que la declaració de Comarca natural, cultural i històrica de Kotor va ser inscrita com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1979, s'ha convertit en un referent turístic, especialment para travessies, a partir de la década de 2000. Aixina mateix, en 2017 va ser inclosa en la declaració de Fortificacions veneciano de defensa dels sigles XVI a el XVII.[1]
Geografia
[editar | editar còdic]
La ciutat de Kotor s'ubica en el fondo d'una chicoteta baïa o riga de la Costa Dálmata. La riga o baïa, coneguda com Boques de Kotor, té una forma molt tancada, ya que és lo que permaneix de part del semiderrumbado cràter d'un antic volcà. Açò explica el motiu pel qual casi tota la ciutat està circundada per elevats penya-segats. La ciutat de Kotor està, ademés, rodejada per una impressionant muralla.
La baïa, que en ocasions és cridada «el fiort més meridional d'Europa», és en realitat el canó sumergit del desaparegut riu Bokelj, que antigament corria des de lo alt dels replanells montanyosos del mont Orjen. Constituïx una important atracció turística de Montenegro.
Kotor ha segut refugi de barcos i flotes des de l'antiguetat: la República de Venècia la fortificó per a defendre-la dels atacs del Imperi Otomà. Va continuar com a base naval del Imperi Austrohúngaro fins a la desaparició d'est en 1919.
Història
[editar | editar còdic]Les primeres constància escrites sobre la ciutat daten de l'any 168 a. C., quan és mencionada com una localitat baixe el govern de Roma, en el nom de Ascrivium o Ascruvium, pertanyent a l'antiga província romana de Dalmacia.[2]
Edat Mija
[editar | editar còdic]Les muralles de la ciutat daten de principis de l'Edat Mija, durant el regnat de l'emperador bizantí Justiniano I, qui va ordenar fortificarla despuix d'haver expulsat als godos en 535. La ciutat es va desenrollar considerablement durant els següents sigles fins al govern de Constantino VII en el X, si ben va ser saquejada per razias musulmanes en el 840. En 1002 la ciutat va sofrir grans danys en l'ocupació del Primer Imperi Búlgar i a l'any següent va ser cedida pel sar Samuel de Bulgària a Sèrbia, pero els ciutadans es varen negar a acceptar dit pacte i es varen unir a la República de Ragusa, de la que varen formar part fins a 1184. En el XIII la ciutat ya era sèu episcopal i es varen fundar en ella convents de les órdens dominica i franciscana per a controlar el desenroll dels càtars, una secta cristiana considerada hereje per la jerarquia eclesiàstica.
Entre 1185 i 1371, Kotor va formar part de l'antic Regne de Sèrbia, baixe el govern de la dinastia Nemanjić. Dita família li va donar el nom eslau de Kotor i ho varen convertir en un port marítim, pel que es comunicaven en atres nacions occidentals. Durant esta etapa la ciutat va experimentar un gran auge econòmic i cultural. No obstant, en l'any 1371 el monarca Luis I del Regne d'Hongria va conquistar la ciutat, que va mantindre en el seu poder uns anys, fins que va ser presa pel rei Tvrtko, sobirà del Regne de Bòsnia.[3]
República veneciano (1420-1797)
[editar | editar còdic]Entre 1391 i 1420, Kotor es va conformar com una república independent. No obstant, en l'Imperi otomà amenaçant les possessions europees, els mateixos ciutadans, junt al consell municipal, varen decidir voluntàriament cedir el manteniment i control de la ciutat a la República de Venècia, sent integrada en l'àrea de l'Albània veneciano, lo que és palpable en l'arquitectura dels seus edificis.[3] Va pertànyer al domini veneciano fins a 1797, convertint-se en un important centre artístic i comercial, en les seues pròpies escoles d'albañilería i iconografia. En estos sigles la majoria de la població de Cattaro (com era cridada llavors) era de llengua veneciano i religió catòlica.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]La ciutat va ser canviant de mans en vàries ocasions entre l'Imperi austríac (1797-1806), el Primer Imperi francés (1806-1814) i, despuix del Congrés de Viena, en 1815, va passar durant un sigle al Imperi austrohúngaro, fins a la seua dissolució en 1918, en el que va passar a Montenegro dins del Regne dels Serbis, Croates i Eslovens, futura Yugoslàvia. Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat va ser incorporada al Regne d'Itàlia, sent part de la Governació de Dalmacia entre 1941 i 1943. Terminada la guerra va tornar a formar part de Yugoslàvia, fins a l'independència de Montenegro en 2006.[3]
En 1979 la ciutat va sofrir un terremot que va danyar numerosos monuments, que varen ser restaurats durant la década de 1980.
Demografia
[editar | editar còdic]Segons les estimacions realisades en 2009, entorn a 1289 persones habitarien en la ciutat, lo que posa de manifest la reculada experimentada per la població des de la década de 1980.
| Evolució demogràfica de Kotor. | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1948 | 1953 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2003 | |||||||||||||
| 871 | 950 | 1187 | 1433 | 1332 | 1401 | 1331 | |||||||||||||
Turisme
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Durant els últims anys, el sector turístic ha experimentat un espectacular desenroll, i en l'actualitat es basa en el turisme de sol i plaja, ademés d'oferir als visitants la «Comarca natural, cultural i històrica de Kotor» que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1979,[1] i inclou:
Transport
[editar | editar còdic]La localitat es troba comunicada en l'Autopista del Adriático i el restant de la costa i l'interior de Montenegro a través del Túnel de Vrmac. L'interior és accessible per la desviació en Budva o Sutomore a través del túnel de Sozina. També es pot anar cap a Cetiña per un camí històric que oferix unes excelents vistes de les Boques de Kotor.
Per via aérea l'Aeroport de Tivat es troba a tan sol 5 quilómetros de la ciutat i conta en vols regulars als aeroports de Belgrat, París-Charres de Gaulle i Moscou-Domodédovo. També existix l'Aeroport de Podgorica, en la capital montenegrina, que es troba a 65 quilómetros i oferix destins a les principals ciutats europees.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Kotor està hermanada en les següents ciutats:[4][5]
- Campomarino, Itàlia
- Nesebar, Bulgària
- Přerov, Chequia
- Santa Bàrbara, Estats Units
- Stari Grad (Belgrat), Sèrbia
- Subótica, Sèrbia
- Szeged, Hongria
- Trogir, Croàcia
Ciutadans ilustres
[editar | editar còdic]- AP
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Natural and Culturo-Historical Region of Kotor». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de març de 2015.
- ↑ Jackson (2010). The Shores of the Adriatic (Illustrated Edition), Tire Library, p. 269. ISBN 9781406867619.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «The History of Kotor | Visit Montenegro». www.visit-montenegro.com. Consultat el 2020-11-29.
- ↑ «Opstina Kotor» (en en). www.kotor.me. Consultat el 2020-11-29.
- ↑ «Partnerská města» (en cs). Město Přerov. Consultat el 2020-11-29.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kotor.- Municipal Kotor Notícies de la Ciutat Guia [1] archivat en Wayback Machine.
- Pàgina de Kotor en l'Unesco. (en anglés)
- Imàgens de Kotor
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kotor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.