Fortificacions de Kotor

Fortificacions de Kotor

Les fortificacions de Kotor (en italià: Cattaro) són un sistema de defensa històric que s'encarregaven de protegir la ciutat medieval de Kotor, Montenegro, en les seues muralles, torres, ciutadelles, portes, bastions, forts, cisternes i un castell. Incorporen arquitectura militar d'Iliria, l'Imperi Bizantí, la República de Venècia i l'Imperi Austríac. Junt en el caixco històric, forma part de la declaració de Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco de 1979 Comarca natural, cultural i històrica de Kotor, destacant significativament en Montenegro.

Història

El cim de la montanya de Sant Joan ya estava fortificada durant l'época dels ilirios. En el VI, l'emperador Justiniano va reconstruir la fortalea. Despuix de l'abandó dels bizantino, i a pesar de numeroses incursions, la regió va conseguir certa independència i les fortificacions no varen sofrir danys. Esta situació va canviar quan, en 1420, la llavors República de Cattaro va caure baix domini veneciano i, com a part de l'Albània veneciano, les fortificacions varen adquirir la seua estructura actual. En esta época es varen produir dos seges otomans que varen acabar per ocupar la ciutat entre 1538 i 1571, i entre 1657 i 1699. En 1797 les fortificacions varen passar a mans de la monarquia Habsburgo despuix del Tractat de Camp Formio.

En 1805, Kotor va passar al control de l'Itàlia napoleònica, satèlit del Imperi Francés, despuix del Tractat de Presburgo, pero va ser ocupat per tropes russes liderades per Dmitry Senyavin fins que varen abandonar la ciutat despuix del Tractat de Tilsit en 1807. Tres anys més vesprada, es va incorporar a les Províncies Ilirias de l'Imperi Francés. La marina britànica, liderada pel capità William Hoste, va atacar les fortificacions en el seu navío HMS Bacchante i els seus 38 canons. Despuix d'un sege de dèu dies, la guarnició francesa no va tindre una atra elecció que rendir-se el 5 de giner de 1814, i despuix del Congrés de Viena, Kotor retorna a mans austríaques. Despuix de la derrota d'Àustria durant la Primera Guerra Mundial, es veuen forçats a abandonar i la fortalea queda desatesa. Durant la Segona Guerra Mundial, Kotor va ser ocupada per les forces de l'Eix i va tornar a ser lliberada el 21 de novembre de 1944, dia que es commemora en la Porta del Mar.

Diversos terremots han danyat les fortificacions en 1563, 1667 i més recentment el 15 d'abril de 1979.

Descripció

La part medieval de la ciutat de Kotor es troba en un terreny triangular rodejat per la Baïa de Kotor pel sur, el riu Skurda pel nort i la montanya de Sant Joan per l'est. Les muralles de la ciutat protegixen els seus flancs nort i sur. Les muralles es fortificaron en bastions, destacant la torre i ciutadella de Kampana, de el XIII a el XIV, prop del punt a on el riu s'unix a la baïa. Pròxim a ell es troba la Porta de la Mar (o Porta Principal), construïda en 1555, que dona accés a la baïa; mentres que les atres dos entrades a la ciutat són la Porta del Riu (o Porta Nort), construïda en 1540 junt al bastió Bembo, i la Porta Gurdic (o Porta Sur), modificada en vàries ocasions i fortificada en el bastió Gurdic en 1470. El bastió Bembo ha segut reconvertit en un teatre a l'aire lliure. l'Iglésia de La nostra Senyora de la Salut de 1518 es troba unida a les muralles, de la mateixa manera que atres edificis.

En el cim de la montanya es troba el castell de Sant Joan, presidint la baïa oriental, les fortificacions i la ciutat, a 280 metros d'altura. Darrere del castell s'alça el terreny montanyós que ascendix el Lovcen. La circumferència del mur exterior és de 4,5 quilómetros, en una gruixa d'entre 2 i 16 metros i una altura de fins a 20 metros.