Anar al contingut

Idioma urarina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El urarina o urariña (també shimaku, itukali o arucuaya) és una llengua aïllada de l'Amazonía peruana parlada per menys de 3.000 persones del poble urarina, de la Província de Loreto.

Descripció llingüística

[editar | editar còdic]

Fonologia

[editar | editar còdic]

L'inventari de vocals del urarina ve dau per:[1]

Anteriors Centrals Posteriors
Tancada i /i/ ʉ /ʉ/ o /o/
Mija i /i/
Oberta a /a/

Mentres que l'inventari consonàntic ve dau per:.[2]

    Bilabials Dentals Retrofl. Palatals Velares Glotals
Oclusivas Sordes t /t/ k /k/
Sonores b /b/ d /d/
Labializada kw //
Fricativas Sordes s /s/ sh /ʃ/ h /h/
Labializada fw //
Palatalizada hj //
Africadas ts /t͡ɕ/
Nassals m /m/ n /n/ ng /ɲ/
Líquides l /l/ r /ɽ/

Gramàtica

[editar | editar còdic]

El urarina presenta un orde de constituents OSV que tipológicamente és poc freqüent, sent l'única llengua del Nort de Perú que sembla exhibir dit orde.

Dins dels sintagma nominals els adjectius, que són verps estatius de fet, seguixen al nom que fa de núcleu sintàctic:

(1a) akai helaherĩ 'aigua freda'
(1b) akai aharotĩ 'aigua calenta

No obstant, els pronoms possessius i els demostratius precedixen al nom com els següents eixemples:

(2a) ī kirā 'el teu nom'
(2b) ī lureri 'la teua casa'


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Olawsky, 2006, p. 51.
  2. Olawsky, 2006, p. 30.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]