Idioma etrusc

Erro al crear miniatura:

Idioma etrusc

El etrusc va ser un idioma parlat i escrit en Itàlia en l'antiga regió d'Etruria (l'actual Toscana) i en algunes parts de les actuals Lombardía, Véneto, i Emilia-Romaña (a on els etruscs varen ser desplaçats pels gals). Més alvance el llatí va reemplaçar totalment a l'etrusc, deixant solament uns pocs documents, uns pocs préstams llingüístics en llatí (i. g., persona de l'etrusc phersu), i alguns topònims, com Parma.

Història i distribució geogràfica

Els etruscs són un dels pobles indígenes d'Itàlia, i vivien allí abans de la migració indoeuropea i de l'arribada dels llatins al voltant del 1000 a. C. Heródoto (Històries I.94), no obstant, descriu als tirrenos (en época d'Heródoto, el nom grec per als etruscs) com a immigrants de Brega a l'oest d'Anatolia, els qui, escapant de la hambruna, varen ser conduïts a occident pel seu líder Tirreno, per a establir-se en Umbría. L'alfabetisació era prou corrent, com pot vore's pel gran número de curtes inscripcions (dedicatòries, epitafis etc.). Encara que, en el I a. C., l'historiador grec Dionisio d'Halicarnaso va destacar que l'idioma etrusc era diferent a qualsevol atre i que els etruscs tenien una rica lliteratura, la qual cosa va ser destacat pels autors llatins.

En l'ascens de l'Antiga república romana, que va conquistar Etruria, l'hegemonia del llatí va accelerar el decliu de la civilisació etrusca, i cap al 200 a. C., l'etrusc ya havia segut reemplaçat pel llatí, llevat potser en alguna montanya aïllada o zones pantanosas.

Al final de la República, solament uns pocs romans educats interessats en l'antiguetat (com Varro) podien llegir etrusc. L'última persona coneguda que, o be era capaç de llegir etrusc o be va recórrer a algú que podia, va anar l'emperador romà Claudio (10 a. C.-54), qui va escriure una història etrusca, hui perduda, i va mencionar (en l'inscripció de Lió) algunes influències de l'etrusc sobre el llatí. No existix, no obstant, una prova contundent d'això.

Tito Livio i Cicerón eren entesos en els altament especialisats ritos religiosos etruscs que estaven codificats en vàries coleccions de llibres escrits en etrusc baix el títul llatí genèric de Etrusca Disciplina. Els Libri Haruspicini tractaven de l'adivinación en les entranyes d'animals sacrificats, els Libri Fulgurals exponien l'art de la adivinación per mig de l'observació dels rajos. Una tercera colecció , els Libri Rituals, podia haver proporcionat la clau de la civilisació etrusca: el seu ampli àmbit que comprenia la vida política i social aixina com les pràctiques rituals. Segons l'escritor llatí d'el IV Servio, existia una quarta colecció de llibres etruscs, que tractava de deus animals. Les autoritats cristianes varen arreplegar obres del paganisme i les varen cremar durant el V; l'únic llibre supervivent, Liber Linteus Zagrabiensis, va ser escrit en lli, i va sobreviure únicament en ser utilisat per a envoltura de mòmies.

L'etrusc va tindre alguna influència sobre el llatí. Una escassa dotzena de paraules varen ser preses prestades pels romans i algunes d'elles poden trobar-se en els idiomes moderns.

L'interés per les antiguetats etrusques i el misteriós idioma etrusc varen tindre el seu orige modern en un llibre del flare dominico, Annio dona Viterbo, qui va inspirar els frescs alegóricos de Pinturicchio per als apartaments vaticans del Papa Alejandro VI. En 1498 Annio va publicar la seua miscelànea de titulada Antiquitatum variarum (en 17 volums), a on va expondre la teoria de que els idiomes hebreu i etrusc procedien d'una única font, un supost aramaico parlat per Noé i els seus descendents, fundadors de Viterbo. Annio va escomençar a excavar tombes etrusques, desenterrando sarcòfecs i inscripcions, i va fer un audaç intent de dessiframent de l'etrusc.

Distribució geogràfica

L'etrusc va ser parlat principalment en noroest i centre-oest d'Itàlia, en la regió que hui conserva el seu nom, Toscana (del llatí tuscī "etruscs"), com al voltant de Capua en Campània i en la vall del Po al nort d'Etruria. També existixen inscripcions etrusques en Cerdenya a on varen existir assentaments etruscs.

És possible que existiren atres enclavaments en el Mediterràneu. El lemnio usualment considerat una llengua diferent, de fet és una variant llingüística tan estretament emparentada a l'etrusc d'Itàlia, que podria considerar-se un dialecte divergent de dita llengua parlat en Lemnos en el mar Egeo, front a lo actualment és Turquia.

Classificació

Erro al crear miniatura:

Llengües tirrénicas.

L'etrusc no mostra parentesc evidents en atres llengües majors de l'antiguetat, com el llatí o el grec. Durant cert temps se li va considerar una llengua aïllada com el vasc. Actualment es creu que junt en atres llengües menors forma la cridada família tirrénica. Des de Rix (1998) és àmpliament acceptat que el rético i el lemnio junt en l'etrusc són part d'esta família tirrénica.

En el seu Naturalis Història (I), Plinio va escriure sobre els pobles alpins: «Els retios i els vindelicios fronterices en la dels nóricos, tots distribuïts en numeroses ciutats. Els gals mantenen que els retios descendixen dels etruscs, pel seu líder Repte». Basat en açò i en senyes llingüístiques està clar que l'etrusc està relacionat en el rético. No obstant, més allà d'estos fets coneguts, hi ha un ampli debat.

Alguns erudits actuals (Steinbauer 1999) han afirmat que l'etrusc és part de la gran família tirrena i està remotamente relacionada en la família indoeuropea, i citen similituts en els finals gramaticals i el vocabulari. Res pot ser determinat considerant l'escassea de texts en general en etrusc. Per ara molts es mostren conservadors i consideren al tirreno aïllat.

Idiomes relacionats

Un idioma molt relacionat en l'etrusc va ser el que es va parlar en l'illa de Lemnos abans de l'invasió ateniense (VI a. C.), acertadamente cridat lemnio. Una tablilla de pedra anomenada estela de Lemnos va ser trobada allí en una escritura emparentada en l'etrusc i datada sobre el 600 a. C. Se sap que els lemnios varen parlar este idioma per les peces de ceràmica en inscripcions escrites en este mateix alfabet. No obstant, es desconeix quàn o cóm, parlants d'este dialecte varen aplegar a esta illa.

És provable que el rético, un idioma atestat en el nort d'Itàlia, també estiga emparentat en l'etrusc, compartint en ell algunes característiques comunes com a inflexions gramaticals i vocabulari, encara que el número d'inscripcions en este idioma és menut.

La més notable inscripció en un idioma conegut pels llingüistes com l'eteochipriota és el Amathus Bilingual, aixina cridat perque en ella apareix, parcialment una versió traduïda d'un text eteochipriota en l'antic dialecte àtic. Com el lemnio, guarda similituts en el vocabulari i en la gramàtica en l'etrusc i és provable que siga part de la mateixa família.

Cautelosament, algun nota una possible relació del minoico en l'etrusc de l'escritura Llineal A. Mentres que açò pot semblar atrevit per a alguns, esta opinió podria estar perfectament en consonancia con lo que conta Heródoto en Històries de que els etruscs procedien d'Àsia Menor, sugerint que una família sancera d'idiomes extinguits va poder haver existit otrora en la regió que s'estén entre Grècia i les propenques illes a l'oest de Turquia. Certament, açò torna a recordar la teoria proposta per Beekes d'un substrat pregriego present en algunes paraules gregues d'obscur orige "no indoeuropeo".

En tot, l'antiga opinió de que l'etrusc és una llengua aïllada pot tindre respal. En l'actualitat es classifica freqüentment a l'etrusc com a part de la família llingüística tirrena, basada en el nom grec per als etruscs, "Tyrrhenoi".

Atres teories menys acceptades

Els estudiosos de l'etrusc consideren refutado que este idioma poguera ser membre de la branca indoeuropea de les llengües anatolias, pel descobriment del idioma lemnio, el qual recolza Heródoto en un relat de l'orige oriental dels etruscs i del seu idioma. És més, l'etrusc és molt diferent de les llengües indoeuropeas, en tindre la primera persona del singular en nominatiu el meu, entre les llengües indoeuropeas h₁egô. Carix de desinències pronominals, una classe temàtica de verps terminats en -i-, ablaut entre i i o en la raïl del verp, i atres característiques clares que són específiques de la família de llengües indoeuropeas. Mentres que existix debat sobre l'etrusc i la família sent relacionats en les llengües indoeuropeas, el debat sobre si l'etrusc és una llengua indoeuropea està mort actualment.

No obstant el llingüiste espanyol Francisco Adrados ha tornat a insistir que hi ha un parentesc entre el indoeuropeo anatolio i l'etrusc.

L'obscuritat de les raïls de l'etrusc continua atraent les investigacions. Un recent estudi del llingüiste Mario Alinei (2003) ha propost l'idea de que l'etrusc va poder haver segut una forma arcaica del hongarés. La teoria d'Alinei està basada en les similituts entre certes paraules (noms de magistratura), l'aglutinació, l'harmonia vocàlica, la construcció del pronom personal sempre que és usat en preposicions, etc. Esta teoria no ha segut àmpliament acceptada en els círculs acadèmics, i ha segut rebujada per pràcticament tots els especialistes de llingüística comparada del urálico. Els crítics acusen al treball d'Alinei de ser el producte de montons de comparacions, una metodologia que no és acceptada per la llingüística comparada.

Descripció llingüística

Fonologia

En les taules d'avall, les lletres convencionals usades per a traduir l'etrusc estan acompanyades per la seua provable pronunciació en símbols IPA dins de corchetes seguits per eixemples del primer alfabet etrusc que podria correspondre en dits sons:

Vocals

L'etrusc tenia un sistema vocàlic simple format per quatre vocals distintes. No sembla que hi haguera distinció fonològica entre les vocals [o] i [o] que podrien haver segut simplement alòfons d'un únic fonema, que sonava més com [o] o més com [o] segons els sons adjacents. Açò se seguix del fet de que en l'escritura només s'ampra un únic símbol per a cobrir els préstams del grec en [[o, o, ɔ]] (i. g. grec κωθων kōthōn > etrusc qutun "gerra").

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i [i] Erro al crear miniatura:		o [o, o] Erro al crear miniatura:
Oberta	i [i, ɛ] Erro al crear miniatura:	a [ɐ, ɑ] Erro al crear miniatura:

Consonante

El sistema consonàntic etrusc distinguix principalment entre plosivas aspirades i no aspirades. No obstant, no diferencia entre sordes i sonores, de tal forma que [b], [d] i [g] es confonen en [p], [t] i [k], respectivament.

	Bilabial		Dental		Alveolar	Postalveolar	Palatal	Velar		Glotal
Oclusivas	p [p] Erro al crear miniatura:	φ [pʰ] Φ	t, d [t] Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:	θ [tʰ] Θ				c, k, q [k] Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:	χ [kʰ] Erro al crear miniatura:
Fricativas	f [φ] Erro al crear miniatura:		s [s] Erro al crear miniatura:			ś [ʃ] Erro al crear miniatura:				h [h] Erro al crear miniatura:
Africadas			z [ʦ] Erro al crear miniatura:
Nassals	m [m] Erro al crear miniatura:		n [n] Erro al crear miniatura:
Laterals			l [l] Erro al crear miniatura:	r [r] Erro al crear miniatura:
Aproximantes	v [w] Erro al crear miniatura:						i [j] Erro al crear miniatura:

Basat en l'estàndart d'ortografia dels escrigues etruscs que apareix sense vocals o que té séries de grups que semblen fonèticament impossibles de pronunciar, en paraules com cl "d'este (gen.)" i lautn "home lliure", és provable que la "m", "n", "l" i "r" foren a voltes escrites per mig de resonantes silàbiques. Aixina cl /kl̩/ i lautn /'lɑwtn̩/.

Rix postula vàries consonante silàbiques, a saber /l, r, m, n/ i palatals /lʲ, rʲ, nʲ/, ademés d'aspirades labiovelares /xʷ/ i alguns erudits com Mauro Cristofani que les aspirades palatals millor que les aspirades, pero estes opinions no són compartides per la majoria dels etruscólogos.

Morfologia

L'etrusc és una llengua de tipo aglutinant, en cas morfològic.

Morfologia nominal

Un nom pot tindre dos formes diferents de número (singular/plural) i fins a quatre casos diferents (nominatiu/acusatiu, genitiu, datiu i locatiu), encara que en els pronoms poden existir fins a cinc casos en diferenciar-se el nominatiu del acusatiu.

Morfologia verbal

Els verps en etrusc distinguixen entre un modo indicatiu i un modo imperatiu. Sobre el temps gramatical s'ha identificat la diferència entre formes de present (no-passat) i formes de passat. És possible que l'oposició fòra de tipo aspectual més que temporal, i l'oposició anterior anara entre accions inacabades (aspecte imperfecte) i accions acabades (aspecte perfecte). Per a les formes de passat s'ha trobat també una diferència entre veu activa i veu passiva.

Texts

Erro al crear miniatura:

Dibuix de les inscripcions del fege de Piacenza, vore arúspice.

Les principals evidències de la llengua etrusca són epigràfiques, que van des d'el VII a. C. fins a principis de l'era cristiana. Coneixem unes 10000 d'estes inscripcions, que són sobretot breus i repetitius epitafis o fòrmules votives o que senyalen el nom del propietari de certs objectes. Aparte d'este material contem en alguns atres testimonis més valiosos:

1. El Liber Linteus o text d'Agram és el text etrusc més llarc en 281 llínees i unes 1300 paraules. Escrit en un roll de lli, posteriorment va ser tallat a tires i utilisat en Egipte per a envoldre el cadàver momificado d'una jove dòna; es conserva actualment en el museu de Zagreb (provablement quan açò va succeir es considerava que tenia més valor el roll de lli que el propi text, que paradòxicament hui és el nostre millor testimoni de la llengua; tal volta si no haguera segut conservat com a envoltura ni tan sols hauria aplegat fins a nosatres).
2. Alguns texts sobre materials no peridors com una tablilla d'argila trobada prop de Capua d'unes 250 paraules, el cipo de Perugia, escrit per dos cares i en 46 llínees i unes 125 paraules, un model de bronze d'un fege trobat en Piacenza (unes 45 paraules).
3. Aparte d'estos testimonis tenim dos inscripcions interessantíssimes més: la primera d'elles és l'inscripció de Pyrgi, trobada en 1964, sobre làmines d'or que presenta la peculiaritat de ser un text bilingüe en etrusc i púnico-fenicio i que ha ampliat considerablement el nostre coneiximent de la llengua. Un "llibre" de làmines d'or unides a anells d'or va ser expost en maig de 2003 en el Museu d'Història Nacional de Sofia. Consistix en sis làmines unides d'or de 24 quilats (100%) or, en bajorrelieves d'un ginet, una sirena, un arpa i soldats, en text. Es va afirmar que havia segut descobert cap a 1940 en una tomba destapada durant l'excavació d'un canal en el riu Struma al suroest de Bulgària, mantingut en secret i anónimamente donada pel seu propietari de 87 anys, que vivia en Macedònia. El director del museu, Bojidar Dimitrov, va confirmar la seua autenticitat en experts búlgars i de Londres. El llingüiste búlgar Vladimir Georgiev va treballar en la traducció del text. La segona de les inscripcions, resulta alguna cosa intrigant, ya que va ser trobada en l'illa de Lemnos (N. de la mar Egeo, Grècia) d'unes 34 paraules, i que sembla escrita en un dialecte diferent dels trobats en Itàlia, tal volta açò siga sintomàtic de la presència de colónies etrusques en atres punts del Mediterràneu o be es tracte, com atres autors sostenen, d'una llengua germana de l'etrusc, el lemnio, encara que es considera que la presència d'una sola inscripció no nos aclarix gran cosa.

Segurament l'inscripció de Pyrgi és l'única inscripció etrusca raonablement llarga que podem traduir o interpretar convenientment gràcies a que el text púnico que sembla ser una traducció casi exacta del text etrusc és perfectament traducible. Sobre l'accés a les inscripcions, la majoria d'inscripcions etrusques conegudes i publicades es troben recollides en el corpus inscriptionum etruscarum (CIE).

Helmut Rix i els seus colaboradors compilaron la colecció «Etruskische Texte», que presenta texts de manera unificada, esta colecció inclou el text més llarc conegut en etrusc el Liber Linteus usat per a envoltura de mòmies (actualment en Zagreb) i la Tabula Capuana (la tablilla inscrita de Capua). El restant d'inscripcions recuperades els seguixen, agrupades segons les localitats en les que varen ser trobades: Campània, Lacio, Falerii i Ager Faliscus, Veyes, Caere, Tarquinia, Ager Tarquinensis, Ager Hortanus, i finalment, fòra d'Itàlia, en la Galia Narbonense, en Còrsega i en Àfrica del nort. Dos inscripcions de Cerdenya, publicades en 1935, varen escapar a Rix. Les menys exactament identificades els seguixen, i per últim inscripcions en menuts objectes movedors: espills de bronze i cistae (caixes), en gemas i en monedes. Continuen les inscripcions arqueològiques en etrusc en l'interior de parets i portes de tombes, esteles gravades, urnes cinerarias, espills i ofrenes votives. Les inscripcions estan molt abreviades i en freqüència despreocupadamente formades, tant que moltes cartes individuals estan posades en dubte pels especialistes. Les tablillas de Pirgi són un curt text bilingüe en etrusc i en fenicio i gravat en tres planches d'or.

Vocabulari

Pel seu aïllament, hi ha poques traduccions; no obstant, podem dir que sabem cóm era pronunciat, ya que els parlants etruscs usaven un alfabet estretament relacionat en l'alfabet grec.

El valor d'algunes paraules atestades en moltes inscripcions curtes és conegut en certea, ya que la correcció del seu significat pot ser fàcilment verificada:

Pronoms

Etrusc	Espanyol
el meu	yo (nominatiu)
mini	em (acusatiu)
un	'ell, ella'
en	açò
ipa	'quí, que' pronom relatiu

Térmens de família

Etrusc	Espanyol
apa	'pare'
ati	'mare'
clen / clan (pl. clenar)	fill (només masc.)
sech	filla
ruva	germà
nefts	nebot

Térmens del calendari

Etrusc	Espanyol
avil	'any'
celi	'[el més de] setembre'
tinś	'dia'
tiur	'més, lluna'

Verps comuns

Etrusc	Espanyol
am-	'ser'
cer-	'fer'
tur-	'donar'
zich-	'escriure'
lupu-	'morir'
svalce-	'viure'
mul-	'donar'
tur-	'dedicar'

Els números etruscs són coneguts encara que el debat persistix sobre quin número significa "quatre" i quin "sis" (huth o śa). Gràcies al veïnat del llatí, en una dotzena de préstams llingüístics de l'etrusc que han sobrevixcut, moltes d'elles relacionades en la cultura, com elementum (carta), litterae (escritura), cera (cera), arena, etc. algunes d'estes paraules poden trobar-se en els idiomes moderns, especialment en lengues romançes. D'algunes paraules espanyoles derivades del llatí — i. g. persona, població — existix la teoria, de que el seu orige és etrusc.

Comparació lèxica

El següent quadro compara algunes paraules etrusques en atres famílies llingüístiques d'Europa i afores:

GLOSSA	Etrusc	PROTO- VASC	PROTO- SEMÍTICO	PROTO- INDOEUROPEO	PROTO- FINOÚGRIO	PROTO- CAUCÁSICO NOROCCIDENTAL	PROTO- CAUCÁSICO NORORIENTAL
'un'	thu	**bade	(ʔa)ħad-	**oinos	**wiktë	**za	-	'dos'	z(a)l	**bi-ga	θin / θnat	**dwō	**käktä	t’qʷ’a	-	'tres'	ci	(h)er-ahur	śa elāθ	**trey-s	**kolme	λ:ə	ɬeb
'quatre'	sa	**larr-ahur	ʔarbaʕ	kwetwor	ńeljä	p’λ’a	əmq(ʷ)’i
'cinc'	makh	**bortz(i)	ḫamš-	**penkwi	**witte	**sx̂ʷə	x̂ʷə
'sis'	huth	**sei	šaneuθ	s(w)eks	**kuðʲtɨ	ɬʷə	**renɬə-
'sèt'	semph	**zazpi <**bortzaz-bi(?)	septm	śićɨm	bδə	o̯ərδ
'huit'	cezp	zortzi	θamān-	**oktō	(**käk-deśa)		**mbərδ
'nou'	nutph	**bade-(i)ratzi	**newn	(**wik-deśa)	bğʷʲə	wərč’
'dèu'	śar	**hanbar	ʕaśr	**dekm	(deśa), **loke	bć’ʷə	wəc’
'pare'	apa	aita (mod.)	ʔabu	pāter	iśä
'mare'	ati	**anba	ʔummu	māter	**emä
'fill'	clan	**senbe	**waladu	sūnus
'deu'	ais	(j)ain(ko)	ʔal-	**deywos	**iumal

Els térmens entre paréntesis indiquen paraules que es creu són préstams d'atres llengües.

Sistema d'escritura

L'alfabet llatí que és usat en espanyol deu la seua existència al sistema d'escritura etrusc, el qual va ser adoptat pels llatins en la forma del antic alfabet itálico. L'alfabet etrusc ampra una variant eubea del alfabet grec usant la lletra digamma (o "F") i és la final derivada de l'escritura semítica occidental.

Vore també

• Civilisació etrusca
• Números etruscs
• Alfabet etrusc
• Documents etruscs
  • Liber Linteus — Un llibre de lli etrusc que va terminar com a envoltura de mòmia en Egipte.
  • Tabula Cortonensis — archive. org/web/20010421070303/http://www. geocities. com/erwan-ar-skoul/cortuna. html Tabula Cortunensis Una inscripció etrusca.
  • Cippus perusinus — Una inscripció etrusca.
  • Tablillas de Pirgi — Làmines d'or bilingües etrusc-fenicio.
• Idioma lemnio
• Eteochipriota
• Minoico
• Cortona — Antiga ciutat etrusca (Curtun).

Bibliografia adicional

• Bonfante, Giuliano; Bonfante, Larissa (2002). google. es/books? id=VWGN6e5Rzf8C&lpg=PP1&dq=inauthor%3A%22Giuliano%20Bonfante%22&pg=PR6#v=onepage&q&f=false The Etruscan Language: An Introduction, Revised Editon (en en), Manchester University Press. ISBN 9780719055409.

Enllaços externs

• archive. org/web/20040506090853/http://www. geocities. com/linguaeimperii/Italian/etruscan_es. html Descripció de l'etrusc en espanyol, LINGVÆ·IMPERII
• archive. org/web/20050330053810/http://etp. classics. umass. edu/ The Etruscan Texts Project A searchable database of Etruscan texts.
• umass. edu/etruscannews Etruscan News Online, the Newsletter of the American Section of the Institute for Etruscan and Italic Studies (sense actualisar des de juliol de 2006).
• archive. org/web/20060529174822/http://people. umass. edu/jamesp/fonts. html Etruscan and Early Italic Fonts, for the digital transcription of Etruscan inscriptions.
• archive. org/web/20060227205216/http://ling. cornell. edu/Weiss/CGL_35-Etruscan. pdf Etruscan grammar (pdf) A detailed explanation of the grammar of the related Etruscan language by Micheal Weiss of the Cornell University.
• archive. org/web/20021207170759/http://www. netaxs. com/~salvucci/VTLhome. html The Languages of Ancient Italy
• archive. org/web/20021213221136/http://www. netaxs. com/~salvucci/VTLetrvocab. html An Etruscan Glossary
• de/pgs/vc. htm Etruscan Glossary
• archive. org/web/20060529084742/http://erwan. arskoul. chez-alice. fr/etruscdict. htm Another Glossary
• open. ac. uk/Arts/etrweb/etrmain. htm Etruscans on the Web: enllaços idiomàtics que estan dividits entre 'corrent principal' en els llingüistes professionals , i 'alternativa,' a on poden trobar-se conexions entre el etusco i l'ucranià, turc, o eslové.
• archive. org/web/20110720144020/http://ddd. uab. es/pub/faventia/02107570v27n1p9. pdf#search=%22Pirgi%22 Etrusc ¿una llengua úgrica?
• archive. org/web/20100429090204/http://www. ilmessaggero. it/articolo. php? id=99304&sez=HOME_SPETTACOLO Il vocabolario degli etruschi: decifrati 16mila parole i i numeri fi a 96 (Notícia de Il Messaggero 25-4-2010).
• sandamaso. es/cursos-de-lenguas-clasicas-y-orientals-libre-acceso/curso-de-cultura-y-lengua-etrusca/ Curs de cultura i llengua etrusca