Història de l'alfabet
La història del alfabet comença en l'Antic Egipte, més d'un mileni despuix de haver començat la història de l'escritura. El primer alfabet formal va sorgir en el 2000 a. C. per a representar el llenguage dels treballadors semitas en Egipte, i es va gestar a partir dels principis alfabètics continguts en els jeroglífics egipcíacs. La majoria dels alfabets actuals del món o be descendixen directament d'esta raïl, per eixemple l'alfabet grec i el llatí, o es varen inspirar en el seu disseny.[1]
Aixina, per eixemple, en el cas particular del alfabet grec de 24 caràcters (IX), este resulta la culminació d'un llarc procés evolutiu de l'escritura que s'inicia el IV mileni a. C. en el jeroglífic egipcíac i el cuneïforme (7 000 i 1 000 caràcters, respectivament), passant pel Llineal B de Creta de 90 caràcters (XVII) i el chiprà (XI), 56 caràcters.[2]
Escrits pre-alfabètics
[editar | editar còdic]Existixen dos tipos de sistemes d'escritura ben documentats que sorgixen en el IV mileni a. C.: l'escritura cuneïforme de Mesopotamia i els jeroglífics egipcíacs. Abdós eren molt coneguts en la zona del Mediterràneu oriental, a on es va desenrollar el primer alfabet que va alcançar àmplia difusió, l'alfabet fenicio. Existix alguna evidència que indicaria que el sistema cuneïforme estava desenrollant algunes propietats alfabètiques en alguns llenguages als que s'havia adaptat, tal com s'observa posteriorment en l'antic sistema cuneïforme persa, pero tot indica que dits desenrolls varen ser llínees laterals i no ancestrals a l'alfabet. El silabario de Biblos posseïx sugestives similituts tant en l'egipcíac hierático, com en l'alfabet fenicio, pero com no ha segut dessifrat, no és possible precisar si és que va tindre algun rol en el història de l'alfabet.
Primers passos
[editar | editar còdic]Començos en Egipte
[editar | editar còdic]Cap a l'any 2700 a. C. els antics egipcíacs ya havien desenrollat un conjunt de 22 jeroglífics per a representar les consonants del seu llenguage, més un símbol 23 que podria representar vocals al començ o al final d'una paraula. Estos glifos eren utilisats a manera de guies de pronunciació en logogramas, per a escriure inflexions gramaticals, i posteriorment per a transcribir paraules i noms estrangers. No obstant, si ben el sistema era de naturalea alfabètica, no va ser amprat per a una escritura purament alfabètica. Per això, encara que el sistema permetia ser usat com un alfabet, va anar sempre utilisat en un fort component logográfico, possiblement pel gran valor simbòlic del complex sistema de jeroglífics egipcíacs.
El primer sistema d'escritura totalment alfabètic s'estima que va ser desenrollat cap al 1850 a. C. pels treballadors semíticos en la zona egipcíaca del Sinaí. Durant els cinc sigles següents es va difondre cap al nort, i molts alfabets d'Occident provenen d'ell, o han segut inspirats en un dels seus descendents. l'alfabet meroítico va ser una adaptació en el III sigle a. C. dels jeroglífics, en Nubia en el sur d'Egipte –encara que molts estudiosos sospiten que varen existir influències del primer alfabet.
Alfabet semítico
[editar | editar còdic]
Els alfabets proto-sinaíticos d'Egipte encara deuen ser dessifrats. No obstant, semblen ser alfabètics per a registrar la llengua cananea. Els eixemples més antics són els gravats en la zona del Sinaí i datats cap al 1850 a. C. Segons Gordon J. Hamilton, estes inscripcions demostren que el lloc de l'invenció de l'alfabet ha segut molt provablement Egipte.[3]
Esta escritura semítica no es va llimitar als signes de les consonante egipcíaques existents, sino que també va incorporar atres jeroglífics egipcíacs, formant un total d'uns trenta símbols. Es creu, encara que sense evidència concreta, que els varen nomenar utilisant noms semíticos en lloc d'egipcíacs.[4] Per eixemple, el jeroglifo per ("casa" en egipcíac) es va convertir en bayt ("casa" en semítico).[5] No queda clar si és que estos glifos, en ser usats per a escriure el llenguage semítico, eren de naturalea purament alfabètica, representant només la primera consonante dels seus noms d'acort al principi acrofónico, o si en canvi també podien representar seqüències de consonante o encara paraules com lo havien fet els seus antecessors els jeroglífics. Per eixemple, el glifo de "casa" pot ser que només haja significat b (b com en beyt "casa"), o podria haver representat tant la consonant b com la seqüència byt, com succeïa en egipcíac, a on representava tant la lletra p com també la seqüència pr. No obstant, quan l'escritura es va disseminar cap a Canaán, ya era purament alfabètica, i el jeroglífic que inicialment representava "casa" solament significava b.[6]
El primer Estat canaanita que va fer un ampli us de l'alfabet va ser Fenicia, i per això les versions posteriors de l'escritura canaanita són cridades fenicias. Fenicia era un Estat marítim en el centre d'una vasta ret comercial, i pronte l'alfabet fenicio es va difondre per tot el Mediterràneu. Dos variants de l'alfabet fenicio tindran un gran impacte en el història de l'escritura: l'alfabet arameo i l'alfabet grec.
Derivats del abyad arameo
[editar | editar còdic]Els alfabets fenicio i arameo, de la mateixa manera que el seu prototip egipcíac, representaven només a les consonante, és dir, un alfabet consonàntic. L'alfabet arameo, que va evolucionar a partir del fenicio en el VII com el sistema oficial d'escritura del Imperi persa, és provablement el ancestro de pràcticament tots els alfabets moderns d'Àsia:
- l'alfabet hebreu modern va començar sent una variant local del arameo imperial. (L'alfabet hebreu original va ser mantingut pels samaritanos.)[7][8]
- l'alfabet àrap descendix del arameo a través del alfabet nabateo utilisat en lo que actualment és el sur de Jordània.
- l'alfabet siríaco usat després de el III sigle a. C. va evolucionar, per mig del pahlavi i sogdiano, cap als alfabets del nort d'Àsia, tals com l'Orkhon (provablement), uigur, mongol i manchú.
- l'alfabet georgiano és d'orige incert, pero semblaria que forma part de la família persa-arameo (o tal volta grega).
- L'alfabet arameo és l'antecessor més provable dels alfabets brahámicos del subcontinent indi, que es varen difondre cap a Tibet, Mongòlia, Indochina i l'archipèlec malayo junt en les religions hindú i budiste. (China i Japó, si be incorporen el budisme, ya tenien un desenroll propi i varen retindre els seus sistemes logográfico i silàbic.)
- L'alfabet hangul va ser inventat en Coreja en el XV. Si be la tradició establix que va ser una invenció autònoma, Gari Ledyard sugerix que algunes parts del seu sistema de consonante podrien estar basades en mija dotzena de lletres derivades del tibetano per mig del alfabet phagspa imperial de la dinastia Yuan en China; el tibetano és una escritura brahámica. Posseïx unes característica úniques comparades en els atres alfabets, ya que el restant de les consonante es deriven d'este núcleu en forma d'un sistema distintiu.[9]
| Occident ← | Fenicio | → Brahámicos | → Coreà | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Llatí | Grec | Guyaratí | Devanagari | Tibetano | ||
|
Α |
Aleph | અ | अ | ཨ | ||
| B | В | Beth | બ | ब | བ | ㅂ, ㅁ |
| C, G | Г | Gimel | ગ | ग | ག | ㄱ, (ㆁ) |
| D | Δ | Daleth | ધ (ઢ) | ध (ढ) | - | |
| I | Ε | He | હ | ह | ཧ | (ㅱ) |
| F, V | Ϝ, Υ | Waw | વ | व | ཝ | |
| Z | Ζ | Zayin | દ (ડ) | द (ड) | ད (ཌ) | ㄷ, ㄴ |
| H | Η | Heth | ઘ | घ | - | |
| - | Θ | Teth | થ (ઠ) | थ (ठ) | ཐ (ཋ) | |
| I, J | Ι | Yodh | ય | य | ཡ | |
| K | Κ | Kaph | ક | क | ཀ | |
| L | Λ | Lamedh | લ | ल | ལ | ㄹ |
| M | Μ | Mem | મ | म | མ | |
| N | Ν | Nun | ન | न | ན | |
| - | Ξ | Samek | શ | श | ཤ | |
| O | Ο | Ayin | ? | |||
| P | Π | Pe | પ, ફ | प, फ | པ, ཕ | |
| - | Ϡ | Sade | સ | स | ས | ㅈ, ㅅ |
| Q | Ϙ | Qoph | ખ | ख | ཁ | |
| R | Ρ | Res | ર | र | ར | |
| S | Σ | Sense | ષ | ष | ཥ | |
| T | Τ | Taw | ત (ટ) | त (ट) | ཏ (ཊ) | |
Taula: La difusió de l'alfabet cap a l'oest (grec, llatí) i l'est (brahámico, coreà). Notar que la correspondència exacta entre el fenicio (a través del arameo) cap al brahámico és incerta, especialment per a les sibilants i les lletres entre paréntesis. La transmissió de l'alfabet des del tibetano (a través del phagspa) cap al hangul tampoc està exenta de controvèrsia.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Himelfarb, Elizabeth J. "First Alphabet Found in Egypt", Archaeology 53, Issue 1 (Jan./Feb. 2000): 21.
- ↑ Vilá Vernis, Ramón. Sócrates. Vida i pensament, Història National Geographic, Filosofia. RBA Revistes S. L., 2022
- ↑ Hamilton, Gordon J. "W. F. Albright and Early Alphabetic Writing", Near Eastern Archaeology 65, N.º 1 (març de 2002): 35-42; pp. 39-49.
- ↑ Hooker et al., 1990, pp. 211-213.
- ↑ McCarter, 1974, p. 57.
- ↑ Hooker et al., 1990, p. 212.
- ↑ Hooker et al., 1990, p. 222.
- ↑ Robinson, 1995, p. 172.
- ↑ Ledyard, Gari K. The Korean Language Reform of 1446. Seoul: Shingu munhwasa, 1998.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1996) The World's Writing Systems. ISBN 0-19-507993-0.
- Diringer, David (1977). History of the Alphabet. ISBN 0-905418-12-3.
- Fischer, Stephen R. (2005 Reaktion Books). A History of Writing.
- Hoffman, Joel M. (2004). In the Beginning: A Short History of the Hebrew Language. ISBN 0-8147-3654-8.
- Logan, Robert K. (1986). The Alphabet Effect: The Impact of the Phonetic Alphabet on the Development of Western Civilization, New York: William Morrow and Company.
- McCarter, P. Kyle (Sep. 1974). The Early Diffusion of the Alphabet, pp. 54-68.
- Naveh, Joseph (1982). Early History of the Alphabet: an Introduction to West Semitic Epigraphy and Palaeography, Jerusalem: Magnes Press - Hebrew University.
- Robinson, Andrew (1995). The Story of Writing: Alphabets, Hieroglyphs & Pictograms, New York: Thames & Hudson.
- American Journal of Archaeology.(3)
- 311-328.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia del alfabeto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.