Idioma minoico
El idioma minoico és la llengua que es parlava en Creta en l'Edat del Bronze aproximadament entre el 2500 i el 1450 a. C., quan va florir la civilisació minoica, i que va ser registrada en els sistemes d'escritura silàbics coneguts com jeroglífic cretense i llineal A. Per una atra part, també existix la possibilitat de que abdós sistemes d'escritura hagen registrat no una sino diferents llengües.
No obstant, ni el jeroglífic cretense ni el llineal A han pogut, fins al moment, dessifrar-se, llevat unes poques paraules del llineal Al significat del qual s'ha deduït per la comparació en el llineal B (sistema d'escritura de la civilisació micénica). Per una atra part, ya que molts signes de llineal A sò compartits en el llineal B, s'han usat els valors fonològics d'eixos signes iguals per a llegir part dels texts, encara que no es conega el seu significat i un sector dels estudiosos dubte de la validea d'aplicar eixe método per a la llectura dels texts.
Fins al moment diferents investigadors han provat a tractar de relacionar-ho en diferents idiomes coneguts, entre ells en algunes llengües indoeuropeas i unes atres semíticas, sense que s'hagen obtingut resultats concloents.
També s'ha posat en relació en l'idioma eteocretense l'us del qual està testimoniat en uns pocs documents trobats en l'est de Creta que pertanyen a periodos compresos entre els sigles VII i III a. C.
Referències
[editar | editar còdic]- (2018).Arqueologia i història.Desperta Ferro Edicions.Madrit:(17)
- 46-49.ISSN 2387-1237.Consultat el 10 d'abril de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma minoico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.