Nórico
Nórico (en llatí: Noricum) va ser un regne o federació de tribus cèltiques ubicat en territoris de l'actual Àustria, la Baviera alemana i part d'Eslovènia. Va ser convertit en una província romana, dividida més vesprada en Nórico Ripense al nort i Nórico Mediterràneu al sur i considerada dins del territori diocesal del Illyricum Pannoniæ junt en Panonia i Dalmatia.
Geografia
[editar | editar còdic]La seua extensió inclou els hui dia estats austríacs de Carintia, Salzburc, Alta Àustria, Baixa Àustria, Estiria, part del estat alemà de Baviera i també regions del Llitoral eslové.
Les províncies romanes veïnes eren Recia a l'oest, Panonia a l'est i Dalmacia al surest. Pel sur lindaba en la mateixa Itàlia, i pel nort en el riu Danubio que era la frontera del Imperi Romà en les tribus germàniques.
Història
[editar | editar còdic]L'emperador Augusto va decidir que esta zona podia continuar lliure com un estat vassall de l'Imperi, pero durant l'imperi de Claudio, el Regne de Nórico va ser incorporat, encara que la data exacta es desconeix, com província romana, dirigida per un procurador ecuestre,[1] i sense més tropes de guarnició que unitats auxiliars. D'esta manera es pretenia millorar les defenses front als germans en el llimes danubiano.[2] La nova província va tindre com a capital a Virunum (en les cercanìas de l'actual Klagenfurt) i es va començar la construcció de la via romana que travessava el Brennero per a assegurar la comunicació en Itàlia.[2] Aixina, la regió va travessar un procés d'edificació de fortificacions militars que varen derivar en el desenroll del urbanisme. Arelape, Lentia, Faviana, Astura i Commagena varen ser algunes de les fortalees romanes del Nórico.
Com a resultat de l'invasió dels marcomanos en 167-168, la Legio II Italica va ser traslladada a la província per orde de Marco Aurelio en 175. Açò va implicar que tinguera al front a un llegat de ranc pretoriano (___protected_title_2___) i que la seua capital fora traslladada al quarter de la legió en Lauriacum (Lorch, barri actual d'Enns, Àustria).[3][4]
En els sigles III i IV va sofrir continus atacs germans, particularment dels alamanes.
La província va ser una de les últimes dependències de l'Imperi en el V, encara controlada des d'Itàlia en el moment de la caiguda de Rómulo Augústulo en 476. En estos anys, la província romana va ser evangelizada per Sant Severino, qui a raïl de la mort d'Atila va deixar el seu retir eremítico per a estar junt als que havien quedat abatuts pels atacs dels bàrbars hunos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ CIL, V 1839
- ↑ 2,0 2,1 Rogers Flynt (2005). The military vici of Noricum (A Dissertation presented to the Faculty of the Graduate School University of Missouri-Columbia) (en anglés), University of Missouri--Columbia, p. 22.
- ↑ Rogers Flynt (2005). The military vici of Noricum (A Dissertation presented to the Faculty of the Graduate School University of Missouri-Columbia) (en anglés), University of Missouri--Columbia, p. 25.
- ↑ Beller, Steven (2006). «1 The Eastern March, to 1439 Secció 1 Before Àustria, to 1000», A Concise History of Àustria (en anglés), Cambridge University Press, p. 11. ISBN 0521478863, 9780521478861.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nórico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.