Estiria
Estiria (en alemà: <phonos file="De-at-Steiermark.ogg">Steiermark</phonos>; en eslové: Štajerska) és un dels nou estats federats que integren la República d'Àustria.
Està en el surest del país compartint frontera en Eslovènia i els estats federats austríacs d'Alta Àustria, Baixa Àustria, Salzburc, Burgenland i Carintia. La seua capital i ciutat més poblada és Graz. Té una miqueta més d'1,25 millons d'habitants, en una superfície de 16 399 km², lo que es deu als seus boscs, que ocupen més de la mitat de la superfície.
Conta en una minoria ètnica autòctona i oficialment reconeguda de 4250 eslovens.
Història
[editar | editar còdic]L'història de Estiria comprén aproximadament la regió corresponent del modern estat de Estiria, des dels primers assentaments eslaus durant l'Edat Obscura fins al present. Esta regió montanyosa i pintoresca, la qual es va convertir en un important centre d'alpinisme durant el XIX, és comunament cridada el "Cor Vert", perque la mitat de la seua superfície està coberta per densos boscs i un quarto per prats, pastures, vinyes i horts. Estiria és aixina mateix rica en minerals com a ferro i hulla, els quals han segut extrets en Erzberg des del temps dels romans. El ""Windisch Büheln"" és un famós districte vinícola, que s'estén entre Eslovènia i Àustria.
Denominació de Estiria
[editar | editar còdic]El nom de Estiria, en alemà Steiermark, prové de la ciutat anomenada Steyr, actualment en Alta Àustria. La primera referència apareix en 985, en Styraburg (castell de Estiria), cridat actualment castell de Lamberg. La ciutat de Steyr era anteriorment partix del Traungau (regió localisada en Alta Àustria), estretament associada als seus privilegis comercials de l'indústria del ferro en Erzberg. En l'història comuna de la ciutat i la regió encara es manté en llatí el nom de la província (Estiria) i l'escut comú en la pantera plateada, de braços i banyes roges, que escopinya flames i està empinada sobre un fondo vert. Per lo tant, hi ha una distinció entre el concepte geogràfic de Estiria i l'oficial-polític establit per les autoritats i les institucions de Estiria.
Inicis de Steyr
[editar | editar còdic]Estiria va tindre els seus inicis en tres parts de Carintia, establits despuix de la batalla de Lechfeld del 10 d'agost de l'any 955. Posteriorment, li varen ser afegits els quatre comtats més orientals de Carintia per a tindre un respal militar contra la contínua amenaça dels magiares.[1]
Al principi el territori va estar habitat en la seua major part per eslaus, fins que finalment va passar a domini de la família Traungauer, també coneguts com els Otakar, construïxen el seu poder feudal, per mig de campanyes militars i casament des de la fortalea de Steyr, d'allí prendria la seua actual denominació el lloc. En 1180, Otakar IV rep el títul de duc, abandonant aixina la subordinació de Baviera. Pese a això, l'independència de Estiria no permaneixeria molt temps.[1]
Al no posseir hereus el duc Otakar IV, es va realisar el Tractat de Georgenberg en 1186 i Estiria va ser adquirida per la família Babenberg en 1192. En eixos moments, el clero i particularment les arquidiósesis de Salzburc i Passau posseïen la major part de les millors terres locals. En el passar dels anys, els Babenberg varen ampliar els seus dominis per mig de confiscs, successions i compres i varen introduir als cridats "ministerials", que eren famílies servidores en responsabilitats administratives i militars. Ya en el XIII els Babenberg es varen convertir en gobernant ducales en amplis territoris del Sacre Imperi Romà en Àustria i Estiria, i aliats de la família imperial Hohenstaufen.[2]
L'emperador Enrique IV del Sacre Imperi Romà Germànic va destituir a Leopoldo II, pero una generació despuix Leopoldo III va recolzar a Enrique V, fill d'Enrique IV. Gràcies a això, Leopoldo III va contraure matrimoni en la germana d'Enrique V, Inés d'Alemània en l'any 1106, aumentant dràsticament el prestigi dels Babenberg. Leopoldo III continuaria pacificando el territori i fundaria els monasteris de Klosterneuburg i Heiligenkreuz, convertint-se en el sant patró d'Àustria per la seua canonisació en 1495.[3]
Ya en el XIII, Leopoldo IV va fundar varis monasteris i es va unir a les creuades, ademés va comprar vàries ciutats que incloïen a Wels, Linz i Freistadt, ademés de realisar una important millora en les seues relacions en Viena.[3]
Leopoldo V va ordenar l'arrest de Ricardo I d'Anglaterra en 1192 i en els diners del rescat va construir la carretera des de Viena fins a Estiria, pese a que per això va ser excomulgado per encarcerar a un creuat.[4] En eixa época, les órdens religioses com els benedictinos varen ser importants agents per a l'establiment de la població local, ya que dits llocs sostenien imposts menors i posseïen terres fèrtils que possibilitaven collites de gran valor com la vinya, per això els bávaro emigraven cap a estes terres que eren predominantment eslaves.[5]
Leopoldo V es va establir en Viena en 1150 millorant el lloc i brindant-li les muralles, Leopoldo VI va convertir a la ciutat en centre urbà i Viena va adquirir Estiria en 1192.[6] El duc Federico II en l'any 1238 va dividir el territori en dos: Baixa Àustria i Alta Àustria. Traungau i Steir en Alta Àustria es trobaven a costa de Estiria.[7]
Després de la batalla de Marchfeld s'extinguix en 1246 la dinastia dels Babenberg i desencadena una crisis pel poder. Otakar II d'Bohemio assumix el poder en 1251 i es casa en una Babenberg, Margarita prenent el control d'Àustria, Estiria, Carintia, Carniola, el Friul i Aquilea.[8] Rodolfo I de Habsburgo assumix com a rei d'Alemània en 1273 i en 1276 derrota a Otakar, reclamant els territoris d'Àustria, Estiria i Carniola que, en 1282 otorgaria com a feus als seus fills Alberto i Rodolfo, el primer es quedaria en els territoris un any més vesprada.[9]
Les terres de la Casa de Habsburgo varen ser dividides en els anys 1379, 1396 i 1400 quan els fills de Leopoldo III es disputaven els territoris de la seua herència, es divididió en tres parts: Baixa Àustria, Àustria Interior (en Estiria, Carintia, Carniola i els territoris del Mar Adriático) i Alta Àustria.[10]
Modernitat
[editar | editar còdic]Estiria va ser per molt temps la regió montanyosa més densament poblada i productiva en Europa. Abans de la Primera Guerra Mundial, la població de Estiria era un 68% germana i un 32% eslovena, vorejada per Baixa Àustria, Hongria, Croàcia, Carniola, Carintia, Salzburc i Alta Àustria. En 1918, despuix de la Primera Guerra Mundial, una tercera part al sur del riu Mura va ser incorporada a Eslovènia formant la regió informal de Štajerska en Eslovènia, actualment dividida en les regions de Podravska, Savinjska i part de Koroška. Les dos terceres partixes restants es varen convertir en l'estat federat austríac de Estiria. La capital del ducado i de l'estat austríac ha segut sempre Graz, la qual és aixina mateix la residència del governador i sèu de l'administració estatal.
Geografia
[editar | editar còdic]
La província de Estiria té una superfície total de 16 399,34 km², sent la segona província més gran d'Àustria. Posseïx una vora de 145 quilómetros de llarc en Eslovènia.
Estiria es troba dividida en vàries regions i és coneguda com la «Marca Verda» (Grüne Mark) o «El cor vert d'Àustria» (Grüne Herz Österreichs), ya que al voltant del 61% de la seua superfície està coberta per boscs i un quarto per prats, pasturages, horts i vinyes.
El riu principal de Estiria és el riu Mura, que naix en Lungau i s'estén cap al sur fins a la frontera en Eslovènia, des d'allí fluïx cap a l'est a Bad Radkersburg i conforma la frontera.
Economia
[editar | editar còdic]Com en qualsevol part del món desenrollat, s'ha produït en Estiria un canvi del sector manufacturero cap al sector de servicis. Açò ha tingut conseqüències negatives per a les regions industrials de l'Alta Estiria, les quals han sofrit un descens constant en la seua població en anys recents.
En 2004, Estiria va tindre el major índex de creiximent econòmic en Àustria (3,8 %), principalment pel fort creiximent econòmic observat en Graz eixe any i que ha continuat creixent en térmens econòmics i de població.
Divisions administratives
[editar | editar còdic]L'estat federat es troba dividit en 12 districtes (Bezirke) i una ciutat oberta (2013).
Ciutat estatutària
[editar | editar còdic]Districtes
[editar | editar còdic]- Districte de Bruck-Mürzzuschlag
- Districte de Deutschlandsberg
- Districte de Graz-Umgebung
- Districte de Hartberg-Fürstenfeld
- Districte de Leibnitz
- Districte de Leoben
- Districte de Liezen en subdistrito de Gröbming
- Districte de Murau
- Districte de Murtal
- Districte de Südoststeiermark
- Districte de Voitsberg
- Districte de Weiz
Política
[editar | editar còdic]L'estat federat ha segut un bastió del Partit Popular Austríac (ÖVP) des de 1945.[11] El governador (el terme polític austríac: Landeshauptmann) va ser membre d'este partit.
| Eleccions de Estiria de 2019 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit | Vots | % | Escans | +/- | |||
| ÖVP | 217.036 | 36,05 | 18 | Erro al crear miniatura: 4 | |||
| SPÖ | 138.572 | 23,02 | 12 | Erro al crear miniatura: 3 | |||
| FPÖ | 105.294 | 17,49 | 8 | Erro al crear miniatura: 6 | |||
| GRÜNE | 72.749 | 12,08 | 6 | Erro al crear miniatura: 3 | |||
| KPÖ | 36.062 | 5,99 | 2 | = | |||
| NEOS | 32.346 | 5,37 | 2 | Erro al crear miniatura: 2 | |||
Població
[editar | editar còdic]Per cantitat de població, les dèu majors ciutats de la regió de Estiria són:
| Ciutat | Població 1 de giner de 2023 |
|---|---|
| Graz | 298 479 |
| Leoben | 25 140 |
| Kapfenberg | 22 182 |
| Bruck an der Mur | 15 970 |
| Feldbach | 13 421 |
| Leibnitz | 13 014 |
| Knittelfeld | 12 781 |
| Gratwein-Straßengel | 12 770 |
| Seiersberg-Pirka | 12 112 |
| Weiz | 11 952 |
| Deutschlandsberg | 11 721 |
| Gleisdorf | 11 362 |
| Trofaiach | 11 003 |
Composició ètnica
[editar | editar còdic]Estiria té una zona de parla eslovena que és difícil de delimitar, pel difuminado llímit de 130 quilómetros en la República d'Eslovènia, en menuts núcleus de població i per les migracions d'estos produïdes cap als centres urbans per la necessitat del mejoramiento educatiu i/o econòmic. Unes 5000 persones afirmaven ser eslovens i residir en Estiria en la década de 1990,[12] pero el cens de 1991 establia tan sol a unes 1 685 persones.[13]
Religió
[editar | editar còdic]| Catòlics | 961 630 |
| Evangèlics | 51 005 |
| Musulmans | 19 007 |
| Ortodoxos | 8 328 |
| Cap | 117 589 |
| TOTAL | 1 183 303 |
|---|
A fins de el XVIII, els protestants constituïen una molesta minoria davant els catòlics en Alta Àustria, Carintia i Estiria.[15] Per això, María Teresa I d'Àustria va ordenar el trasllat massiu de protestants del centre d'Àustria a Transilvania, l'últim d'estos trasllats forçosos va ser en Estiria en 1774.[16]
En Estiria en 1857 es calculava que el 99,48 % de la població era catòlica i el 0,50 % evangèlica.[17] Per a 1951 es calculava en la regió 991 958 catòlics i 62 864 evangèlics, els restants pertanyien a religions en menys de 3 mil seguidors.[18]
En el XX, el catolicisme va marcar la seua preeminència en més del 80 % de la població, aplegat a màxims de 89 %.[19]
Turisme
[editar | editar còdic]
Estiria forma part de l'anomenada «Ruta del vi» i en la seua part superior es troben les anomenades «Ruta de l'aigua» (en alemà, Steirischen Wasserstraßi), la «Ruta del ferro» (en alemà, Steirischen Eisenstraßi) i els antics camins de pelegrinage. A les afores de la ciutat de Graz es donen activitats pròpies urbanes, en l'est es troba la zona de termes en els seus centres de benestar i bellea i, en el sur, la ciutat de Leibnitz coneguda pels seus vins.[20]
El Parc Nacional Gesäuse, situat entre Admont i Hieflau i travessat pel riu Enns, té una superfície total de casi 11 000 hectàrees[21] i és un centre natural d'escalada, descens de rius i senderisme. Conformat naturalment per boscs de làrixs i pins en la seua fauna pròpia del lloc, pastures alpines de diferents tipos, el riu Enns escarpado en roques que proporciona la flora i fauna aquàtica (alguns d'estos en perill d'extinció).[22]
De les 4500 coves que existixen en la regió de Estiria, solament 25 poden ser visitades. Un d'eixos llocs turístics és Lurgrotte Peggau, una gruta en estalactitas i estalagmitas que posseïx dos entrades i 6 quilómetros de llarc. Va ser descoberta l'1 d'abril de 1894 per Max Brunello, un espelólogo italià.[23]
El autódromo Ret Bull Ring, també conegut com Österreichring, alberga el Gran Premi d'Àustria de Fòrmula 1 i el Gran Premi d'Àustria del Campeonat Mundial de Motociclisme.
Arquitectura
[editar | editar còdic]La Via Artis o «Ruta de l'Art» comença en el balneari de Kurhaus i el museu lliterari Literaturmuseum Altaussee, passant per la Vila Königsgarten. La Schlösserstraßi o «Ruta dels Castells» aglutina a uns 17 castells o palaus.[24]
Sobre l'arquitectura religiosa, Estiria posseïx l'Abadia de Admont que és la més gran de la zona i conté la major biblioteca monacal del món. També existixen llocs de pelegrinage com la Basílica del Naiximent de la Verge María (Mariazell) que és un edifici d'arquitectura gòtica i barroca.[24]
En Ausseerland, pertanyent a la zona montanyosa de Salzkammergut, les viles continuen tenint l'arquitectura pròpia de l'época de l'Imperi.[24]
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2009) Història d'Àustria, Madrit, Espanya: Cambridge University Press, Akal, p. 368. ISBN 978-84-460-2743-0.
- (2006) El dret de llibertat de consciència en Àustria, Madrit, Espanya: Dyckinson, p. 494. ISBN 978-84-9772-974-1.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (Beller, 2009, p. 26)
- ↑ (Beller, 2009, p. 27)
- ↑ 3,0 3,1 (Beller, 2009, p. 28)
- ↑ (Beller, 2009, p. 30)
- ↑ (Beller, 2009, p. 31)
- ↑ (Beller, 2009, p. 34)
- ↑ (Beller, 2009, p. 35)
- ↑ (Beller, 2009, p. 36)
- ↑ (Beller, 2009, p. 37)
- ↑ (Beller, 2009, p. 41)
- ↑ VARIOS. L'estat del món 2005 Estiria en Google Libros Akal, Madrit, 2005. Pàgina 445
- ↑ GOMBOCZ, Wolfgang. «Styrian Slovenes» de Etnic Group Report. 1996. Austrian Centre for Ethnics Groups. Viena, 1996. Pàgines 144 i 146.
- ↑ HILDPOLD, Peter. «Modernes Minderheitenrecht». Manz, Viena. 2001. Pàgina 380.
- ↑ (Torres Gutiérrez, 2006, p. 177)
- ↑ (Torres Gutiérrez, 2006, p. 87)
- ↑ (Torres Gutiérrez, 2006, p. 92)
- ↑ (Torres Gutiérrez, 2006, p. 128)
- ↑ (Torres Gutiérrez, 2006, p. 172)
- ↑ (Torres Gutiérrez, 2006, p. 178)
- ↑ Estiria Àustria, aplegar i viure. Consultat el 13 de març de 2013.
- ↑ Inicie Parc Nacional Gesäuse. Consultat el 13 de març de 2013. (en anglés)
- ↑ Parc Nacional Gesäuse. (en anglés) Consultat el 13 de març de 2013.
- ↑ Lurgrotte Peggau [1] archivat en Wayback Machine. Lloc oficial de la cova. Consultat el 13 de març de 2013.
- ↑ 24,0 24,1 24,2 Conega Estiria i se sorprendrà
- Archivat el 7 de giner de 2013 archivat en Wayback Machine. Àustria, aplegar i viure. Consultat el 17 de març de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estiria.- Estiria - Lloc Oficial
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estiria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.