Riu Mura

Archiu:Murtal Tamsweg 20132.jpg

Riu Mura

El riu Mura (en alemán: Mur; en prekmuro: Müra, a voltes Möra) és un llarc riu d'Europa Central, el principal afluent del riu Drava, a la seua volta afluent del riu Danubio. Té una llongitut total de 465 km, dels que 295 km estan en Àustria, 98 km en Eslovènia i el restant forma la frontera natural entre Croàcia i Hongria. La ciutat més gran a les seues vores és la ciutat austríaca de Graz.

Geografia

Curs en Àustria

Archiu:Murursprung01. caps block 0

Murursprung, la font del riu Mura.

Archiu:Frohnleiten - Altstadt. caps block 1

El riu Mura al seu pas per Frohnleiten.

Archiu:Mur Graz. caps block 2

El riu Mura al seu pas per Graz.

Archiu:Caps block 3 0551 - Graz - Murinsel. caps block 4

Pabelló flotant Murinsel, en Graz, construït com a part de les activitats commemoratives del nomenament en 2003 de Graz com Capital Europea de la Cultura.

El riu Mura naix en Àustria, en els Alps Orientals, en l'estat de Salzburc. La font del riu està a 1898 m, en el parc nacional d'Hohe Tauern. El riu discorre en el seu primer tram en direcció este pel fondo d'una estreta vall de montanya, passant per les chicotetes localitats de Muhr i Höf, a partir d'a on el riu estarà sempre acompanyat en el seu tram montanyós per chicotetes carreteres locals. Aplega despuix a les chicotetes localitats de Sankt Michael im Lungau, Unternberg, Tamsweg (5774 hab. 2008), Ramingstein i Kendlbruck.

S'adinsa a continuació el Mura en l'estat d'Estiria mantenint el mateix rumbo oriental, passant per Predlitz, Einach, Stadl an der Mur, Murau, Sankt Egldlas, Triebendorf, Saurau, Frojach, Teufenbach, Scheifling, Unzmarkt, Wöll, Tralheim, Furth i Judenburg (9435 hab. en 2008). Ací la vall s'eixampla una miqueta i la carretera és més àmplia. Seguix per Zeltweg i Kobenz i de nou es tanca la vall. Pansa per les chicotetes localitats de St. Stefan ob Leoben i St. Michael in der Obersteiermark i alcança la ciutat de Leoben (25 227 hab. en 2006), la segona més poblada de Estiria, i el centre econòmic i industrial del nort de l'estat.

Contínua el riu per Proleb, Oberaich i Bruck an der Mur (13 439 hab. en 2001), a on rep a un dels seus primers afluents d'importància, el riu Mürz, que aplega de l'est (té una llongitut de 98 km i li aporta 20 m³/s). El riu vira cap al sur, un tram en el que torna a encajonarse i aplega a les chicotetes localitats de Zlatten, Mautstatt, Röthelstein, Frohnleiten, Peggau i Gratwein, a on el riu ix ya de la zona montanyosa.

Seguix en direcció sur aplegant al poc a Graz (252 867 hab. en 2008), la capital de Estiria i segona ciutat d'Àustria i la ciutat més important a lo llarc de tot el curs del riu. Graz va ser nomenada en l'any 2003 Capital Europea de la Cultura i una de les activitats per a festejar-ho va ser la construcció, en mig del riu Mura, d'un pabelló flotant, Murinsel (en alemà, «illa sobre el Mura»).

Seguix després el riu per Gössendorf, Kalsdorf bei Graz i Wildon, a on rep per l'esquerra, aplegant del noroest al riu Kainach (64 km). Contínua per Lebring-Sankt Margarethen, Gabersdorf i Wagna, a on torna a rebre a un atre afluent per l'esquerra, al riu Sulm (83 km) i la menuda localitat de Spielfeld. A partir d'ací, el riu forma durant un curt tram la frontera natural entre Àustria, al nort, i Eslovènia, al sur. El riu pren direcció este, passant prop de les localitats austríaques de Murfeld, Mureck, Gosdorf i Bad Radkersburg (1940 hab.), front a la ciutat eslovena de Gornja Radgona (8689 hab. en 2008).

Curs en Eslovènia

El riu entra en Eslovènia, discorrent cada volta més cap al surest. Pansa per Radenci (5265 hab. en 2002), Izakovci i Razkrizje. Seguix un atre tram fronteriç, esta volta entre Eslovènia, al noreste, i Croàcia, al suroest.

El riu dona el seu nom a la regió eslovena de Prekmurje («terra sobre el Mura») i a la regió croata d'Emđimurje («terra entre el Mura»). En este tram encara és possible trobar algun transbordador de cable com a forma de creuar-ho.

En l'àrea de l'Emđimurje Superior (upper Emđimurje), en la part occidental de la regió, es produïxen a sovint inundacions i canvis de curs, desplaçant-se llentament cap al nort de la seua ribera esquerra. Ací està el major bosc a lo llarc del riu, el Murščak, situat entre Domašinec (1871 hab. en 2001) i Donji Hrašćan («hrast »és roure en croata).

Curs en Croàcia

Seguix el riu prop de les localitats de Sveti Martin na Muri (2509 hab. en 2001), Mursko Središći (6548 hab.) i Podturen (4392 hab.). Despuix, i encara en el tram fronteriç, rep, aplegant del nort, al riu Lendva. A partir d'ací el riu seguirà sent frontera fins a la seua desembocadura, pero esta volta entre Hongria, al noroest i Croàcia, al suroest. En este últim tram passa prop de la localitat eslovena de Kotoriba (3333 hab. i el riu termina prop de Legrad (2764 hab.), en el comtat de Koprivnica-Križevci, a on desemboca en el riu Drava.

Història

Des de el IV a. C. hi ha notícies de molins flotants alimentats per les corrents del riu. L'antiga tecnologia va ser adoptada més vesprada pels aplegats eslaus i després pels hongaresos. Fins a les décades dels anys 1920 i 1930 moltes d'eixes fàbriques se seguien operant a lo llarc del riu. A lo manco un dels antics molins —Babičev mlin, prop Vorežej, en Eslovènia— seguix funcionant fins al dia de hui.

El Mura era conegut per dur chicotetes cantitats d'or, no lo suficient com per a ser adequades per a l'explotació, pero hui va ser el centre d'activitat per a moltes persones des de temps antics. La busca organisada i explotació d'or i atres recursos locals va ser encorajada per primera volta en 1772.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Mura.