Cipo de Perugia

Cipo de Perugia

El cippo perugino o cipo de Perugia és una estela en pedra travertina descoberta en el collado de Sant Marcos (Perugia) en 1822. Conté, gravats sobre les seues dos cares, un centenar de paraules del idioma etrusc en quarantassís llínees. Descriu un acte jurídic i és el text més extens conegut en eixe idioma pel que fa al dret. Es tracta d'un contracte establit entre dos famílies (la Velthina de Perugia i l'Afuna de Chiusi) a propòsit de les lindes o llímits dels seus dominis respectius, en les designació de les parts, les lleis invocades i els dignatarios que les fan aplicar.

Li està consagrada una sala en el Museu Arqueològic Nacional de Umbría en la transcripció del text en un quadro sinóptico.

Text íntegre

Transcripció

Cara anterior:

eurat tanna larezul ame vaχr.

Lautn . Velθina-ś, iśtla Afuna-s, sleleθc aru ::tezan,

fuśli-ri tesn-ś tei-ś Raśne-ś ipa ama hen.

Naper XII (12) Velthina θuraś llauraś,

pe raścemulml escul, zuci en esci epl, tularu.

Auleśi, Velθina-ś Arznal, clenśi,

θii θil ścun'a cenu, eplc felic Larθal-ś Afune-ś,

clen, θunχ ulθi fala-ś.

Χi=em fuśli, Velθina hinθa cape, municlet, masu,

naper śran . ctl, θii falśtu.

Veltina hut naper penez-ś masu.

Acnina clel Afuna, Velθina mler zinia.

Intemame r cnl Velθina zia śatene tesne,

Eca Velθina θuraś θoreig hel-o tes ne Raśne cei.

Tesn-ś tei-ś Raśne-ś χimθ, śpel θuta ścun'a, Afuna mena hen.

Naper ci (3) cnl hare utuśi.

Cara posterior:

Velθina śatena zu ci en esci ipa spel ane-θi fulum-χva.

spel-θi, re ne-θi.

Estac Velθina, acil-un-i, turune, ścu-n-i.

Zea zu ci en esci aθumi=cś.

Afuna-ś penθn-a ama.

Velθina, Afun[a]θuruni ein zeri, una cla θil θunχulθ-l.

Iχ ca ceχa ziχoχi.

Suplementado per a la paraula clel trobada en la capçalera de l'inscripció de Tomba Golini 1 en Orvieto.

em'ch'l um rasneas clevsinsl: zila'ch'nve pulum (stars).

rumitrinei : ma?ce . clel . lu?[

Suplementado per al vocablo naper, d'un cipo trobat en Volterra.

l : titesi :cale 's'i

cina : c's' : més [mont] tle's'

[més, mont en espanyol, mese en italià]

hu'th' [six]: naper' lescan

letem : 'th'ui :

llaura's'a : 'th'en tma

es : laei  : tre c's'

'th'en's't : em ua'th'a

Suplementado des del Liber Linteus Columna X per comparació

per a les paraules aru, ame, ipa, θuta, cnl, ama.

5 aru’s’ . ame . acnesem . ipa . es’th’umati . siml’ch’a

6 ‘th’ui . turve . acil . ham’ph’i’s’ . lae’s’ . sulu’s’i

7 ‘th’uni . ‘s’er’ph’ue . acil . ipei . θuta . cnl . ‘ch’a’s’ri

8 he’ch’z . sul . sc vetu (carpintero=Latin Faber). ca’th’nis . ::‘s’canin . vei’th’a

9 Ipe . ipa . ma’th’cva ‘ . ama . trinum (tres). hetrn . acl’ch’n

Composició del text

Fragment de la transcripció del text

L'inscripció està redactada en alfabet etrusc (escrit de dreta a esquerra) en us en l'Etruria septentrional entre els sigles III i II abans de Crist. La cara frontal posseïx 24 llínees i la lateral esquerra 22.

La cara principal es troba dividida en quatre paràgrafs o parágrafos en corts en les llínees 8, 11 i 19. La primera llínea està centrada, i posseïx caràcters més grans que les atres i la llínea 12 conté una pausa a la dreta que fa supondre en la llínea següent el degut complement.

El inscriptor va escriure el final de la llínea tretzena en la vora dreta de la decimosegunda desplaçant-se a l'esquerra, segons una costum d'escrigues ben coneguda que reapareix en el Liber Linteus Zagrabiensis, la funció del qual és no traïcionar el contingut de la frase.

Sobre el flanc esquerre, llínea novena, hi ha escrita la correcció d'un error per referència als renglons del document original. Ací les paraules s'han separat per un punt, mentres que, sobre la cara frontal, la mateixa costum del punt sembla més be senyalar una certa mida o escansió mètrica entre els noms de persones, les fòrmules etcétera.

Sentit del text

l'acte jurídic referit es va concertar entre les famílies d'uns Velthina (de Perugia) i uns Afuna (escrit ANV8A) (de Chiusi), sobre el repartiment i us d'una propietat sobre la qual es trobava una tomba dels membres de la família dels Velthina, en els detalls següents:

• Llínees 1-2: es menciona el nom del juge ([t]eurat) Larth Rezu, en presència del com està acordat o firmat (ame) un acort o pacte (vachr) entre abdós famílies.
• Llínea 5: es fa referència al concepte de «etrusc» o «públic» (rasnes), una font de dret que fonamenta l'acte jurídic.
• Llínees 5-6: la paraula naper du el número XII, que indica provablement la mida de la superfície.
• Llínea 8: expressa la noció de frontera, llímit o linde (tularu).
• Llínees 20-21: aludixen a la tomba dels Velthina (Velthinathuras thaura). L'inscripció conclou sobre la cara esquerra del cipo en l'expressió verbal «ha segut escrita» (zichuche), validant el text de l'acort.

Galeria

• Cara davantera
  Cara davantera
• Cara lateral
  Cara lateral

Fonts

• Facchetti Giulio M., Frammenti vaig donar diritto privato etrusc, Firenze, Olschki, 2000.
• Text de la Soprintendenza per i Beni Archeologici dell'Umbria, del 04/10/2005, modificat el 07/01/2008.