Volterra
.jpg){kind=link}
Volterra és un municipi i ciutat de la província de Pisa, en la regió de la Toscana, Itàlia. La seua població és de 11 307 habitantscita requerida.
Geografia
[editar | editar còdic]Situada a una altitut de 403 metros, Volterra es troba en el cor de Toscana, a escassa distància de San Gimignano i de Siena. Està considerada com un santuari vivent de l'arquitectura i de l'art dels distints periodos etruscs, romans, medievals i renaixentistes.cita requerida L'històrica ciutadella, rodejada per un sòlit círcul de muralles, s'erigix en el cim d'un tossal, a 545 m sobre el nivell de la mar, dominant i separant les valls del Cecina i del Era.
Història
[editar | editar còdic]En el Neolític, Volterra ya estava habitada per l'home. En el sigle VIII va ser testic del naiximent de la civilisació etrusca en la zona. En el IV, en ser Velatri (la seua denominació etrusca) una de les principals ciutats de la “Lliga Etrusca”, va ser rodejada per 7 km de muralles massices. Baixe la dominació etrusca, Velatri alcançaria un notable desenroll econòmic, aplegant a registrar una població de 25 000 persones.
En l'any 283 a. C., els romans derroten als etruscs en la batalla de Llac Vadimone i alguns anys despuix entra a formar part de la Confederació Itálica, canviant el seu nom pel de Volaterrae. En el V, Volterra es convertix en diòcesis d'una extensa àrea territorial i es construïx la primera iglésia. Durant el periodo Carolingio, la ciutadella passa a estar baix el poder del Marquesado de Toscana, qui impulsa de manera sobreixent el seu desenroll econòmic, social, religiós i jurisdiccional. En el XIII, Volterra va estar sumida en les lluites entre güelfos i gibelinos. Com la ciutat pertanyia a esta última fracció, la República Florentina la va prendre en 1254, passant definitivament a estar baix el seu poder en 1361. Com Florencia havia anat debilitant progressivament el seu govern autònom i, en conseqüència, aumentant de manera desorbitada els imposts al poble pla, en 1472 es desnuga un tumult denominat el saqueig de Volterra, encapçalada per Giusto Landini contra l'explotació de Florencia. Molts varen perdre la vida i a la ciutat li la va despullar de gran part dels seus antics drets.[1] A mitan de el XVI, Volterra forma part del Gran Ducado de Toscana. En 1860 el poble s'adherix a l'Unitat d'Itàlia.
Monuments
[editar | editar còdic]Té llocs molt interessants per a visitar com les ruïnes de Velathri, la célebre Porta all'Arc dins del seu recint amurallado d'época etrusca i la necròpolis, aixina com la catedral dels sigles XII-XIII-XIV.
Ademés de les seues muralles de el XII, Volterra preserva les seues característiques medievals a causa d'un traçat urbà basat en callecitas tortuosas, en cases en torres, iglésies i palaus. La Renaixença també eixercix una influència arquitectònica important i, encara que en perfecta harmonia en les antigues estructures, no altera el seu aspecte medieval. La seua història és indivisible de l'extracció de l'alabastre de les seues mines locals i de la seua artesania. Des de temps remots i a lo llarc dels sigles eixa producció ha constituït la seua major font econòmica i artística.
En el XIX, l'aristócrata Marcello Inghirami Fei, un preclar artiste local i hàbil tècnic, va desenrollar eixa activitat per mig del disseny d'una nova maquinària per a l'extracció de l'alabastre i va fundar una prestigiosa escola a on els jóvens deprenien una tècnica alvançada per a treballar eixa pedra maleable i semitransparente. Hui en dia, seguix sent el distintiu de la cultura de Volterra, si ben ya no és el seu motor econòmic.
Entre els monuments i llocs descatados de Volterra[2]
- El Teatre Romà de Volterra: antic teatre, descobert en els anys 50. Construït en el I, les seues grades i l'estructura de l'escenari encara impressionen als visitants.
- El Palazzo dei Priori: construït en el XIII, és un dels palaus municipals més antics de Toscana. En la seua frontera decorada i la seua torre imponent, este edifici històric seguix sent un centre de la vida cívica i un símbol del poder i la riquea de Volterra en l'Edat Mija.
- La Catedral de Santa Maria Assunta: destaca per la seua mescla d'estils arquitectònics, incloent romànic i renaixentiste.
- El Batisteri de Sant Giovanni: en la seua impressionant font bautismal i la seua senzilla pero elegant arquitectura, oferix un espai de reflexió i és un eixemple exquisit de l'art religiós de la regió.
- Fortalea Medicea: construïda per la família Medici, és un recordatori del poderós llegat d'esta dinastia en Toscana. Encara que parts de la fortalea són ara un establiment penitenciari, la seua arquitectura i la seua història seguixen sent accessibles i fascinants per als turistes.
Demografia
[editar | editar còdic]Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Milacre Eucarístico de Volterra» (PDF). http://www.therealpresence.org/. Edizioni Sant Clemente. Consultat el 18 de juny de 2017.
- ↑ Llistaatraccions que vore en Volterra.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Volterra.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volterra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.