Consonant lateral
| Punts d'articulació |
| Consonante labialabial |
| Bilabial |
| Llavi-velar |
| Llavi-alveolar |
| Consonante labiodentalabiodental |
| Coronal |
| Consonant linguolabialinguolabial |
| Interdental |
| Dental |
| Alveolar |
| Apical |
| Laminar |
| Postalveolar |
| Alveolo-palatal |
| Retrofleja |
| Dorsal |
| Palatal |
| Llavi-palatal |
| Velar |
| Uvular |
| Uvular-epiglotal |
| Radical |
| Faringal |
| Epigloto-faringal |
| Epiglotal |
| Glotal |
| Esta pàgina conté informació fonètica del AFI (IPA), que pugues no mostrar-se correctament en alguns navegadors. [Help] |
Una consonante lateral és un sò consonàntic de "tipo L" produït per l'obstrucció feta a lo llarc de l'eix llongitudinal de la llengua, fent que el fluix d'aire pulmonar ixca per un o abdós costats de la llengua. Quan una consonante no és lateral es diu que és una consonante central. Les majoria de les voltes la punta de la llengua fa contacte en la part superior de les dents (vore consonante dental) o la cresta alveolar just darrere de les dents (vore consonante alveolar). Comunament les consonante laterals solen ser aproximantes que pertanyen a la classe de les consonante líquides.
Laterals en les llengües del món
[editar | editar còdic]L'espanyol modern comunament té un únic fonema lateral alveolar /l/, encara que el castellà medieval i encara algunes varietats d'espanyol en Europa i Amèrica, tenen una atra consonante lateral palatal /ʎ/. L'anglés té també un únic fonema aproximante /l/, encara que clarament té dos alòfons o realisacions fonètiques diferents d'este sò; una que es dona abans del núcleu silàbic com en lady 'senyora' o fly 'volar' articulada com [l] (cridada tradicionalment clear l) i una atra vairante usada despuix del núcleu silàbic com en bold 'audaç' o tell 'dir' articulada com [ɫ]. Si be en anglés l'articulació de /l/ depén automàticament de la posició en que es troba, en atres llengües com el albanés a on també existixen eixos dos sons, estos són fonemas diferents en oposició ya que en un mateix context pot aparéixer un o un atre, contrastant en significat abdós. En les llengües eslaves orientals existix un contrast entre [ɫ] i [lʲ] i no obstant no existix l'alòfon [l]. En algunes llengües i dialectes secundaris de moltes llengües com el portugués de Brasil, l'antic francés, el modern polac o el dialecte cockney de l'anglés una /l/ final pot articular-se com [ɰ] o inclús [w]. Sobre el número de sons laterals en contrast algunes llengües australianes aixina com el irlandés poden aplega a tindre inclús 3 o 4 sons laterals diferents.
Tipos de sons de laterals
[editar | editar còdic]- Aproximante lateral alveolar [l]
- Aproximante lateral alveolar velarizada [ɫ]
- Aproximante lateral retrofleja [ɭ]
- Aproximante lateral palatal [ʎ]
- Aproximante lateral velar [ʟ]
- Fricativa lateral alveolar sorda [ɬ] (en Navajo, Galés)
- Fricativa lateral alveolar sonora [ɮ] (en Mongol, Tigak)
- Fricativa lateral retrofleja sorda [ꞎ] (en Tota)
- Fricativa lateral retrofleja sonora [ɭ˔] (o [𝼅])
- Fricativa lateral palatal sorda [𝼆] (en Dahalo)
- Fricativa lateral palatal sonora [ʎ̝]
- Fricativa lateral velar sorda [𝼄] (en Archi)
- Fricativa lateral velar sonora [ʟ̝] (en Archi)
- Africada lateral alveolar sorda [tɬ] (en Náhuatl, Navajo)
- Africada lateral alveolar eyectiva [tɬʼ] (en Navajo)
- Africada lateral alveolar sonora [dɮ]
- Africada lateral palatal sorda [c𝼆] (en Hadza)
- Africada lateral palatal eyectiva [c𝼆ʼ] (en Dahalo, Hadza)
- Africada lateral velar sonora [ɡʟ̝] (en Laghuu)
- Africada lateral velar sonora [k𝼄] (en Archi i Laghuu)
- Africada lateral velar eyectiva [k𝼄ʼ] (en Archi, Gǀwi i Zulú).
- Vibrant lateral alveolar [ɺ] (en Japonés, Wayuu)
- Vibrant lateral retrofleja [𝼈] (en Pashto i Iwaidja)
- Vibrant lateral palatal [ʎ̮] (en Iwaidja)
- Clic lateral dental [ǁ̪], [ɡǁ̪], [ŋǁ̪], etc. (en Juu)
- Clic lateral alveolar [ǁ], [ɡǁ], [ŋǁ], etc. (en Khoisan i Bantu)
- Clic lateral palatal "[ǂǂ]", "[ɡǂǂ]", "[ŋǂǂ]", etc. (en Juu)
Atres signes
[editar | editar còdic]Els signes usats per a la fricativa lateral alveolar sorda [ɬ] constituïx la base per a atres signes ad hoc que denoten atres fricatives laterals sordes, com s'aprecia en la següent image:
El signe amprat per a la vibrant lateral alveolar [ɺ] s'ampra com a base per a la corresponent vibrant lateral retrofleja:
Dits signes són poc freqüents, pero estan sent usats cada volta en major freqüència. Note's no obstant que dits signes no formen part de l'inventari acceptat en el AFI i com Unicode 5.2, no existixen còdics Unicode assignats a cap d'ells.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Consonante lateral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.