Anar al contingut

Consonant lateral

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Punts d'articulació
Consonante labialabial
Bilabial
Llavi-velar
Llavi-alveolar
Consonante labiodentalabiodental
Coronal
Consonant linguolabialinguolabial
Interdental
Dental
Alveolar
Apical
Laminar
Postalveolar
Alveolo-palatal
Retrofleja
Dorsal
Palatal
Llavi-palatal
Velar
Uvular
Uvular-epiglotal
Radical
Faringal
Epigloto-faringal
Epiglotal
Glotal
Esta pàgina conté informació fonètica del AFI (IPA), que pugues no mostrar-se correctament en alguns navegadors. [Help]

Una consonante lateral és un sò consonàntic de "tipo L" produït per l'obstrucció feta a lo llarc de l'eix llongitudinal de la llengua, fent que el fluix d'aire pulmonar ixca per un o abdós costats de la llengua. Quan una consonante no és lateral es diu que és una consonante central. Les majoria de les voltes la punta de la llengua fa contacte en la part superior de les dents (vore consonante dental) o la cresta alveolar just darrere de les dents (vore consonante alveolar). Comunament les consonante laterals solen ser aproximantes que pertanyen a la classe de les consonante líquides.

Laterals en les llengües del món

[editar | editar còdic]

L'espanyol modern comunament té un únic fonema lateral alveolar /l/, encara que el castellà medieval i encara algunes varietats d'espanyol en Europa i Amèrica, tenen una atra consonante lateral palatal /ʎ/. L'anglés té també un únic fonema aproximante /l/, encara que clarament té dos alòfons o realisacions fonètiques diferents d'este sò; una que es dona abans del núcleu silàbic com en lady 'senyora' o fly 'volar' articulada com [l] (cridada tradicionalment clear l) i una atra vairante usada despuix del núcleu silàbic com en bold 'audaç' o tell 'dir' articulada com [ɫ]. Si be en anglés l'articulació de /l/ depén automàticament de la posició en que es troba, en atres llengües com el albanés a on també existixen eixos dos sons, estos són fonemas diferents en oposició ya que en un mateix context pot aparéixer un o un atre, contrastant en significat abdós. En les llengües eslaves orientals existix un contrast entre [ɫ] i [lʲ] i no obstant no existix l'alòfon [l]. En algunes llengües i dialectes secundaris de moltes llengües com el portugués de Brasil, l'antic francés, el modern polac o el dialecte cockney de l'anglés una /l/ final pot articular-se com [ɰ] o inclús [w]. Sobre el número de sons laterals en contrast algunes llengües australianes aixina com el irlandés poden aplega a tindre inclús 3 o 4 sons laterals diferents.


Tipos de sons de laterals

[editar | editar còdic]

Atres signes

[editar | editar còdic]

Els signes usats per a la fricativa lateral alveolar sorda [ɬ] constituïx la base per a atres signes ad hoc que denoten atres fricatives laterals sordes, com s'aprecia en la següent image:

Erro al crear miniatura:

El signe amprat per a la vibrant lateral alveolar [ɺ] s'ampra com a base per a la corresponent vibrant lateral retrofleja:

Erro al crear miniatura:

Dits signes són poc freqüents, pero estan sent usats cada volta en major freqüència. Note's no obstant que dits signes no formen part de l'inventari acceptat en el AFI i com Unicode 5.2, no existixen còdics Unicode assignats a cap d'ells.

Referències

[editar | editar còdic]