Sirena

Archiu:John William Waterhouse A Mermaid.jpg

Sirena

Les sirenes (en grec antic: Σειρήνα - Seirēna; pl.: Σειρῆνες - Seirēnes, «les que nuguen i desnuguen/encadenen», potser relacionat en el semítico Sir, «vora», i en el grec Χίμαιρα - Khimaira, «quimera») són criatures marines mitològiques pertanyents a les llegendes i al folclore.

Originalment, en la Antiguetat clàssica, li les representava com a sers híbrits en rostre o tors de dòna i cos d'au (similars al Ba de la mitologia egipcíaca) que habitaven en una illa rocosa; a partir de la Edat Mija varen adquirir apariència pisciforme: belles dònes en coa de peix en lloc de cames que moraven en les profunditats. En abdós casos se'ls atribuïa una irresistible veu melodiosa en la que atreen locamente als mariners.

Les sirenes són donzelles marines que enganyen als navegants en la seua gran bellea i la dolçor de la seua vora; del cap al melic tenen cos de verge i forma semblant al gènero humà, pero posseïxen una escamosa coa de peix, que sempre oculten en l'mar.

Per eixa doble forma en que s'han presentat a lo llarc de l'història, moltes llengües no llatines distinguixen la sirena clàssica dòna-au (anglés siren, alemà sirene) de la sirena en coa de peix (anglés mermaid, alemà Meerjungfrau).

En anglés, les mermaids solen ser vistes com a sers bells i atractius, i en moltes històries poden tindre característiques màgiques i benevolentes (per eixemple en la película de Disney, La sirenita); pel seu costat, siren sol tindre una connotació negativa en retratar sers perillosos i seductors que atrauen als mariners cap a les roques o aigües perilloses en la seua vora, en l'intenció de causar-los dany.

Sirenes en la mitologia grega i romana

En el marc de la mitologia clàssica, les sirenes són criatures llaugerament difusas pel remot trasfondo del seu orige, provablement lligat al món dels morts. Es tractava de sers en cos de pardal i rostre o tors de dòna, similars als seus parents les harpías, posseïdores d'una veu musical prodigiosamente atractiva i hipnòtica en la que embrujaban als navegants que passaven junt a les seues costes i els conduïen a la mort. La tradició les feya habitar en una illa rocosa del Mediterràneu front a Sorrento, en el llitoral de l'Itàlia meridional (en ocasions identificada en l'illa de Capri).

Sobre la seua genealogia, les sirenes són a sovint descrites com Aqueloides, açò és, filles del deu fluvial Aqueloo. Una versió les feya procedir de la seua sanc quan esta va ser derramada per Heracles, o be Aqueloo va tindre unió en una de les muses, ya siga esta Melpómene, o Terpsícore, o ben Calíope, relacionades en la vora i el ball. Hesíodo és l'únic autor en donar-los una mare mortal i aixina diu que són filles de Aqueloo i d'Estérope, filla de Portaón. Uns atres aleguen que no eren filles de Aqueloo sino de Forco, qui les va engendrar sense intervenció femenina, o també varen poder haver naixcut de Gea unida a Oceà o sense consorte definit. Inclús una versió tardana nos diu que la sirena Leucosia era filla d'un tal Leuco.

El seu número és també imprecís, contant-se entre dos i cinc. D'entre tots els seus noms, prenent en conte la poesia i la pintura, destaquen especialment dos: Ligia (Λίγεια) i Parténope (Παρθενόπη). Homero, de fet, diu que són dos (puix són descrites en dual) pero no les cita individualment. Hesíodo alega que són tres: Telxíope —o Telsínoe—, Molpe i Aglaofono. Les fonts tardanes han variat els seus noms, com Pisínoe, Agláope i Telxiepia; Aglaónome, Aglaofeme i Telxiepia; Parténope, Ligia i Leucosia; Telxiepia, Pisínoe i Ligia; Telxiepia, Molpe i Pisínoe; Teles, Redne, Molpe i Telxíope; Aglaofeme i Telxiepia; i finalment Himérope i Telxiepia. En ocasions se'ls atribuïx l'us d'instruments musicals, i aixina Apolodoro nos diu que «una tocava la lira, una atra cantava i la tercera tocava la flauta, i aixina persuadien als navegants a quedar-se». Edgar Allan Poe va amprar el nom de Ligia per al seu conte homònim sobre una dòna de mortal bellea.

El primer testimoni escrit que es té d'elles és la seua menció en la Odissea d'Homero, pero ya figuraven en representacions artístiques d'antiguetat molt major, a sovint en monuments i ofrenes funeraris. Es presumix aixina el seu víncul en el un atre món, per #lo que és molt plausible que al principi representaren iconográficamente als esperits dels difunts i/o que li les considerara encarregades de conduir a les ànimas al Hades (funció que posteriorment assumiria el deu Hermes en el seu paper de psicopompo).

La seua fama procedix principalment del célebre episodi que protagonisen en Odiseo (Ulises) en el citat poema homérico: l'héroe aqueo, durant el periple de tornada a la seua pàtria Ítaca i previngut per la maga Circe, pansa junt a la seua illa i conseguix eixir indemne del perill de la seua vora, gràcies a que es fa nugar al màstil del seu barco mentres que el restant de la tripulació usa tapons de cera en els oïts per a no sucumbir a la fetilla. En tot, les sirenes també figuren en atres episodis mítics, moltes voltes en #reminiscència d'eixe anterior paper com deidades ctónicas de l'atra vida: algunes versions narren que acompanyaven a Perséfone quan va ser raptada per Hades i que la seua apariència bestial va ser el castic impost per Deméter per no protegir a la seua filla del deu del inframundo; en unes atres, el cos alado és un dò de Zeus per a permetre'ls perseguir al raptor, i encara en unes atres és una pena imposta per Afrodita per resistir-se a la voluptuosidad o per enveja de la seua gran bellea. També es conta que varen perdre les seues plomes com a castic per reptar a les Muses a una competició de vora que varen perdre, encara que esta anècdota supon obviar la seua ascendència materna.

Des de l'assentament mateix del mit segons esta accepció, és costum fermament acceptada l'assumir que les sirenes embelesaban als mariners per a que s'estrelaren contra els esculls propencs i aixina poder devorar-los, ya que Homero descriu cóm les vores apareixen repletes d'ossos humans. No obstant, mai es menciona expressament que l'objectiu d'estes criatures siga l'assessinat i la antropofagia, i es detalla que eixos ossos encara tenen la pell adherida que "es podrix al sol". Junt a que (segons el text de la Odissea) el contingut de la cançó de les sirenes és l'invitació en plaure i al coneiximent, no pocs estudiosos apunten que cabria la possibilitat de que es llimitaren a atraure als viagers i estos acabaren per morir d'inanició en l'illa, absortos en el èxtasis d'eixes subyugantes veus que els feyen oblidar tot lo demés. En qualsevol cas, la naturalea de les sirenes està sempre imbuida de certa perfidia seductora.

Els antropòlecs que subscriuen la relació de les sirenes en el més allà plantegen una hipòtesis: en paralel en arquetips d'atres cultures: potser estos sers anaren inicialment genis que guardaven el pas cap a les Portes de la Mort. Portes que molt ben podrien estar simbòlicament emparentades en el pas d'Escila i Caribdis, al que les sirenes estan pròximes geogràficament segons les fonts. Eurípides, en una estrofa del cor d'Helena (vers 168) les flama παρθηνικοι κοραι parthenikoi korai, ‘jóvens donzelles’; en este fragment es recolzen Laurence Kahn-Lyotard i Nicole Loraux per a incloure-les dins de les figures del Més allà, identificant-les en les cantoras de les Illes dels Bienaventurados descrites per Platón.

Sobre la seua desaparició, la versió més estesa és que, complint-se un oràcul de la deesa Gea, quan Odiseo (o Orfeo en el cas de les Argonáuticas) es va resistir a l'efecte de les seues veus, les sirenes varen caure a la mar i es varen convertir en riscs o varen perir. En esta última variant, el cadàver d'una d'elles, Parténope, va ser arrastrat per les ones fins a terra ferma i entorn a la seua sepulcro es va fundar l'actual ciutat de Nàpols.

Sirenum scopuli

Segons el poeta grec Hesíodo, les sirenes habitaven l'illa anomenada Antemoesa, Antemóesa o Antemusa («rica en flors»), a on aguardaven en solitari en un prat florido i «feyen perir en la fetilla de les seues dolces vores a qualsevol que prop tirara amarres». Va ser el propi Zeus qui li va concedir l'illa. Segons els poetes romans Virgilio (en la epopeya Eneida) i Ovidio, vivien en els Sirenum scopuli o esculls de les sirenes, tres menudes illes rocoses.

La localisació exacta d'estes illes ha segut variada, pero sempre dins d'una mateixa zona. Segons la Odissea d'Homero, es trobaven entre Eea i el estret de Mesina (lloc de morada del mònstruo Escila). A sovint li les ha situat en el mar Tirreno, front a les costes del suroest d'Itàlia, prop de la ciutat de Paestum o entre Sorrento i Capri (en ocasions identificant-les en esta, com per eixemple va fer l'ensagiste i guioniste anglés de el XVIII Joseph Addison). Atres tradicions apunten a les illes de Punta del Far i/o Illes d'Li Galli, el nom tradicional de les quals és Sirenuse i el nom de les quals "Els Galls" fa referència a la forma de pardal d'estos sers.

Totes estes ubicacions tenen en comuna el ser llocs rodejats de penya-segats i roques.

Sirenes d'atres #mitologia

En Mig Orient: Les primeres històries conegudes sobre sirenes varen aparéixer en Asiria, abans del 1000 a. C. El fet de representar-les en mig cos de peix es deu a la llegenda referida per Diodoro Sículo en la que Derceto va ofendre a Venus i llavors la deesa li va inspirar amor cap a un pastor. D'este amor va nàixer una chiqueta, Semíramis, que aplegaria a ser reina de Babilonia. Despuix de nàixer la seua filla, també per obra de Venus, va acabar l'amor. Derceto, ompli d'ira, va abandonar a la seua filla, va fer matar a l'home a qui havia amat i es va tirar a l'aigua disposta a suïcidar-se, #lo que els deus no varen permetre. Açò va donar orige a la seua morfologia amfíbia. Esta deesa Derceto és molt similar a la figura d'Atargatis la deesa síria en forma de sirena a la qual li eren consagrats els peixos. La deesa va ser adorada en temples en els que hi havia grans estanys, i, ya que era la deidad que governava les mars, els seus sacerdots solien vendre llicències de peixca als mariners.

Pobles eslaus: Les rusalkas són la contraparte eslava de les sirenes i les náyades gregues.

La naturalea de les rusalkas varia entre les tradicions populars, pero segons el etnólogo D.K. Zelenin totes compartixen un element comú: són els esperits inquiets dels morts inmundos. Solen ser els fantasmes de dònes jóvens que varen morir de forma violenta o prematura, potser per assessinat o suïcidi, abans de la seua boda i especialment per ahogamiento. Es diu que les rusalkas habiten en #llac i rius. Apareixen com a belles dònes jóvens en cabell llarc de color vert pàlit i pell pàlida. Li les pot vore despuix de l'anochecer, ballant juntes baixe la lluna i cridant els jóvens pel seu nom, atraent-los a l'aigua per a ofegar-los. La caracterisació de les rusalkas preval en la tradició de Rússia, Ucrània i Bielorússia, i fon un punt de referència per als autors russos de el XIX; la més coneguda de les òperes del gran compositor nacionaliste chec Antonín Dvořák es diu Rusalka.

En les Illes Britàniques: Les sirenes es varen observar en el folclore britànic com presagios de mala sort. Les sirenes també podrien nadar en aigua dolça i aplegar fins als rius i #llac i ofegar a les seues víctimes, fent-los creure que eren persones que s'estaven ofegant. En ocasions, les sirenes podrien curar malalties. Algunes sirenes eren descrites com a mònstruos grans de fins a 600 m.

• És molt coneguda en Gales l'història de Dahud, la princesa de Caure Ys, una ciutat que, pels pecats de la filla del Rei (la jove i bella Dahud), va ser condenada pels deus a ser engolguda per les ones. Quan el pare de Dahud escapava, la seua filla va caure a la mar, a on seguix des de llavors, transformada en una sirena, nadant entre les ruïnes de Caure Ys. Una atra llegenda molt popular en Gales és la de Murgen: En el VI, una sirena va ser capturada i batejada en el nort de Gales, i se li va ensenyar la llengua nativa. Es va dir que no era peix perque coser i parlava, pero no era dòna perque podia viure baix l'aigua. La sirena va figurar com una santa en certs almanacs antics, baixe el nom de Murgen, que vol dir dòna que ve de la mar.

• En Irlanda als sirénidos els criden merrows. Es creu que el número de femelles és superior al dels machos, encara que estos són més llejos que les seues companyeres: un merrow masculí posseïx dents puntagudes i rostre semblant a un porc. Tots els merrows es caracterisen per les membranes de les seues mans, la seua hostilitat cap als humans i les seues penyores màgiques, que els permeten travessar qualsevol corrent oceànica. Tot home o dòna que li furta la penyora a un merrow té poder sobre ell, i en molts relats, varis hòmens amaguen estes penyores obligant a les femelles a casar-se en ells. Els hòmens guanyen aixina esposes belles i riques (pels botins que les sirenes obtenen en els naufragis), pero si l'esposa merrow recupera la seua penyora, la cridada de la mar serà tan forta que acabarà abandonant als seus fills i al seu marit.

• En la mitologia escocesa, hi ha una sirena anomenada Ceasg o "donzella de les ones". La part inferior d'esta sirena és la d'un salmón. Es diu que a aquells que la capturen els concedix tres desijos si la tornen a l'aigua, pero quan un home s'enamora d'ella, la dòna-salmón ho seduïx i ho arrastra a les profunditats. Famosos són també en Escòcia els selkies, fades marines que en la mar adopten la forma d'una foca, pero en aplegar a terra es desfan de les seues pells per a prendre forma de dòna. De la mateixa manera que en els merrows, tot home que vullga una esposa selkie solament té que furtar-li la pell de foca, pero si ella troba la pell, tornarà a la mar per a sempre. Els fills naixcuts de l'unió d'hòmens i selkies tenien membranes que unien els dits dels seus peus o les seues mans.

En China: En alguns contes antics, les sirenes són una espècie les llàgrimes de la qual es convertixen en perles precioses. Les sirenes també poden teixir un material molt valiós que no solament és llauger sino també bell i transparent. Per açò, els peixcadors sempre desijaven ataparlas, pero la vora de les sirenes ho dificultava. En atres llegendes chinenques, les sirenes són unes criatures maravelloses, hàbils i versàtils i estava mal vist que els peixcadors volgueren capturar-les.

En la Península Ibèrica: Les històries de sirenes també són molt famoses en la Península; hi ha una gran cantitat de relats sobre dònes-peix que seduïxen als marins, encara que en uns atres, estes nimfes són totalment benevolentes.

• És famosa en Cantàbria l'història de la Sirenuca, una sirena que abans va ser humana. La seua mare, farta de que la desobedira per a anar als penya-segats, va cridar "Permeta Deu que et tornes peix", i aixina va succeir. Des de llavors, alerta en la seua vora als mariners de que s'acosten perillosament als penya-segats. Esta és una de les poques sirenes benévolas de la mitologia europea.
• En Astúries, ademés d'esta llegenda, a on la chiqueta es diu Serena, existix la llegenda del Gaviluetu. La llegenda diu que en Luarca, una sirena va tindre un fill en un vikingo. En tornar este al nort ella va quedar trist i en soletat i va abandonar al chiquet en les roques. Les gavines li varen sentir plorar i ho varen dur volant al retor del poble, que ho crie i ho va fer cristià. El chiquet es va convertir en un gran guerrer i va lluitar contra els moros. Al final es va casar en una princesa de Portugal.

• En el País Vasc són molt populars els sers mitològics cridats Itsaslaminak, que en castellà significa lamias de la mar. També se'ls crida arrainandereak (dònes-peix). En lloc de cames o peus palmeados d'ànet com tota lamia de les montanyes vasc-navarreses, posseïxen una llarga coa de peix. Igual que les atres lamias, les itsaslaminak pentinen els seus cabells en pentines d'or dels que depenen totalment. Qui vullga dominar-les pot furtar-los el pentine, encara que això les enfurix, podent ofegar al lladre o dur mal temps a les costes. No obstant, no sempre són males i a voltes s'enamoren apassionadament dels mariners que ronden per les costes vasques.
• En la mitologia extremenya també hi ha sirenes, pero estes viuen en els rius, dels que ixen per a ofegar als hòmens despuix de seduir-los en les seues vores. Es creu que hi ha una sirena que res per les aigües del Tajo en Garrovillas, i una atra que cada nit de sant Blas, ix de la font de Luná en Usagre per a atraure i ofegar a les seues víctimes.

• En la mitologia gallega existix la llegenda de Mariña, Marina o Marinha, esta va ser rescatada o va rescatar al duc don Froilaz del tormentoso mar de Finisterre. A diferència d'unes atres, Mariña és una sirena bona, totalment bella i s'enamora perdidamente de don Froilaz i est d'ella. Els dos tenen un fill al que criden Xoan, per la nit de Sant Joan i que és l'orige del linaje Mariño. Les sirenes varen ser un motiu molt estés en la representació escultòrica en tota Galícia, per eixemple en la frontera de les Platerías de la catedral de Santiago de Compostela, el pazo Torrado de Cambados o l'escut dels Torrado-Mariño en el que es va inspirar Castelao per a l'escut llaic de Galícia. Segons X. L. Axeitos, acadèmic de la RAG, el motiu de triar eixe símbol era que es repetia en freqüència i podria convertir-se en símbol d'unitat.

En Chile: Existixen dos tradicions marcades de llegendes sobre sirenes:

• En la mitologia mapuche, existixen els sumpall, que són sers canviants que comunament adopten la forma d'un home-peix, dedicats a cuidar les aigües dels rius, #llac i mars i donant castic a els qui els danyen. Segons el seu gènero, els sumpall podrien raptar a persones del sexe contrari, pero este rapte es faria en la voluntat del seqüestrat que els seguiria al fondo de les mars o #llac a on es transformarien en un sumpall. Concorde a la cosmovisión del poble mapuche, els sumpall pagarien a la família pel rapte, per #lo que la llegenda assemblaria al rapte de la nóvia, un rapte simulat i consentit part de les cerimònies antigues de matrimoni en la cultura mapuche. A diferència de la majoria de les sirenes europees, els sumpall no són inherentemente ni mals ni bons.
• Influenciada per la cosmovisión mapuche i les llegendes espanyoles, en la mitologia chilota existix una sirena chilota. La sirena chilota és descrita com una dòna bella de cabells dorats i coa de peix en escamas dorades. Ella és filla de Millalobo, el regente de les mars que és mitat home i mitat llop marí, i d'una chicona humana Huenchula. La Sirena es dedica al pastoreig dels peixos i també dur les ànimes dels naufragats al barco fantasma Caleuche. Esta sirena seria visible a voltes en l'illa de Llaitec, pero deuria ser vista des de llunt perque està cantant cançons d'amor que poden encantar al mariner. La Sirena pot acostar-se i oferir abundants peixos al peixcador intentant conseguir el seu amor. Si s'acosten massa, la sirena els contarà els dolors de la seua soletat i els invitarà a anar-se en ella al regne del seu pare en les profunditats de la mar, si els mariners la seguixen no podran tornar a la superfície, pero seran dotats de grans riquees. Existix la possibilitat de que els hòmens puguen ser lliberats, pero si varen tindre relacions en la Sirena, en cas que despuix tinguen fills estos tindran coa de peix. La sirena chilota, encara que en algunes #contrarietat, és un personage majorment bo. A voltes se li confon en la seua germana major La Pincoya, que anuncia les bones #peixca en la seua dansa, pero a diferència de la Sirena, La Pincoya té forma completament humana.

Sirenes en la realitat

En l'actualitat hi ha opinions sobre l'existència d'estes criatures mitològiques. Esta diversitat la trobem en documentals i artículs que asseguren i inclús argumenten la seua existència. Un eixemple és una fantasia en forma de documental televisat en la cadena Animal Planet de Discovery Channel, Mermaids: the body found i moltes persones varen pensar que eren proves d'existència.

Les sirenes i la fe cristiana

En el IV, quan les creències tradicionals varen ser eclipsades pel cristianisme, la fe en els sers mitològics va ser erradicada junt en les sirenes. Jerónimo, que va produir la versió Vulgata de la Bíblia utilisa la paraula "sirenes" en traduir םינת Thanim (chacal) en Isaías 13:22 i (muçols) en Jeremías 50:39, açò va ser explicat per Ambrosio com un símbol de les tentacions del món, i no com un aval de la mitologia grega.

L'interpretació evemerista paleocristiana dels sers humans va rebre un impuls de llarga duració en l'obra Etimologies d'Isidoro. "Ells [els grecs] imaginaven que hi havia tres sirenes, part verge, partix au en ales i garres. Una d'elles cantava, una atra tocava la flauta i la tercera la lira".

La sirena es va seguir utilisant com un símbol de la perillosa tentació encarnada per les dònes, en regularitat durant tot l'art cristià de l'época medieval; No obstant, en el XVII, alguns escritors jesuïtes varen començar a afirmar la seua existència real, incloent a Cornelius, que va dir de la dòna, "la seua mirada és com la del llegendari basilisco, la seua veu com de sirena, que encanta i en la seua bellea es priva de la raó". Antonio de Lorea i Atanasio Kircher varen argumentar que les sirenes haurien aparegut a bordo del arca de Noé. Uns atres indiquen que les sirenes varen ser pecadoras que d'alguna forma varen conseguir sobreviure al diluvi, pero afirmen que Deu no crea sers partix humà i partix animal.

La Bíblia no menciona sirenes, pero sí alguns híbrits que procedixen directament de la mitologia grega com el sàtir: el llibre de Yashar indica que abans del diluvi, els àngels caiguts estaven mesclant els seus gens en les dònes de la terra, la qual cosa va donar com a resultat a criatures híbrides, cridades Nefilim.

Tipologia

La tipologia de la representació gràfica de les sirenes és variada. Les sirenes de la mitologia clàssica solen aparéixer en ánforas, cráteras, gots i espills, i per regla general són de tractament naturaliste: bell rostre i llarcs cabells, que en moltes ocasions volen o esperen sobre les roques sostenint instruments musicals o acariciant els seus cabells en actitut coqueta. En el XVI, l'actitut més generalisada de les sirenes va ser sostindre en les mans un espill i un pentine. La coa era un emblema de la prostitució i l'espill, considerat com a objecte màgic, era atribut de la dòna impura, i servia per a contemplar el rostre de la mort o el cult al diable (en similitut a l'actitut de Afrodita en el món clàssic). La sirena també implica un símbol dels temps de transició de Carnestolendas (carns terrestres) a la Quaresma (peix).

Més alvance les sirenes apareixen alletant a les seues crío. La llet de les sirenes era coneguda pels alquimistes com una proteïna que permetia el creiximent ràpit dels héroes abandonats en l'aigua. Per una atra part, la tipologia que va gojar de major predicamento en les representacions gòtiques va ser la sirena de coa pisciforme única.

En la lliteratura universal

En la llegenda de Jasón i els Argonautas, els mariners encantats per la veu de les sirenes es varen salvar del desastre gràcies a l'habilitat d'Orfeo, que va conseguir en la seua vora tapar la música d'aquelles i distraure als Argonautas que s'hagueren encallat d'un atre modo en els Sirenum scopuli a on estes habitaven. Derrotades per la superior habilitat de Orfeo, les sirenes es varen transformar en pedra, o en atres versions es varen tirar a la mar per a morir.

En la Odissea (XII, 39) Ulises va preparar a la seua tripulació per a evitar la música de les sirenes tapant-los els oïts en cera; desijós d'escoltar-les ell mateixa, es va fer nugar a un màstil per a no poder tirar-se a les aigües en sentir la seua música.

En Les mil i una nits les sirenes es conceben com anatómicamente idèntiques als sers humans en una única distinció, la seua capacitat de respirar i viure baix l'aigua. En esta narració els humans i les sirenes poden reproduir-se. Com resultat els fills d'estes unions tenen la capacitat de viure baix l'aigua. En el conte Abdullah Abdullah dels Peixcadors i el Mermen, el peixcador protagoniste Abdullah obté l'habilitat de respirar baix l'aigua a on descobrix una societat que es presenta com un reflex invertit de la societat sobre la terra. En Les aventures de Bulukiya, la busca del protagoniste Bulukiya de l'herba de l'immortalitat, li du a explorar les mars, a on troba el regne de les sirenes.

Cristóbal Colón afirma en el seu diari del seu Primer Viage (1492-3), que va vore les sirenes en el Nou Món, que ell creïa la part més oriental d'Àsia. Segons la transcripció de Bartolomé de les Cases:

El dia passat, quan l'Almirant anava al riu de l'Or, va dir que va vore tres sirenes que varen eixir ben alt de la mar, pero no eren tan belles com les pinten, que en alguna manera tenien forma d'home en la cara. Va dir que atres voltes va vore algunes en Guinea, en la costa de la Manegueta.

Ya en la lliteratura clàssica del sigle xix, Hans Christian Andersen en el seu conte La sirenita presenta un personage tendre i enamoradizo que salva a un príncip de naufragar.

Atractiu de les sirenes

Encara que en l'iconografia moderna les sirenes es representen per lo general com de marejant bellea, és provable que en la tradició clàssica el seu únic atractiu radicara en la seua veu i que la seua apariència fora poc menys que monstruosa. Horacio, en la Epístola als Pisones, fa menció a un híbrit de dòna i peix com un subjecte hilarante:

desinat in piscem mulier formosa superne; spectatum admissi, risum teneatis, amici

si en peix acabara lo que és una bella dòna per damunt, ¿aguantaríeu la rialla al vore-ho, camarades?

S'ha comentat que possiblement les sirenes que tant intrigaron a Sigmund Freud són la intelectualización tardana d'un fet narratiu que aúna perill i bellea. En tot cas, eixe seria un afegitó elaborat a lo llarc dels sigles al seu orige com horrendas i extraordinàries cantants que ocultaven l'assessinat i la antropofagia.

Sirenes en cine, série, anime, videojocs i televisió

• Splash: És una de les primeres películes de sirenes, es tracta d'una sirena que s'enamora d'un humà i decidix anar a la superfície per a casar-se en ell, pero un científic la descobrix i té que anar-se a la mar en el seu enamorat.

• Andersen Dowa: Ningyo Hime: És una de les primeres películes d'anime i la trama és la més fidel al conte La sirenita d'Hans Christian Andersen, junt en un final tràgic.

• La Sirenita: Película animada distribuïda per Disney i inspirada lliurement en el conte de Andersen, solament en alguns canvis, junt en un final agridulce i opost al conte.
• En el temps es va convertir en una franquícia en una seqüela, una precuela, una série animada, musical i una adaptació en image real.

• H2O: Una série de televisió australiana jovenil estrenada en 2006. Tracta de tres chiques adolescents de 16 anys que desenrollen el seu dia a dia en les solejades plages de la Costa Dorada. Les chiques es troben un dia perdudes en la mar, surant cap a la misteriosa Illa Mako. En ella, descobrixen un canal submarí, i decidixen nadar per a buscar l'eixida. En eixir a la superfície, la llum d'una lluna plena allumena l'aigua, creant una preciosa resplandor. Emma, Cleo i Rikki ixen de l'illa lo més ràpit que poden, i tornen a la vida normal. No obstant, les chiques descobrixen que la seua vida no tornarà a ser normal, ya que en 5 segons despuix de tocar l'aigua, es convertixen en sirenes.

• Pichi Pichi Pitch: Una série de mànega japonesa de gran èxit creada en 2003. La série tracta de Luchia, la princesa sirena de la perla rosada que junt al seu fidel guardià Hippo partixen en busca del chic que va conéixer quan era una chiqueta i de la seua perla rosada, que havia perdut en el món humà per entregar-li-la al chic i salvar-ho. Durant una passejada per la plaja coneix a Kaito, el chic que va salvar fa anys, pero ell no la reconeix degut a que la seua forma humana és diferent a la seua forma de sirena. En matricular-se en l'institut coneix a Hanon, que resulta ser una de les sèt princeses sirenes, la de la perla aguamarina. Més alvance coneixen a Rina, una atra de les sèt princeses sirenes que posseïx la perla verda. Elles deuen lluitar contra les #diable aquàtiques que intenten seqüestrar-les i dur-les junt al seu senyor per a fins maléficos i aixina conseguir la pau en els 7 oceans.

• Peter Pa (2003): Peter ajuda a Wendy a trobar als seus germans preguntant-li a les sirenes.

• Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides: Apareixen sirenes que seduïxen i intenten ofegar als hòmens despuix de cantar; ademés, hi ha una en específic que s'enamora d'un mortal (el personage que representa el cristianisme en la película com un "misionero").
• Digimon té a vàries criatures que es basen en les sirenes. Per un costat, nos trobem a Sirenmon qui està basada en les sirenes de la #mitologia clàssiques, mentres que, per un atre costat, Mermaimon i Ancient Mermaimon estan basades en les versions més modernes d'estes criatures, en coa de peix i tors humanoide. Sirenmon i Mermaimon són Digimon de cos Perfecte (o Nivell Megacampeón) i Ancient Mermaimon és de nivell Definitiu (o nivell Hipercampeón).

• Aquamarine: Comèdia romàntica de l'any 2006 dirigida a un públic adolescent. Narra l'història de dos amigues que troben a una sirena en la piscina d'un club playero despuix de caure una tormenta. Les tres entaulen una amistat per a que la sirena conseguixca conquistar a un humà del que s'ha enamorat. Protagonisada per Sara Paxton en el paper de la sirena, junt a Emma Roberts, JoJo i Jake McDorman.

• Songs of the Unicorn, un llibre d'adhesius infantil de 2006 inspirat en l'anime, va ser escrit per Ching N. Chan i publicat per Grosset and Dunlap. Els personages principals són un elfo cridat «Rin Elkin» i la seua germana major «Layla Elkin», una princesa sirena anomenada «Clover Nightbird» i «Coco», l'enorme pardal en ulleres.

• La Sirena: També coneguda en espanyol com a Princesa en excés i Surplus Princess en anglés, és un drama de televisió de Corea del Sur emés en 2014 per tvN. Tracta d'una princesa sirena anomenada Aileen que decidix convertir-se en humana per mig d'una pócima màgica, despuix d'açò té 100 dies per a trobar el verdader amor, de lo contrari es desintegrarà desapareixent para sempre.

• Mr. Peabody and the Mermaid: Película nortamericana que relata la trobada d'un vacacionista en una sirena en anar de peixca. Ell la captura i la du primer a la seua banyera, i després a l'estany del lloc a on viu per a finalment tornar-la a la mar, quedant-se únicament en la peineta d'ella com a recort de la seua aventura.

• Once Upon a Clave: En la tercera temporada d'esta série televisiva apareix durant alguns capítuls la sirena Ariel, en referència al afamado personage de Disney.

• Mako Mermaids: També coneguda com “Mako Mermaids: An H2O Adventure” en Netflix, “Les sirenes de Mako” en Espanya i “Mako: Island Of Secrets” en Austràlia, és una série d'aventures per a chiquets i adolescents. Va sorgir com un spin-off d'H2O: Just Add Water, estrenada originalment el 26 de juliol de 2013 en tots els territoris de Netflix i en Austràlia per la cadena Network Tingues. La seua estrena en Espanya va ser el 28 d'octubre de 2013 en Disney Channel. La segona temporada es va escomençar a filmar en febrer del 2014, i la seua estrena va ser el 13 de febrer de 2015 els 13 primers episodis en tots els territoris de Netflix, i el 29 de maig els 13 episodis restants.

• The Legend of the Blue Siga: També coneguda en espanyol com La llegenda de la mar blava, és una série de televisió surcoreana de fantasia emesa per SBS entre 2016 i 2017, la trama de la qual està inspirada en una llegenda clàssica de la era Joseon extreta de la colecció Eou Yadam (어우야담) de Yoo Mong In, que versa sobre un home que llibera a una sirena captiva, desenrollant-se l'història entre l'any 1598 i el present, moment en que el doppelgänger de la sirena retorna i es troba en el doppelgänger d'aquell home.

• Siren: És una série de televisió nortamericana emesa en Freeform des de 2017; narra l'història d'una sirena en busca de la seua germana, que va ser capturada; per a això es veu en la necessitat de fer-se passar per humana, causant estralls en el poble en el que ara habita. En esta série, a diferència de la majoria, es retrata a les sirenes com a mònstruos de l'mar.

• Shin Megami Tensei : La saga li va donar la benvinguda a les sirenes en la quarta entrega en a on un samurái de nom Flynn deu barallar contra dimonis i àngels. En eixa categoria es troben també els Iōkai en Japó les sirenes són considerades com a dòna en un enorme cos de peix i un cap d'Oni pero en la quarta entrega se nos mostra a belles dònes de cabell llarc turquesa, coa de sirena, i bells càntics els qui s'encarreguen d'afonar als mariners. En acabant de que la seua saga fora un èxit en occident ya que va ser de l'agrade de la gent, Atlus va tornar a donar-los més aparicions, incloent el recent Shin Megami Tensei V.

• Twisted Wonderland: És un joc de varis capítuls creat per Yana Tonoboso qui va crear l'anime de Kuroshitsuji en a on l'autora es va basar en els personages de Disney. Entre eixos destaca Blau Ashengorotto qui està inspirat en Úrsula del film del 89 sent un cecaelia estafador i sent líder en el dormitori Octavinelle acompanyat dels seus 2 merlucinas Floyd i Jade Leech inspirats en les anguiles del film homònim donant-li un homenage al mateix i en la seua mànega MC, sent el personage que maneges en el joc, fa referència a la sirenita Ariel. El mànega va ser fet per la mateixa autora prenent referències de la Sirenita pero donant-li entrada a nous personages sent MC o Yuu introduïts en un món de fantasia que és Twisted Wonderland en l'escola de Night Raven College.

• Final Fantasy: Les sirenes han tingut diverses aparicions en la franquícia. Ya en la primera entrega varen ser unes guies per al jugador, mentres que en atres entregues, com és en el cas de Final Fantasy VIII, eixercix com una de les invocacions que usen el protagoniste Squall Leonhart i els seus companyers i qui és una sirena que adapta el ser mitològic descrit en l'odissea de Homero, sent una dòna en algunes plomes, cos voluptuoso, ales d'au en el seu cap que actuen com el seu cabell i toca una lira sent una de les invocacions més dèbils sobre força, pero tremendament útil en deixar emmudits als enemics.

• Kuroshitsuji: Mànega creat per l'autora Yana Tonoboso nos oferix un curt en els personages de Kuroshitsuji' en a on els personages fan dels personages de contes de fades Grell Stucliff ella seria qui interpretaria a la sirenita del conte mentres que undertaker seria una cecaelia sent la bruixa de la mar del conte donant-nos uns moments de rialles mentres en el Kuroshitsuji' mentres passen pàgina els personages nos dona un homenage relajante en dots de comèdia dels contes d'Hans Christian Andersen això incloent a la Reina de les neus sent una de les seues millors obres ademés de la sirenita.

Atres usos del terme

En alusió a estos sers mitològics se li dona per antonomàsia el nom de sirena a qualsevol dòna que practique deports aquàtics com natació, waterpolo, natació artística o clavats o simplement si és molt bona nadadora encara que no practique estos deports.

Vejau també

• El Sireno
• Sirena de Canosa (Magna Grècia)
• Sirenes de Segòvia
• Sirena chilota
• Pincoya
• Sumpall
• Sireno
• Nereida
• Salamandra
• Síndrome de sirena
• Bloop
• Telxínoe, satèlit de Júpiter.
• (11) Parténope, del cinturó d'asteroides.
• La Sirenita de Copenhague.

Bibliografia

• L. Kahn-Lyotard; N. Loraux (1981). Dictionnaire dones mythologies, París: Flammarion.
• Colón (1892). Relaciones i cartes de Cristóbal Colón, Madrit: Llibreria de Hernandoy Cº..
• Homero (1921). L'Odissea, Mèxic: Universitat Nacional de Mèxic.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre les sirenes clàssiques.
• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre les sirenes en coa de peix.
• Plantilla:Ref-GML
• Plantilla:Ref-Theoi
• Imàgens de sirenes, en el lloc del Institut Warburg.
• Les sirenes, en el Proyecte Perseus.
• CALDERÓN: El golf de les sirenes, 1657.
  • Text en PDF, en el lloc de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes; facsímil electrònic.