Bot (natació)
- redirect Plantilla:Redirige aquí
El <o>bot</o> o <o>clavat</o> (en plural, bots ornamentals) és una forma de deport o entreteniment, que consistix en llançar-se a l'aigua d'una piscina, llac, riu o del mar des d'algun punt fix o vibrátil. El punt fix pot ser la vora del cos d'aigua, una roca, montícul, penya, penya-segat o inclús un pont molt propencs a l'aigua o sobre ella, en el cas de llocs naturals o no adaptats per a deport, i una plataforma o la vora de la piscina en cas de llocs sí adaptats per a això. El punt vibrátil pot ser un trampolí en el cas de llocs adaptats, inclús es pot deixar caure des d'una corda tendida entre les vores del cos d'aigua.CR
En el cas d'una piscina, la mateixa sol tindre una profunditat considerable (5,4 metros, per lo que se li crida «fossa») a fi d'evitar accidents, donada la distància de bot de fins a 10 metros.CR
67 (història)
[editar | editar còdic]Les competicions de bots es remonten a la antiga Grècia. Es realisaven llançant-se a la mar des de les costes del Peloponeso i de les illes Eòliques. Els cretenses també nos varen deixar vestigis de que es feyen competicions de bots en l'mar.
Existixen imàgens que nos mostren de quina manera s'efectuaven alguns bots en l'antiguetat.
Els Jocs Olímpics varen acollir per primera volta als bots de trampolí com a disciplina en 1904.[1] Va ser en Sant Luis i solament varen participar varons i en dos tipos de bots: normals i varietat. Les dònes varen tindre que esperar fins als Jocs Olímpics d'Estocolm en 1912..[2][3]
Els bots de trampolí es varen escomençar a desenrollar com a resultat de l'alvanç de la gimnàsia en la Europa de el XIX.
En la copa del Món de 1995 varen debutar oficialment els bots sincronisats i en Sídney 2000 es varen estrenar com a disciplina olímpica.
La Federació Internacional de Natació és l'encarregada de regular les normes de les competicions de bots, aixina com de celebrar periòdicament competicions i events.
Bot de competició
[editar | editar còdic]La majoria de les competicions de bots de trampolí consten de tres disciplines: trampolins d'1 m i 3 m, i plataforma. Els competidors es dividixen per sexes i, a voltes, per grups d'edat. En les proves de plataforma, els competidors poden realisar els seus bots des de les torres de cinc, sèt i mig (generalment cridades simplement sèt), nou o dèu metros. En les grans competicions de bots, com els Jocs Olímpics i els Campeonats del Món, els bots de plataforma es realisen des d'una altura de 10 metros.
Els clavadistas tenen que realisar un número determinat d'immersions d'acort en els requisits establits, inclosos bots mortals i girs. Els clavadistas són jujats en funció de si han completat ben tots els aspectes de l'immersió, la conformitat del seu cos en els requisits de l'immersió i la cantitat de salpicaduras creades per la seua entrada en l'aigua. Una puntuació possible sobre dèu es desglossa en tres punts per a l'envolament (és dir, l'obstàcul), tres per al vol (l'immersió pròpiament dita) i tres per a l'entrada (la forma en que el saltador colpeja l'aigua), en un més disponible per a donar flexibilitat als juges.
La puntuació bruta es multiplica per un factor de grau de dificultat, derivat del número i la combinació de moviments intentats. El buceador en la puntuació total més alta despuix d'una seqüència de bots és declarat guanyador.
Tipos de bots
[editar | editar còdic]Els bots es dividixen en 6 grups:
- Cap a davant. De front al buit i la rotació de la caiguda deu ser en la mateixa direcció.
- Cap a arrere. D'esquena al buit i la rotació de la caiguda deu ser en la mateixa direcció.
- Invers. De front al buit i la rotació de caiguda deu ser cap al trampolí o la plataforma; a este tipo de bot se li crida també Holandés.
- Cap a dins. D'esquena al buit i la rotació de caiguda deu ser cap al trampolí o la plataforma.
- En girs. Qualsevol dels grups anteriors que incloga girs sobre l'eix cap-peus del saltador llevat els de mans; a estos bots se'ls crida també piruetes o bots en girs.
- Des d'equilibri de mà (paradademanos). Qualsevol dels grups anteriors en la particularitat de que el saltador estarà, abans de botar, recolzat sobre les seues mans. Només pot efectuar-se des de la plataforma.
Els bots poden ser en diferents posicions corporals:
- A = El cos totalment estés, les cames juntes i els braços sobre el cap, a l'altura dels muscles o pegats al cos segons el moment de la caiguda (estirat).
- B = El cos doblat per la cintura en les cames esteses i els braços estesos o subjectant les cuixes (carpado).
- C = El cos doblat per la cintura en les cames doblades pels genolls i els braços subjectant les espinelles (encollit).
- D = El cos en qualsevol de les posicions anteriors i en ocasions, quan el cos està estirat una mà queda sobre el cap i l'atra sobre el pit com a conseqüència de l'impuls per a girar en el tirabuzón.
L'altura del trampolí pot ser d'un o tres metros en els Campeonats Mundials i solament de tres metros en les Olimpiades. La plataforma és de dèu metros en abdós justes, encara que també existixen plataformes d'un, tres, cinc i sèt i mig metros, que generalment són usades per a competicions de categories inferiors o per a entrenar els bots que despuix es faran en la plataforma de dèu metros.
Els juges en calificar el bot prenen en conte 6 aspectes:
- Aproximació. El cos estarà recte, el cap empinat i els braços estesos en qualsevol posició.
- L'impuls o envolament. El bot serà controlat, equilibrat i potent al moment de l'envolament. El bot deu ser alt en la finalitat de terminar lo més dalt possible per a que lluïxca. En cas que el bot siga d'un trampolí, es calificarà també el cridat estrebe (caminada i impuls sobre el trampolí).
- Elevació. Es considerarà l'altura a la que el saltador aplegue.
- Eixecució. Es tracta d'evaluar el bot en sí mateixa, analisant la tècnica, la posició, els girs, etc.
- Entrada en l'aigua. Deurà ser vertical en el cos recte, els peus junts i els braços estirats més allà del cap. Esguitarà lo menys possible en entrar en l'aigua. Una mala caiguda pot ser objecte de penalisació.
- Dificultat. Açò té que vore en el número de girs, posicions i tirabuzones realisats durant el vol i el tipo de bot.
En els bots sincronisats es tindrà en conte, aparte de lo anterior, que abdós saltadors tinguen una elevació, coordinació dels moviments i ànguls d'entrada en l'aigua lo més pareguda possible.
Mecànica del bot
[editar | editar còdic]En el moment de l'envolament, es determinen dos aspectes crítics de l'immersió, que no poden alterar-se posteriorment durant l'eixecució. Un és la trayectòria de l'immersió i l'atre la magnitut del moment angular.
La velocitat de rotació -i, per tant, la cantitat total de rotació- pot variar d'un moment a un atre canviant la forma del cos, d'acort en la llei de conservació del moment angular.
El centre de massa del buceador seguix una trayectòria parabòlica en caiguda lliure baixe l'influència de la gravetat (sense tindre en conte els efectes de la resistència de l'aire, que són despreciables a les velocitats en qüestió).[4]
Trayectòria
[editar | editar còdic]Ya que la paràbola és simètrica, el recorregut que s'allunta de la taula a mida que el buceador passa per ella és el doble del recorregut cap a davant en el punt àlgit del vol. Una distància excessiva cap a davant fins al punt d'entrada es penalisa a l'hora de puntuar una immersió, pero evidentment una distància adequada del trampolí és essencial per motius de seguritat.
La major altura possible que es puga alcançar és desijable per vàries raons
- l'altura alcançada és en sí mateixa un dels factors que els juges premiaran.
- una major altura proporciona un major temps de vol i, per tant, més temps per a eixecutar les maniobres.
- per a qualsevol espai lliure en passar el tauler, la distància d'alvanç fins al punt d'entrada serà menor per a una trayectòria més alta.
Control de la rotació
[editar | editar còdic]La magnitut del moment angular es manté constant durant tota l'immersió, pero com
- moment angular = velocitat de rotació × moment d'inèrcia
i el moment d'inèrcia és major quan el cos té un radi major, la velocitat de rotació pot aumentar-se movent el cos cap a una forma compacta, i reduir-se obrint-ho cap a una posició recta.
Ya que la forma replegada és la més compacta, oferix el major control sobre la velocitat de rotació, i les immersions en esta posició són més fàcils de realisar. Les immersions en posició recta són les més difícils, ya que casi no hi ha possibilitat d'alterar la velocitat, per lo que el moment angular deu crear-se en l'envolament en un grau molt alt de precisió. (Es dispon d'una menuda cantitat de control en moure la posició dels braços i al ahuecar llaugerament l'esquena).
L'obertura del cos per a l'entrada no deté la rotació, sino que simplement la ralentisa. L'entrada vertical que conseguixen els buceadores experts és en gran medida una ilusió creada en començar l'entrada llaugerament per baix de la vertical, de modo que les cames estan verticals en desaparéixer baix la superfície. Es pot conseguir una menuda cantitat d'ajust adicional per mig de tècniques de "aforro d'entrada", per les que els moviments subaquàtics de la part superior del cos i els braços contra la viscosidad de l'aigua afecten a la posició de les cames.[5]
Girs
[editar | editar còdic]Les immersions en múltiples girs i volantins són alguns dels moviments més espectaculars, aixina com els més difícils de realisar.
El reglament establix que la torsió "no deu generar-se manifestament en l'envolament". Per lo tant, els buceadores deuen utilisar part de l'impuls angular del bot mortal per a generar moviments de torsió. La física de la torsió pot explicar-se observant els components del vector de moment angular.
Quan el buceador ix de la taula, el vector de moment angular total és horisontal, apuntant directament a l'esquerra per a una immersió cap a davant, per eixemple. Per a que existixca una rotació de torsió, és necessari inclinar el cos lateralment despuix de l'envolament, de modo que ara hi ha un menut component d'este vector de moment angular horisontal a lo llarc de l'eix llarc del cos. L'inclinament pot vore's en la foto.
L'inclinament la realisen els braços, que estan estesos cap als costats just abans del gir. Quan un braç es mou cap a dalt i l'atre cap a avall (com si es tractara d'un gran volant), el cos reacciona inclinant-se cap a un costat, lo que inicia la rotació de torsió. Una volta completat el número necessari de girs, el moviment dels braços s'invertix (el volant torna a girar), lo que elimina l'inclinament del cos i deté la rotació de torsió.
Una explicació alternativa és que els braços en moviment tenen un parell de precesión sobre ells que posa al cos en rotació de torsió. En moure els braços cap a arrere es produïx un parell de torsió opost que deté la rotació de torsió.
Entrada en l'aigua
[editar | editar còdic]Les regles establixen que el cos deu estar vertical, o casi, per a l'entrada. Estrictament parlant, és físicament impossible conseguir una posició lliteralment vertical durant tota l'entrada, ya que inevitablement hi haurà algun moment de rotació mentres el cos entra en l'aigua. Per lo tant, els buceadores intenten crear l'ilusió d'estar verticals, especialment quan realisen moviments de bot mortal múltiple de rotació ràpida. Per a les entrades d'esquena, una tècnica és permetre que la part superior del cos entre llaugerament per baix de la vertical per a que la rotació contínua deixe l'impressió final de que les cames entren verticalment. Açò es denomina "salvar la pica". Una atra tècnica consistix en utilisar els moviments de "salvament de genoll", que consistixen en ficar la part superior del cos baix l'aigua en la direcció de la rotació per a contrarrestar la rotació de les cames.
Els braços deuen estar al costat del cos per a les immersions en els peus per davant, que normalment es competixen només en el trampolí d'1 metro i només en nivells prou baixos de trampolí de 3 metros, i estesos cap a davant en la llínea per a les immersions "en el cap per davant", que són molt més comuns competitivamente. Abans era habitual que les mans estigueren entrellaçades en els dits estesos cap a l'aigua, pero en les últimes décades s'ha favorit una tècnica diferent. Ara la pràctica habitual és que una mà agarre l'atra en les palmes cap a avall per a colpejar l'aigua en una superfície plana. Açò crea un buit entre les mans, els braços i el cap que, en una entrada vertical, tirarà cap a avall i per baix de qualsevol salpicadura fins que siga lo suficientment profunda com per a tindre un efecte mínim en la superfície de l'aigua (la cridada "entrada esgarrada").
Es deu procurar que la caiguda sempre siga en posició vertical. Normalment sol ser de cap en competicions de fins a 10 metros, mentres que en els clavats d'altura sol ser de peu. En tot cas, caure horisontalment confronta prolemas tals com: salpicadura excessiva, risc de lesions i ser objecte de penalisacions (generalment restar-li punts a l'atleta).
Una volta que el buceador està completament baixe l'aigua, pot optar per rodar o fer una cullerada en la mateixa direcció en la que girava la seua immersió per a dur les cames a una posició més vertical. Aparte de les consideracions estètiques, és important des del punt de vista de la seguritat que els buceadores reforcen l'hàbit de rodar en el sentit de la rotació, especialment per a les entrades cap a davant i cap a dins. Es produïxen lesions d'esquena, com la hiperextensión, en intentar tornar a la superfície en la direcció contrària. Les immersions des dels nivells més alts aumenten el perill i la provabilitat de tals lesions.
Bot sincronisat
[editar | editar còdic]El bot sincronisat es va adoptar com a deport olímpic en 2000. Dos clavadistas formen un equip i realisen immersions simultàneament. Les immersions són idèntiques. Abans era possible realisar immersions opostes, també conegudes com "molinete", pero açò ya no forma part del bot sincronisat de competició. Per eixemple, un saltador realisaria una immersió cap a davant i l'atre cap a dins en la mateixa posició, o un faria un moviment al revés i l'atre cap a arrere. En estes proves, els clavats es jujarien tant per la calitat de l'eixecució com per la sincronia, en el moment del bot i l'entrada, l'altura i durant el desplaçament.
Seguritat
[editar | editar còdic]A pesar del risc aparent, l'incidència estadística de lesions en entrenaments supervisats i competicions és extremadament baixa.[6]
La majoria dels accidents que es classifiquen com "relacionats en el bot" són incidents causats per persones que boten des d'estructures com a ponts o molls a aigües de profunditat inadequada. Molts accidents també es produïxen quan els saltadors no tenen en conte les roques i troncs que hi ha en l'aigua. Per això, moltes plages i piscines prohibixen bucejar en aigües poc profundes o quan no hi ha socorrista.[7]
Despuix d'un incident ocorregut en Washington en 1993, la majoria dels constructors de piscines nortamericanes i d'atres països són contraris a equipar una piscina residencial en un trampolí de bots, per lo que les piscines de bots domèstiques són molt manco comuns en l'actualitat. En l'incident, Shawn Meneely, de 14 anys, va fer un "bot suïcida" (en les mans als costats, de modo que el seu cap va colpejar primer el fondo) en una piscina privada i va quedar tetraplègic. Els advocats de la família, Jan Eric Peterson i Fred Zeder, varen demandar en èxit al fabricant del trampolí, al constructor de la piscina i al National Spa and Pool Institute (NSPI) per la profunditat inadequada de la piscina.[8][9] El NSPI havia especificat una profunditat mínima de 2,29 m (7 peus i 6 polzades) que va resultar insuficient en este cas. La piscina en la que es zambulló Meneely no estava construïda conforme a les normes publicades. Les normes havien canviat en acabant de que el propietari instalara el trampolí en la piscina. Pero els tribunals varen sostindre que la piscina "s'acostava lo suficient" a les normes com per a responsabilisar al NSPI. El multimillonari pleit es va resoldre finalment en 2001 per 6,6 millons de dólars (8 millons si s'afigen els interessos) a favor del demandant.[10] El NSPI va ser declarat responsable, i el cas li va causar problemes financers. Es va acollir dos voltes al Capítul 11 de protecció per fallida i es va reorganisar en èxit en una nova associació de l'indústria de la piscina.[8]
En el bucege de competició, la FINA pren mides reglamentàries per a garantisar que els atletes estiguen protegits dels perills inherents a este deport. Per eixemple, impon restriccions segons l'edat a les altures de les plataformes des de les que poden competir els clavadistas.
- Grup D (11 anys i menys): 5 m
- Grup C (12/13 anys): 5 m i 7,5 m
- Grup B (14/15 anys): 5 m, 7,5 m i 10 m
- Grup A (16/18 anys): 5 m, 7,5 m i 10 m
Des de fa poc, els clavadistas del Grup D poden competir en la torre. En el passat, este grup d'edat només podia competir en trampolí, per a dissuadir als chiquets d'assumir els majors riscs del bot des de la torre. La torre del Grup D es va introduir per a contrarrestar el fenomen dels entrenadors que espenten als jóvens saltadors a competir en categories de major edat, exponent-los aixina a un risc encara major.
No obstant, alguns saltadors poden botar en seguritat en categories d'edat superiors per a botar en plataformes més altes. Açò sol ocórrer quan els saltadors alvançats del Grup C desigen competir en els 10 m.
Punts sobre la profunditat de les piscines en relació en la seguritat:
- La majoria de les piscines de competició tenen 5 m de profunditat per a la plataforma de 10 m i 4 m de profunditat per a la plataforma de 5 m o el trampolí de 3 m. Estes són actualment les profunditats mínimes recomanades per la FINA, encara que algunes piscines són més profundes. La piscina més profunda d'Europa es troba en Ponds Forge International Sports Centre a 5,85 m.
- Al zambullirse des de 10 metros i mantindre una posició aerodinàmica cap a avall, dona com a resultat que es necessiten uns 4,5-5 metros fins a detindre's.
- Els saltadors de competició d'alt nivell rara volta se sumergixen més de 2,5 m per baix de la superfície, ya que roden en la direcció de rotació del bot. Esta és una tècnica per a produir una entrada neta.
- intentar fer la trayectòria baixe l'aigua en contra de la rotació és extremadament desaconsejable, ya que pot causar greus lesions d'esquena.
- Colpejar l'aigua en pla des de 10 m fa que el saltador es detinga en uns 30 cm (1 ft). Esta desacceleració extrema provoca greus contusions tant internes com a externes, #distensió en el teixit conjuntiu que subjecta els òrguens i possibles hemorràgies lleus en els pulmons i atres teixits. És molt dolorós i angustiós, pero no posa en perill la vida.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Crego, Robert. Sports and Games of the 18th and 19th Centuries (en en), Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-313-31610-4.
- ↑ «HISTORY of DIVING» (en anglés).
- ↑ «A brief history of diving».
- ↑ Diving Complete George Rackham (1975)
- ↑ Diving for Gold Ron O'Brien (1992)
- ↑ «Review of spinal cord injury statistics related to diving and diving board use» (en anglés). American Institutes for Research (2003).
- ↑ «Overview of Diving Injuries - Injuries and Poisoning» (en en-in).
- ↑ 8,0 8,1 Brown, AmyJo. No Diving?, Pool & Spa News.
- ↑ Deep Impact: Back Yard Danger, 60 Minutes II]dona't=2 June 1999, CBS News.
- ↑ Appeals Court State of WA, Docket Number:18036-1-III Title: Shawn Meneely, et al. v. S. R. Smith, Inc., et al.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bot (natació).
Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Bot (natació) en el Viccionari.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Salto (natación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.