Anar al contingut

Penya (tossal)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Penya (tossal)
Archiu:FILE 0
La Penya de Bernal és pel seu tamany la tercera major del món. Ubicada en el estat de Querétaro, Mèxic.
Archiu:FILE 1
Vista de la Penya Oroel.
Archiu:FILE 2
The Abbey Craig (La Penya Abbey), una penya en coa prop de l'Universitat de Stirling. El Monument a Wallace es troba situat a la dreta de la penya. Es pot observar la llarga coa com s'inclina cap a avall girant a l'esquerra.
Archiu:FILE 3
A l'esquerra, les penyes de Salisbury, en el "assent d'Arturo" d'Edimburc a la dreta, descendint les seues coes cap a l'est, a la dreta.

Una penya és una tossal, mont o protuberància rocosa, generalment aïllada d'atres elevació de major altitut en relació en esta. Normalment, les penyes es formen quan un glaciar o una capa de gèl passen per damunt d'un àrea que conté capes de roques particularment elàstiques, tractant-se a sovint d'un tapó de granit o alguna atra estructura volcàica. La força del glaciar erosiona el material més dèbil que la rodeja, deixant al bloc rocós empinat sobre el terreny circumdant. Freqüentment la penya servix com a ampara parcial al material més bla que es troba en l'estela del glaciar, la qual permaneix com una cresta formant una rampa estreta (cridada coa) en la cara que dona a sotavent de la penya.

En atres eixemples, o en aquells en els quals la formació s'ha vist rodejada per la mar, la coa desapareix a sovint, havent segut eliminada per la erosió posterior a l'efecte del glaciar.

Eixemples de formacions de penyes i coes són:

Una formació similar, en una menor concentració de materials caracterisats per la seua elasticitat en el seu núcleu es coneix en el nom de drumlin.


Referències

[editar | editar còdic]