Anar al contingut

Idioma tinigua

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El tinigua (o tiniguas) és una llengua indígena amenaçada i encara parlada en Colòmbia. La llengua es va creure perduda fins que varen ser localisats dos parlants vells en la década de 1990. En 2000 quedaven solament dos hòmens parlants de tinigua, que vivien en el departament de Meta, entre l'alt riu Guayabero i el riu Yarí i en 2019 solament Sixto Muñoz.[1]

Descripció llingüística

[editar | editar còdic]

Classificació

[editar | editar còdic]

El Tinigua s'ha agrupat en una família Tinigua-Pamigua, des de que Castellví[2] va demostrar l'afinitat de les dos llengües, aprofitant els vocabularis Pamigua recolectats per F. Bou i publicats per Ernst.[3] Dels Pamigua se sap per Rivero,[4] que vivien entre Concepció d'Arama (Meta) i el Guaviare, pero s'ignora qualsevol senya sobre la seua desaparició.

En els paralels lexicals, Marcelo Jokelsky ha trobat indicis de relacions o interacció entre el tinigua i l'andaquí i entre est i el nasa yuwe.[5]

Fonologia

[editar | editar còdic]

D'acort en Nubia Tobar, que va entrevistar a alguns dels últims parlants de la llengua, esta té sis vocals bàsiques orals organisades en tres graus d'obertura: alt, mig, i baix; i tres posicions: anterior, central i posterior; cada una de les quals en el seu corresponent glotalizada i allargada.[6]

Les 22 consonante eren p, ph (aspirada), t, th (aspirada), ty (palatal), ts (africada), k, kh (aspirada), kw (labiovelar), b, d, i (oclusiva palatal sonora), g, m, n, ñ, f, s, z (fricativa alveolar sonora), h (fricativa glotal sorda), che (africada palatal), i la semivocal w.

Bilabial Dental Palatal Velar Llavi-
velar
Glotal
Oclusiva aspirada
sorda p t k
sonora b d ɡ
Africada ʦ ʧ
Fricativa f s, z h
Nassal m n ñ
Aproximante w

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2019) L'home sense por. L'història de Sixto Muñoz, l'últim tinigua, Institut Car i Cuervo. ISBN 978-958-611-379-3.
  2. (1940).Journal de la Société dones Américanistes de Paris XXII.
  3. (1891).Zeitschrift für Ethnologie XXIII.Berlín:
  4. Rivero (1736). Història de les missions dels Plans del Casanare i els rius del Orinoco, Bogotà.
  5. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  6. (1994).Simpòsium, VII Congrés d'Antropologia..CCELA - Universitat dels Vages..ISSN 0121-1579.