Idioma andaquí
El idioma andaquí o andakí és una llengua indígena de Colòmbia, actualment extinta, i parlada pels andaquíés, que actualment només parlen espanyol.[1][2][3]
No deu confondre's esta llengua en l'andoque, una llengua aïllada de Colòmbia.
Distribució i història
[editar | editar còdic]Fonts
[editar | editar còdic]El andaquí és una llengua poc documentada. Existixen dos fonts principals per al coneiximent del andaquí. La primera d'elles és una llista d'unes vint pàgines que conté paraules i expressions enviada a Madrit per Mutis, que va ser publicada en el catàlec de la Biblioteca Real en 1928. Una segona llista va ser arreplegada pel pare Manuel María Albis en 1854[4]
Classificació
[editar | editar còdic]Donat el material i la naturalea dels materials coneguts en andaquí, un estudi sistemàtic dels mateixos deuria fer possible reconstruir alguns aspectes de l'estructura general de la llengua. Un artícul de Paul Rivet (1924) basat en les senyes d'Albis i plantejat per a provar la conexió de la llengua en la família chibcha. No obstant, el parentesc conjeturado per Rivert no resulta convincent. Per una atra part existixen interessants paralels entre el paez i el andaquí, especialment en paraules culturals, la qual cosa sugerix que es tracta de préstams:
- Andaquí guahuahi - Paez wewe 'cotó'
- Andaquí kagá 'boniato, camote, batata' - kaʔka o kaʔga 'creïlla'
Encara que també existix algunes paraules per a parts del cos i lèxic comú:
- Andaquí chunguahé - Paez thũwa 'orella'
- Andaquí caya- o coaya- - Paez kati o kaci 'assentar-se'
- Andaquí (bon)dona- - Paez ndeh 'dormir'
No obstant, l'aspecte general de les paraules en andaquí són molt diferents de lo que es troba en paez. En andaquí predominen les paraules llargues en sílabes obertes.
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]El andaquí és una llengua provablement aglutinant a jujar per l'abundància de paraules llargues. Morfològicament el andaquí usava tant sufixs com prefixs.
Fonologia
[editar | editar còdic]La grafia empleada en les fonts disponibles del andaquí inclou 30 grafema entre consonante i vocals. La llista de paraules de Mutis conté algunes combinacions de lletres inusuals, el valor fonètic de les quals només pot conjeturarse. La que apareix en més freqüència és fsrr- com en fsrragua "un tipo de liana" i fsrrixa "fibra d'agave'". També fs, sz, sh, que en el vocabulari d'el XIX desapareixen i són en general substituïdes per s. Pot interpretar-se que en els 150 anys que varen transcórrer entre les fonts, varen desaparéixer del parla andaquí fonema com la palatalizada /ʃ/, la retrofletia /ʂ/ i l'africana retrofletia /ʈʂ/.[5]
D'acort l'anàlisis de Gabriela Corones Urzía, els grafema trobats en les fonts es poden interpretar com a representació de 12 fonemas consonàntics, 3 vocàlics orals (/i/ /a/ /o/) i les tres nasalizades (ĩ, ã,,ũ).[5]
Apareixen també 3 diacrítics: accent greu i accent agut que varen representar provablement un accent fix en l'última sílaba, que per la seua condició predible caria de valor fonemàtic i l'accent circunflejo que hauria servit per a representar de la nasalización vocàlica.[5]
Gramàtica
[editar | editar còdic]La persona del subjecte s'indica per mig de prefixos, per eixemple ka- marca la segona persona com en:
El modo gramatical, aixina com la nominalización i algunes parts de la referència de persona es marquen per mig de sufixos. L'imperatiu de segona persona és -zá:
El cas s'indica per mig de sufixos:
- cogo 'casa' / cogo-ra '(anar) a casa'
Comparacions lexicals
[editar | editar còdic]Alguns paralels lexicals entre el andaquí i el nasa yuwe són significatius[6] i Marcelo Jolkesky va trobar en els vocabularis evidencies importants que indiquen que els antepassats dels andaquí haurien mantingut contacte propenc en els nasa durant l'época precolombina.[7]
| Castellà | Andaquí | Nasa Yuwe |
|---|---|---|
| cotó | kʷakʷa- | wawa |
| danta | kũtihui | kʰũʦʲ |
| arena | mĩsara | muse |
| batata/papa | kaka | kaʔka "papa" |
| carabassa/vasija | kʷatiː | tʰiː |
| cabell/pele | kiaha "cabelo" | dʲkʰas ‘pele’ |
| chicha | baku-hi, baku-sa | beka |
| paujil/pava | ɸitiː fitihi "paujil" | fiⁿdʒ "pava" |
| dos | nãsiːsi | iʔns |
| fill | ʧikʷa- | n-ʧiʔk |
| fòc | iɸi "flama" | ipʲ |
| home | la meuaʦiː; biʦi-ka ‘sou homem’ | pihʦ |
| germà | piː | peβʲ "germà menor" |
| llengua | gua sunai | tʰunix |
| mazamorra | kaihi | kʰaʃ |
| dacsa | kiɸi | ʃipʲ "mazorca cuita" |
| gra de dacsa | mikaɸi "dacsa torrada" | kʰaβʲ "gra"’; kokaβi "dacsa" |
| ull | siɸi | jaɸʲ |
| orella/sentir | sũkʷa-i, sũkʷa-hu; sũkʷa "sentir" | tʰũʔwã ‘orella’ |
| pedra | kʷatii | kʷet |
| calenta/calfar | kubiha "calent" | kbahiʔh "calfar" |
| coa | maʦĩkwa, maisikwa | menz |
| rostre | ʧipina | dʲiʔp |
| sembrar | hu- | uhua- |
| teta | ʦoʦuka | ʦʲoʔʦʲ |
Jolkesky adiciona alguns paralels lexicais entre el tinigua i l'andaquí:[7]
| Castellà | Tinigua | Andaquí | |||
|---|---|---|---|---|---|
| ahuyama | tisi-kʰi, tisi-ʧi | batii, kʷa-tizi | |||
| arbre/llenya | kixi "arbre" | hizi "llenya" | |||
| menjar | ʤiʔo | ʧija | |||
| esposa | nɨʧo | - | home | piksiɡa | el meuʦii; biʦika |
| jaguar | hiɲa | mihinai | |||
| venado | xunze | sũtai, sondai |
| Castellà | Tinigua | Andaquí | |||
|---|---|---|---|---|---|
| yo | hikʷa | rĩka | |||
| tu | kaʔzɨ- | ka-, ði- | |||
| ell/ella | hiʔki | riːsi | |||
| nosatres | hikʷaʔa | - | vosatres | kaʔkʷaʔa | }.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
|