Idioma andoque
El andoque és una llengua indígena americana parlada per uns pocs centenars d'indígenes andoques en el curs del riu Caquetá en Colòmbia, i actualment en decliu sobre número de parlants per l'expansió del espanyol i per atres motius que engloben a totes les llengües natives.[1][2][3]
En 2000 es va censar que hi havia 610 parlants en l'àrea del riu Anduche,[4] aigües avall d'Araracuara (Amazones, Colòmbia); 50 d'ells eren monolingües en dita llengua. Anteriorment la llengua també s'havia parlat estés per Perú. El 80 % dels parlants parlen fluidamente espanyol.
Parentesc
[editar | editar còdic]Generalment es considera que el andoque és una llengua aïllada,[5] encara que certs autors com Kaufman (1994), ha propost que podria estar lejanamente emparentat en les llengües bora-witoto. Més recentment, Jokesky (2016) va trobar clares evidències de que el modern andoque i l'urequena una llengua extinta parlada durant el XIX en la conca del Putumayo estan clramente emparentades.[6] Subisguientemente, Jokelsky va considerar que andoque-urukena podria estar relacionat en les família llingüística duho, proposta pel mateix autor.
Descripció
[editar | editar còdic]Fonologia
[editar | editar còdic]Vocals
| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancades | i î | ɨ | o |
| Miges | i ẽ | ə ə̂ | o õ |
| Oberta | a ã | ʌ ʌ̃ | ɒ |
Són nou vocals orals i sis nassals, que poden registrar to alt o baix.
Consonante
| labial | alveolar | palatal | velar | glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| oclusivas sordes | p | t | k | ʔ | |
| oclusivas sonores | b | d | j (i) | ||
| nassals | m | n | ɲ (ñ) | ||
| fricativas sordes | f | s | h |
Classificadors
[editar | editar còdic]El subjecte no apareix com un nom o sustantiu nuet, sino que va acompanyat de marques de gènero o classificadors nominals (que indiquen coses relatives a la geometria). Estos classificadors nominals són:
- animades
- masculines
- presents (-ya-)
- absents (-o-)
- femenines
- presents (-î-)
- absents (-ô-)
- colectvo (-ə-)
- masculines
- inanimades
- bla o ahuecado (-o-)
- rígit o allargat (-o-)
- uns atres (-ʌ-)
Les marques de persona subjecte poden ser o- ("yo"), ha- ("tu"), ka- ("nosatres") kə- ("vostés").
El predicat verbal adjectiu tenen un sufix que concorda en l'índex del subjecte: -ʌ per a animats i blans o ahuecados; -o per a rígit o allargat; -i per als atres. Ademés es marca en prefixos que indiquen modo, direcció o aspecte i infijos de temps. El predicat nominal (lo que alguna cosa és en sí mateixa) no tenen sufix de concordancia ni prefix dinàmic, pero sí poden presentar infijo de temps i modo, com verp. Les demés funcions argumentals (beneficiari, instrumental, locatius) apareixen fòra del verp baix la forma d'índexs sufijados per una marca de cas. Hi ha 11 sufixos casuals.
Epistémicos
[editar | editar còdic]Per una atra part l'oració té marques de coneiximent o epistémicos segons l'emissor sap del fet per coneiximent propi, o si per haver-ho sentit d'una atra persona, o be per deducció, etc.
Ademés existix una marca -nokó de focalización del relat, be siga destacant els protagonistes o indicant el moment cúlmine del relat. En la llengua existixen recursos per a representar l'acció des del punt de vista del subjecte o un atre dels participants, o be des del punt de vista d'un observador exterior.
Vocabulari
[editar | editar còdic]Llista Swadesh del andoque segons Landaburu (2000):[7]
| N.º | Espanyol | Andoque |
|---|---|---|
| 1. | yo | o-ʔɤ |
| 2. | tu | ha-ʔɤ |
| 3. | nosatres | kẽ-ʔɤ̃ |
| 4. | açò | ʌɲẽ́ |
| 5. | full | -sigauɤ̃ |
| 6. | aquell | ʌdí |
| 7. | ¿quí? | kó-i |
| 8. | ¿qué? | hi-ʌ |
| g. | no | hʌ́ʌ-bã́ |
| 10. | tots | sí-õ-kɤ̃ |
| 11. | molts | hʌ́ʌ-pãã́, ɯ́ɯ-kɤ̃ |
| 12. | llarc | bɤ̃kɤ̃- |
| 13. | un | ʌisidé |
| 14. | dos | ʌ-ʌ́hʌbã́ |
| 15. | gran | ĩʔõ-kɤ̃ |
| 16. | gos | ĩɲõ |
| 17. | chic | oʔ-pãã́-ɲé-ʌ |
| 18. | dòna | tuʔi |
| 19. | home | ʝoʔhʌ |
| 20. | peix | bei |
| 21. | pardal | hiʌɸo |
| 22. | poll | táʔsi |
| 23. | coa | -dɤ̃ta |
| 24. | arbre | kɤ̃́ʔɤ̃dɤ |
| 25. | llavor | -tapi |
| 26. | raïl | -ɲeko |
| 27. | corfa | -tasi |
| 28. | pell | -tasi |
| 29. | carn | -ɤ̃ta |
| 30. | sanc | -duʔs |
| 31. | os | -tadɤ̃ |
| 32. | grassa | kẽɤ̃i |
| 33. | ou | -hádɤ |
| 34. | banya | -si |
| 35. | ploma | -ɲiɸʌ |
| 36. | parat | taɲi- |
| 37. | cabell | ka-tai ʌka-be |
| 38. | cap | -tai |
| 39. | orella | -bei |
| 40. | ull | -ʔákʌ |
| 41. | nas | -pɤta |
| 42. | boca | -ɸi |
| 43. | dent | -kódi |
| 44. | llengua | -sodɤ̃ |
| 45. | genoll | -kodoi |
| 46. | garra, ungla | -sikopɤ |
| 47. | peu | -dʌka |
| 48. | mà | -dobi |
| 49. | ventre | -tura |
| 50. | coll | -ɲekɤ̃́i |
| 51. | sens | -ɲeé |
| 52. | cor | -pĩ́tu |
| 53. | fege | -tu |
| 54. | beure | -kóʔ- |
| 55. | menjar | -baʔi- |
| 56. | mossegar | -ʝo- |
| 57. | vore | -do- |
| 58. | sentir | -tó- |
| 59. | saber | -do- |
| 60. | dormir | -pʌ- |
| 61. | morir | ĩ-hʌ́ʌ- |
| 62. | matar | -buʔ- |
| 63. | nadar | -ɲṍẽi- |
| 64. | volar | -bu- |
| 65. | anar, caminar | -tá- |
| 66. | vindre | dona-ɤ̃- |
| 67. | gitat | es-aɲi- |
| 68. | donar | -ĩ- |
| 69. | assentat | ʝi-ɸɤʌ́-aɲi- |
| 70. | dir | -kɤ̃-/-ẽʔ- |
| 71. | sol | ĩɒ̃ |
| 72. | lluna | pódɤɤ̃ |
| 73 | estrela | ɸʌʔko |
| 74. | aigua | dúʔo |
| 75 | pluja | dɤ-i |
| 76. | pedra | ɸisi |
| 77. | arena | poʔsɒ̃ɤ̃ |
| 78. | terra | ɲṍʔĩ |
| 79. | núvol | bóasiakʌi dɤ̃kɤ̃ |
| 80. | fum | bóasiakʌi |
| 81. | fòc | ʌʔpa |
| 82. | cendra | pʌtakoi |
| 83. | ardir | -du- |
| 84. | camí | dubɤ, õbɤ |
| 85. | cerro | toʌ́i |
| 86. | roig | peo- |
| 87. | vert | paʝo- |
| 88. | groc | dóɒ- |
| 89. | blanc | poʔté |
| 90. | negre | uo- |
| 91. | nit | hʌʔpʌ́ʌ |
| 92. | calenta | pã- |
| 93. | fret | dõsi-ko- |
| 94. | òmplic | ɸiʔ |
| 95. | nou | pá- |
| 96. | bo | ɸɤɲi- |
| 97. | redó | -tude ('bola') |
| 98. | sec | ʝɒʔɒ- |
| 99. | nom | -tu |
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «ethnologue. com/language/ano Andoque» (en en). Ethnologue. Consultat el 2022-08-25.
- ↑ «senalcolombia. tv/cultura/lenguas-indigenas-mas-hablades Les llengües indígenes més parlades en Amèrica» (en és). Senyal Colòmbia. Consultat el 2022-08-25.
- ↑ «infobae. com/america/colombia/2021/02/07/jon-landaburu-el-frances-que-trabaja-por-la-preservacion-de-les-lenguas-natives-en-colombia/ Jon Landaburu, el francés que treballa per la preservació de les llengües natives en Colòmbia» (en és-és). infobae. Consultat el 2022-08-25.
- ↑ Universitat Nacional de Còrdova, Argentina.Consultat el 16-8-2022.
- ↑ Aschmann, 1993
- ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho De Valhery. 2016. etnolinguistica. org/tese:jolkesky-2016-arqueoecolinguistica Estudo arqueig-ecolinguístico dones terras tropicais sul-americanes. Ph. D. dissertation, University of Brasília.
- ↑ Landaburu, Jon. 2000. La Llengua Andoque. In González de Pérez, María Stella and Rodríguez de Montes, María Luisa (eds.), Llengües indígenes de Colòmbia: una visió descriptiva, 275-288. Santafé de Bogotà: Institut Car i Cuervo.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Aschmann, Richard P. (1993). Proto Witotoan. Publications in linguistics (No. 114). Arlington, TX: SIL & the University of Texas at Arlington.
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www. ethnologue. com).
- Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
- Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. I. Asher (Eds.), Atles of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma andoque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.