Idioma aticum
El aticum (o també atikum, uamué o huamoé) és una llengua indígena actualment extinta parlada fins a principis del sigle xx en el NE de Brasil per uamué, que ara solament parlen portugués. Es coneixen solament unes poques llistes de paraules, per lo que la seua classificació filogenético és prou dubtosa, per lo que es considera una llengua no classificada.
Llistes de paraules
[editar | editar còdic]En 1961 es va dirigir una enquesta destinada a trobar als últims parlants de llengües del noroest de Brasil, el treball va ser publicat per Meader (1978). En eixa enquesta es varen trobar uns pocs aticum que eren capaços de recordar algunes paraules, encara que ya no eren parlants decorrent de la llengua. Eixes llistes presenten varis problemes ya que prop de la mitat de les paraules són térmens prestats del portugués, i en elles apareixen un bon número de térmens prestats de les llengües tupí-guaraníés (paraules per a 'mare', 'banana' i 'deu') i del idioma fulnió (paraula per a 'fòc').
- aigua mi áŋga
- cap kaká
- cabell kakaí
- cadell kašuí
- carn otíši
- chiquet guřituí
- fòc toé
- fum paká
- moltes kalatuí
- molts caps kalatuí kaká
- ovella alvεmąá
- gorc múnduřo
- sol šařóla
- persona bruta šúva d̯yá
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Meader (1978). sil. org/americas/brasil/publcns/ling/indnord. pdf Indis do nordest. Levantamento sobre vos remanescentes tribais do nordest brasileiro. (en portugués), Brasília: SIL Internacional, pp. 65-92.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma aticum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.