Idioma canichana

El canichana és una llengua indígena, genèticament no classificada, de l'Amazonía boliviana, que hui es troba provablement extinta. Els canichanas estan assentats principalment en la comunitat de Sant Pedro Nou, localisada en el municipi de Sant Javier, província de Tancada, en el departament del Beni.

Des de la promulgació del decret suprem N.º 25894, l'11 de setembre de 2000, el canichana és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia, lo que va ser inclós en la Constitució Política en ser promulgada el 7 de febrer de 2009.

Situació actual

El territori canichana forma partix de la regió històricament coneguda com Moxos (o Mojos), que cobrix aproximadament 200.000 quilómetros quadrats de lo que hui és el departament del Beni. Segons les senyes proporcionades en Crevels i Muysken (2009:15), basats en el cens de 2001, la població canichana ascendia llavors a 404 membres. Durant l'investigació realisada per Crevels entre 1999 i 2001, l'autora només va poder trobar a tres vells que encara recordaven algunes paraules i frases soltes en canichana (Crevels, 2012). Sobre el grup ètnic, Crevels (2012) senyala que els canichanas es dediquen sobretot a l'agricultura, sent els seus productes agrícoles principals la yuca, la dacsa, l'arròs, el frijol i la banana. Una part de la collita va destinada al autoconsumo i l'atra a la venda local. La caça, la peixca i la recolecció són activitats tradicionals complementàries, aparte de la venda de la seua mà d'obra com a peons en les estàncies.

Aspectes històrics

Com s'indica en Crevels (2012), en 1693 el P. Augustín Zapata incursionó per primera volta en el territori dels canichanas, que es dia era una terra salvage i inhòspita. En 1695, els membres de l'ètnia canichana, llunt de ser un grup feroç i beligerant, es varen reunir tots en les vores del Mamoré en el desig de construir una missió gran. En 1696, el P. Lorenzo Legarda va fer eixe desige realitat en fundar la Missió de Sant Pedro en 1.200 canichanas. La missió va ser traslladada dos voltes per inundacions, epidèmies de pigota i incendis, fins a ubicar-se a finals d'el XVII en el seu lloc actual. Per la seua posició central, esta missió va aplegar a ser la més pròspera de totes les missions jesuïtes. No obstant, a raïl de l'expulsió dels jesuïtes de Moxos entre 1767 i 1769, la missió va declinar ràpidament i molts canichanas varen tornar a dispersar-se per la selva. Durant la república, Sant Pedro i les demés comunitats canichanas varen formar part inicialment de la gran província de Moxos del departament de Santa Creu. Més alvance, en 1842, es va crear el departament del Beni, al com dites comunitats seguixen pertanyent en l'actualitat.

Classificació genètica

Com senyala Crevels (2012), a pesar de totes les propostes tentatives per a classificar el canichana genèticament (vejau p. eix. Markham, 1910; Pauly, 1928; Tovar & Larrucea de Tovar, 1984; Greenberg, 1987), la llengua seguix sent considerada fins a hui com una llengua aïllada o, més encara, com una llengua no classificada.

Esbós gramatical

Fonologia

Crevels (2012) propon, de manera tentativa, el següent sistema de fonema vocàlics (quadro 1) i consonàntics (quadro 2):

Quadro 1: Vocals del canichana

	Anteriors	Centrals	Posteriors
Altes	i		o
Miges	i		o
Baixes		a

Quadro 2: Consonante del canichana

Bilabials

Alveolars

Postalveolares

Palatals

Velares

Glotals

Sonorización

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

-

+

Oclusivas

simples

p

b

t

d

k

g

ʔ

eyectives

(p')

(t')

(k')

Africades

simples

t͡s

t͡ʃ

eyectives

(t͡ʃ')

Fricatives

simples

s

ʃ

h

lateral

ɫ

Nassals

m

n

Líquides

laterals

l

ʎ

vibrant

r

Semivocals

w

j

Morfologia

Sobre la morfologia del canichana, es pot senyalar lo següent (Crevels, 2012):

• Pel que fa a la morfologia nominal, els sustantius no humans semblen dur el sufix -ni, que provablement indica la forma no posseïda del sustantiu. Considere, per eixemple, els sustantius ni-chi ‘fum’, ni-chuku ‘fòc’ i ni-platsu ‘flor’. cal resaltar que alguns adjectius també duen el prefix -ni, com a p. ej. ni’-tatila ‘canino’, nĩ’-bla'el seu ‘chic, menut’. Els sustantius que no duen este prefix són, per eixemple, aquells que referixen a térmens de parentesc i parts del cos, els quals són sempre sustantius inalienables que duen un prefix personal; considere, per eixemple, els sustantius eu-tana ‘la meua mare’ i eu-nimara ‘el meu cor’. Pel que fa al número, el plural s'expressa a través del sufix -na, p. ej. sant-na 'sants'.
• Sobre la morfologia verbal, només es pot constatar que els arguments principals S i A de la primera i segona persona són marcats obligatòriament en el verp. Els prefixos personals S/A semblen ser derivats dels pronoms personals lliures i també poden aparéixer en sustantius com a marcadors possessius, com s'observa en (1).

(1)	Eu-tarpa	eu-ja-tissi	Deu
	1SG-amar	1SG-HON-pare	Deu
	‘Amo a Deu.’ (Lit. ‘Amo al meu Pare Deu.’) (Cardús 1886: 317)

• Sobre la negació, sembla ser que esta no es marca en el predicat sino que només s'expressa a través de la partícula negativa nihuas, la qual s'antepon al predicat, com s'observa en (2):

(2)	Nihuas	i-massota	en-cophurúnue.
	NEG	1SG-entendre	2SG-llengua
	‘No entenc la teua llengua.’ (Cardús 1886: 317)

Sintaxis

Sobre les característiques sintàctiques del canichana, es pot senyalar lo següent (Crevels, 2012):

• Aixina com en les llengües veïnes, sembla ser que l'únic element obligatori en la clàusula canichana és el predicat, que generalment precedix al subjecte i els complements, com s'observa en (3):

(3)	V	O
	I-massota	en-copphurúnue.
	1SG-entendre	2SG-llengua
	‘Entenc la teua llengua.’

• Els pronoms interrogatius sempre semblen figurar en posició inicial de la frase, com s'observa en (4):

(4)	¿Lava	an-ja-chi?
	on	2SG-anar-
	‘¿On vas?’

• En la frase nominal, els adjectius aparentment seguixen al substantiu núcleu, com s'observa en (5):

(5)	nérahua	mátihi
	banana	madura
	‘banana madura’ (Nordenskiöld s/f)

Vocabulari

Loukotka (1968) va proporcionar la següent llista de vocabulari per al canichana.

GLOSSA	Canichana
'un'	mereka
'dos'	kadita
'tres'	kaʔarxata
'dent'	eu-kuti
'llengua'	au-cháva
'mà'	eu-tixle
'dòna'	ikegahui
'aigua'	nese
'fòc'	nichuku
'lluna'	nimilaku
'dacsa'	ni-chuxú
'jaguar'	ni-xolani
'casa'	ni-tikoxle

Vore també

• Guayochería

Bibliografia

• Cardús, José (1886). Les missions franciscanas entre els infels de Bolívia: descripció de l'estat d'elles en 1883 i 1884. Barcelona: Llibreria de l'Inmaculada Concepció. [Llista de 48 paraules i frases en les pp. 316-317].
• Crevels, Mily i Muysken, Pieter (2009). Llengües de Bolívia: presentació i antecedents. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom I Àmbit andino, 13-26. La Pau: Plural editors.
• Crevels, Mily (2012). Canichana. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom II Amazonía, 415-449. La Pau: Plural editors.
• Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
• Markham, Clements R. (1910). A list of the tribes of the valley of the Amazons, including those on the banks of the main stream and of all the tributaries. The Journal of the Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland 40: 73-140.
• Nordenskiöld, Erland (s/f). Quadern de l'expedició 1913-1914, archiu del Världskulturmuseet, Goteburgo. Ms. [Vocabulari de 70 paraules].
• Pauly, Antonio (1928). Ensaig d'etnografia americana. Viages i exploracions. Buenos Aires: Tallers S. A. Casa Jacobo Peuser Ltda.
• Tovar, Antonio i Consol Larrucea de Tovar (1984). Catàlec de les llengües d'Amèrica del Sur, nova edició refosa. Madrit: Editorial Gredos.

Enllaços externs

• ru. nl/lenguassp/ Llengües de Bolívia (Universitat Radboud de Nimega) ru. nl/lenguassp/ archivat en Wayback Machine.
• endangeredlanguages. com/lang/2913 Proyecte Idiomes en perill d'extinció- Canichana