Idioma caranqui
El caranqui o cara és una llengua indígena extinta que es va parlar en Equador. La llengua està poc documentada encara que existix certa evidència de que podria ser part de la família llingüística barbacoana. Els membres de l'ètnia cara, ara parlen quechua d'Imbabura i espanyol.
Aspectes històrics, socials i culturals
[editar | editar còdic]Distribució
[editar | editar còdic]El territori dels cara o caranquis s'estenia des de la vall dels rius Mira i Chora fins a la ciutat de Quito. Cobrint la regió andina situada en la província d'Imbabura i el nort de la província de Pichincha. Algunes localitats importants d'esta regió són Otavalo, Cayambe i Ibarra (Carangue).
Un estudi dels topònims locals i els llinages d'esta regió, de Salomon i Grosboll (1986) va mostrar que l'àrea llingüística del caranqui podria haver aplegat fins a les afores del nort de Quito, a on escomençava el domini llingüístic del panzaleo. Actualment la regió està habitada per descendents dels cara que parlen quechua d'Imbabura. En la regió la cultura indígena té molta arraïlada i és una regió pròspera.
Història
[editar | editar còdic]L'idioma cara podria haver estat en us fins a el XVIII,[1] quan va ser totalment reemplaçat pel quechua.
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Les evidències de l'idioma cara es conserven en les característiques del tipo de substrat trobat en el quechua d'Imbabura, com l'us de l'una fricativa labial /f/ per al fonema protoquechua /pʰ/.
Els topònims tenen un conjunt de terminacions i raïls característiques, aixina com els llinages familiars de moltes persones mencionades en documents colonials, són una atra font d'evidència de l'idioma cara i permeten una aproximació a part del seu lèxic i a la seua fonologia. Algunes terminacions típiques com -mued, -pud també es troben en pastura, la qual cosa sugerix que pot haver existit un parentesc en les llengües barbacoanas. Els noms de riu o hidrónimos acabats en -pí/-bí (Calapí, Chulxabí) també apunten al parentesc en el barbacoano, ya que dita terminació es relaciona en els térmens barbacoanas per a 'aigua' o 'riu'. Pau i Miño (1941) propon que el cara estaria relacionat en el tsafiki.
Entre les terminacions més freqüents de topònims estan -quí (comparable a la pastura -quer) que es dona en Cochasquí, Pomasquí i Tuntaquí. Caillavet també identifica formantes toponímics com -puela/-buela 'camp', -pigal 'cresta de terra' i -yasel 'montícul artificial (localment cridats tola)'. Un atre element recurrent en els noms familiars és ango interpretat com a 'senyor', es troba en noms d'el XVI com el cacic d'Otavalo, Otavalango encara que també apareix aisladamente.[2] No obstant, hi ha poques paraules del cara el significat de la qual es conega en certea; un dels pocs casos és -piro/-biro, identificat com a 'llac' o 'estany' en les Relacions geogràfiques, que es troba en els topònims Pimampiro i Tumbabiro.[3]
Principals prefixos i sufixos
[editar | editar còdic]L'idioma cara es caracterisa per la presència de molts sufixos tant en topònims com en llinages, que moltes voltes referien a llocs. Els principals són:[4]
- Imba: Imbabuela, Imbabura, Imbacucha
- Cachi/gachi: Cotacachi, Tocachi, Tupigachi, Perugachi, Itulcachi, Oyacachi, Paragachi, Perugache, Tucalcachi.
- Pi/vaig vore: Ajaví, Alambi, Ambí, Anrabí, Asabí, Calabí, Cachabí, Cayambi, Cuturibí, Chichibí, Curuví, Chapi, Chorlaví, Gualabí, Guambi, Itambí, Mindubí, Pastabí, Pantabí, Perlabí, Pichambí.
- Biro/piro: Ambubiro, Chachimbiro, Pimampiro, Putapiro, Tabiro, Tumbabiro, Urgachinbiro
- Puela/buela: Ajumbuela, Alobuela, Arabuela, Anrabuela, Apuela, Carabuela, Caribuela, Carpuela, Cubimbuela, Congalpuela, Culumbuela, Guayubuela, Imbabuela, Itubuela, Itugarabuela, Mollebuela, Matabuela, Mitababuela, Narchibuela, Natabuela, Paltabuela, Peribuela, Pilchibuela, Pirugachibuela, Puchambuela, Puchimbuela, Puchinbuela, Quinchibuela, Quitobuela, Tababuela, Tatabuela, Tababela, Tilimbuela, Tutumbuela, Utubuela, Yalambuela, Yrubipuela, Yturgabuela.
- Puru/buro: Aloburo, Aluburo, Anraburo, Añaburo, Camburo, Caraburo, Cayamburo, Cuniburo, Gualinburo, Gualapuro, Iraburo, Ninanburo, Payaburo, Quitoburo, Tuchinburo, Yamburo.
- Qui/gui: Ambuquí, Araquí, Cachanqui, Cahuasquí, Caluquí, Caranqui, Caraqui, Cochasquí, Imbaquí, Inrraquí, Malchinguí, Picalquí, Pumaquí, Pusuquí, Quinchuquí, Quisiquí, Sangolquí, Tontaquí, Yaruquí, Urcuquí.
- Ango: Anrango, Andrango, Cacuango, Farinango, Matango, Otavalango, Ulcuango.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Adelaar, Willem (2004). «2. The Inca Sphere», org/details/languagesandesca00adel The Languages of the Vages, Cambridge University Press, pp. org/details/languagesandesca00adel/page/n419 393.
- Jiménez de l'Espasa, Marcos (1881-1887 [1965]). org/details/b24871771_0004 Relaciones geogràfiques d'Índies: Perú, Madrit.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma caranqui» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.