Idioma cavineño

El cavineño és una llengua que es parla en comunitats disperses prop del riu Beni, en la selva amazónica del nort de Bolívia. Du dit nom per la missió franciscana Missió (Jesús de) Cavinas, a on els cavineñas varen estar confinats a finals d'el XVIII i a on alguns cavineñas encara viuen hui en dia (Guillaume, 2012). El terme 'cavineña' és utilisat per a fer referència tant a la llengua com al grup ètnic.

Des de la promulgació del decret suprem N.º 25894 l'11 de setembre de 2000 el cavineño és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia, lo que va ser inclós en la Constitució Política en ser promulgada el 7 de febrer de 2009.

Situació actual

Encara que el cavineño encara es parla activament i és deprés per alguns chiquets, és una llengua en perill d'extinció. Segons les senyes proporcionades en Crevels i Muysken (2009:15), el número de parlants de quatre a més anys d'edat ascendix a 601.

Aspectes històrics

Segons Guillaume (2012), se sap molt poc de l'història del cavineña, especialment del periodo abans del contacte, és dir abans de 1764, que sembla ser la data de la fundació de la primera missió cavineña. Abans dels primers contactes en els misionero espanyols, sembla que els cavineñas vivien entre els rius Madidi i Beni. Els relats tradicionals sobre este periodo mencionen el permanent estat de guerra entre els cavineñas i els seus enemics, generalment identificats com els ancestros dels eixe ejjas actuals (de la mateixa família llingüística tacana).

Classificació

El cavineña pertany a la família tacana, aixina com també, l'araona, l'eixe ejja, el maropa (reyesano) i el tacana. Dins de la família tacana, Girard (1971: 41-48) propon classificar el cavineña dins del tronc “kavinik” — el araona, el reyesano i el tacana són classificats en el tronc “takanik”, mentres que l'eixe ejja és classificat dins del tronc “chamik”.

Esbós gramatical

Fonologia

Com s'observa en el quadro 1, el cavineña presenta 20 fonema consonàntics. La realisació fonètica de cada fonema apareix representada entre corchetes, seguint l'Alfabet Fonètic Internacional (Guillaume, 2012).

Quadro 1: Fonema consonàntics del cavineña

		Bilabials	Velares	Alveolars	Alveopalatals	Glotal
Oclusivas	Sordes	p	k	t	ty [c]
	Sonores	b		d	dy [ɟ]
	Labializades	kw [kw]
Africades sordes				ts	ch [ʨ]
Fricatives sordes				s	sh [ɕ]	j [h]
Líquides				r [ɺ]	ry [ʎ]
Nassals		m		n	ny [ɲ]
Semivocals		w [w/ß]			i [j]

El cavineña presenta, ademés, quatre fonema vocàlics, com s'aprecia en el quadro 2.

Quadro 2: Fonema vocàlics del cavineña

	Anterior	Central	Posterior
Alta	i		o [ʊ/o]
Mija	i [i/ɛ]
Baixa		a

Lèxic i classes de paraules

Com s'observa en el quadro 3, el cavineña presenta diferents tipos de paraules, lexicals i gramaticals, d'inventari obert, tancat i semiabierto (Guillaume, 2012):

Quadro 3: Classes de paraules en cavineña

Tipo	Nom	Estat fonològic	Eixemple
Lèxic (obert)	Verps	paraula	tsajaja- ‘córrer ’, kwatsabiji ‘contar una història’
	Adjectius predicatius	paraula	(vore eixemple 4)
	Substantius	paraula	-wachi 'peu', wane ‘esposa’
Gramatical (tancat)	Adjectius atributius	paraula	(vore eixemple 5)
	Marcadors de número	enclítics	=ekana ‘PL’ (bakujuna=ekana 'filles')
	Quantificadors	paraula	peadya ‘un’, beta ‘dos’, dutya ‘tots’
	Posposiciones	paraula o clítico	=duku ‘dins’, dyake ‘sobre’, peke ‘al costat de’
	Pronoms	paraula i clítico	i-ra '1SG-ERG’, ekwana ‘1PL’, =la teua ‘3SG’
	Demostratius	paraula	(vore quadro 4)
	Paraules de preguntes de contingut	paraula	eju ¿on?, ejetupu ¿quàn?
	Partícules	paraula i clítico	dyake ‘molt, un montó’, =ni ‘potser’
	Conjuncions	paraula	(vore quadro 5)
	Marcadors de clàusula depenent	paraula i clítico	=tibu ‘raó’ (vore eixemple 9)
Semi-obert	Interjeccions i onomatopeyes	paraula	achí 'parlant indignat', shun 'sò dels ànets'

• Sobre els verps en cavineña, es distinguixen dos tipos: inflexivos, aquells que poden dur afijos directament, com a p. ej. tsajaja- ‘córrer ’en (1), que du el sufix de passat recent -chine; i no-inflexivos, aquells que no poden dur cap afijo i requerixen, per lo tant, d'un auxiliar, com a p. ej mere ‘treballar’ en (2). Abdós tipos de verps poden classificar-se, a la seua volta, en transitius, intransitius i ditransitius. La transitividad juga un paper important en la morfosintaxis d'esta llengua, que es traduïx, per eixemple, en l'us de marques de cas diferents en el subjecte, depenent de si es tracta d'un verp transitiu o no. Aixina que, el subjecte d'un verp transitiu du obligatòriament la marca de cas ergatiu =ra, com s'observa en (3).

(1)	El teu-ke	tupuju=el teu	anava	tsajaja-chine.
	3SG-FRM	SEGUINT=3SG	jaguar	córrer-PAS. REC
	‘El jaguar ho va perseguir (lit. va córrer seguint a ell).’ (Guillaume, 2012)

(2)	juny=ju	i-diji=ju	mere	ju-kware.
	juny=LOC	PFN-sendera=LOC	treball	ser-PAS. REM
	‘En juny estava treballant en el camí.’ (Guillaume, 2012)

(3)	Anava=ra=el teu	iye-chine	takure.
	jaguar=ERG=3SG	matar-PAS. REC	gallina
	‘El jaguar va matar a la gallina.’(Guillaume, 2012)

• En el cavineña es distinguixen també dos tipos d'adjectius: els adjectius predicatius, que funcionen principalment com a complement copular en clàusules còpula, com p. eix. ari- ‘gran’ en (4); i els adjectius atributius, que només funcionen com modificadores del núcleu de la frase nominal (FN), com a p. ej. wiri ‘diminut’ en (5).

(4)	Ari-dona	ju-kware	aja.
	gran-SFA	ser-PAS. REM	mona. capuchino
	‘La mona capuchino era gran.’(Guillaume, 2012)

(5)	Wiwipa	wiri=ra=taa=ø	dunu-wa.
	àguila	diminut=ERG=ENF=1SG	rodejar-PF
	‘Les àguiles diminutes em varen rodejar.’(Guillaume, 2012)

• Sobre els sustantius en cavineña, Guillaume (2012) distinguix, sobre la base de criteris morfosintàctics, tres tipos: els sustantius -i, que consistixen en una classe tancada d'entre 100 a 150 térmens, que fan referència a parts d'entitats, com a p. ej. -atsanaka ‘boca’ i -wachi ‘peu’, i duen un prefix dummy i- ‘PFN’; els sustantius de parentesc, que consistixen en una menuda classe tancada de prop de 30 térmens que fan referència a relacions de parentesc (p. ej. pare, mare, fill, etc.); i els sustantius independents, que consistixen en una classe oberta d'uns quants mils de térmens que no duen cap prefix i- ni inflexions per a posesores. Esta última classe inclou térmens per a la fauna, la flora, artefactes, noms propis, etc., aixina com també centenars de térmens castellans recents i préstams d'atres llengües.
• En el cavineña, es distinguix, ademés, dos tipos de pronoms: els pronoms independents, paraules fonològica i gramaticalmente independents que omplin espais principals de la FN i presenten diferents realisacions per a les funcions principals (absolutiva i ergativa) i per a vàries funcions oblicuas (datiu, genitiu, associatiu, etc.); i els pronoms lligats de segona posició, enclítics que ocorren en la segona posició en clàusules declaratives principals i conten en diferents realisacions per a les funcions principals (absolutiva i ergativa) i en un conjunt per a la funció oblicua dativa (Guillaume, 2012). Com aclarix Guillaume, els pronoms independents i els pronoms lligats de segona posició són bàsicament idèntics sobre la forma. L'única excepció són les raïls de certes formes pròximes de tercera persona.
• Com s'observa en el quadro 4, el cavineña presenta dos tipos de demostratius: els demostratius adverbials (locatius, locatius generals i perlatius) i els demostratius señalatius. Abdós classes de demostratius codifiquen tres graus de distància: ‘prop’ vs. ‘mig’ vs. ‘llunt’. Com senyala Guillaume (2012), a diferència dels adjectius adverbials, els adjectius señalatius no substituïxen cap frase posposicional en particular, no s'utilisen anafóricamente i requerixen d'un gest de señalación (en els demostratius adverbials, dit gest és opcional).

Quadro 4: Demostratius

Valor	Adverbials			Señalatius
	LOC	LOC. GNL	PERL
'prop'	re-wa / jee-ju	re-keja	re-eke	riya / jee
'mig'	el teu-wa	el teu-keja	el teu-eke	tume
'llunt'	yu-wa	yu-keja	yu-eke	yume

• En el quadro 5, es presenta un conjunt de conjuncions en cavineña (Guillaume, 2012):

Quadro 5: Conjuncions

jutakiju	'per tant'
tudya	'després'
tuekedya	'després, següent'
tume	'llavors'
tumebae	'també'

Estructura de la clàusula

Guillaume (2012) distinguix dos tipos de clàusules: les clàusules independents, que poden ser, a la seua volta, verbals o copulares, com s'observa en (6) i (7) respectivament; i les clàusules depenents, que es dividixen, a la seua volta, en clàusules adverbials no finitas, com en (8), clàusules adverbials finitas, com en (9) i clàusules relatives (finitas).

(6)	Anava=ra=el teu	iye-chine	takure.
	jaguar=ERG=3SG	matar-PAS. REC	gallina
	‘El jaguar va matar a la gallina.’(Guillaume, 2012)

(7)	Mu-dona=el teu	ju-kware	kwejipa…
	aterrorizante-SFA=3SG	ser-PAS. REM	huracà
	‘L'huracà feya por …’ (Guillaume, 2012)

(8)	Babi=ra	kwa-atsu=el teu-ja=el teu	tsuru-kware	peadyamatuja
	caçar=PURP. MOC	anar-SI=3SG-DAT=3SG	trobar-PAS. REM	un caimà
	‘Quan elli es va anar a caçar, elli va trobar un caimà.’ (Guillaume, 2012)

(9)	El meu-ke	chapa	metse=tibu=la teua-ra=la meua	tupu-ya.
	2SG-FRM	gos	amo=RAÓ=3SG-ERG=2SG	seguir-IPFV
	‘Com eres l'amo del gos, ell et seguirà.’(Guillaume, 2012)

En el cavineña, una clàusula independent bàsica conté com a mínim un predicat i una marca de cada participant central, en excepció dels participants singulars de tercera persona que no necessiten ser marcats. La majoria dels constituents d'una clàusula bàsica s'ordenen lliurement. En les clàusules copulares, no obstant, el complement copular normalment precedix al predicat còpula, sempre que el predicat còpula estiga present, com és el cas en (7).
Pel que fa a les clàusules depenents (o subordinades), Guillaume senyala que el cavineña no presenta clàusules de complement, sino més be estratègies de complementación. Esta llengua tampoc presenta clàusules coordinades.

Bibliografia

• Crevels, Mily (2012). Language endangerment in South America: The clock is ticking. En: Lyle Campbel i Verónica Grondona (eds.) The Indigenous Languages of South America: a comprehensive guide, 167-233. Berlin/Boston: Walter de Gruyter GmbH & Co. KG.
• Crevels, Mily i Muysken, Pieter (2009). Llengües de Bolívia: presentació i antecedents. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom I Àmbit andino, 13-26. La Pau: Plural editors.
• Girard, Víctor (1971). Proto-Takanan Phonology [University of Califòrnia Publications in Linguistics, 70]. Berkeley/els Àngeles: University of Califòrnia Press.
• Guillaume, Antoine (2012). Cavineña. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom II Amazonía, 115-154. La Pau: Plural editors. (en prensa)

Enllaços externs

ru. nl/lenguassp/ Llengües de Bolívia (Universitat Radboud de Nimega) ru. nl/lenguassp/ archivat en Wayback Machine.
endangeredlanguages. com/lang/2175 Proyecte Idiomes en perill d'extinció - Cavineña