Idioma chacha

El idioma chacha és un idioma extint que va ser parlat pels chachapoyas. L'extensió en el passat de l'idioma chacha és un problema obert. En el departament d'Amazones podria haver inclós les províncies de Bongará, Chachapoyas, Luya, Rodríguez de Mendoza i part d'Utcubamba. Ademés la llengua podria haver-se usada en parts de Cajamarca, en l'àrea de Bolívar (anteriorment Cajamarquilla) en el departament de la Llibertat i en l'oest del departament de Sant Martín (a on es troben les ruïnes de Gran Pajatén, situat en un àrea selvática despoblada que podria haver tingut conexió en l'antiga cultura Chachapoya).

Fonologia

El chacha sembla haver tingut cinc vocals fonémicamente diferents /a, i, i, o, o/ (una atra diferència important en el quechua i el aimara). Solament es coneix el significat d'un número molt llimitat de morfemes, per eixemple Oc(c) podria ser ‘puma’ o, tal volta, ‘orso’, d'acort en la tradició del llogaret de la Jalca. Més prometedor és la freqüència en que es repetixen algunes morfemes en els topònims com -huala, -lap(i) i -mal (i. g. Shucahuala, Cuélap, Yulmal), que Taylor tentativamente interpreta respectivament com a ‘montanya’, ‘fortalea’ i ‘planicie’ sobre la base del tipo de localisació a on apareixen. Atres térmens d'identificació més insegura és -gach(i) / -gat(i) / -gote (que apareix en Shíngache, Tóngate) que podria significar ‘aigua’ o ‘riu’. Este últim sufix ha segut relacionat en els térmens kaci (idioma hibito) i cholón kot (idioma cholón), abdós significant ‘aigua’, ‘riu’ (també el copallén té la paraula quiet ‘aigua’, lo que podria sugerir algun parentesc en el chacha i les llengües hibito-cholón). Una atra terminació del chacha identificada per Torero (1989) és -lon.

Toponímia

El Dr. Jorge Zevallos Quiñones (1966) va recopilar al voltant d'una centena de llinages chachapoyas buscant entre documents colonials. Posteriorment Gerald Taylor (1990) va comparar eixos noms obtinguts per Zevallos Quiñones i els va comparar en llinages actuals. Este treball va mostrar que molts noms colonials se seguixen usant en l'actualitat. Com a resultat de la transmigración, els llinages d'orige chachapoya es troben també en atres àrees que varen formar part del Imperi incaico, com per eixemple, Quito, a on es troba documentat el llinage Yoplachacha entre els mitimaes d'orige chachapoya que és paralel al conegut apellidar chachapoya Yoplac. El propi Taylor senyala que molts noms chachapoyas són monosilábicos (Cam, Hob, Oc∼Occ, Sup, Yull), mentres que uns atres es formen per reduplicación d'un element monosilábico (Pispis, Solsol) o són analizables en combinacions dels anteriors tipos (Subsolsol).

En eixos noms les oclusivas sonores poden aparéixer a principi de paraula (Det, Buelot, Gaslac), la qual cosa sugerix que existien una oposició fonològica entre sordes i sonores (que per eixemple no existixen en quechua o aimara). Ademés les consonante inicials poden aparéixer en forma palatalizada o velarizada, com per eixemple en Guiop [gʲop] i en el topònim Cuémal [ˈkʷemal]) (si ben els dos eixemples anteriors és possible que l'interpretació correcta fora que les seqüències io i ue com diptongos creixents). L'únic diptongo no creixent que s'usa en certa freqüència és uy com en Puyquín. El coneiximent a través de topònims antropónimos no obstant té les seues llimitacions, ya que molts d'estos noms varen ser profundament afectats per la fonologia del quechua, aixina el nom Surueque o Zuruec va aplegar a donar en quechua Súrix.

Jairo Valqui (2004, 2011) registra 48 topònims, en les províncies de Chachapoyas i Luya, la terminació toponímica de la qual -cat(i) / -gach(i) / -gat(i) / -got(i) / -cach(i) «fa referència a el ‘líquit element’». Per eixemple, en la Jalca Gran (Chachapoyas), els topònims Péngote i Tóngache fan referència a pous, igualment els topònims Gachoc i Cangach ubicats en el districte de Magdalena. Sobre la forma reconstruïda d'esta terminació, Valqui s'inclina per la protoforma -cat [kat] que ha variat en alguns casos al sò oclusivo, velar, sonor «g» o s'ha palatalizado «ch» per l'assimilació dels sons adyecentes.

Sobre la terminació toponímica -mal, Valqui registra 69 formes entre les províncies de Chachapoyas i Luya. Com aixina també ho va relacionar Taylor, esta terminació fa referència a ‘pampa’. En la Jalca Gran, els topònims Osmal i Yumal són extensions de terreny. Ademés, recolza esta hipòtesis la possible motivació cuzqueña en el topònim Chuquibamba ⇐ Chuquipampa, actual districte de Chachapoyas, semblant a un atre denominat Chuquimal (Ocumal), a on es troba la correspondència i possible interpretació quechua de [-mal] com [pampa]. També les formes dels següents topònims semblen haver tingut el mateix procediment: Mitopampa (Tingo) i Mitumal (Sant Jerónimo) o Cochapampa, en Cajamarquilla (Pataz) i Cochamal (Rodríguez de Mendoza). Valqui propon paraules d'orige chacha com és el cas de «lope», un frut en l'apariència d'un frijol gran que es consumix sancochado acompanyant els menjars. La seua filiació genètica a la llengua chacha «se sustenta per la presència d'este terme en la constitució d'alguns topònims locals. Per eixemple, els topònims Lopsho (lop + sho) en el districte d'Ocumal, Lopesol o Lopsol (lop + sol) en el districte de Sant Isidro de Maino, Lopecancha (lop(i) + cancha) en el districte de Sant Joan de Lopecancha i Lopetranca (lop(i) + tranca) en el districte de la Jalca». Una atra paraula és «solpe», un artícul de càrrega teixit en forma de malla que és utilisat per a transportar productes agrícoles com a papa, dacsa, frijoles, blat, ordi; utensilis com a gorcs, cànters, tiestos, etc. La seua filiació genètica se sustenta en el fet de que este denominació està composta per sílabes que es troben entre els topònims i antropónimos reconeguts com chachas; per eixemple, Chiksol (chik + sol) en el districte de Magdalena, Solmal (sol + mal) en el districte de Colcamar, Llopsol (llop + sol) en el districte de Sant Tomás, Solsol (sol + sol) llinage local. Ademés, en els últims anàlisis que es fera dels restants culturals trobats en els mausoleus de l'estany dels Còndors o estany de les Mòmies en Leymebamba, s'han trobat solpes de més de 1000 anys d'antiguetat teixits de cabell humà.

Extinció

Despuix d'haver segut somesos pels incas, una gran part de la població chachapoya va ser deportada a atres àrees del Imperi incaico (quechua Tawantin Suyu ‘les quatre regions unides’). Entre les zones que varen rebre població chachapoya estan per eixemple les afores de Cusco i Quito, al mateix temps que alguns mitimaes que parlaven quechua varen ser enviats a Chachapoyas. Esta política de dispersió va afectar negativament a la supervivència del chacha, la llengua parlada pels chachapoyas per la qual cosa en el pas del temps es va extinguir. Segons un expedient colonial de 1617 trobat en l'Archiu Regional d'Amazones per l'investigador José Rodríguez Vila de l'Universitat Nacional de Cajamarca, la llengua chacha va continuar utilisant-se a lo manco fins a principis d'el XVII.

La llengua chacha es coneix molt pobremente, encara que algunes de les seues característiques més omnipresents poden ser recuperades a partir de la toponímia i la antroponimia familiar.

Vore també

• Llengües preincaicas de la conca del Marañón

Bibliografia

• Valqui, Jairo (30 juny 2011). researchgate. net/publication/319653452_Los_origenes_linguisticos_de_los_chachapoyas Els orígens llingüístics dels chachapoyas: Una perquisició toponímica, Editorial Acadèmica Espanyola, p. 100, pp. 66-81. ISBN 9783844344042.
• (2016) unirioja. es/servlet/articulo? codigo=9605282 Vestigis d'una llengua originària en el territori de la cultura chachapoya, Llima, Perú, pp. 5-32.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFValqui2004">Valqui, Jairo (2004). Facultat de Lletres i Ciències Humanes de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos (ed.). researchgate. net/publication/319653515_Reconstruccion_de_la_lengua_chacha_mediante_un_estudio_toponimico_en_el_distrito_de_La_Jalca_Grande_Chachapoyas-Amazonas Reconstrucció de la llengua chacha per mig d'un estudi toponímic en el districte de la Jalca Gran (Chachapoyas-Amazones), Llima, Perú, pp. -127.