Idioma klallam

Klallam, Clallam, Ns'Klallam o S'klallam és una llengua salishan parlada històricament pel poble klallam en Beecher Bay, illa de Vancouver, en Columbia Britànica, i a l'atre costat del estret de Juan de Fuca, en la costa nort de la península Olímpica, en Washington. L'últim parlant natiu de klallam com a primera llengua va morir en 2014, pero hi ha un grup creixent de parlants de klallam com a segona llengua.

El klallam està estretament relacionat en els dialectes salish de l'Estret del Nort, sooke, lekwungen, saanich, lummi i samish, pero no són mútuament inteligibles. Existien varis dialectes dins del klallam, entre ells el elwha klallam, el becher bay klallam, el s'klallam de Jamestown i el s'klallam de Little Boston.

Us i esforços per la seua revitalisació

El primer diccionari de klallam va ser publicat en 2012. L'escola secundària Port Angeles, en Port Angeles, Washington, oferix classes de klallam, que s'ensenya com llengua heretada per a complir en els requisits de graduació i admissió a l'universitat. Des de l'autumne de 2020, el klallam s'impartix en el Peninsula College de Port Angeles.

L'última parlant nativa de klallam com a primera llengua va ser Hazel Sampson de Port Angeles, qui va fallir el 4 de febrer de 2014 als 103 anys. Hazel Sampson havia treballat junt en el seu germà Ed Sampson (f. 1995), atres parlants natius de klallam, i en el llingüistes des de 1992 per a compilar el Diccionari Klallam. En 1999, este esforç va conduir al desenroll d'un pla de lliçons i guies per a ensenyar als estudiants els conceptes bàsics de l'idioma a través de la narració de contes. En 2015, es va publicar una gramàtica completa de klallam per a l'instrucció de segones llengües i la preservació de l'idioma.

En 2016, es varen instalar senyals de carrer bilingües anglés-klallam en dos interseccions de Port Angeles. En 2020, Donald Sullivan, membre de la tribu S'Klallam de Port Gamble, va instalar senyals de carrer en la llengua klallam junt en les existents en anglés en la ciutat de Little Boston.

Bibliografia

• Brooks, Pamela. (1997). Topònims Klallam i Chemakum de John P. Harrington. Actes de la Conferència Internacional sobre Salish i Llengües Veïnes, 32, 144–188.
• Fleisher, Mark. (1976). Clallam: Un estudi sobre etnolingüística dels Coast Salish . (Tesis doctoral, Universitat Estatal de Washington).
• Fleisher, Mark. (1977). Aspectes de la fonologia de Clallam i les seues implicacions per a la reconstrucció. Actes de la Conferència Internacional sobre Llengües Salishan, 12, 132–141.
• Mithun, Marianne. (1999). Les llengües dels natius nortamericans . Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk);.
• Montler, Timothy (1996). Llengües i dialectes en l'estret de Salishan. Actes de la Conferència Internacional sobre Salish i Llengües Veïnes, 31, 249–256.
• Montler, Timothy. (1996). Alguns paradigmes klallam. Actes de la Conferència Internacional sobre Salish i Llengües Veïnes, 31, 257–264.
• Montler, Timothy. (1998). Els principals processos que afecten a les vocals del klallam. Actes de la Conferència Internacional sobre Salish i Llengües Veïnes, 33, 366–373.
• Montler, Timothy. (1999). Variació llingüística i dialectal en el Salishan de l'Estret. Llingüística antropològica, 41 (4), 462–502.
• Montler, Timothy. (2005). [Comunicació personal].
• Montler, Timothy. (2012). Diccionari Klallam . Seattle: University of Washington Press.
• Montler, Timothy. (2015). Gramàtica Klallam . Seattle: University of Washington Press.
• Thompson, Laurence; i Thompson, M. Terry. (1969). La metátesis com a recurs gramatical. Revista Internacional de Llingüística Americana, 35, 213–219.
• Thompson, Laurence; i Thompson, M. Terry. (1971). Clallam: Un alvanç. Publicacions de l'Universitat de Califòrnia en Llingüística, 65, 251–294.
• Thompson, Laurence; Thompson, M. Terry; i Efrat, Barbara. (1974). Alguns desenrolls fonològics en el salish dels Estrets. Revista Internacional de Llingüística Americana, 40, 182–196.