Anar al contingut

Idioma murui-muinani

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El murui-muinani, uitoto o huitoto és una llengua originària de Sudamérica de la família de Llengües uitoto parlada en la amazonía de Brasil, Colòmbia i Perú, en les conques dels rius Putumayo, Napo i Amazones, del departament de Loreto.[1] Els còdics d'idioma del murui-muinani són hux, huu, hto (ISO 639-3). S'ha calculat en 2016 el número de parlants en aproximadament 3500 persones.[2]

Erro al crear miniatura:
A on es parla uitoto.

Família llingüística

[editar | editar còdic]

El murui-muinani pertany a la subfamília de llengües uitoto que junt a la subfamília de llengües bora formen part de les llengües bora-witoto, una família de llengües indígenes americanes.[2]

El murui-muinani (iso 639: hto, hux, huu) és una de les tres llengües uitoto supervivents. Les atres dos són: el nonuya (iso 639: noj) i l'ocaina (iso 639: oca). D'acort a un reporte d'UNESCO de 2014, les tres llengües estan en perill en diferents graus: el uitoto és «vulnerable», el ocaina està «definitivament en perill» i el nonuya està «críticament en perill».[2]

Dialectes

[editar | editar còdic]

Segons el Ministeri d'Educació (2013), la llengua murui-muinanɨ presenta varietats regionals en el Perú:[1]

  • nɨpode, nüpode huitoto (còdic ISO-693-3: hux)[3]
  • mɨnɨka (muinanɨ), minica huitoto (còdic ISO-693-3: hto)[4]
  • bue, bue huitoto
  • mɨka, murui, murui huitoto (còdic ISO-693-3: huu)[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «cultura. gob. pe/pueblos/murui-muinani#:~:text=La%20lengua%20Murui-Muinanɨ%20(ISO,en%20la%20región%20de%20Loreto. Murui-muinani | Base de senyes de Pobles Indígenes o Originaris». Ministeri de Cultura (Perú). Consultat el 25 de juny de 2023.
  2. 2,0 2,1 2,2 Echeverri i Romero Cruz (2014): 137.
  3. «sil. org/code/hux hux | ISO 639-3». iso639-3. sil. org. Consultat el 2023-06-25.
  4. «sil. org/code/hto hto | ISO 639-3». iso639-3. sil. org. Consultat el 2023-06-25.
  5. «sil. org/code/huu huu | ISO 639-3». iso639-3. sil. org. Consultat el 2023-06-25.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Forma i Funció.29(2)
135.ISSN 2256-5469.doi:10.15446/fyf. v29n2.60192.Consultat el 2023-06-25.