Anar al contingut

Idioma portugués en Àfrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
L'Idioma portugués en Àfrica, resaltat en roig.

El portugués es parla en varis Estats africans com a llegat del Imperi portugués, i és l'idioma oficial en cinc d'ells: Angola, Moçambic, Guinea-Bisáu, Guinea Equatorial, Cap Vert i Sant Vaig prendre i Príncip. Hi ha comunitats lusohablantes en la majoria dels països del sur d'Àfrica, una mescla de colon portuguesos i angoleños i mozambiqueños que varen emigrar dels seus països respectius durant les sengles guerres civils. Una estimació aproximada diu que hi ha prop de 14 millons de persones de parla portuguesa en Àfrica[1] pero, depenent dels criteris aplicats, el número inclús podria ser considerablement major (41 millons, si s'inclou als parlants de portugués com a segon idioma). De la mateixa manera que el francés i l'anglés, el portugués s'ha convertit en una llengua post-colonial en Àfrica i en un dels idiomes de treball de l'Unió Africana (UA) i la Comunitat de Desenroll de l'Àfrica Meridional (SADC). El portugués coexistix en Guinea-Bisáu, Cap Vert i Sant Vaig prendre i Príncip en els criollos de base portuguesa (criollos d'Alta Guinea i del golf de Guinea), i en Angola, Moçambic i Guinea-Bisáu en llengües africanes autòctones (principalment de la família Níger-Congo).

En Àfrica, el portugués experimenta la competència per part d'atres idiomes europeus més estesos com el francés i l'anglés. Cap Vert, Guinea-Bisáu i Sant Vaig prendre i Príncip són tots ells membres de La Francofonía, mentres que Moçambic és membre de la Mancomunidad de Nacions i té estatus d'observador en La Francofonía. Pel contrari, Guinea Equatorial ha anunciat la seua decisió d'introduir el portugués com el seu tercer idioma oficial, ademés del espanyol i el francés, i ha fet una solicitut per a ser membre de la CPLP. Maurici i Senegal també s'han unit a la CPLP com membres associats observadors.

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

Els Estats-nació en el portugués com a idioma oficial en Àfrica es coneixen per les sigles PALOP (Països Africans de Llengua Oficial Portuguesa) i inclouen els següents:

El portugués és un idioma primordialmente urbà que té una presència reduïda en les zones rurals, a excepció d'Angola i Sant Vaig prendre i Príncip, a on la llengua està més estesa.

Suràfrica també conta en aproximadament 300.000 parlants de portugués, principalment colon de Madeira i angoleños i mozambiqueños blancs d'orige portugués, que varen emigrar a partir de 1975, a raïl de l'independència de les antigues colónies. Les sengles guerres civils en Angola i Moçambic també varen donar lloc a migracions més recents dels refugiats (alguns dels quals parlen portugués) als països veïns com la República Democràtica del Congo, Namíbia, Zàmbia i Suràfrica. Atres migracions involucrades en retornar exesclavos afrobrasilenys a llocs com Nigèria, Benín, Togo, Angola i Moçambic. També hi ha alguns que tornen blancs portuguesos refugiats africans i els seus descendents procedents de Brasil, Portugal i Suràfrica als seus antics territoris afro-controlats, principalment a Angola i Moçambic, i lo més important, no és l'arribada de colon post-colonials portuguesos a Angola en els últims anys, pels interessos econòmics de Portugal en l'auge econòmic d'Angola.

Senegal té el seu propi víncul lusófono en una destacable comunitat de caboverdianos en Dakar i els altaveus de Guinea-Bisáu criolla en la seua regió meridional de Casamance, que una volta va ser part de l'imperi colonial portugués. El portugués és ensenyat com a idioma estranger en tot el país.[2] En 2008, Senegal es va convertir en una nació observadora en la CPLP.

Guinea Equatorial, que va ser colónia portuguesa entre 1472 i 1778, té una chicoteta comunitat lusoparlante i és una nació observadora en la CPLP.

Maurici, una illa multilingüe en l'oceà Índic, té forts llaços culturals en Moçambic. Els portuguesos varen ser els primers europeus en avistar l'illa. En 2006, Maurici es va unir a la CPLP com a membre associat.

Com a companyer membre de la SADC, Zàmbia ha introduït l'ensenyança de l'idioma portugués en el seu sistema d'educació primària, en part per la presència d'una notable població angoleña allí.[2]

El paper dels portuguesos en Àfrica Com a idioma oficial que és, el portugués servix en els àmbits de l'administració, l'educació, el dret, la política i els mijos de comunicació. Donada la diversitat llingüística existent en els PALOP, el portugués també servix al propòsit de llengua franca que permet la comunicació entre companyers, ciutadans de diferents orígens ètnics i llingüístics.

Ademés, el portugués vincula als països PALOP entre sí en Portugal, Timor Oriental, Macau i Brasil, en sí mateixa una excolonia portuguesa.

La música és un llenguage en que els perfils llingüístics dels PALOP han aumentat. Molts artistes dels PALOP, ademés de cantar en els seus idiomes materns, canten en portugués en un grau o un atre. L'èxit d'estos artistes en l'indústria de la música del món aumenta la consciència internacional del portugués com una llengua africana.

En l'àmbit lliterari, el portugués juga un paper important com a nexe entre els PALOP. Autors com Luandino Vieira, Mia Couto, Lopito Feijóo, Luis Kandjimbo, Manuel Rui o Ondjaki han fet valioses contribucions a la lliteratura de parla portuguesa.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «The Future of Portuguese». BB Portuguese. Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2012. Consultat el 11 d'abril de 2012.
  2. 2,0 2,1 «Over 17,000 Senegalese learning Portuguese». Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2013. Consultat el 15 de setembre de 2014.
  3. Brazilian Anthropologists in Africa