Anar al contingut

Idioma tarairiú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El tarairiú, caratiú o tarariú és una llengua indígena de Brasil, actualment extinta i de filiació genètica dubtosa.

Aspectes històrics, socials i culturals

[editar | editar còdic]

Història

[editar | editar còdic]

Els tarairiú ocupaven una regió adjacent a la dels carirís de Paraíba. Abdós grups diferien llaugerament en cultura i tradicions per eixemple que els tarairiú havien practicat en endocanibalisme, no practicaven la agricultrua, eren bons alfareros. Sobre l'indumentària els tarairiús usaven botoques en les orelles i tembetás en els llavis, usaven sandalias de palla trenada i ocultaven del pene en el plec cutàneu de testículs estirat i subjecte per mig d'un en el llaç nugat al cos. Ademés fabricaven rets per a dormir i propulsors de darts per a la caça.[1]

En la guerra Lusità-Neerlandesa varen recolzar militarment als holandesos front als portuguesos.

Variants

[editar | editar còdic]

Els tarairiús eren una nació dividida en diverses tribus entre elles els jandoinos, els kanindé, els paiaku (pajacú o bajacú), els jenipapos, els jenipabuçu, els javó, els kamaçu, els tukuriju, els arariu, i els xukuru (o xacó).

Descripció llingüística

[editar | editar còdic]

El tarairiú és una llengua mal coneguda, de la que no existix una descripció gramatical ni parlants vius per a poder documentar-la. La llengua és coneguda només a través de llistes breus de vocabulari prou llimitades, que mostren algunes paraules relacionables en les llengües veïnes pero que resulten insuficients per a poder classificar filogenéticamente la llengua o per a poder donar un descripció de la mateixa.

Classificació

[editar | editar còdic]

No s'ha provat cap parentesc en atres llengües del NE de Brasil. Alguns autors sobre la base d'aspectes culturals i de distribució han conjeturado en un parentesc en les llengües macro-yê. No obstant, eixes senyes i arguments no són casi mai de naturalea llingüística i per tant no proven el parentesc. Unes poques paraules de la llista de paraules conegudes del tarairiú mostren semblances superficials en formes de les llengües macro-yê pero la majoria no mostren cap similitut, per lo que les similituts poden ser atribuïdes a préstam llingüístic o simplement a casualitat accidental en la forma, sense que hi haja un autèntic parentesc.

També existixen algunes paraules comunes al tarairú i el xukurú.

Llistes de paraules

[editar | editar còdic]

A continuació es reproduïxen algunes paraules conegudes recollides per diversos autors del tarairiú i una comparació en atres llengües macro-yê:

GLOSSA Tarairiú[2] Carirí[2] PROTO-
YABUTÍ
[3]
PROTO-
[3][4]
Atres llengües
macro-yê[4]
'aigua' teu ʣo la meua(ru)
'fòc' kiro-kia
intoá
isú **piʧə
'pedra' kebra cro **kra kɛn kɛtɛh (ofa.)
'cap' kreká kaj
kuãka
**krã krɛn (kre.)
'cabell' unj kai
kuãhi
'orella' bandulak beñe
nébi 'nas'
**nipi
'ull' pigó hãka(rɛ) ruɛ (kar.)
'nas' korõza nébi nĩk- j-ĩja
'boca' moz wariʣa ʧako j-arkua
'dent' cidolé ʣa ʧo j-ua
'mà' koreké missa nĩ. o **ñ-ĩkra
'peu' poyá bi(ri-) **praj parell bire (bor.)
piri (rik.)
'home' xenupre
'dòna' moela
moéça
tuʣi ʤi
'fill' ako
'casa' sok era
'menjar' kringó **ku **ku rɔŋ 'engolir' ()
'dormir' gonyã nũtõ j-õt hondõ (kam.)
'beure' ku 'licor'
**ku 'menjar'
kõm

En l'anterior llista només els térmens del tarairiú 'pedra', 'cap', 'mà' i 'peu' tenen una semblança raonable en el d'atres llengües macro-yê, pero semblen insuficients decidir el problema del parentesc, ya que el restant de paraules no semblen mostrar similituts.

Per una atra part semblen existir algunes paraules comunes al xukurú i el tarairú:

'fòc': tar. kiro-, xuk. kiyo
'menjar': tar. kringó, xuk. kringgo 'fer menjar'
'casa': tar. sok, xuk. šekh

Referències

[editar | editar còdic]
  1. J. de Souza Sants, 2009, p. 239
  2. 2,0 2,1 J. de Souza Sants, 2009, p. 735-739
  3. 3,0 3,1 I. Ribeiro et al, 2010, pp. 569-570
  4. 4,0 4,1 A. D. Rodrigues, 1999, pp. 199-200

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]