Idioma tibetà
El tibetano (Plantilla:Bo), tibetano de Lhasa (Plantilla:Bo, Lha-sa'i skad) o més específicament tibetà estàndart és la variant de les llengües tibéticas oficial en el Tibet,[1] basada en el parla educada de la capital de la regió, Lhasa.[2]
Dins de la classificació en tres branques de les llengües tibéticas, és la forma estandardisada del tibetano central. Les atres dos branques són, per una part, el tibetà Khams, que és més propenc al de Lhasa ya que abdós són tonals i varen perdre els clúster consonàntics inicials per lo que gogen de certa inteligibilitat mútua, i el tibetà Amdo, que és més conservador respecte a les característiques del tibetano clàssic.[3][4]
Introducció
[editar | editar còdic]el tibetano en la seua forma testimoniada més antiga, el tibetano clàssic o tibetano escrit, està testimoniat des del sigle VII. Les paraules del tibetano acostumen a ser monosilábicas, sent esta una de les poques similituts tipològiques que té en les llengües chinenques. el tibetano té ademés sufixos flexivos que normalment denoten si una paraula és de gènero masculí, femení, de número plural, o les seues morfemes verbals, etc. Ademés el tibetano admet complicats inicis de sílaba, té un orde bàsic SOV (subjecte-objecte-verp) i és una llengua aglutinant, totes estes traces ho allunten tipológicamente del chinenc. Algunes expressions en tibetano són: Tashi Delek, que significa 'Bona sòrt' i és la forma en que se saluden els tibetano; Tuk-je-che que significa 'gràcies'; Gong dhaa 'perdó' (en sentit d'excusar-se); Kiki Moix La gyalo 'que tinga bona sòrt i aplegue a les altures; Jule, s'utilisa per a 'hola', 'adeu' i 'gràcies'. Una peculiaritat gramatical de la llengua tibetana és l'orde de les frases: coloquen el verp sempre al final. Una atra cosa a destacar és la diferència entre ellenguage parlat i la forma en la que s'escriu; per a donar un eixemple molt clar, tashi delek s'escriu <bkra shis bde legs>. Ademés, existix una gran cantitat de dialectes del tibetano.
Història
[editar | editar còdic]Els primers registos escrits es remonten a el VII, quan el rei Songtsen Gampo va impulsar la creació d'un sistema d'escritura per a traduir texts budistes. El tibetano antic (sigles VII-IX) es va consolidar en l'adopció d'un alfabet derivat del gupta de l'Índia, assentant les bases del tibetano clàssic, utilisat des del X fins a el XIX en texts religiosos, filosòfics i lliteraris. Este últim, influenciat pel sánscrito, es va mantindre casi invariado pel conservadurisme dels monasteris budistes. El tibetano modern, en canvi, ha evolucionat en variants dialectals (com el ü-tsang, kham i amdo) i enfronta desafius per l'influència del chinenc mandarín. La llengua conserva la seua vitalitat en l'exili tibetà i en regions autònomes de China.
Els alfabets
[editar | editar còdic]L'alfabet tibetà és silàbic i, com el brahmi, té la vocal a inherent a cada sílaba per lo que, en afegir unes tildes a les sílabes, es conseguix que la vocal siga una atra distinta a la a. En l'escritura, no es deixen espais entre paraules: simplement es coloquen unes menges (‘) al final de cada sílaba. Existixen dos tipos bàsics d'escritura: la cridada o-em i la més comuna, o-chen, escritura cabezal, utilisada en documents, en periòdics, electrònicament, llibres... Ademés de no separar les paraules i terminar cada sílaba per un apòstrof ('), les frases terminen en una barra vertical (|). Es llig d'esquerra a dreta i en escriure, les llínees continuen avall, com en occident; encara que també es pot escriure d'esquerra a dreta pero escomençant per avall de la pàgina. En tibetano s'alineen les paraules per dalt, no per avall, com en l'alfabet llatí. Quan es nomenen paraules, moltes voltes s'especifica de dos maneres: la pronunciació i la transliteración. En l'eixemple del Tashi Delek que hem vist dalt, "tashi delek" és la pronunciació, mentres que la transliteración (o transliteración Wylie) pansa a l'alfabet llatí la forma exacta que els tibetano escriuen les paraules, és dir, "bkra shis bde legs".
Consonante
[editar | editar còdic]| ཀ κα [ká] | ཁ χα [kʰá/ʰká] | ག γα [ɡà/kʰà] | ང γχα [ŋà] |
| ཅ τσια [tɕá] | ཆ τσηα [tɕʰá/ʰtɕá] | ཇ τζα [dʑà/tɕʰà] | ཉ νια [ɲà] |
| ཏ τα [tá] | ཐ θα [tʰá/ʰtá] | ད δα [dà/tʰà] | ན να [nà] |
| པ πα [pá] | ཕ φα [pʰá/ʰpá] | བ βα [bà/pʰà] | མ μα [mà] |
| ཙ τσα [tsá] | ཚ τξψα [tsʰá/ʰtsá] | ཛ τζα [dzà/tsʰà] | ཝ ουα [wà] |
| ཞ ζια [ʑà/ɕà] | ཟ ζα [zà/sà] | འ 'α [ɦà/ʔà] | ཡ ια [jà] |
| ར ρα [rà] | ལ λα [là] | ཤ σια [ɕá/ˀɕá] | ས σα [sá/ˀsá] |
| ཧ ξψα [há] | ཨ α [ʔá] |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ gov. cn/english/official/2009-03/02/content_1248355_4. htm Fifty Years of Democratic Reform in Tibet, Official Chinese government site.
- ↑ DeLancey, Scott. «Chapter 19: Lhasa Tibetan», Graham Thurgood and Randy J. LaPolla (ed.). The Sino-Tibetan Languages, 2nd edition, Taylor & Francis. ISBN 978-0-367-57045-3.
- ↑ “net/sala/archives/pdf8/makley1999amdo.pdf The Amdo Dialect of Labrang” 22 (1).
- ↑ library. georgetown. edu/bitstream/handle/10822/557712/Reynolds_georgetown_0076D_11674.pdf? sequence=1 «Language variation and change in an Amdo Tibetan village: Gender, education and resistance».Graduate School of Arts and Sciences of Georgetown University.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- H. A. Jäschke (1881). google. com/books? id=SLUIAAAAQAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Tibetan–English Dictionary, reprint edició, Londres: Taylor and Francis, pp. 671.(Original from Oxford University)
- Heinrich August Jäschke (1881). google. com/books? id=_RQTAAAAYAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false A Tibetan–English dictionary, with special reference to the prevailing dialects: To which is added an English-Tibetan vocabulary, Londres: Printed by Unger Brothers (T. Grimm), pp. 671.(Original from Harvard University)
- Heinrich August Jäschke (1883). Heinrich Wenzel (ed.). google. com/books? id=pmN_wah3GcEC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Tibetan grammar, 2 edició, Londres: Trübner & co., pp. 104.(Original from Harvard University)
- Graham Sandberg (1894). google. com/books? id=KAmi4M8_-9oC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Hand-book of colloquial Tibetan: A practical guide to the language of Central Tibet ..., Calcuta: Thacker, Spink and co., pp. 372.(Original de l'Universitat d'Harvard)
- Heinrich August Jäschke (1866). google. com/books? id=kqACAAAAQAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Romanized Tibetan and English dictionary, pp. 158.(Original de l'Universitat d'Oxford)
- . " ... contains a facsimile of the original publication in manuscript, the first printed version of 1883, and the later Addenda published with the Third Edition."—P. [4] of cover./ First edition published in Kye-Lang in Brit. Lahoul by the author, in manuscript, in 1865.
- Naga, Sangye Tandar. (2010). "Some Reflections on the Mysterious Nature of Tibetan Language" In: The Tibet Journal, Special issue. Autumn 2009 vol XXXIV n. 3-Summer 2010 vol XXXV n. 2. "The Earth Ox Papers", edited by Roberto Vitali, pp. 561–566.
- .
- . (Reprint of the Calcutta : Bengal Secretariat Book Depot, 1902 ed.)
- .
- .
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma tibetà.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma tibetano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.