Idioma tuxá

El tuxá o tushá (també cridat todela, rodela, carapató i payacú) és una llengua indígena de Brasil actualment extinta i parlada en el passat per membres de l'ètnia tuxá en els estats brasilers de Bahia i Pernambuco. Un equip d'investigadors va conseguir contactar, en 1961, dos vells que recordaven algunes paraules de la llengua tuxá original. Actualment el grup ètnic té uns 1600 membres, encara que tots ells usen actualment el portugués.

Aspectes històrics, socials i culturals

Distribució geogràfica

Nimuendajú (1946) situa el territori dels tuxá en el XVIII (junt al d'un atre grup cridat rodelas) front a la desembocadura del riu Pajeú en el São Francisco, junt al territori dels pankararú. A principis d'el XX els últims tuxá habiten en les localitats de Rodelas (Bahia) i Cabrobó (Pernambuco).

Rodelas (Bahia), és una localitat més o menys aïllada, pot aplegar-se des de Belém do São Francisco en vehícul fins a Itacuruba, 30 aigües avall, i a partir d'ahí s'aplega a Rodelas en canoa recorrent 5 km aigües dalt. L'assentament indígena és una extensió del carrer principal de la ciutat de Glória, a la que pertany Rodelas. La població indígena manté relacions tenses en la població de Glória, degut a que han existit alguns conflictes entre els dos grups. En este assentament viuen 200 indígenes que a penes dispon de l'Illa d'Asunción (d'uns 3 km de llarc per mig quilómetro d'ample). Lo únic que resta de la cultura pròpiament indígenes són les danses tradicionals, que ara es canten en portugués havent-se abandonat per complet la llengua indígena. En 1961 cap dels membres entrevistats dels tuxá de Rodelas va ser capaç de recordar ni una paraula de la llengua tuxá. Encara que dos dònes expulsades del grup que per eixa época vivien en Juazeiro (Bahia) varen ser capaces de recordar unes 30 paraules de l'idioma tuxá.

En Cabrobó (Pernambuco) es va trobar a algun tuxá que va recordar una paraula de la llengua, que feya més de 100 anys que no es parlava en la localitat. Este informante va explicar que el seu pare coneixia algunes paraules pero que ya este havia usat sempre el portugués com a llengua de comunicació usual.

Descripció llingüística

Llista de paraules

Varis autors varen recopilar llistes curtes de vocabulari de semihablantes de llengua tuxá, entre ells Pompeu (1958), Loukotka (1968) i Meader (1978). Dites llestes són massa curtes per a permetre una comparació sistemàtica que permeta concloure que existix parentesc filogenético una comparació en atres llengües i, per eixa raó, el tuxá és una llengua no classificada.

Bibliografia

• Alexandra I. Aikhenvald (1999). «13.», Alexandra I. Aikhenvald & R. M. Dixon (ed.). cambridge. org/97805215/70213/sample/9780521570213wsc00. pdf The Amazoninan Languages, 1ª edició (en anglés), Cambridge University Press, pp. 341-384. ISBN 0 521 57021 2.
• Meader (1978). sil. org/americas/brasil/publcns/ling/indnord. pdf Indis do nordest. Levantamento sobre vos remanescentes tribais do nordest brasileiro. (en portugués), Brasília: SIL Internacional, pp. 65-92.
• Fabre, Alain (2005): archive. org/web/20121125131806/http://butler. cc. tut. fi/~fabre/BookInternetVersio/Dic%3DTuxa. pdf "Tuxá" (Diccionari etnolingüístico i guia bibliogràfica dels pobles indígenes suramericans)