Idioma ugarítico

Idioma ugarítico

El ugarítico va ser una llengua semítica que es parlava en Ugarit (Síria) a partir del 2000 a. C. Es coneix gràcies a la gran cantitat de restants trobats en 1928, en tablillas de signes cuneïformes que formaven un alfabet propi (l'alfabet ugarítico). Ademés de documents comercials i històrics, s'han trobat restants lliteraris de gran valor. Ugarit va ser una ciutat-Estat multilingüe que va conquistar molts territoris veïns. L'importància del ugarítico es deu a la seua relació en la Bíblia, ya que molts dels texts trobats han ajudat a comprendre millor l'Antic Testament.

El ugarítico posseïx unes característiques gramaticals molt similars a les del àrap clàssic i l'acadio. És una llengua flexiva i de tipologia VSO (Verp Subjecte Objecte). Els sustantius tenen gènero gramatical masculí i femení i número gramatical singular, dual i plural; es declinen en tres casos diferents (nominatiu, acusativo i genitiu).

Mapa de Síria en el segon mileni abans de Crist.

Sistema ugarítico d'escritura

Artícul principal → Alfabet ugarítico.

Abjad ugarítico en transcripció.

L'alfabet ugarítico és un abjad cuneïforme extinguit que va començar a ser utilisat cap a el XV abans de Crist i representa el sistema més antic entre els d'escritura alfabètica de les llengües semíticas noroccidental (fenicio, arameo, hebreu).

Accidentalment, també atres llengües ademés del ugarítico es varen escriure en este alfabet, com és el cas del idioma hurrita.

Esbós gramatical de la llengua ugarítica

Fonologia

Sistema vocàlic

El vocalisme ugarítico consta de huit fonema /i ī ē a ā ō o ū/, en una oposició primària de tres timbres /i a o/ en les seues correlatos llarcs /ī ā ū/ i dos vocals llargues secundàries asimètriques, /ē ō/, diacrónicament provinents de la monoptongaació dels diptongos /aj/ i /aw/ respectivament.

Sistema consonàntic

El consonantisme ugarítico presenta vintihuit unitats fonemàtiques:

		Labial	Interdental	Dentoalveolar		Palatal	Velar	Uvular	Faringal	Glotal
				no emfàtica	emfàtica
Nassal		/m/		/n/
Oclusiva	sorda	/p/		/t/	/tˤ/		/k/	/q/		/ʔ/
	sonora	/b/		/d/			/g/
Fricativa	sonora		/θ/	/s/	/sˤ/	/ʃ/	/x/		/ħ/	/h/
	sonora		/ð/	/z/	/ðˤ/	/ʒ/	/ɣ/		/ʕ/
Batiente				/r/
Aproximante				/l/		/j/	/w/

• La fricativa palatal sonora [ʒ] és produïda tardíament com a variant alofónica de la fricativa interdental sonora /ð/.

• La fricativa velar sonora [ɣ] és produïda tardíament com a variant alofónica interdental emfàtica sonora /ðˤ/.

Morfologia nominal

Com el restant de les llengües semíticas, la morfologia nominal ugarítica presenta quatre categories: gènero, estat, cas i número.

Comparativament, per la seua prioritat cronològica, el ugarítico es mostra conservador dins del conjunt del semítico nort-occidental: els noms, tant sustantius com adjectius, conserven la flexió tríptota perduda en arameo i per les llengües cananeas (casos nominatiu, acusativo i genitiu) i mantenen també el dual, si ben tampoc ací no hi ha rastre d'alguna cosa equivalent a la nunaació de la llengua àrap o a la mimaació del acadio.

Gènero

En la dicotomia masculí / femení, el masculí és el terme no marcat morfològica i sintácticament. Llevat escasses excepcions (com ʔummu ‘mar’), el gènero femení s'expressa per mig del morfema /-at/: malku ‘rei’ / malkatu ‘reina’.

Estat

El núcleu del sintagma nominal pot aparéixer en ugarítico en dos estats: absolut i constructo, case este que el sustantiu és seguit per un complement genitivo (un sustantiu en cas genitivo o be un pronom enclític).

Case

El sistema trivocálico heretat del protosemítico opon els casos nominatiu, acusativo i genitiu, marcats respectivament per les morfemes sufijales /-o/, /-a/, /-i/.

	Nominatiu	Acusativo	Genitiu
Masculí	malku	malka	malki
Femení	malkatu	malkata	malkati

Número

Al singular, no marcat i declinat seguint el model tríptoto, s'oponen un dual i un plural.

Dual

En estat absolut, la morfema de dual representat per l'escritura ugarítica és /m/, sufix que cau en l'estat constructo. La reconstrucció de la vocalisació revela una morfema de dual díptoto: nominatiu /āel meu/, acusativo-genitivo /ēel meu/ (< */aymi/, per monoptongaació, cf. árab /ayni/), per lo que fa a l'estat absolut; nominatiu /ā/ i acusativo-genitivo /ē/, en estat consructo (< */ai/, cf. árab /ai/).

	Nominatiu	Acusativo-genitivo
Absolut	malkāel meu	malkēel meu
Constructo	malkā	malkē

Plural

El ugarítico no conserva (o no ha desenrollat, depenent del hipòtesis que es prenga) els plurals fractos d'atres llengües semíticas com l'àrap. Tots els plurals són regulars i, mentres que el femení no diferencia morfològicament els estats absolut i constructo, (nominatiu -/āel teu/, acusativo-genitivo -/ātu/), el masculí presenta caiguda de /m/ en la morfema sufijal del plural (nominatiu absolut -/ūma/, constructo -/ū/; acusativo-genitivo absolut -/īma/, constructo -/ī/).

Numerals

Els següents són els numerals documentats en ugarítico:

	Masculí	Femení
1	ʔaḫadu
2	ṯināel meu	ṯitāel meu
3	ṯa elāṯo	ṯa elāṯatu
4	ʔarbaʕo	ʔarbaʕatu
5	ḫam(i)šo	ḫam(i)šatu
6	ṯiṯṯo	ṯiṯṯatu
7	šabʕo	šabʕatu
8	ṯamānu	ṯamānīla teua
9	tušʕo	tušʕatu
10	ʕaš(a)ru	ʕaš(a)r(a)la teua
20	ʕišrūma
30	ṯa elāṯūma
100	el meuʔatu
1000	ʔalpu

• A les formes de nominatiu m. ṯināel meu, f. ṯitāel meu, corresponen les de acusativo-genitivo m. ṯinēla meua i f. ṯitēel meu (< *ṯinaymi i *ṯitaymi, respectivament).

• Les decenes es construïxen seguint el model del plural regular díptoto: nominatiu -ūma (ʕišrūma, ṯa elāṯūma), acusativo-genitivo -īma (ʕišrīma, ṯa elāṯīma).