Anar al contingut

Idioma vilela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Vilela (Uakambalelté, Atalalá, ChulupíChunupí)[1] és una llengua extinta parlada per última volta en l'àrea de Resistència d'Argentina i en el Chaco oriental prop de la frontera en el Paraguay. Els dialectes eren "Ocol, Chinipi i Sinipi".

L'últim poble Vilela va ser absorbit pels habitants de les afores del poble toba i l' espanyol.

Dialectes

[editar | editar còdic]

Loukotka (1968) enumera els següents dialectes de Vilela.[2]

Fonologia

[editar | editar còdic]

Vilela sembla tindre les cinc vocals / a i i o o / de l'espanyol i aproximadament les següents consonante:

m n
b d ɡ ɢ
p t k q ʔ
tʃʼ
f s ʃ x h
ɬ
w l j
r, ɾ
  1. No confondre en l'idioma nivaclé, que també es diu ChulupíChunupí.
  2. Loukotka, Čestmír (1968). org/details/classificationof0007louk Classification of South American Indian Languages, els Angeles: UCLA Latin American Center, pp. org/details/classificationof0007louk/page/53 53.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Lozano, Elena (1970). Texts Vilelas. L'Argent: CEILP.
  • Lozano, Elena (1977). Contes secrets vilelas: I. La dòna tigre. VICUS Quaderns. Llingüística, Vol. I: 93-116.
  • Golluscio, Lucia A. and Raoul Zamponi (2019). El vilela del sigle XVIII. Indiana 36. 43-68, A1-A56.

Referències

[editar | editar còdic]