Anar al contingut

Idrija

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Idrija-pogled.jpg
Idrija

Idrija és el nom d'una localitat i d'un municipi d'Eslovènia. La ciutat es troba encaixada una vall profunda en la confluència dels rius Idrijca i Nikova. És coneguda per la seua mina de mercuri (hui en procés de clausura) i pels encaixs.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Idrija-Valvasor.jpg
Ilustració de la ciutat cap a 1679
Archiu:AntonijevRov-Idrija.jpg
Entrada al pou d'Antonio.


Prop de Idrija, en Divje Babe, s'ha fet el notable descobriment arqueològic d'un fèmur d'orso jove d'aproximadament 43.100 anys d'antiguetat, que correspondria a una flauta prehistòrica.

Fins a el XVI l'àrea estava escassament poblada i es trobava baix el control dels senyors de Tolmin. El mercuri va ser descobert en Idrija en 1497. En un principi es varen disputar l'explotació companyies de la República de Venècia i de Carintia, pero en 1575 el govern austríac es va fer en el control i va començar la seua explotació a gran escala.

Les mines de Idrija varen ser durant molt temps les segona productores mundials de mercuri, per darrere d'Almadén en Espanya. Varen ser importants per a l'extracció d'argent en l'Amèrica espanyola, i junt en les mines de mercuri d'Huancavelica en Perú i Almadén, els principals llocs dels que se sortien les mines argentíferas del Nou Món. Idria proporcionava el 2,32% dels 370000 quilos de mercuri consumits anualment en Amèrica fins a el XVIII.[1] A partir de 1970 la producció va decaure, en part per la baixa cantitat de mercuri dels nous depòsits, i en part perque el preu mundial del mineral es va desplomar.

Idrija és un dels pocs llocs en el món a on el mercuri es troba tant en estat líquit com en sulfur. L'entrada subterrànea de la mina, cridada el Pou d'Antonio (Antonijev rov) s'usa hui en dia per a les visites turístiques dels nivells superiors. Els inferiors, que apleguen fins als 400 m de profunditat, es troben clausurats. Ya en el XVII, Valvasor, en visitar la zona, relata que va tindre que descendir més de 200 m per a aplegar a la mina.

El conjunt miner del mercuri de Idrija va ser declarat Patrimoni de la Humanitat junt a la localitat ciudadrealeña d'Almadén per l'Unesco en 2012.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Herbes del Castell, Guillermo, Història d'Espanya VI. Amèrica Hispànica (1492-1898), Barcelona, Llabor, 1986.
  2. «Heritage of Mercury. Almadén and Idrija». UNESCO Culture Sector. Consultat el 4 de febrer de 2013.