Encaix
_-_Lace-Needle_Lace_-_MoMu_Antwerp.jpg){kind=link}
El encaix pot definir-se com un teixit ornamental i transparent, tradicionalment fet a mà, que s'adorna en brodats. També existixen «encaixos mecànics», fets a màquina.[1]
Es diu encaix perque al principi, se solia fer entre les vores de dos tires paraleles de llenç, com si fora una llabor encaixada entre elles, i es denominava aixina mateix randa (de l'alemà rand —vora o vora—) perque sol vorejar a una atra peça. Per esta mateixa causa, i per terminar en picos o dentellones, es coneix també en el nom de puntes o puntilla (en francés, dentelles) encara que este nom s'aplica en Espanya solament als encaixos menuts i dentellados.
Encaix i brodat
[editar | editar còdic]
L'encaix pròpiament dit es diferencia del brodat sobre malla o sobre qualsevol tela molt transparent en que no exigix un teixit previ, com ho requerix el brodat. Per això, no deuen considerar-se encaixos, parlant en propietat, les llabors de calats o de punts tallats i les que es diuen a fil tret o tirat, ni encara les chicotetes puntes brodades en la vora d'alguna capcione de vestir, ni el cridat pels italians punt in aere[2] (en l'aire) quan solament és la mateixa llabor d'agulla que es fa per a omplir els orificis dels punts tallats o les chicotetes llabors puntagudes antedichas, puix totes elles requerixen un teixit preexistente sobre el qual es treballa. Pero molt ben poden considerar-se tals llabors com de transició del brodat a l'encaix i, sense dubte, varen ser elles les que varen inspirar o varen ocasionar l'invenció d'esta artesania.
Per tant, un encaix és el propi teixit que l'encajera en l'agulla o els husos, va confeccionant a partir d'uns fils bàsics, a modo de soport, seguint el model dibuixat en paper.[3]
Elements
[editar | editar còdic]Es distinguixen per lo comú en els encaixos dos elements constitutius:
- El dibuix o brodat que oferix forma geomètrica en els seus començos i tendix més a l'interpretació de la fauna o flora natural, des de el XVII.
- La ret sobre la que es destaca l'anterior. Està constituïda per un conjunt de bridas que unixen els dibuixos entre sí, les quals formen en molts casos una verdadera ret de quatre o sis costats. Algunes voltes, els fils d'unió apleguen a ser tan curts que els dibuixos es toquen entre sí, deixant espais calats i sense bridas.
Els traços del dibuix o brodat són freqüentment plens i tupidos. A sovint es disponen de modo que solament el perfil aparega ferm, ya de relleu, ya pla, quedant la gruixa o interior de dits traços buit i farcidura o nutrit en una ret fina, segons l'escola o taller a que pertanyga l'encaix.
Fils
[editar | editar còdic]Els fils preferits per als encaixos són sempre els de seda i lli pel seu finura i resistència, i solament per a encaixos o puntilles més vulgars es fa us del cotó o equivalent. En ells, s'unixen a voltes, alguns hilillos d'argent o or per a realçar el dibuix. Es diu «blonda» a l'encaix de seda (del francés blond, ros), puix en els començos de la seua confecció en França, solia tindre color blanc-groguenc de la seda natural.
Tipos d'encaix
[editar | editar còdic]
Pel mig o instrument en que s'elaboren els encaixos es distinguixen varis tipos:
- Al bolillo.
- A l'agulla, que és de llabor més fina i costosa i sol presentar algun major realce que l'anterior. En vàries parts d'Espanya es realisen peces en forma circular que reben el nom de Sols Canaris, Salmantinos, o del Casar, per provindre de la localitat de Casar de Càceres.[4]
- Abdós poden suplir-se en part pel ganchillo que produïx una llabor més grossa i menys artística.
- Mecànic, tots, en fi, es reemplacen des de el XIX per màquines que imiten els encaixos fets a mà.[5]
En els procediments mencionats poden obtindre's les distintes classes de llabors:
- un teixit de redecilla o tul (quadrada o hexagonal) sense més,
- un teixit de redecilla en dibuixos i figures, o «encaix pla»,
- un teixit de redecilla en dibuixos i figures per separat per a unir-les despuix al teixit de fondo, o «encaix de realce», pel relleu que presenten. Este tipo d'encaix, cridat també d'aplicació, es forma unint, per mig de l'agulla, les figures fetes a banda (d'encaix) —i retallant després la part del fondo que correspon a cada figura— a un fondo reticulado o a un llenç.
Història
[editar | editar còdic]L'orige històric de l'encaix es fixa per lo general a mitan de el XVI i se supon que va nàixer en Venècia.[5] Pero si es considera encaix qualsevol teixit transparent i brodat, cal remontar-se a les antigues civilisacions d'Orient per a trobar els seus primers vestigis.[6]
Es varen poder fabricar en l'antiguetat brodats sobre teles transparents, de la mateixa manera que sobre peces tupidas i fins a aplegar a formar-se malles de pasamanería en adorns, de tot la qual cosa hi ha indicis i notícies; aixina l'història de l'encaix es confon en la del brodat.[3] Pero segons la definició d'encaix, se supon que és més recent havent-se disputat la seua paternitat veneciano i flamencs a mitan de el XVI. No obstant, en Espanya ya s'eixercitaven les llabors d'encaix d'agulla i al bolillo mig sigle abans en vàries poblacions d'Espanya i en seguritat procedien dels convents de monges.
L'extraordinari i creixent us que es feya d'estes manufactura en el XVI i XVII per a lechuguillas o gorgueras, colls, vuelillos en les bocamangas, cortinajes, etc. va contribuir grandemente al desenroll d'esta indústria i a que es fundaren centres molt actius de la mateixa, durant eixe periodo en tota Europa, sobretot, en Itàlia, França, estats flamencs, Anglaterra i Espanya. En el XVI, despuix d'haver brodat sobre tela de lli, entresacado fils i brodats, retallat la tela i arrematat en brodat l'troquelar, les hilanderas italianes varen escomençar a deixar fils penjant al final de la tela i brodar sobre dits fils. Havia naixcut el punt in aere o punt de Venècia, descrit ya en 1528 per Antonio Tagliente en el seu primer llibre Esempio vaig donar ricami (Eixemple de brodats), un dels més antics i coneguts en Venècia.[7] L'èxit d'esta tècnica va aplegar molt pronte a tota Europa. En el XVIII la moda de l'encaix era immensa. En França, Sully i més tarde Richelieu, ho varen intentar prohibir aplegant a llimitar el seu comerç als grans productors de França i Flandes. Colbert va ser el primer en donar-se conte de que la producció pròpia de l'encaix podria donar grans beneficis per a França. Va conseguir dur de Venècia a trenta randeras a les que es va encarregar la formació d'obreres, permetent un parell d'anys despuix que els centres de Normandia i Borgoña varen poder competir en l'estranger.
Varietats de punt d'encaix
[editar | editar còdic]D'acort en el seu orige varen ser apareixent gran varietat de punts que són coneguts en noms com:
- Punt de Venècia. Va ser el primer conegut en els mercats d'Europa i el que més influència va tindre en els seus tallers.
- Punt de Malinas. El punt de Flandes va florir en Malinas. Es distinguix per les seues malles d'orificis redons o hexagonals i per les seues flors i fulls naturals que es voregen en un fil més gros pero sense relleu. També es fabricava en Amberes i Lovaina i en fil més gros i pijor malla en Arras i Lille.
- Punt de Alenzón o punt de França. Des de el XVI, es treballaven els encaixos en diverses poblacions de França pero des de 1665 varen prevaldre els tallers d'Alençon, imitant a Venècia. Es distinguix d'esta en donar més precisió i naturalitat al dibuix.
- Punt Colbert. Cridat aixina en memòria del ministre de Luis XIV, Jean-Baptiste Colbert que tant va favorir estes indústries en França des de 1661, un punt que va tindre gran desenroll en Alenzón i atres ciutats franceses. Es caracterisa pel gran relleu dels seus dibuixos.
- Punt de Brusseles. Es caracterisa per la finura del fil que procedix d'un lli especial i la tendència a la naturalitat en les figures i motius vegetals.
- Tipos de punts
-
Punt de Flandes
-
Punt de Alenzón
-
Punt de Brusseles
-
Punt de Venècia
_-_Lace-Bobbin_Lace_-_MoMu_Antwerp.jpg){kind=link}
Museus
[editar | editar còdic]Espanya
[editar | editar còdic]- Arenys de Mar — Museu Mars de l'Encaix
- Camariñas — El Museu de l'Encaix
- Tordesillas — El Museu de l'Encaix de Castella i Lleó
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Encaixe» (en és). DRAE. Consultat el 8 de giner de 2021.
- ↑ Lefébure, p.183
- ↑ 3,0 3,1 Lefébure, p.18
- ↑
- ↑ 5,0 5,1 (2011) el%20encaix&hl=és&pg=PA898#v=onepage&q=enciclopèdia%20de el%20encaix&f=false Britannica Enciclopèdia Moderna (en és), Encyclopaedia Britannica, Inc., pp. 898. ISBN 9781615355167.
- ↑ Lefébure, p.172
- ↑ Lefébure, p.183
- El contingut d'este artícul incorpora material de Arqueologia i belles arts, de 1922, de Francisco Naval i Ayerbe, que es troba en el domini públic.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2006) MAXTOR (ed.). El brodat i els encaixos. ISBN 9788497613286.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBoucher2009">Boucher (2009). Història del trage en Occident, GG MODA. ISBN 978-84-252-2338-9.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Encaix en el Viccionari.
- Museu de l'Encaix de Castella i Lleó
- L'encaix en Bèlgica
- [enllaç trencat]
- Museu de l'Encaix en Bruixes, Bèlgica (pàgina en anglés, francés, alemà i neerlandés)
- L'encaix hongarés (anglés)
- Museu Caprai. Itàlia. Museu virtual d'arts textils.
- [enllaç trencat]
- Banda d'encaix i teles d'encaix.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Encaje» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.